Revisant les mencions a Mascarell en la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, hem trobat alguns textos dedicats al poble: un de 1912, dos de l’any 1925 i un altre de 1930. Hem volgut destacar-los del conjunt de la premsa històrica (que publicarem pròximament) perquè són textos un poc més llargs i que no parlen només de successos o notícies puntuals, sinó del poble en si mateix amb la seua estructura, les seues particularitats, els seus costums…

Els quatre textos que publiquem ací tenen un caràcter molt diferent: el primer és un conte dedicat als costums del poble, sobretot a la manera en què es feien les festes i concretament els bous al carrer. El text registra formes brutals d’interacció amb el bou, moltes d’elles actualment prohibides. Més enllà de la posició de l’autor, el text és un document preciós perquè descriu un moment històric i unes formes de viure que hui han canviat radicalment. A més a més, està escrit en un valencià que crida l’atenció per com apostrofa i que també serviria per a reflexionar sobre com ha canviat l’escriptura de la llengua.

El segon text és una crònica molt breu, però també molt entranyable, d’una persona que diu estar fent un text sobre Mascarell perquè li ho han demanat les seues amistats i es veu en l’obligació de fer-lo. Este text ens dóna la visió d’un visitant de 1925 que s’aproxima al poble en un dia fred i veu detalls solts mentre arreplega fragments de cançons relacionats amb el poble que ixen de les cases obertes o que escolta en el tren que el porta de nou a sa casa. Este text torna a estar en valencià i ens pareix que l’ús que fa d’ell i les diferències amb la seua escriptura normativa actual són enriquidores per a la llengua.

El tercer text és també de 1925, però no té res a veure amb l’anterior. En este cas tenim crònica, també breu, de les festes de setembre d’eixe any dedicades a la Divina Pastora. És un text menys centrat en la part històrica o etnològica del poble, però interessant per la seua descripció de les festes i per tots els detalls que inclou.

L’últim text torna a ser extens i només això ja li dóna un extra d’interés. A més a més, inclou dos fotografies de l’època: una de l’entrada oriental al poble i una altra en què veiem a Sant Roc. Este text és més acadèmic i de fet en ell es parla d’altres autors que han escrit sobre el poble. Esta intenció més històrica posa en evidència algunes mancances del primer text, que per exemple, en la seua intenció poètica i expressiva, posa en qüestió l’origen àrab del poble.

En conjunt, són quatre textos diferents però tots interessants per a conèixer un poc més de la història de Mascarell. Estos espais dedicats al poble en la premsa històrica ens permeten apropar-nos a una realitat que ha desaparegut i que està en les descripcions dels autors, però també en tot allò que deixen entreveure sobre la forma de pensar de l’època i els seus costums, ara transformats.

Font: Diario de Valencia – Año V Número 1393 – 1915 enero 18 (18/01/1915), p. 5.



El bou de la Vila

[Conte de Manuel Cuitavi Rosell, 1912]

Treball que guanyá ‘l premi de l’ ex diputat per Xátiva Sr. Laiglesia en els Jochs florals celebrats en dita població l’ any 1912

I

¡Qué bonica qu’ está quan la mirem dende ‘l cim de les montanyes! Pareix, per sa grandea y esbeltés, una d’ eixes antigues posesións nobiliaries en que lo senyor territorial, aislat de tot lo que siga tracte en persona alguna, premaneix tancat en aquella mansió de grandioses proporcions, reblida de departaments y més departaments, per entr’ els qu’ es pert ú com si fora mágich laberinte. Es tan re gran la soletat que hiá en aquelles hortes tan frondoeses, que mos fa pensar en misteris ignorats. Dos portals te; mes en nengú d’ ells se veu escut que, mos demostre l’ orige de sa grandea. Entre la verda esmeragda dels tarongerals se destaca, al mitj de planura tan riallersa, com viu robi, posesió tan prehuada, Es la ciutat de Mascarell. Fortes muralles la rodejen a son entorn, apresonantla dende l’ avior, tenint a son centre altiva torre qu’ ara fa lo paper de campanar. Ses almenes guatixen rat-penats, óviles y demés animals que fan la vida de nit. La envolten carinyosa pels quatre costats juguetones cequies que la vuiden ab dols anhel. Front a d’ ella creua la carretera que conduix a Burriana. Sa vista mos du a la pensa recorts gloriosos del temps d’ En Jaume lo Conqueridor. Sos murs guariren la figura de personatje tan important. Mes ara yau morta. Quatre carrers componen lo poble. La majoria de les cases, cansades de mantindres conforme a lley natural de la gravitació, vingueren a terra, produint grandiós terratrémol. Caigueren, mes nengú torná a alsarles. De les qu’ es mantenen ferms, molt poques son les qu’ están habitaes. Pot ser que no arriven a cinquanta. Més que ciutat podíen nomemnarla caseriu. Son aislament es tan re gran, y son silenci tan maravellós, que molts la titulen “ciutat de la tristor”. Y fins cert punt no van desencaminants.

Font: Las Provincias: diario de Valencia: Año 60 Número 18460 – 1925 Abril 05, p. 11.




Mascarell 

[Crònica breu de J. Tuixans, 28 de març de 1925]


Procurau sempre coneixer completament el psalteri toponímic de la provincia castellonesa, en un dia dels mes fredivols del mes de Mars…

Mars, marsót, que mata la vella
a la vora del foc;
i a la jove, si pot.

tinguí ocassió, per asunts profesionals, de visitar este poble, encinturat per murs de la dotzeava centuria; qu’ en té isolats carrers i plaçes, y dos portals de pedra de ull de serp, ben treballades per cert, cases sençilles y misterioses, poble agrícola, axuxat a Nules (Balneolum dels románs, del qual dista deu minuts).

Aquí no hi dupte, que la frecuensia i cantitat de la presensia de fumarells, quan fundasen este povle, estos ocellets negrets del cap, coll, alt dors, y la major part de l’ abdomen; blanc del baix ventre i subcaudals, que ara a la primavera han fet arribada al litoral llevantí, i qu’ en nia aprop dels serradals e estanys, yo creg, que ‘s qui doná nom al poble.

Font: Diario de Valencia: Año XV Número 4893 – 1925 septiembre 17 (17/09/1925), p. 6.



Mascarell 

[Crònica breu de P.F., setembre de 1925]

Mascarell, el más típico pueblo de la Plana, que se alza en medio del vergel de naranjales, rodeado de murallas que acusan su antigüedad, y al margen mismo de la vieja vía romana, acaba de celebrar sus más solemnes fiestas. Las dedica a la Divina Pastora, y han sido este año sus camareras las simpáticas señoritas María Garalda, Paquita Sorribes, Concepción Ramón, Rosa Carreguí y María Roma, que una vez más han demostrado su amor a la Virgen y su entusiasmo por las gloriosas tradiciones de este pueblo.

El estruendo de mil morteretes y los armónicos acentos de La Lira, de Vall de Uxó, anunció que estábamos ya en el gran dia. El gran violinista Abelardo Mus quiso asociarse al acto, reforzando la orquesta, y fué interpretada la misa «Pontificatis», de Perosi. En ella ofició el celoso señor Cura regente, ayudado del doctor Nácher y del subdiácono señor Navarro, y pronunció elocuentísimo sermón el doctor don Pascual Nácher. Nota hermosa la dió en este acto don Vicent Mus, cantando admirablemente un Avemaría durante el Ofertorio.

Font: La Esfera: ilustración mundial: Año XVII Número 869 – 1930 agosto 30, p. 23. També va aparèixer publicat posteriorment i sense imatges en La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa: Año LIV Número 21516 – 1931 Junio 08.

Costas de Levante. Mascarell: un pueblecito entre murallas

[Text d’Almela y Vives, agost de 1930]

La mayoría de los pueblos de las costas y de las huertas valentinas no se distinguen por su cariz antañón, sino que presentan más bien un aspecto modernizado. Y es que la riqueza -relativa ó absoluta- de buena parte de ellos les ha permitido llevar á cabo las obras necesarias para derrocar lo vetusto y sustituirlo con otras edificaciones…

Por eso tiene una valía de singularidad la villa de Mascarell.

¿Sabéis dónde está? En la provincia de Castellón, no lejos de la de Valencia. Dista un kilómetro de Nules y otro tanto del mar. También linda con el término municipal de Burriana..

Mascarell: Cròniques de premsa de 1912, 1925 i 1930

Títol Mascarell: Cròniques de premsa de 1912, 1925 i 1930
Font Biblioteca Virtual de Premsa Històrica  del Ministeri de Cultura (https://prensahistorica.mcu.es/)
Data de la publicació Dijous 3 de setembre de 2020

Cròniques incloses

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *