Col·lecció de Carmen Prior i Sebastià Monlleó

Una col·lecció extensa de fotos familiars de Carmen Prior Arámbul i Sebastià Monlleó Gozalbo, que abasten quatre generacions des de l’inici del segle XX. Per a nosaltres ha sigut una joia rebre les fotografies i els comentaris de Sebastià i de la seua filla Carmen.

Estes imatges ens permeten entendre una època, reconèixer persones, costums, institucions, esdeveniments… Cada imatge conté dins moltes històries, de vegades les evoca indirectament. En este cas la riquesa és innegable, i hem recollit tant com hem sabut.

Donem vida a persones desaparegudes, els posem cara, els reconeixem com a uns “dels nostres” i així reconeixent-los a ells ens reconeixem nosaltres com a comunitat.

I una altra part important correspon al qui veu les fotos i llig els comentaris. La interpretació del que es veu, del que s’evoca i del que no es diu. Un joc que vos convidem a jugar.

Gràcies de nou a Sebastià i a Carmen, que van aguantar unes hores més la nostra voracitat pels relats de Nules.

Contingut

Família
Infància
Amigues
Pasqüers i pasqüeres
Amics
Mili
Fira
Sant Vicent
Bodes
Boda
Peregrinació a Santiago
I en temps recents…

Família

Assegut al mig, l’avi matern de Sebastià, Miguel Gozalbo Ripollés, rodejat dels seus fills (els germans Gozalbo González, els Carreters) al terrat de la casa familiar, un lloc que tornarem a trobar en altres fotos. De dreta a esquerra, Amadeo, que es va dedicar a la fabricació de carros; el segon és Paco, que se’n va anar a València i amb un cosí germà va obrir una tenda de “teixits i confeccions” a la plaça del Mercat: Almacenes La Samaritana. Ací podeu vore un díptic dels anys 20-30 anunciant trages de comunió.

El tercer, Miquelet el Carreter, va treballar al Banc de València de Nules des de la seua fundació; ens diu Sebastià que va ser molt popular perquè era el que anava a cobrar les lletres pel poble. Va ser també impulsor de la Fira Agrícola en 1946 [ho conta Vicente Felip Sempere (1998) al capítol “Recuperación de las fiestas del arrabal de San Joaquín. Orígenes de la feria”, en La ‘fira’ de Nules en la época contemporánea. Ajuntament de Nules, pp. 147-153], i de la recuperació de l’Hostal de Plácido (antic convent de monges carmelites descalces, mai ocupat) per a fer l’actual església de la Immaculada.

El xic de més a l’esquerra és Jesús, un jove amb diversitat intel·lectual de molt bon caràcter.

*****

Miguel Gozalbo Ripollés i Vicenta González Lucas, avis materns de Sebastià Monlleó Gozalbo.

*****

La filla dels anteriors i mare de Sebastià, Vicenta Gozalbo González, encara fadrina, vestida per a la festa de les camareres. Cap a 1920.

Ens conta Sebastià que quan ell va nàixer son pare es va posar mal de l’apèndix, i ella va fer la promesa de posar-se l’hàbit de la Mare de Déu de la Soledat durant un any o dos. El fill la va conèixer vestida d’aquella manera.

*****

El propietari de les fotos, Sebastià Monlleó, amb un joguet al coll, en els primers mesos de vida.

*****

Sebastià amb els seus pares, Sebastià Monlleó Miralles, el Potrero, i Vicenta Gozalbo González, cap a 1933 ó 1934.

A banda del seu negoci de potrer (tractant de cavalls), Sebastià pare era en aquell moment encarregat d’un magatzem de taronges d’un comerciant d’Alzira, Joaquín Sendra, i passava la temporada allí.

*****

Soledad Arámbul, mare de Carmen, la dona de Sebastià (sogra d’ell). Fixeu-vos que el teló del fondo és molt paregut al de la foto de la mare de Sebastià, i el moblet i fins i tot el ram de flors coincidix.

*****

Soledad Arámbul de nou, i el seu home, Sebastián Prior Roselló.

*****

El pare de Sebastià, o potser son tio Eduardo, que se semblaven molt.

*****

Una pràctica un tant oblidada: quan estaven delicats de l’estómac anaven a Montanejos a tractar-se amb l’aigua. Va anar son pare abans de guerra i també Sebastià fill anys després. L’home ajupit és Pepe (l’encarregat de tornar les cadires al cine de Cassola), els xiquets Miguel i Pepito. Reconeixem a Sebastià i a son tio Jesús.

*****

Com a extra, un joieta: una preciosa foto de l’estació de Nules en la primera dècada del segle XX, amb un tren entrant a les andanes. La corba de la via es corregiria anys després, perquè resultava perillosa. A la dreta de la imatge es veu una pilera d’atovons preparats per a alguna obra.

Els arbres, plàtans d’ombra plantats segurament quan es va obrir la línia fèrria en 1862, es van llevar en algun moment.

