(Recordeu que podeu veure les imatges en gran fent clic sobre elles)

Museu Etnològic Col·laboratiu

Màquina de cosir, aportació d’Andrea Álvarez

Iniciem el Museu Etnològic Col·laboratiu (M.E.C.) després de mesos de treball amb alguns grups d’ESO de l’IES Gilabert Centelles (nascuts entre l’any 1999 i 2004) en el curs 2016/17, i coordinats per Sílvia Marqués, professora del Departament de Filosofia. La primera proposta per proveir la col·lecció del MEC ha sigut treballar a partir d’objectes en desús: l’alumnat col·laborador havia de seleccionar, amb mares, pares, avis o àvies, un objecte que ja no s’utilitza, omplir un full de dades museològiques, fotografiar-lo i entrevistar, en àudio o en vídeo, al propietari o donant. Feien fotos, vídeos i gravacions amb el mòbil i se’ns enviava per Whatsapp.

En total han participat més de quaranta joves que han mobilitzat a altres tantes famílies, i ens han parlat de 24 objectes, alguns dels quals estan repetits: ràdios (4), gramola, radiocasset, walkman, telèfon(2), màquina de cosir (6), planxa de carbó (2), llavadora de mà, agulles de ganxo, ulleres de mà, garbell d’arròs, cànters, fogueret de petroli i llenya, molinet de cafè, morter, xalal (o xelal) (2), màquina d’escriure (2), màquina d’escriure elèctrica, joc de guà, regla de càlcul, sènia, motor de reg, vespino i romana (4).

El MEC és una proposta absolutament pionera que anirem construint a poc a poc. Anirem dotant-lo de materials i organitzant-lo segons criteris museogràfics rigurosos.

A més de l’interés específic de poder veure objectes molt curiosos, la tria aporta molta més informació. Hi ha alguns objectes molt interessants i molt antics, com els telèfons, la planxa de carbó, les ulleres de mà, els xelals, la sènia, el motor de reg d’oli o la romana. Demanàvem a més que foren “objectes amb històries”, de manera que amb la descripció tècnica de l’objecte ens inclogueren alguna anècdota. D’esta manera deixem entrar part de la vida dels objectes i de les persones en el seu temps i en el seu context. El resultat és molt dinàmic i divertit.

També ens ha sorprés trobar-nos amb objectes que hem utilitzat fins a fa molt poquet: el walkman, per exemple; les màquines d’escriure, fins i tot les elèctriques; el vespino, el radiocasset… Prova que la revolució tecnològica ha arribat a velocitats inesperades (i que anem fent-nos vells).

Una altra qüestió que ens ha agradat molt és la introducció d’objectes en desús que no eren tradicionals a Nules, per exemple el xalal o xelal: un rentamans portàtil que s’utilitzava antigament a les haimes de tot el Magrib. La nostra població s’ha enriquit amb gent de tot arreu, i per tant, tot i que no siguen objectes de la història local, sí que pertanyen a identitats presents en el poble.

El perfil d’estos donants (pares i avis) és, majoritàriament, gent treballadora amb oficis tècnics o manuals. Quant a la participació, ha hagut el doble de xiques que de xics, i sobre els donants de les peces també n’han sigut més les dones: tres quintes parts, aproximadament. Potser per això la major part dels objectes han sigut coses que es troben per casa. Però no només per això: la major part de la gent no té accés a objectes de treball en desús, perquè no té espai o perquè no els ha guardat. De tota manera, per això ja tenim el fabulós Museu d’Història, que durant els anys 80 va fer una intensa recollida d’objectes del treball i de la llar, tots ells fets o usats a Nules.

Agraïm a totes i tots la seua participació, també a aquells pocs que s’han quedat fora per incomplir les bases o perquè no van enviar tota la documentació. Considerem que esta experiència ha sigut interessantíssima i volem ampliar-la a altres grups escolars i a persones i col·lectius de tot tipus.

Objectes (en desús) amb històries

Museu Etnològic Col·laboratiu (M.E.C.)

Fitxa técnica

Coordinació

Sílvia Marqués

Col·laboradors

Alumnes d’ESO, curs 2016/17. IES Gilabert Centelles

Categories:

Etnologia

Data d’entrada

Dijous 3 de maig de 2018