Fina Verdú, química, professora i educadora

Resum / Transcripció:

Fina Verdú ha sigut professora tota la seua vida, encara que la seua formació i la seua passió sempre ha sigut la química. En acabar la seua carrera va tindre problemes amb el treball, perquè les empreses preferien llogar homes. Va traure unes oposicions a magisteri perquè de batxillerat n’eixien molt poques. Va estar 23 anys treballant de mestra en diferents pobles de la província de Castelló. Va tindre els beneficis de traure’s per lliure el títol de valencià, que aleshores encara era difícil d’aconseguir. La definitiva va ser a Ribesalbes.

Com a mestra va donar totes les assignatures i tots els cursos. També va desenvolupar molts projectes d’educació sobre el medi ambient, sovint amb l’associació El Termet, de Vila-real.

(5 min.) Amb cinquanta anys es va decidir a traure les oposicions de secundària i va recalar a l’Institut de Nules, on va començar impartint Ciències naturals fins que va poder fer el salt a Química. A Nules no va deixar de treballar amb projectes mediambientals: a la platja, sobre residus, fent mapes, sobre l’avançament de la mar o fent plantacions, diu que amb poc d’èxit tot i que al principi aconseguiren el compromís de l’alumnat per regar fins i tot en estiu. Pensa que era un treball més de sensibilització que d’una repoblació eficaç.

Conta que en el seu moment hi havia poques xiques de Nules en carreres tècniques, sobre tot s’estudiava magisteri i carreres de lletres. S’estudiava poc perquè és un poble llaurador, la gent preferia anar els diumenges a ballar. (10 min.) La vida aleshores estava molt establerta: estrenar trage a la processsó, l’abric a Tots sants…

En acabar la carrera es va quedar a Nules perquè ací estava la seua parella. En general la gent amb estudis, més preparada, fuig del poble. Hi ha poca evolució, es valora poc la diferència.

En l’actualitat Fina està jubilada però dóna alguna classe particular i a la Creu Roja, per Serveis Socials. Allí xiquetes i xiquets berenen, fan els deures i es relacionen entre ells.

Ha mantingut un compromís pel medi ambient, però és refractària a l’associacionisme. Tot i això és membre de la Societat d’Amics de la Serra Espadà (SASE) i ha fet molt de senderisme amb ells. (15 min.) Cada any feia els Camí de Sant Jaume (o Camino de Santiago) fins que ha hagut de parar temporalment per artritis. Li agrada l’aire lliure, la natura, i es diu poc urbana.

Al poble té poc de vincle amb les festes i la vida social tradicional; el vincle fort sempre ha estat en l’ensenyament. No és gens taurina, així que a festes fuig a la mar.

La seua família no era llauradora, sempre va voler estudiar i va ser l’única estudiant d’anglés, en una època difícil perquè estava sola; afortunadament sempre es va sentir molt recolzada per la seua família. Va estudiar a Borriana perquè a Nules no hi havia institut.

Li preguntem què feien de menuts en el seu temps lliure. Ens conta que jugaven molt al carrer: a boletes, a bali, a pujar a les oliveres… A l’adolescència anaven a passejar pel poble. També hi havia cine. A l’estiu pujaven a Eslida. La seua família era particularment viatgera. Ella ha estat a Alemanya, Anglaterra… (20 min.) Als 16 anys va viatjar sola a Anglaterra per aprendre anglés, quan encara no era una cosa habitual com ara.

Entre els estudiants més sensibles i compromesos hi havia relacions puntuals, però no hi havia grups. Amb qui més relació ha tingut és amb Ramon Saborit, biòleg, professor i naturalista, amb qui va treballar molt en projectes mediambientals a l’Institut.

Sobre el recolzament dels ajuntaments a eixos projectes, ens conta una anècdota. Van dissenyar papereres per separar residus des de l’aula, però de vesprada les netejadores ho ajuntaven tot perquè l’Ajuntament no els posava contenidors prop de l’Institut.

Té quatre fills adults, mig col·locats. (25 min.) Ella es dedica a son pare, Luis Verdú, a qui també hem entrevistat. Ens conta que té una filla a Texas, i que té pendent un viatge per veure-la. Diu que no li fa molta gràcia, que allà hi ha massa pistoletes, massa vaquers i petroli.