Història Completa

Carmen Canós en rep recitant-nos poemes. Un poemeta religiós en valencià, un altre sobre el respecte als majors en castellà, un altre poema en castellà sobre l’amor.

(5 min.) Naix a Mascarell, la seua àvia era d’allí i l’avi de la Vilavella; van tindre 5 filles i 2 fills. Ella va ser batejada, va comulgar i es va casar a Mascarell. Ens recita un poema sobre una pastoreta, en valencià, diu que el va aprendre quan encara anava al bras.

Fa un poc més de 35 anys que va eixir de Mascarell i es va instal·lar a Nules. Després de Guerra van obrir forn a Mascarell, la seua vida va passar darrere de mostradors [després obriren Edo’s, tenda de roba]. Els seus pares tenien el racionament. Fortea els passava el gènere.

La filla va estudiar al col·legi de Fàtima i el fill als salesians, tots dos a Borriana. Els fills volien quedar-se a Borriana. Vicent l’Olivero els va passar la tenda. (10 min.) Tenien 3 pisos a València, alquilats. A l’anar a Nules els fills van trobar parella. Ens parla dels fills i els nets.

Va nàixer l’any 30. A la Guerra estaven per les marjals per passar-se’n al bàndol nacional. Ens parla d’un tren de munició republicà i dels bombardejos de “la Pava” que venien de Mallorca [l’aviació italiana que arrasà Nules]. Van passar nou mesos a Borriana. Al front, primer passaven els “moros” i després els seguien altres amb la bandera valenciana. Amb ells anaven tres dones i els xiquets, van anar de la ratlla a Borriana, a casa d’uns parents. Les cases no podien deixar-se assoles, perquè els moros regiraven la roba bona i les joies i coses de valor. (15 min.) Al canviar de bàndol els diners republicans ja no els valien. La Guerra es va fer molt pesada, amb els moros pel Caminàs, els bombardejos i el front entre dos barrancs. A Borriana van seguir anant a escola amb les monges, en una casa particular. Al tornar a Mascarell van seguir l’escola, xics i xiques separats. Els avis volien que estudiaren. (20 min.) Al poble no quedaven portes a les cases, els moros les havien cremat per a cuinar, fins i tot havien assolat barandats. Recorda que portaven faldotes. Estant en Borriana, per tornar a Mascarell a replegar la ferramenta d’obrer, son pare va haver de demanar un permís a l’Ajuntament i el van acompanyar dos moros. En tornar son pare va comprar portes per al carrer, dins només tenien cortines.

Mentre estaven a Mascarell tenien un rector amagat dins del pou, a qui van poder salvar.

(25 min.) Després de Guerra, Llombart, un dels rics del poble, va regalar el pis de l’església i la Mare de Déu dels Àngels. A l’església amagaven arròs darrere dels sants.

Durant els anys que no es podia ballar feien festes amb acordió o gramola, i una colla de xics de Nules anaven a buscar-les fins que uns pocs joves de Mascarell molt poc graciosos els van pegar. Després anaven elles a Nules a buscar-los i en tornar ells les acompanyaven fins a la carretera.

(30 min.) Parla de l’edat, de les amigues que han faltat. Conta que a última hora se’n va deixar de treballar per cuidar son pare. I que a tots els agradava llegir.

Parlen d’un dels avis, que era republicà i anava a parlar de política al bar de la Bugà. Quan entrava algú callaven. Elles li regalaven llibres sobre la Guerra i ell els deia que el que contaven era fals, que al guanyar la Guerra contaven el que volien. Tot i això, va respectar les creences de la dona i les filles.

A la reconstrucció van organitzar una Societat d’Obrers i van fer el mercat i l’escorxador per a Regiones Devastadas. A casa hi havia tres dones, Carmen se’n va anar a treballar al cotó.

(35 min.) Ens recita un poema moral en castellà. Vol que no es perden estes oracions.

A la tenda de Mascarell hi havia qui li pagava quan venia el porc (Maria la Felipa, per exemple). Parla d’uns que criaven bous per a un xurro de Les Alqueries, els venien quan tenien huit o nou mesos i li pagaven. Quan van anar a Nules se’n portaren una llibreta plena de deutes.

Recita un preciós poema sobre Mascarell en castellà, de quan anava a Escola.

(40 min.) Sobre l’enemistat entre Nules i Mascarell, ens parla del Sindicat d’Aigües i de com l’aigua del riu passava pel poble i el que sobrava li la donaven a Nules. El Sindicat, que encara existeix, va buscar advocat per evitar que se’ls emportaren l’aigua. Ara Nules els dóna diners per a festes, aleshores no, les havien de fer a base de rifes.

Ens parla d’on va nàixer i d’on va viure al seu poble, i de les condicions precàries. Tornem a parlar de la postguerra i la reconstrucció, d’habitacions en què dormien quatre persones en terra. (45 min.) Son pare no va voler endur-se res de Borriana, només arribar va comprar matalassos que tenien en terra.

La seua família no va passar fam: tenien 10 ó 12 fanecades amb una sènia per regar i cultivaven moniatos o feien farina de panís. Fortea, amagat, els donava un poc més d’oli del que es tocava. Menjaven del que sembraven i dels animals que es criaven.

Ens parla de les bodes de postguerra, la majoria de negre, que s’arreglaven i es passaven unes a altres. Ella es va casar de blanc, li van dur la tela de València perquè ella estava al mostrador.

(50 min.) Ens parlen de familiars que van adoptar xiquets, a alguns els van donar cognoms i altres van seguir amb els que tenien.

La vitalitat de Carmen és contagiosa, és molt graciosa i té bona memòria. Segur que podria passar hores contant-nos detalls de la seua vida i del seu context, que pareix feliç, rodejada de família atempta i afectuosa. El relat mai no és lineal, està ple de vida i de referències tant al passat com al present.

Carmen Canós Badenes, amb la participació de la filla, Carmen Villalonga Canós, i del gendre, Ramon Saborit Arnau

Data de naixement

1930

Data de l’entrevista

Dilluns, 3 d’octubre de 2016, a ca Carmen

Temàtiques

Poema, Mascarell, Guerra, bombardejos, reconstrucció

Entrevistador

Heterotopia CEAP