Fotos antigues de Mascarell

Hem recollit una vintena de fotos de Mascarell, algunes ja publicades en diferents mitjans i altres pràcticament desconegudes. Òbviament, no són les úniques fotos antigues de Mascarell, de manera que anirem ampliant este arxiu a poc a poc. Baix de cada foto posem la font d’on està treta; quan no diu res vol dir que es tracta d’una aportació anònima o a l’Arxiu Municipal (ara incorporat a l’Arxiu Històric AudioVisual de Nules). També recollim ací un xicotet article publicat en la revista Valencia atracción nº 281, de juny de 1958, amb tres fotos interessants.

La principal font històrica i d’imatges encara és el text de Vicent Felip Sempere “La vila de Mascarell, un conjunt històric-artístic a preservar”, que es troba al primer volum del seu Recull per a una història de Nules (Barcelona 1977 – Nules 2000) [2 volums. Caixa Rural Sant Josep de Nules].

A banda de crear un arxiu accessible, el nostre objectiu és (com en totes les nostres col·leccions fotogràfiques) oferir una interpretació construïda amb l’ajuda de les pròpies mascarelleres i mascarellers.

La primera foto que coneixem de Mascarell des del portal de l’Horta (la porta de llevant), en una imatge típica que inclou al fons la iglésia amb el seu campanar. És una foto de Carles Sarthou Carreres, publicada al volum de Castelló de la Geografía general del Reino de Valencia, que recollírem a Nules i Mascarell en cinc diccionaris geogràfics (1778, 1795, 1845, 1873 i 1920); deu estar feta cap a 1910-15. La murada de la casa d’enfront està buida i es veu bastant basta. A la porta de la muralla veiem moltes creus pintades —a més recordem que també hi ha algunes “marques de Federo” inscrites sobre les pedres de cadirat, que inclouen la creu. També alguna creu que podria estar tatxada; siga així o no, la insistència en les creus pareix al·ludir al tens clima polític del segle XIX i principis del XX, molt polaritzat després d’unes quantes guerres carlistes, amb molta violència i un fort anticlericalisme degut a les opcions polítiques de la Iglésia.

Encara no està instal·lat el desaparegut retaule ceràmic del Crist del Gran Poder.

***

La segona és del Catàleg de patrimoni monumental de Nules i Mascarell (1917) de Lluís Tramoyeres. El mur continua buit però s’ha lluït i emblanquinat.

***

Vicent Felip Sempere deia sobre esta foto al seu llibre: «Portal de l’Horta. El pas de la séquia de l’Horta de Mascarell va ser aprofitat, des de temps immemorial, per instal·lar en aquest lloc les lloses per fer la bugada. (f. Arx. Mas)».

Efectivament, esta foto mostra el llavador davant de la mateixa porta; hi ha una xica (a la dreta) llavant roba amb el llibrell buit a la vora, i una altra llavant l’obra de la cuina. Davant de la porta hi ha un poal amb més obra (bàsicament de test). S’aprecia perfectament les lloses inclinades de la sèquia, disposades per a facilitar el treball de les dones.

Al cantó de la casa es veuen dos dels fanals de petroli de l’enllumenat públic.

I encara hi ha un altre detall que ens interessa: la torre està teulada, un aprofitament que després s’eliminaria en una restauració per retornar-li els merlets o almenes, que tanmateix no va agradar al cronista.

La foto està datada en 1919 i pertany a l’Arxiu Mas (Adolf Mas, 1860-1936).

***

Al text del cronista hi ha una foto molt semblant a esta, feta amb pocs dies de diferència. El seu peu de foto ens val ací també; diu: «Entrada a Mascarell des del portal de l’Horta. Aquesta era l’entrada que tenia més moviment, ja que connectava directament amb la zona dels llavadors i els camins que portaven a l’horta. (f. Anòm.)».

Ací la façana ha canviat respecte de l’anterior: a la casa cantonera se li ha obert una finestra, s’ha eliminat el fumeral i es pot apreciar la capelleta dedicada al Crist del Gran Poder.

La singularitat de la foto es troba en què podem observar l’arranjament floral que se li feia al retaule del Crist del Gran Poder, possiblement per la seua festa (Setmana Santa?), incloent els testos sobre la teulada. La imatge és extremadament típica (possiblement preparada): inclou un home en burret, un altre amb un gavell d’herba al llom i una dona amb un cànter al cap. El carrer és de terra. Tot el quadre, més l’església, està emmarcat pel portal, amb el seu arc de mig punt en pedra de cadirat. Encara podem veure el fanal de petroli al cantó, per la qual cosa deduïm que la imatge és de principis de la dècada de 1920.

El “Jesús del Gran Poder” és una escultura del segle XVII (vore fotografia en color adjunta; crèdits Wikipedia), obra de Juan de Mena, que es troba a la Basílica del Gran Poder de Sevilla i que es trau allí a la Setmana Santa. Mostra al Crist carregat amb la creu, camí del Calvari. Pareix que la imatge de l’antic retaule de Mascarell és la mateixa, i podria ser que ho foren també els colors, amb la túnica morada pròpia del temps de Quaresma.

