Orígens: Edat mitjana

Orígens: Edat mitjana

Tot i que dins del terme de l’antic castell de Nules es poden trobar vestigis de civilitzacions anteriors, fins a l’any 1178 no hi és documentat el topònim d’aquesta població de la Plana Baixa. El 28 de novembre d’aquell any, en redactar-se l’acta de dotació de la catedral de Tortosa, s’hi va deixar constància que “Nullis cum suis terminis” es trobaven dins dels límits de la Diòcesi de Tortosa.

Ja el 1238, els àrabs del castell de Nules es varen rendir al rei Jaume I i el 16 de setembre de 1251, el rei el va donar al noble català Guillem de Montcada i d’Aragó. Tres anys més tard, aquest noble, al castell d’Onda, va autoritzar 37 pobladors perquè al terme del castell de Nules fundaren la Pobla de Moncofa (on per aquell temps degué autoritzar a altres pobladors la fundació de la Pobla de Nules.

El 20 d’agost del 1273, Jaume I va concedir a Guillem de Montcada i d’Aragó el privilegi per a portar l’aigua del riu Millars fins al terme del castell de Nules. El dret a les aigües del Millars va fer possible la transformació de grans zones del terme en horta i, com a conseqüència, l’establiment d’un important grup de pobladors.

El 8 d’octubre de 1316, el rei Jaume el Just confirmà la venda que Ramon de Montcada i d’Aragó havia fet al seu gendre, Gilabert de Centelles, del castell i terme de Nules.

Gilabert de Centelles és considerat fundador de Nules i va morir en les campanyes de Sardenya. Durant la minoria del seu fill Gilabertó (1320-1326), es van transformar en horta grans extensions del terme de Nules, amb el consegüent creixement demogràfic de la població.

Per la gran influència de Gilabert de Centelles i Montcada en la cort de Pere el Cerimoniós, el senyor de Nules va rebre del monarca la confirmació del dret d’aigües i la celebració de mercat, així com el privilegi de tenir un embarcador a la platja de Nules i la celebració d’una firana anual de quinze dies.

Pel motiu de la guerra contra Pere el Cruel de Castella i el gran perill en què es va veure tota la comarca de la Plana, que fou envaïda pels castellans, Pere el Cerimoniós va autoritzar la fortificació de la vila de Nules l’any 1375.

Durant l’època de Martí l’Humà, la vila de Nules era lloc de refugi del bàndol dels Centelles; per aquesta raó, el rei la passà a jurisdicció reial, tot i que per poc de temps.

Després de la mort del rei Martí, els Centelles donaren suport al castellà Ferran d’Antequera i fou el senyor de Nules qui dirigia les tropes que, en la batalla de Morvedre, van derrotar els partidaris de Jaume d’Urgell, dirigits pel governador de València.

Elegit Ferran d’Antequera en el Compromís de Casp, els senyors de Nules van veure augmentar la seua influència i el seu poder polític i econòmic.

Edat Moderna

Edat moderna

Durant la guerra de les Germanies, Nules fou quarter general de les tropes reialistes, però, a pesar de ser una de les poblacions més fortificades de la zona, les tropes van haver de traslladar-se a Borriana, ja que, en no tindre fosses, la vila de Nules no oferia seguretat.

A mitjan segle XVI, el Consell de la vila de Nules, al costat dels de Moncofa, la Vilavella i Mascarell, poblacions que formaven la Baronia de Nules, va iniciar un plet contra els comtes d’Oliva i senyors de Nules amb la finalitat de passar a la jurisdicció reial; fet que s’assolí el 24 de setembre de 1582 amb la reial sentència dictada per Felip II, per la qual Nules es convertia en vila reial i es nomenava un batle i un justícia reials que administraven i ostentaven el poder civil i criminal en tota la Baronia.

Amb l’expulsió dels moriscos, la Baronia de Nules va perdre quasi la tercera part de la seua població i les càrregues tributàries van haver de fer-les enfront dels veïns de Nules i els nous pobladors. Les pèrdues que els Centelles patiren amb l’expulsió dels moriscos foren l’excusa per a retornar la Baronia a la jurisdicció dels seus antics senyors, amb el títol de Marquesat de Nules.

