Història Completa

Sole Arnau Ripollés (1971), filla de pare transportista i mare de família llauradora. Està llicenciada en Filosofia i s’està doctorant en Filosofia Política. S’interessa per la filosofia per la pau i desenvolupa el pensament sobre la població amb diversitat funcional. Enfoca la diversitat funcional des del feministme i la sexologia. Ha investigat sobre la violència de gènere cap a dones amb diversitat funcional i ha treballat sobre el concepte de Vida independent.

Parla del concepte de diversitat funcional contra el sistema “capacitista”, que valora a la gent segons tenen capacitats o no. En 2001 es crea la comunitat virtual Fòrum de vida independent, que intenta superar la fragmentació de la diversitat segons patologies, és a dir, una via purament mèdica. Intenten evidenciar la discriminació per diferència, que els uneix. Fan sensibilització cap al pensament de la vida independent i es plantegen transformar l’atenció o la cura de les persones.

El Moviment de Vida Independent naix als EUA a finals dels anys 60: la gent amb diversitat es reclama ciutadania de primera. Volen evitar la guetització, bé en el propi domicili o en residències, i reclamen la figura laboral de l’assistent personal escollit per la persona diversa. Per a rebre un assistent personal no es mira el grau d’invalidesa sinó l’activitat i la necessitat en funció del projecte de vida. En 2005 naix la Federació de Vida Independent i proposen el concepte de “diversitat funcional”. Per justificar la necessitat d’assistència s’ha de treballar o estudiar. La Federació vol fer arribar el servei a la diversitat funcional intel·lectual i a menors, i aconseguir assistència es tinga vida activa o no.

Als pobles és més difícil que arriben les idees i els serveis. La llei no s’ha desenvolupat en totes les Comunitats autònomes, a Nules sí que es podria sol·licitar però la figura de l’assistent no s’ha promogut i no s’ofereix. En setembre de 2016 només hi havia quatre cassos d’assistència personal al País valencià, i 1779 persones en tot l’Estat. Europa exigeix que es creen polítiques, en canvi no es promociona i no hi ha recursos.

Sobre el seu enfocament feminista, ens recorda que és diversa funcional de naixement i que desenvolupa consciència de gènere i sexualitat en retard i es sent fora del món de la “normalitat” i de l’amor romàntic. S’entén com una persona malalta i que això és lleig… El feminisme és útil per adonar-se’n que això no és així. Però el feminisme hegemònic no inclou les dones amb diversitat funcional. La filosofia de vida independent dóna un punt de vista diferent al feminisme. D’altra banda, la llei d’igualtat de 2007 no trenca amb el sistema tradicional de la cura: no és suficient que els pares se’n facen càrrec, la persona diversa no pot seguir sent dependent. El seu matís al feminisme és revaloritzar a la persona atesa, no només a la cuidadora. Parlem de transformar el concepte de cura. Amb un assistent pots atendre a pares, a fills, a la parella… A la vegada, el feminisme des de la diversitat funcional té en compte el cos que tens.

Ens conta el seu recorregut personal: va deixar Nules als 18 anys per anar a una residència a Castelló i seguir estudiant. Hi va estar 13 anys i ara n’està 13 a Madrid. Pensa que les residències trauen a la gent de la normalitat. No vol que hi haja taxis adaptats sinó que tots els taxis ho siguen. Fora del circuït de la normalitat vol dir exclusió.

Fa 13 anys es va plantejar l’autonomia i la vida independent; col·labora amb els Serveis socials de la Comunitat de Madrid. Des de 2006 i fins 2012 treballa a la primera oficina de vida independent de l’Estat espanyol.

Parlem de la bioètica, amb Javier Romañach, i des de 2000, es plantegen una nova genètica des de la diversitat funcional, i els nous avanços que confronten la realitat: es pot eliminar malalties i aconseguir cossos perfectes, però què passa amb els diferents? Pensa que els comitès d’ètica haurien de tindre equips de treball que inclogueren la seua veu. Personatges populars parlen d’erradicar realitats. La ciència la fan persones sense diversitat. La crítica universitària s’hauria de fer des de la diversitat funcional.