*****

Infància

Un grup de xiquetes i xiquets (anaven junts només en els anys de pàrvuls, fins als 6 anys) amb la mestra, doña Carmen Lecha Malo, al Col·legi Cervantes de la primera mitat dels anys 30. Es dóna la casualitat que en esta foto i la següent, Carmen (la dona de Sebastià) i ell estan en el mateix lloc: els segons de la fila de dalt començant per l’esquerra.

De doña Carmen Lecha Malo hem buscat informació a l’hemeroteca de premsa històrica del Ministeri de cultura i hem pogut saber que va nàixer el 26 de març de 1880 en un poble indeterminat de la província d’Osca. En juliol de 1911 (als 31 anys!) li van donar el títol de mestra a Guadalajara. En setembre de 1912 sol·licita la inscripció per a oposicions de magisteri en Madrid; en desembre de 1913 s’inscriu a la província de Saragossa i en març de 1914 en La Rioja. La primera adjudicació és, en este mateix mes de març, al poblet de Suelves, de només un centenar d’habitants (hui deshabitat), a la província d’Osca; un poble perjudicat per l’absència de carretera. El sou és de 1.000 pessetes, el mes de maig de 1914 entra en propietat de la plaça. El mes de juny sol·licita prendre part en el concurs de provisió d’Escoles de Navarra. En juliol els augmenten el sou a 1.100 pessetes. En 1916 la traslladen a Almudiente (Osca)

En desembre de 1924, doña Carmen està al poble de Buñuel (Navarra), de més de 2.000 habitants. En gener de 1926 obté plaça de 3.500 pessetes. En octubre li canvien la plaça de Buñuel per la de Nules, on s’acabava d’obrir el Grup Escolar Cervantes. Tinguérem notícia de doña Carmen Lecha perquè era la mestra preferida de Josefina Arámbul, tal com es comentava en la seua pròpia col·lecció de fotos.

El diari Las Provincias del 6 de juliol de 1934 fa la crònica completa d’una excursió escolar a la ciutat de València:

De Nules. EXCURSIÓN ESCOLAR A VALENCIA

La realizada por los niños y niñas de las escuelas unitarias de Nules, que dirigen don Antonio Benito, don Emilio Portolés, doña Teresa Navarro, doña Carmen Lecha y don Roque Martín, acompañados por el señor alcalde y el señor presidente del Consejo local, fué realizada felizmente.

Las visitas a Museos, palacios, jardines, Catedral, etc., etc., donde los excursionistas pudieron admirar las riquezas que atesoran todos estos establecimientos, son recuerdos que los niños conservarán siempre en su memoria y les servirán de estímulo para lo sucesivo. Todas estas visitas serán objeto de muchas lecciones en la escuela.

En las torres de Serranos se dieron explicaciones históricas, así como en el Museo de Bellas Artes.

La visita al Museo Prehistórico y al Paleontológico mostró los tiempos primitivos de la humanidad, dándose cuenta de las condiciones de vida en aquel entonces.

En el Palacio Municipal, después de ser recibidos por el señor alcalde de la ciudad, se visitó el Archivo que guarda las reliquias más preciadas de la región valenciana.

En los Viveros se recrearon los niños al contemplar la variedad de aves, la cantidad de palomas, el cuidado y esmero de sus jardines.

También visitamos el buque de pasajeros “Ciudad de Valencia”, donde fuimos recibidos con gran amabilidad y se dieron toda clase de facilidades por el personal de la Trasmediterránea, trasladándonos seguidamente al Club Náutico, contemplando desde sus terrazas el bello panorama que ofrece el “Mare Nostrum”.

En la Unión Radio, niños y niñas recitaron poesías, entre ellas “Canto a Nules”, de la que es autor don Alfredo Sendín Galiana.

Al regreso, ¡cómo demostraban los niños en sus semblantes que habían vivido una vida diferente!

Los maestros y maestras que han realizado esta excursión pueden estar satisfechos.

*****

Foto escolar de novembre de l’any 35 al Grup Escolar Cervantes. En la Col·lecció de fotos de Ramón Capella Herrero podem vore a Ramón retratat en el mateix lloc i amb la mateixa escenografia. Ramón tenia quatre anys més que Sebastià. Sobre ell es pot veure una entrevista: Ramón Capella, la cara humana de l’administració de justícia.

*****

Sebastià recorda la bruseta blanca de la primera foto, i que anaren a Vila-real a retratar-lo. Està llegint un número de 1933 de la Revista Kodak, que li donaria el mateix fotògraf. Pensa que es faria cap a 1934.

La segona imatge està datada el dilluns 15 de febrer de 1937, ja en temps de Guerra Civil. Sebastià tenia 8 anys.

*****

Foto de la Primera Comunió. Sebastià conta que estava molt orgullós del seu trage, amb un faixí amb la custòdia bordada (que es veu per baix de la jaqueteta) i una gran creu penjada del coll. Els vestits d’aquells moments eren molt sofisticats, com es pot apreciar en la imatge, amb randes, borles i molts detalls singulars, fruit del treball manual de les modistes. Parla també de la mala sort dels que van fer la Primera Comunió després de guerra, als que s’havia de confeccionar els trages a partir d’altres vells, perquè no hi havia tela. La sogra va haver de fer cua en comerços de Castelló per a trobar-ne per a la filla, que després seria dona de Sebastià. Molt cridaner també el pentinat de Sebastià.

*****

Anita, filla major de Miquelet el Carreter, cosina germana de Sebastià. És difícil no sorprendre’s del pentinat, amb el flequillet caragolat. Foto de Rafael Escrig, en els primers anys al seu poble, Vilavella, abans de casar-se i establir-se en Nules. És una foto d’abans de guerra.

*****

Sebastià amb Anita (la xiqueta que hem vist de comunió) i Vicentica, les seues cosinetes, abans de guerra.

*****

Sebastià i sa mare amb la dona de Miquelet el Carreter i el xiquet Amadeo, cosí d’ell. Este xiquet es va ofegar a la mar un cap de setmana que Sant Roc caïa en dissabte, l’any 51. Ací estan a València, al jardí del Parterre (plaça d’Alfons el Magnànim).

*****

Sebastià va anar a estudiar als jesuïtes de València, on va ser condeixeble de l’escriptor Vizcaíno Casas, però prompte va haver d’ajudar en els treballs de casa i va deixar els estudis. Ací són 109 estudiants, una novena (distribuïts en nou parts), que després es repartien en classes i brigades, de parvulari a batxiller. A ell se’l reconeix sense dificultat en la tercera fila, el que fa cinc comptant des de l’esquerra, amb camisa i jaqueta negra i passant-se un botó.

*****

Sebastià amb el primer trage que li van fer, i sa mare -a la que ja coneixem de més amunt-. Estan al terrat de la casa de la família materna, davant de la Capella de la Soledat, al mateix lloc que ja hem vist a la primera foto.

Mirant esta foto Sebastià recorda que un dia en guerra, sa mare va aconseguir un tros de garró, el va embolicar amb un mantonet, li va posar pes per a que anara secant-se i ho va posar dalt de casa. Li va dir que no ho tocara, però Sebastià un dia ho va escodrinyar, i després van entrar els gats i s’ho van menjar. Recorda el disgust de sa mare i com s’auela, que estava privada, el va acollir.

*****

Amigues

Set xiquetes carregades de trenes i davantals. La de darrere a la dreta pareix Carmen, dona de Sebastià, i davant d’ella Teresita Fandos i Carmen Diago. Quant al sentit de la imatge, Sebastià ens recorda que després de guerra s’establí l’Auxili Social, i que moltes xiques anaven a servir a les persones necessitades.

*****

En la primera imatge veiem a una xiqueta de negre i a Carmen davant d’una palmera. Van molt elegants i porten calcetins, perquè eren menudes i perquè en aquell moment era difícil aconseguir calces. En la següent imatge estan Teresita Fandos, Carmen Prior i Aurelia (la dona de Pepe Aràmbul, mare d’Aure la periodista). Segurament estan al carrer Major.

*****

Amigues de passeig: Rosita Adsuara; María Bruno, casada amb Ramón Ripollés (“Bicoca”); Carmen Diago i Carmen Prior, la dona de Sebastià. Estan a un lateral del Mercat.

*****

Les mateixes més Teresita Fandos (la segona, mare de Maite Cases) i Sebastià. Estan anant a la fira de Sant Sebastià de la Vilavella.

*****

La festa de María Bruno de clavariessa, acompanyada de les seues amigues: a la de més a l’esquerra no la reconeixem, però a continuació trobem de nou a Carmen Diago, Rosita Adsuara, María i Carmen acompanyada de Sebastià. Tret de la clavariessa, totes les xiques anaven a missa amb catret, per deixar-los els bancs als hòmens. Ací ja havien eixit del Convent.

En la segona imatge veiem un altre moment de la festa. La xica de l’esquerra és Rosita la Botitxerva, casada amb Fortea. A l’altre costat de María, Carmen i Rosita. Estes tres pareixen portat la insígnia de l’Acció Catòlica.

*****

Un grup de xiques posa amb el guió de Santa Teresa. A la dreta Carmen i la seua amiga Rosita Adsuara.

Les joves feien la festa de Santa Teresa, els xics la de Sant Lluís. En este cas veiem el carrer molt adornat de flors, potser es tracta de les bodes de diamant de la Confraria de Santa Teresa, que es van celebrar en 1951 amb un gran desplegament ornamental (es poden vore moltes fotos a la publicació Comentaris a les fotos sobre Tradicions i festes arreplegades per Tomàs Miralles).

*****

Una foto a la plaça del Convent, quan dugueren el braç de Santa Teresa.

Estan fent obres en les cases cantoneres d’enfront, segurament encara per la destrucció de la guerra.

*****

Grup de xiques d’Acción Católica, totes elles amb la insígnia a la solapa: 1) Teresita Fandos, mare de Maite Cases; 2) la germana de l’arquitecte Jaime Prior, dona de Ricardo Llombart (que fou alcalde de Nules); 3) María Dueldo, 4) Carmen Prior, 5) Josefina Arámbul, 6) Vicentica la Cala, dona de Monfort. Josefina era la presidenta, María la dipositària i Carmen la secretària. Fotos de Rafael Escrig, març 1948. Per la columna que tenen darrere sabem que està feta a l’estudi del fotògraf al carrer Major (on ha continuat treballant el seu fill, també Rafael Escrig).