Durant la Guerra de Successió, Nules fou una de les poques poblacions de l’antic Regne de València que donà suport al pretendent francés i que suportà l’ocupació de l’exèrcit borbònic, el qual cremà moltes viles i ciutats del Regne de València i derogà els furs, imposant el castellà a totes les seues conquestes; Felip V, en ser-li fidel el poble de Nules per por a represàlies, li va concedir els títols de “Muy Leal y Fidelísima” i el privilegi d’afegir a l’escut de la vila un lleó en camp blanc, una S i una L, i per orla que diga: “La Fiel y Leal Villa de Nules”. A pesar que el document de concessió estiga conservat a l’Arxiu Històric de Nules, l’escut oficial que la població utilitza com a propi des de 1927 no reflecteix fidelment dit privilegi.

Edat contemporània

Edat contemporània

En la Guerra de la Independència, Nules fou assaltat per les tropes del general Suchet, que va deixar una guarnició francesa a l’antiga ermita de Sant Miquel (el Fort); durant la contesa va jugar un paper importantíssim fra Asensi Nebot, guerriller fill de Nules, a qui els francesos anomenaven despectivament amb el nom de la Fraila; ell fou qui va presidir a Castelló el jurament de fidelitat a la Constitució de 1812, i per este motiu es va veure obligat, anys més tard, a exiliar-se per defensar les llibertats constitucionals enfront de l’absolutisme de Ferran VII.

Fins al segle XIX, Nules rebia les aigües del Millars per una séquia comuna amb Borriana, la qual cosa era motiu de continus enfrontaments entre els dos pobles. Després de llargs plets, el 6 de setembre de 1878, es va aconseguir la separació d’aigües i es va autoritzar Nules a construir una séquia pròpia. Este fet, la introducció de les primeres motobombes, les importacions d’adob i les perspectives que per a l’exportació obria la Revolució dels Transports van facilitar que la part del terme situada entre la vila i les muntanyes s’anara transformant en tarongerars alhora que s’obrien nous horitzons per al desenvolupament industrial de la població.

L’Arxiu Parroquial conserva la sèrie de Quinqui Libri, pràcticament completa; també conserva gran part dels llibres racionals, així com la major part dels protocols notarials salvats el 1937.

L’Arxiu Històric de Nules guarda un important fons documental sobre la vida del municipi des de mitjan segle XVI fins a les primeries del segle XX; del qual cal destacar les seccions de Manuals de Consell, Aigües i els expedients de reconstrucció i enderrocament de muralles.

El 1938, la població va quedar totalment arrasada en convertir-se enfront de combat. Assetjada pels dos bàndols, tots els seus edificis va caure sota l’efecte de les bombes, sent evacuada la població al juliol del 1938 davant l’arribada imminent de les tropes del General Franco per la Serra d’Espadà amb intensos bombardejos i combats a terra. Nombrosos periòdics de l’època, tant estatals com de la resta del món, es fan ressò de la crueltat amb què les tropes feixistes van assetjar i atacar la ciutat.

El 7 de setembre de l’any 2004, la ciutat de Nules va patir una greu inundació a causa de les constants fortes tronades i pluges. A les 9 del matí d’aquest dia, el barranc de la Serraleta es desbordava[2] i deixava negada a tota la ciutat. Posteriorment, deixà de ploure, però a les 12 del migdia, tornava a ploure amb més intensitat encara que les anteriors vegades, i la Serraleta es tornava a desbordar amb més aigua i molts carrers, sobretot del barri de Sant Xotxim, portaven més de mig metre d’aigua en els carrers i el fang entrà en quasi totes les cases deixant a molta gent sense llum i amb electrodomèstics espatllats.[3] Els carrers de la ciutat es veien totalment coberts de fang, impossibilitant caminar en ells. La ciutat va tornar a la normalitat una setmana després. Fins al dia de hui encara es poden veure restes d’aquesta riuada. Aquell dia van caure en poques hores 193 litres per metre quadrat.[4]

Història de Nules

En este espai recollim informació sobre la història de Nules. Si vols aportar més informació de quansevol tipus (matges, documents, enllaços…, fes clic ací per posar-te en contacte amb nosaltres.