***

Hem rebut esta reproducció fotogràfica en rotogravat, retallada d’una publicació que desconeixem. Se’ns ha dit que és de 1919, però dubtem que siga del mateix any que la que hem vist de l’Arxiu Mas, quan encara no hi havia finestra ni santet a la façana. A més trobem el suport del fanalet sense la caixa.

***

Esta pertany a un reportatge de Francesc Almela i Vives de la revista La esfera d’agost de 1930, titulat “Costas de Levante. Mascarell: un pueblecito entre murallas”. La publicàrem en Cròniques de premsa de Mascarell en 1912, 1925 i 1930. La datació tan precisa ens permet acotar la data de la reforma de la casa i de la instal·lació del retaule ceràmic. Adoneu-vos a més que en esta data ja no s’utilitzava el fanal de petroli.

***

Esta és la imatge en què la casa i el santet es veuen més en detall, amb la decoració de la façana en falses arquitectures (un coixinat que simula un mur de carreus i un emmarcat de la pròpia façana i de tots els vans) i de la capelleta, tot a la moda molt ornamentada dels anys 20.

Com s’ha dit, el retaule ceràmic mostrava al Crist carregat amb la Creu, amb un marc molt decorat. La base i la teuladeta descansaven sobre garretes metàl·liques, i el sostre era de fusta amb mènsules a manera de suport. Ací ja no s’utilitzava el fanal de petroli, del qual encara veiem la base. Al mateix cantó s’aprecia (també en fotos anteriors) una pedra rodera, de les que s’utilitzaven per a impedir que el carro es poguera arrimar massa i fer algun pelat. També hi ha en terra una escala que potser serviria per arreglar el santet.

  ***

El que més crida l’atenció en estes fotos anònimes és el forat sobre la cúpula de la capella de la Comunió. Encara no hem aclarit si va ser per efecte de la guerra o simplement pel mal estat de la teulada.

***

En Mario Guillamón, fotos i textos de Nules i Mascarell es pot vore la mateixa perspectiva en una foto realitzada el diumenge 28 de febrer de 1960, poc abans de ser assolada la casa per ampliar la plaça.

Ens pareix estrany que es destruïra el retaule: potser es va instal·lar en alguna casa privada.

***

La mateixa perspectiva, probablement en els anys 70 o 80, amb les casetes que hem vist fins ara desaparegudes per ampliar la plaça.

***

Una foto sense dades que no té més novetat respecte de l’estat actual del portal que encara hi havia una senyal de trànsit, que vol dir que encara s’admetia vehicles intramurs.

***

Article del periodista valencià, especialitzat en excursionisme, José Soler Carnicer, publicat en la revista d’informació turística Valencia atracción nº 281, de juny de 1958, amb tres fotos interessants del mateix autor que comentem separadament a continuació.

Poc a dir d’esta imatge arquetípica, que hem vist en idèntica composició unes quantes vegades.

Ca la Vila (i escola durant un temps) en 1958 i 2023.

Una vista del portal de ponent amb la sèquia plena i un grup d’hòmens raonant a la vora. A l’esquerra de la foto hi ha una dona potser llavant. Enfront té una escaleta que permetria baixar a omplir aigua o a llavar. La séquia es va tapar en els anys 70 per evitar els inconvenients de tindre l’aigua a les portes del poble (mosquits i altres alimanyes, per exemple) i guanyar l’espai per al veïnat.

***

Obres en la muralla. Un home està lligant la bastida de cabirons. De les tres dones, una porta un gran arruixador i les altres dos pareixen estar llavant dins de la séquia; ací l’aigua està molt més fonda que en la foto anterior.

***

Entrant per esta porta trobem una foto del carrer Major preparat per rebre al senyor bisbe (“Mascarell a su prelado”). A més del cartell veiem els arquets construïts amb rames de palmera i altra ornamentació floral, i cobertors en els balconets. El carrer és de terra. Per la indumentària, la foto pareix del primer terç del segle XX.

***

Una altra foto del mateix portal uns anys després. Les dovelles de la porta es van retallar per permetre el pas del camió de la farina per al forn [vore “Receptes del forn de Mascarell”, d’Abel Sorribes Palmer (presentació del llibre)].

***

La capelleta de Sant Miquel; dins es veu les portes tancades de la fornícula en què es troba la imatge. La caseta exterior es tombaria per facilitar el pas de vehicles. Pareix que en la frontera tenia antigament algun altre element que a la foto ja està desaparegut.

***

Una imatge aèria de què no hem trobat detalls, podria ser dels anys 80. La fesomia del poble canvia poc, afortunadament: és una illa emmurallada al mig d’una mar de tarongers. Al fons el poble de Nules i la imponent Serra Espadà. També resulta curiós vore vindre recte el camí de la Vieta des de la Vilavella.

*