Carmen era membre molt activa d’Acció Catòlica, però en certa ocasió va aconseguir entrades per a vore en València l’espectacle sobre gel Holiday on Ice (que ha estat a València nombroses vegades des de 1952), i va manifestar la seua intenció d’anar a vore’l. El capellà li va dir que sent d’Acció Catòlica no podia anar a vore-ho, perquè ho consideraven un espectacle immoral. Carmen va parlar amb sa mare i esta la va autoritzar, així que finalment anaren a vore-ho. El resultat va ser l’expulsió immediata d’Acció Catòlica. El control sobre les xiques d’Acció Catòlica era estricte: a Pasqua no podien anar amb els amics, ni als balls, ni al cine quan hi havia advertència sobre la moralitat de la pel·lícula, etc.

*****

La xica de l’esquerra és Carmen de nou, al mig Solita, germana de Sebastià, i una amiga. Pareixen estar en alguna excursió, Carmen porta bolso i un ramell d’herbes. A la muntanyeta de darrere es pot apreciar el via crucis d’algun calvari, i estan assegudes sobre una construcció amb una cúpula o volta.

*****

Solita Gozalbo (germana de Carmen) i una amiga (Vicentica Peris?).

*****

La tómbola! Enfront del que seria el banc de Vizcaya estava abans de guerra el Casino de la Paz. Després de la contesa va ser de nou casino, i estigué de conserge Fraisquet el de la Caixa, que ja ho havia sigut abans de la guerra. La tómbola d’Acció Catòlica va funcionar bé i tenia bons premis: com es veu, hi ha bicicletes, nines, bolsos, ràdios, etc.

*****

Les amigues, molt elegants: Carmen Prior, Teresita Fandos, Vicentica la Cala, María Bruno, una desconeguda i Rosita Adsuara.

*****

Passejant per les vies. Al fondo a l’esquerra veiem l’estació amb el seu arbrat. A la dreta està la tanca i els sis magatzems del Millonari, que es van salvar en guerra. Després una part va ser de Bicoca. De nou, Carmen Diago, María Bruno, Rosita Adsuara, Carmen Prior i Sebastià Monlleó. A la següent pareix la mateixa sessió de fotos, perquè elles van vestides igual, però en la primera porten la insígnia d’Acció Catòlica. O potser l’absència de Sebastià en una i de Carmen Diago en l’altra fóra perquè estaven fent les fotos amb la càmera d’ell.

*****

Carmen Prior al mateix lloc.

*****

Carmen, Rosita i Carmen Diago, davant de l’antic Casino La Paz; darrere podem apreciar la gran portalada i l’ombra de la marquesina. Carmen porta el mateix vestit que a les fotos anteriors.

*****

Pasqüers i pasqüeres

Amics i amigues molt jovenets a festes de Pasqua o semblants. Portaven junts les paneretes amb el berenar, i jugaven al corro i a diferents jocs (“Una rodaeta i prou! Una rodaeta i prou!…”). Anaven als motors, que es convertiren en vergers florits. A la vesprada deixaven les paneres en casa i anaven a la plaça Major a seguir amb els jocs.

*****

La primera mostra una colla de xiquetes i xiquets davant d’un gran nesprer. La xica de darrere amb bateta blanca i llacet al pèl pareix Carmen Prior, i la de davant María Bruno.

A les xiques d’Acció Catòlica, com s’ha dit, se’ls prohibia anar amb xics, però no és el cas d’estes fotos, potser perquè encara eren molt xiquetes.

*****

Sebastià i al seu costat la seua cosina Vicentica i Germán Aguilar (pare del Germán Aguilar, mestre i agricultor). Ajupit davant d’ells, el pare de Paco el Tito (que tenia la Loteria) i la seua nóvia, de cognom Carreguí.

*****

Dos fotos fetes al mateix lloc, baix de l’emparrat d’un pou o de la caseta d’algú. En la primera foto reconeixem la primera a Carmen, dona de Sebastià.

*****

Les amigues habituals, Sebastià, i unes quantes amigues i amics més. Reconeixem dos carros amb vela, un amb el seu cavall.

*****

Fotos de Pasqua.

*****

Dos fotos del mateix grup de xiques amb algun amic, en un entorn aparentment fluvial que no hem aconseguit reconèixer.

*****

Set fotos d’una mateixa jornada pasqüera, amb jovenetes carregades de paneres, de camí a algun pou i jugant al corro o a qualsevol cosa. Les xiques són les mateixes i van vestides sempre igual. Entre elles les amigues habituals.

Entre totes elles destaca la fotografia feta en la gasolinera. Sebastià recorda una manxeta que hi havia al cantó del Camí de la Mar i el carrer Major. Com el carrer Major era la carretera, hi havia pas de camions, i abans de guerra germana dels Burguete es feia càrrec del servei. Si pensem que la fotografia és dels anys 40, podria ser encara la mateixa.

*****

La mare de Sebastià, Maria la de Llucena i altres familiars en Llucena del Cid. Sebastià ens conta alguns viatges a Llucena en la seua Lambreta, i d’una ocasió que va vindre un empleat d’Almacenes La Samaritana per a dur-los en cotxe.

Abans d’anar a servir, cap a 1946, Sebastià va anar a Lleida amb la Lambreta a comprar ramat; feien mercat els dies 1 i 15 del mes. Per Benicarló es va avariar la moto i en un taller li van fer una rectificació i va continuar. Com se li feia tard, va fer nit en Montblanc (Tarragona) i al dia següent va continuar. Una vegada allí va tancar la compra, va embarcar el ramat i se’n va tornar cap a casa.

En una altra ocasió, en 1945, son pare va fer una compra de cent i pico de potros en Balaguer (Lleida). Tenia venda en Castelló, Nules, Gandia i Alzira. Els animals feien sis dies de viatge des de la Vall d’Aran a Balaguer, i allí s’embarcaven al tren. A les tres o quatre del matí van arribar a Lleida, conta Sebastià que va dormir en un banc de l’estació “més a gust que el Guerra” [esta és una expressió lamentablement en desús que fa referència probablement al torero Rafael Guerra Bejarano]. El cas és que la Guàrdia Civil el va vore i van començar a fer-li preguntes. Va tindre sort que el cap d’estació estava casat amb una xica de Nules, i que ell s’havia presentat abans, així que al vore’l inquirit per la Guàrdia Civil es va arrimar i va donar fe d’ell. El seu aspecte de roder, amb una brusa llarga, brut, amb la cara negra de la carbonilla i una vara en la mà, probablement resultava sospitós en el temps dels maquis.

Per cert que la vara la conserva, ara com a pal de granera. Eren vares llargues i marcades per l’artesà.

*****

Amics

Xiquets jugant davant del Mercat, sobre una farola que es va retirar fa anys. Davant tenien la sèquia de Nules. Són Tomàs Mechó, un desconegut, Miguel el Mandelo, un altre desconegut, i Juan Prior.

*****

Un grup de xiquets davant de la torre de Faustino Valentí. Sanchís, Prior, un desconegut, Miguel, un altre desconegut.

El pare de Sanchis treballava a un magatzem de taronja de Borriana, i un moment determinat se’n va anar de comercial a Santiago de Compostela. En 1948, trenta-dos o trenta-quatre homes d’Acció Catòlica van fer una peregrinació a Santiago en camió, i van dormir tots al seu local.

*****

Els amics de Sebastià. El de més a la dreta és Tomàs Mechó, el pare del qual va ser alcalde. Pareix que estiguen vora mar.

*****

Amics de Sebastià (ell reconeix a Sanchís i a la dreta a Llorenç) i mossèn Vicente Simó (amb sotana, el segon per la dreta), en alguna excursió de les que feien en Acció Catòlica.

*****

Juan Prior, Tomàs, Sanchís, Sebastià, Miguel el Mandelo i Pepe Molés , tots extremadament elegants amb trage, corbata, jupetí, bona sabata i el cabell llepat amb brillantina. Venien del cementeri el dia de Tots Sants, i mentre es retrataven va passar el carro amb el tallant.

*****

La colla d’amics anant a fer una paella a Sant Josep de La Vall (ací només se’n veuen nou dels dotze que eren). Van pel carrer major, i al passar per la tenda de fotografia de Rafael Escrig li van demanar una foto. La imatge és probablement de mitjans dels anys 40, abans que anaren a la mili. Un d’ells porta un braçalet de dol.

*****

Festes del barri de Sant Xotxim. L’acompanya la seua cosina Vicentica, filla de Miquelet el Carreter. Darrere tenen la banda de música.

*****

Amics i amigues al Pregó de la Magdalena de Castelló.

*****

Mili

Sebastià en la mili. Allí es va deixar bigot i va decidir no llevar-se’l fins que no vinguera de permís.

*****

Carmen Prior, la dona de Sebastià. Esta és la foto que ella li va donar com a record quan ell se’n va anar a la mili.

*****

Una postal de Palma en què s’inclouen les fotos de la parella de nóvios, a més pintada a mà. A Carmen li va parèixer atrevit per la seua part, però Sebastià diu que li ho va explicar i ja ho va comprendre.

*****

A la mili amb amics del poble: Ramón Ripollés (“Bicoca”), Sebastià, Julio (son pare era cap dels municipals de Nules), i un xic de la Vilavella. Estan al Passeig del Born, en Palma de Mallorca.

*****

Les enramades de maig. Les feien els joves després de treballar, cada diumenge del mes era una nova, i es traïen en provessó. Estes, pintades a mà, son de maig de 1950. Ens conta Sebastià que estes li les va enviar Pepe Molés el Borrasco quan estava servint, i estan dedicades darrere.

*****

Fira

Com ja s’ha dit parlant de Miquelet el Carreter, tio materna de Sebastià, la idea de fer una fira va ser una ocurrència d’unes quantes persones del barri en 1946. Al principi era la gent del poble la que traïa els seus animals, a més d’alguns professionals com el pare de Sebastià, dit el Potrero, i es feia a l’anomenat “Corralot”, una parcel·la que havia estat lligada al convent de les monges carmelites descalces, que no van arribar a instal·lar-se mai. Poc a poc aquella fira va anar agafant aire fins a l’actualitat, ja reconvertida en fira de maquinària agrícola.

*****

La fira. El Seat 600 del centre de la imatge està matriculat en 1964, de manera que la foto serà de poc després. Des d’este punt de vista només veiem motos i camions, i a la dreta una parada de “Garage Central” de Castelló.

*****

El jurat en una competició de “tir i arrossegament” al camp de futbol. Darrere tenen a la parella de la guàrdia civil. El xic de l’esquerra és Emilio Portalés, i al costa el seu germà Enrique. A l’altra punta de la taula està Sebastià de perfil.

*****

Sebastià arreplegant una copa i mostrant-la a la porta de casa. Els obsequiaven per participació, no hi havia competició; ells aportaven l’exhibició de cavalls, que era el negoci familiar. Veiem a Sebastià amb la tralla, molt jovenet, cap a l’any 48, abans d’anar a servir. En la segona reconeix al jutge de pau i a Felip, que treballava a l’ajuntament. El xiquet és Pepito, fill d’Anita. L’abast de la fira, conta Sebastià, era purament local, perquè encara no estava autoritzada com a tal.

*****

En la primera foto reconeixem de presentador a Vicente Gavara (Vicentet d’Orosia), a qui vam dedicar dos col·leccions de fotos. L’última imatge està datada en diumenge 23 de setembre de 1962. Sebastià tenia ja 34 anys, i va pujar a arreplegar la copa amb la seua filla Carmen. El concorregut balcó de darrere és el de Ca la Rulla. El presentador podria ser el metge Montoliu. Ací la fira ja feia anys que era oficial.

*****

Sant Vicent

La imatge de Sant Vicent en dos espectacular dossers. La imatge que veiem és la que està quatre mesos en casa de cada un dels tres clavaris que organitzen la festa.

La mare de Sebastià, Vicenta, va manar fer una altra imatge —probablement l’anterior seria destruïda en guerra—, que es va beneir el dilluns 5 d’abril de 1948, dia de Sant Vicent. Sebastià conta que quan es va inaugurar l’església nova, el retor del moment no va voler imatges en ella. Mentre va viure Vicenta, este Sant Vicent va estar en sa casa (la donació es va fer en 1983). Va passar el temps, la imatge ha ocupat el seu espai al nostre temple i continua utilitzant-se en la festa.

*****

Davant, ajupida, la tia Encarnación. Les dos dones del mig porten gerres i copetes, i altres tres safates amb dolços. La xica de més a l’esquerra és Carmen Prior, al seu costat la seua germana Solita, darrere Teresita Fandos i Rosita Adsuara. La tia Carmen Rochera i davant d’ella els fills, Pepe i Vicente. Probablement és una imatge d’una festa de Sant Vicent que va fer el germà de Carmen, estan a la porta de casa repartint dolços i licors als participants en la cercavila. Aquell any no va poder estar Sebastià perquè estava servint.

Sí que va estar, en canvi, a la festa del Corpus: recorda eixir de la finca amb el carro carregat de blat, pel camí Moncofa, i trobar-se a la nóvia i a totes les amigues que anaven a fer flors als motors de reg. Els maquinistes més curiosos s’entretenien plantant i cuidant plantes i fruitals, que convertien els pous en vergers als que acudien els joves a passar dies de festa com els de Pasqua.

*****

Els pares de Sebastià amb el tio Paco el Carreter, germà d’ella i propietari de Almacenes La Samaritana. Per a la festa de Sant Vicent, Paco va dur una safata de duros de xocolate, que són les “monedes” que tenen entre mans. Els clavaris les tiraven des dels cavalls. Impressionant la “circulà”, “soculà” o “sòcol” modernista que tenen darrere. L’anècdota que recorda Sebastià és que a l’entrada de casa no hi havia sòcol i que son tio va voler posar-lo allí i a la pujada de l’escala. El cas és que els obrers no sabien com donar-li la inclinació per a l’escala, i va haver de vindre un amic arquitecte de València a dir-los què havien de fer.

Sobre la taula ens diu Carmen que no hi ha un tapet sinó un cobertor. Ens fixem també en la làmpara i en el rebost, dins del qual reconeixem una estampeta de Sant Vicent. I molt bona llar, i sobre ella una lladriola en la forma d’un cabet de negret, que els donaven els Jesuïtes als estudiants per a que la dugueren a casa en Nadal i la retornaren plena en passar festes.

*****

Esta és una foto de quan Sebastià va fer la festa de Sant Vicent, en què es va reunir quasi tota la família Fixeu-vos en la porta i el sòcol, preciosos. 1) Sebastià Monlleó pare, el Potrero; 2) Anita, dona de Pepe Mechó, el treballador de la família (el que es va encarregar de tornar les cadires del Cine de Cassola després de la boda de Carmen i Sebastià); filla d’Anita (12). 3) la dona del carreter (8), mare de 11 i 13; 4) Sebastià Monlleó Gozalbo; 5) Paco Gozalbo; 6) Miquelet Gozalbo, el Carreter; 7) Vicentica, casada amb Pepe Miralles; filla d’Anita (12). 8) el germà Gozalbo d’ofici carreter, home de (3) i pare de (11) i (13). 9) Jesús Gozalbo; 10) Germán Aguilar, fill d’Anita (12), germà de mare d’Anita (2), Vicentica (7) i María (15); 11) Amadeo (el jove que es va ofegar a la mar); 12) la tia Anita, dona de Germán Aguilar (10), va tindre tres filles: Anita (2), Vicentica (7) i María (15); a l’enviudar va obrir una casa de piensos i es va casar amb Miquelet (6); 13) Vicente, germà d’Amadeo; 14) la mare de Sebastià; 15) María, casada amb Miguel Herrero; filla d’Anita (12).

*****

Sebastià només va ser clavari un any, però mentre va ser jove eixia tots els anys a la cercavila. En estes fotografies el veiem portant el guió. En la primera foto veiem la volta de la provessó, estan entrant a la plaça Major cara al Convent. A la dreta veiem la marquesina del Casino la Paz. Els portadors de la imatge eren els dotze amics, i el més baixet, Miguel Fortea, el posaven al guió. El capellà pareix Mn. Melchor.

La segona foto és de la cercavila; a Sebastià li porta el ramal Pepe Cases, Pepe Huesa va al cavall de l’esquerra. El que porta la llista a l’esquerra és Miguel Fortea.

*****

Sebastià a cavall en la cercavila de Sant Vicent. Continuen impressionant-nos els aparells i revestiments que posaven als cavalls, que com es pot llegir venien de Massanassa (i d’altres pobles com Alboraia). En la primera foto podem vore darrere la preciosa casa modernista dels Montolius al carrer Ample (hui totalment transformada). La casa de l’esquerra era una paraeta d’una dona major, família dels Emos. Conta Sebastià que antigament eren set germans i només tenien un abrigo. El que primer eixia se’l posava, i la resta havien d’anar forros.

En la segona foto ja porta el sac de caramels i una espècie de pipa en la mà esquerra, i va pel Ravalet.

*****

Sant Vicent en altres anys. En la primera foto, a la plaça Major, darrere està l’ajuntament i la casa dels Navarro abans de la reforma. En la segona, molt jovenet, compartix la muntura amb el seu cosí Amadeo.

*****

Davant de casa, front a la Capella de la Sang, actual Museu d’Història.

*****

Bodes

Boda de Pepe Carreguí i Rosita; ella era cosina de Carmen, la dona de Sebastià, que està darrere, entre la nóvia i la padrina. Estan eixint del Convent, entenem que ja casats.

Una altra anècdota a propòsit de Pepe Carreguí: indagant sobre el cognom van saber que té un origen basc, pareix que perquè a les guerres carlistes va vindre un batalló basc per a entrar en València. Al batalló anaven alguns xiquets, un d’ells estava malet i el van deixar en Nules. La presa de València no va triomfar, el batalló se’n va tornar al seu terreny però no van reclamar al xiquet. De major conten que anava amb un burret carregat de cànters a la Vilavella a dur aigua per a la clientela de Nules.

*****

De dreta a esquerra, Sebastià Prior, pare de Carmen; un germà d’este; Soledad, la dona; una cosina i el germanet d’esta, Pepe, entre els quals hi havia molta diferència d’edat. Pareix que estiguen en una boda: hi ha plats amb magdalenes, pastissos, braços de gitano i altres dolços, potser ja han passat la fase del xocolate, i tenen davant una botella d’anís Maura. Potser és la boda de Rosita i Pepe Carreguí.

Sebastià conta l’anècdota d’un home que es va capbussar en una olla de xocolate i després no podia llevar-se’l del pèl.

*****

Pareix una altra boda. A l’esquerra la iaia Soledad, a continuació assegut Manolo Ripollés; amb sombrero un tio de Pepe Chor, assegut a la dreta el marit de la primera (els sogres de Sebastià). La xica amb davantal blanc seria una familiar o amiga que estaria servint.

*****

Ramón Ripollés i la seua dona, María Bruno; a la dreta Sebastià i Carmen, en una boda. Sobre la taula, magdalenes, rotllets d’anís i altres dolços, i licors i sidra. En la segona foto estan acompanyats de Teresita la Hueseta i l’home.

*****

Per la dreta, Rosita, Solita la germana de Carmen, que està a continuació, i Sebastià. Sobre la taula, de nou, magdalenes i rotllets d’anís, i licors i sidra o xampany.

Les bodes se celebraven en les cases dels contraents, fins que en la boda de Gimeno es va posar el saló d’actes de la Càmara Agrària es va posar a disposició de qui volguera fer este tipus d’activitat. Amb una peculiaritat: que no hi havia cadires i se les havien de dur. A la boda de Sebastià necessitaven vora dos-centes cadires. Llogaren les butaques del Cine de Cassola, que s’havien de desclavar i dur en un carro. Els amics de Sebastià ho agafaren com una festa, van esperar que acabara la funció del cine i van dur el carro sense l’animal. Un dels amics, Pepe Peris, sabia carregar el carro, va posar els mossos de davant i darrere per a falcar el carro, van llevar el corretjot, van posar tota la garbera de cadires i pel carrer Major les van dur al carrer Colón. Van fer una cadena humana i descarregar-ho va costar un moment. Però a la sendemà no hi havia ningú per a tornar-les, i va haver d’anar el llogat de Sebastià a fet tota la faena.

Seguint amb el cine de Cassola, conta Sebastià que sent ell dipositari de la festa de Sant Lluís, van voler fer imatge i peanya, i per aconseguir diners van proposar als amos del cine (pareix ser que ja no era dels Cassoles) projectar la pel·lícula Marcelino pan y vino (Ladislao Vajda, 1955), que estava molt de moda i encara no s’havia vist a Nules. Van quedar que l’empresari portara la pel·lícula i la projectara, i que la taquilla seria per al lluïsos. 800 ó 900 butaques, pensa Sebastià que hi haurien. Projecten tres vegades, de divendres a diumenge, i a l’hora de fer la liquidació la taquilla era pobra, la gent no s’havia bolcat en assistir al cine. Des d’aleshores es deia: “Marcelino pan y vino: mil pessetes de pèrdues!”.

*****

A la terrassa del bar Los Arcos, a la plaça. Als vidres de la porta es reflexa l’ajuntament. Amb dificultat es reconeix a Sebastià, i el xic dret potser seria Tomàs que estava de cambrer. Les xiques podrien ser Carmen i María.

*****

Boda

Boda de Carme i Sebastià, 1957. Es van casar a la Capella de la Soledat.

*****

Amb família i amics a l’eixida de la Capella. El padrí va ser Miquelet el Carreter, que ja ho havia sigut del bateig del nóvio. El primer per la dreta és Sebastià, germà de la nóvia. A la majoria dels presents els hem vist en fotos anteriors.

*****

Una vegada casats van pel carrer José Bartrina, darrere queda la Capella de la Soledat.

*****

Per davant de l’ajuntament. El cartell de la programació del cine anuncia la pel·lícula La faraona (René Cardona, Mèxic 1955), amb Lola Flores i Agustín Lara. S’estrenava amb dos anys de retard.

*****

Bateig de Carmen Monlleó? Els padrins serien els germans Carreguí.

*****

Peregrinació a Santiago

Com s’ha dit més amunt, en 1948 trenta-dos o trenta-quatre joves d’Acció Catòlica van fer una peregrinació a Santiago en camió, allí tenien el contacte de Sanchís, pare d’un amic de Sebastià, que estava allí de comercial d’un magatzem de taronges de Borriana, i que els va allotjar per a que dormiren tots al seu local.

Van anar en el camió de la foto, un Leyland anglés amb carrosseria d’Hermanos Gozalbo (Vila-real), matriculat el mateix any 1948. El camió era de Meseguer, un comerç de Vila-real, l’havien enviat com a pagament a canvi de taronges.

Porten uns quants rètols que es veuen amb dificultat, però es reconeixen bé la paraula “Nules” i el logotipus de l’Acció Catòlica. Estan al llac de Sanabria (Zamora)

Contava Sebastià que per a menjar portaven uns sacs de pa darrere de tot, i que pa baixar del camió havien de passar per damunt. Al poc de temps tenien el pa desfet i se l’havien de menjar amb cullera.

*****

Ja en Santiago, una foto de grup. Sebastià està assegut en terra a la fila de davant, és el tercer per la dreta. Darrere d’ell està el seu amic Pepe Peris. Darrere, el segon per l’esquerra és Pepe Canós, dit Simona o Culata.

*****

Altra foto dels peregrins: al centre mirant a càmera Sanchís. El capellà que va davant és Mn. Vicente Simó.

*****

El grup de Tortosa-Nules, amb Mn. Vicente Simó i la resta de joves amb bastons amb creueta dalt i penjant carabassetes i petxines. Amb la bandera d’Acció Catòlica Miquelet de Valls, a qui deien “el Peregrino”.

*****

L’Escorial. Conta Sebastià que van dormir al ras, baix dels arbres, i que ell es va posar baix del camió per tindre més reser. El primer per l’esquerra (al mig en la segona foto) és Pepe Ripollés.

*****

I en temps recents…

No oblidem al Sebastià Monlleó lligat al món del reg. Ací estan en la inauguració del motor de Sant Joan, a la Ratlla, inaugurat el 19 de setembre de 1996. Sebastià està al mig, amb camisa a ratlles. Davant d’ell Esbrí, entre dos capellans i molts companys de la Junta.

*****

I ens despedim amb una foto preciosa de Carmen i Sebastià, tal com ens agrada recordar-los. Una parella preciosa, molt ben avinguda, titulars d’esta col·lecció de fotos.

*