Video Extracte

Història Completa

Bautista Peirats Martínez, “Baró”, llaurador i corredor de taronja jubilat de Mascarell, ens rep a sa casa; ja el coneixem de l’entrevista de grup de fa uns mesos. Ens conta que va nàixer a Nules l’any 1937, en plena Guerra, quan van caure les primeres bombes a l’estació, i que la família va fugir per les marjals. Després es van refugiar a Borriana, on vivia la seua àvia i on el van batejar als tres anys, una vegada acabada la contesa. Després de guerra van passar uns anys a Borriana perquè tot estava caigut, i finalment es van instal·lar a Mascarell, d’on era son pare.

Ens parla de l’activitat al camp, del Sindicat de Reg de Mascarell, que ha desaparegut a l’unificar les societats per la implantació del reg per degoteig. Mascarell tenia un motor, un terme. Ens conta que el segle XVIII es va agregar a Nules com a pedania, però no estan contents del tracte de l’ajuntament: els mascarellers diuen que no són un raval sinó un poble.

Seguint amb el camp, ens parla del “Secà”, la zona sense dret de reg: hi havia olivars, vinyes, arròs a les marjals… La taronja ho va substituir tot (5 min.), després els tarongers s’arrancarien per la gelada del 56, per sembrar blats, panís, tot tipus d’hortalisses i sobre tot moniatos.

En la postguerra els xiquets majors cuidaven dels menors, anaven poc a escola i prompte se n’eixien per treballar. Ell va anar a la que hi havia al primer pis de l’actual casa-ajuntament de Mascarell. Després “Regions” (“Regiones Devastadas”) van fer un grup escolar que va funcionar fins els anys 90, quan es van dur tots els xiquets a Nules. Ens diu que les seues filles van estudiar a Nules i una viu i treballa allí. Ells es consideren de Nules, però insisteix que no es porten bé.

Tornem a la dura postguerra: a totes les cases hi havia bous, borregos i molts altres animals. A banda d’anar a cavar hort, els bous els els donaven fiats, per a que els criaren, i després els venien, pagaven el deute i tenien beneficis. Abans d’entrar a escola anaven a fer recapte.

(10 min.) Ens conta que va tindre les primeres sabates als 10 anys, per a la comunió. Mentrestant portaven espardenyes d’espart que venien alguns vilavellers: un dissabte les encomanaven i l’altre les replegaven. Per calfar-se els peus crus, a escola se’n portaven llandes plenes de brases.

Els carrers eren de terra, no tenien aigua corrent i havien d’omplir aigua del pou de la Plaça. Ens parla de les moltíssimes mosques, que aüixaven amb un ventall; després vindria el flit i les llistes adhesives. En la postguerra immediata les cases no tenien portes, però tampoc no hi havia robatoris.

Per a treballar i per al transport tenien animals, després va arribar la bicicleta, les motos i els cotxes per fi. Per a la seua faena utilitzava una moto Lambretta, i en poder (15 min.) es va comprar un Seat 600; aleshores només hi havia dos cotxes al poble i un d’ells era el seu.

Bautista va ser corredor d’un comerç de Sagunt durant 30 anys, després en va treballar cinc o sis a la Nulexport i es va jubilar. Com a corredor va començar guanyant 450 pessetes a la setmana; afortunadament aleshores se’ls donava una propina del 2 o el dos i mig per cent. El treball estava mal pagat per a tots: els collidors guanyaven un jornal diari de 15 pessetes.

Ens conta que quan es collien les taronges, per madurar-les es carburaven al terme, al mig de l’hort: es posava el carbur baix, damunt es feia un llit de palla d’arròs i es posaven les taronges, que es tapaven amb un tendal. En dos o tres dies traïen el color (20 min.) i es portaven en carro al magatzem. Després van arribar els caixos i es duien a les càmeres. Aleshores eren quasi tot nàvels. Diu que duia tres camions que carregaven 300 caixes: cada dia es deixaven al terme la càrrega dels camions per al dia següent, i que ningú no tocava res.

Després va arribar la clementina, però al principi no treballava. Es van adonar que al sagnar els arbres quallaven la flor. La clementina valia molts diners, més que ara. Parlem de la ruïna del camp, de com (25 min.) ningú no fa res pels llauradors i els treballadors.

Li preguntem si Mascarell perd població i ens parla de les normes estrictes per construir, de les cases buides, de la dificultat per viure-hi els joves…

Finalment, parlant de ferramenta, ens mostra un rodador i ens explica com funciona.

Bautista Peirats, “Baró”, llaurador i corredor de taronja de Mascarell

Nom/Cognom :

Bautista Peirats Martínez

Data de naixement :

1937

Categories :

Mascarell, Guerra, postguerra, taronja

Data i lloc de l’entrevista :

Dimarts 21 de gener de 2017. Casa de l’entrevistat

Entrevistador :

Heterotopia CEAP