La devoció, la Capella i les festes de la Mare de Déu de la Soledat són algunes de les senyes d’identitat de Nules al llarg de la seua història. Creada per a la seua organització i cura, l’Associació de Capelleres i Camareres de la Mare de Déu de la Soledat és una de les nostres institucions més venerables i també una de les més antigues en actiu, de manera que necessàriament havia d’estar en el nostre arxiu en un lloc d’honor. Ho fem amb quatre textos distints que ens permeten conjugar la realitat de la festa, la memòria popular, les llegendes i la història acadèmica. Són els següents:

  • Per començar vam voler tindre una conversa amb el grup de les Capelleres, per conèixer la versió més humana, les seues anècdotes, tot allò més fresc de les seues protagonistes. L’entrevista està il·lustrada amb nombroses fotografies.
  • A més, el secretari i majordom de la Capella de la Mare de Déu de la Soledat, Ramón Oliver, ens ha fet arribar una selecció de textos breus de distintes procedències que, entre la història i la llegenda, ens introdueixen a la història de la devoció a la Mare de Déu de la Soledat, a la possible autoria de l’escultor Gaspar Becerra, a l’antiga capella i les imatges que l’ornaven abans de la Guerra civil, a la biografia del fundador de l’Associació, Mn. Trinitari Mariner Gimeno, i al model de festa que ell va planejar per a Nules.
  • La història i la funció de les Capelleres es pot llegir ací mateix en textos del cronista de la Vila de Nules, Vicent Felip Sempere; enllacem al text que està publicat a la pàgina web de la Parròquia de Sant Bartomeu i Sant Jaume: «Festividad a Nuestra Señora de la Soledad que le ofrecen “les camareres”».
  • Per últim, en text apart, reproduïm un segon text de Vicent Felip Sempere a propòsit de l’Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules, que és el text fonamental per a entendre la devoció i la festivitat en el seu context.

A més a més adjuntem un bon nombre de fotos històriques i actuals que donen fe de la vigència i de la distinció de la Festa.

Per fi, volem recomanar tres informacions precioses que tenen a veure amb esta devoció:

Mosén Trinitari encargó a un reducido grupo de mujeres, solteras,
de profundas convicciones religiosas, gran humildad en su forma de actuar
y probado espíritu de servicio, para que, de forma discreta
y siempre en un segundo plano, se ocuparan de abrir y cerrar la capilla
y del cuidado del ajuar de Nuestra Señora y de vestirla,
según requería cada ocasión; a estas mujeres se les conocería como “capelleres”.
Vicent Felip Sempere

Entrevista a les Capelleres de la Mare de Déu

Realitzem una entrevista al grup de Capelleres la vesprada del 26 de juliol de 2018, en la mateixa Capella de la Mare de Déu de la Soledat. Les Capelleres rebutgen tot protagonisme individual, així que eliminem les imatges: qui parla és el col·lectiu.

La seua institució sobreviu amb molta salut en el si de l’Associació de Capelleres i Camareres de la Mare de Déu de la Soledat. Parlem amb Vicentica Peris, vicepresidenta de l’associació, que també és la Capellera més antiga: des de menudeta la va implicar una tia seua, i quan l’any 60 va fer la festa de les Camareres li van dir: “La xiqueta ja és capellera de veritat”. Ens acompanyen també Tere Mechó, Rosita Martínez i Puri Biedma, una de les més joves. Falta Fina, també jove, que no ha pogut estar present, i Inés, que va faltar, massa jove, en 2017, el dia de Sant Bartomeu. D’ella se’n recorden amb molta estima i enyorança.

Finalment ens acompanya també Ramón Oliver, secretari-tresorer i majordom de la Mare de Déu, que porta més de quaranta anys al seu servei; Ramón coneix tots els raconets de la Capella de la Mare de Déu de la Soledat.

El president de l’Associació sempre és el retor titular, actualment mossèn Esteban Badenes. La Junta Directiva està composta per les capelleres, el majordom, el president i les camareres, que són les que fan la festa i que es renoven tots els anys.