Sobre la sexualitat, la inclusió de la diversitat acosta la filosofia de vida independent a la filosofia queer. Ens parla del sexe com a una cosa negativa, on hi ha violència contra la persona diversa. El gir positiu perquè l’assistència personal permet una vida sexual activa, que permet decidir si masturbar-se o no. És un treball polític que crea vincles amb els sexes i els cossos alternatius, transfeministes, queer, no normatius, intersexuals, transgènere…

En 2005 Sole Arnau compareix al Congrés per defendre la necessitat d’assistents personals. Ara demana (en textos com De la compresa a la masturbación.De lo personal a lo sexual) la necessitat d’assistents sexuals. A nivell individual li ha servit per estimar el cos dissident i no monstruós; en este projecte d’ha despullat simbòlicament i fàcticament. En este sentit ha sigut molt important el documental Yes, we fuck (Antonio Centeno, Raúl de la Morena, 2015) i tot el projecte que comporta, i també altres projectes com el curt Habitación, de la pròpia Sole, etc.

Li preguntem com era la seua vida al poble. Diu que tenia molta imaginació i que ho passava bé, però estava molt aïllada, el poble no era gens accessible i la seua escolarització no va ser normalitzada. L’entrada en societat va ser a l’Institut, després ha corregut molt i s’ha pogut normalitzar. Als 14 anys diu que era molt infantil. Es diu agraïda a la família, per qui ha estat molt recolzada i que li han donat moltes oportunitats. Però afirma que era una família sense recursos per afrontar açò i que ha patit innecessàriament.

Parlem de com la gent més capaç se’n va dels pobles, en el seu cas es tractava de no carregar a la família. La primera opció va ser Castelló, però en conèixer gent com Javier Romañach i Manuel Lobato va decidir eixir.

Ens manifestem impressionats pel moviment de vida independent i per la seua lluita transformadora, i li preguntem si ho viu com quelcom d’apassionant i històric. Es confessa un tant desanimada: tot i els avanços tot va massa lent. L’assistència no ha arribat a totes les autonomies i no es promociona, la gent continua anant a residències, no arriba als menors, el sistema continua sent familiar, assistencialista. Ens parla de campanyes com les de la DGT, que diu són “violadores” per a la gent amb diversitat funcional.

Tornant a la vida sexual de les persones amb diversitat, diu que hi ha molta diferència entre homes i dones: ells tenen més possibilitats per tindre sexe i parella. També hi ha problemes per a la gent amb diversitat funcional no heterosexual, i per la necessitat de justificació mèdica per a persones trans. El sexe continua sent tabú, més encara per a “persones defectuoses”. L’educació sexual és més precària. Conta un cas en què es planteja parlar de poliamor i bisexualitat a xiquetes amb síndrome de Down.

Ens matisa com entén la figura de l’assistència sexual: no es tracta d’un servei de prostitució per tindre sexe amb eixa persona, l’assistent no és objecte de desig. Pensa que la prostitució no ajuda a tindre opcions lliures ni a desenvolupar-se com a persona desitjant capaç de seduir. L’assistència sexual hauria d’ajudar en l’autoconsciència del cos i la masturbació, ajudar en les relacions, no participar-hi.

Sole Arnau és una persona agradable i humil que contrasta amb la contundència del seu currículum. Si hi ha alguna persona a Nules que resulta “transcendent”, segur que és ella, per les batalles guanyades en l’àmbit de la diversitat, tant en la pràctica com en la teoria crítica, la que pot dur a canvis en el “sentit comú” de la societat. Sole és una mestra avançada, a l’avantguarda en molts àmbits de la societat: el feminisme, la bioètica, la Vida independent, etc. Si algú mereix reconeixement a Nules, eixa persona és Sole Arnau.

Sole Arnau, filòsofa i activista de la diversitat funcional

Nom/Cognom :

Sole Arnau

Data de naixement :

1971

Categories :

Data i lloc de l’entrevista :

Dimecres 9 d’agost, a casa seua

Entrevistador :

Heterotopia CEAP

2