La veterana absoluta és Vicentica, nascuda en 1937, entre les seues companyes i companys hi ha persones nascudes en 1944, en 1950, i gent molt més jove; això vol dir que les Capelleres agrupen distintes generacions i que tenen assegurada la seua continuïtat.

Imatges de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de Nules, que va tenir lloc l’any 2000. Fotògraf/a desconegut/da, col·lecció de l’Associació de Capalleres i Camareres de la Mare de Déu de la Soledat.

Fotografies de Taules de distints anys, cortesia de Ramón Oliver. A destacar l’elegància dels conjunts, la generositat floral, l’interés per millorar i actualitzar l’estètica de les Taules o l’encert dels complements escultòrics i d’il·luminació. Els actes per la Mare de Déu comporten un nivell estètic impressionant.

Datos históricos sobre la llegada de la imagen de la Santísima Virgen de la Soledad a Nules, que poco antes de su muerte terminó de escribir el sacerdote encargado de su culto y de su Capilla, Mosén Trinitario Mariner Gimeno.

En el año 1560, casó en París el Rey de España Felipe II con Isabel de Valois, hija del Rey de Francia, que solo contaba quince años, en contraste con los 35 de su esposo.

Fue llamada “Princesa de la Paz”, porque a raíz de su boda, terminó el tratado de Chateau-Cambrises, dando fin a la sangrienta guerra entre España y Francia.

El alejamiento de su patria y la diferencia entre la bulliciosa Corte de Francia y la austera Corte de Madrid, tenían a la reina muy triste y como buena cristiana que era, buscó consuelo en la Virgen a la que llamaba MI SEÑORA Y MADRE.

No obstante, ninguna de las imágenes que tenía a su alcance, le sugería la expresión de dulzura y de paz y de consuelo que ella deseaba como alivio de su soledad, por lo que encargó a Don Fadrique de Portugal, gentil-hombre de Cámara, que buscase un escultor capaz de imprimir en el rostro de la Imagen, la expresión que llevaba ella en su mente y en su corazón.

El escultor elegido, fué Don Gaspar Becerra, quien para mejorar su trabajo y acertar con los deseos de la Reina, se retiró al convento de los religiosos de San Francisco de Paula y allí, entre oraciones y ayunos empezó su obra.

**********

Festividad a Nuestra Señora de la Soledad que le ofrecen  “les camareres”

Vicent Felip Sempere

En los inicios la imagen de Nuestra Señora de la Soledad estuvo ligada a la Cofradía de la “Preciosisima Sanch de Nostre Senyor Deu Jesuchrist”, instaurada en Nules ya bien entrada la segunda mitad del siglo XVI, y cuya fiesta se instituyó en nuestra villa el 18 de noviembre del año 1601.

En un principio las únicas celebraciones que sufragaba dicha cofradía eran las de la Sangre y la de San Vicente Ferrer, cuyas imágenes se custodiaban en la iglesia de la Sangre. Con el paso de los años la cofradía asumió, como propias, otras celebraciones de las que, con anterioridad, se habían hecho cargo otras cofradías o particulares. Tal es el caso de la procesión del día de Pascua y de la procesión que se celebraba el domingo siguiente al día de Pascua. Es de destacar que la imagen que se procesionaba en dichas ocasiones era la de Nuestra Señora del Rosario.

El primer año en que nos aparece documentado que la Cofradía de la Sangre sufraga la procesión del domingo de Pascua data del año 1623, y la primera vez que aparece documentada la imagen de Nuestra Señora de la Soledad es en el año 1627; en el citado año, en la anotación correspondiente a la Octava de Resurrección o “Dominica in albis” se deja constancia: “dumenge a 20 [ abril ] se ha fet proseso tornant la Soledad a la Sanch, per conte dels confrares de la Sanch”.

(Llegir complet)

Sobre la devoció i les festes de la Mare de Déu de la Soledat

Títol Sobre la devoció i les festes de la Mare de Déu de la Soledat
Informants Capelleres de la Mare de Déu de la Soledat.
Categories Etnologia, història.
Data de publicació a Nulespèdia Divendres 28 de desembre de 2018

0 Comentaris

Fes un comentari

Vol unir-se a la discussió?
Volem que participe!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *