Alfons Pérez Daràs, El Blüe

Resum:

Alfons Pérez Daràs, El Blüe, naix un dijous 3 de gener de 1991. És un conegut MC (cantant o “Mestre de Cerimònies”) de hip hop. Comença a escriure amb dotze o tretze anys; amb catorze troba una colla d’amics aficionats al rap i als graffitis. L’elecció del nom “BLÜE” va ser casual, a partir d’un graffiti que li va agradar.

El context de la seua pràctica va ser el d’un estudiant de música fart de la seua obligació que se la deixa pels estudis, el futbol i els amics. Paradoxalment, la seua afició a escriure poesia el va retornar a la música. Com a professional no tenia un context propici, ni tan sols al País valencià, de fet el qualifiquen de “blaver” per dir-se “Blüe” i cantar en valencià, una crítica que va tardar en entendre i que li va afectar. Contràriament a esta afirmació, les seues lletres són explícites socialment i contundents políticament.

Un dels seus temes s’inclou en el vídeo tercer premi en el campionat d’Europa de vídeo submarí, celebrat a Grècia. Col·labora amb gent coneguda com Pau Alabajos i té experiències incloent dolçaina i tabalet. El que li interessa és l’experimentació en l’àmbit del hip hop. Els seus gustos són heterodoxos. Experimenta amb l’electrònica, la cançó d’autor, en treballs sense ritme ni entonació, amb guitarra… coses que no ha fet ningú; fuig de la fórmula i dels tòpics.

Ens conta com va arribar a gravar: En deixar-se la música tenia curiositat per gravar algunes cançons, un amic ho feia amb un equip amateur. Prova amb un micro barat i un programa senzill amb què grava unes poques cançons i les penja a MySpace. Amb este material el contacta un estudi de València i en un dia grava quasi 20 cançons. Amb 13 ó 14 publica una maqueta en castellà: “Licantropía”, que és un vehicle per a l’aprenentatge. El seu primer concert el dóna substituint al grup de son pare; allí va tot l’institut i és un èxit. Son pare li recomana que cante en valencià i les primeres proves li agraden.

A continuació trau una altra maqueta: “Míster, jo puc fer-ho millor” (2009), i un disc: “Qui va matar Alfonso Pérez?” (2011). El 2013 guanya el Rock Penat i participa en nombrosos concerts amb una bona banda. Comparteix escenari amb Fermín Muguruza, Orxata Sound System, La Troba Kung-Fú, Aspencat… Després d’allò grava “Efecte Papallona” amb un crowfunding, i poc després “Somriure”.

El 2015 es sent agredit per les reaccions a una entrevista que dóna i, decebut, decideix abandonar, ni que siga temporalment.

La seua germana col·labora amb ell des dels 13 anys, és la primera xica en fer rap en valencià.

En l’actualitat estudia i ajuda a son pare en el despatx, juga al futbol i entrena xiquets. Parlem de Juan Molés, mestre seu d’educació física i cantant amateur, que diu que és un dels millors professors que ha tingut. Ens diu que té moltes medalles dels Jocs esportius i que han intentat fer una cançó junts, però que és difícil i que momentàniament ho han deixat.

Parlem de la seua evolució, diu que cada maqueta és una aposta distinta: “Míster…” és un disc més lleuger, que parla del selectiu, el futbol, les xiques… “Qui va matar…” és més reflexiu, està més treballat. “Efecte papallona” inclou temàtiques més properes al món hip hop: ràbia, esforç… un disc més madur. “Somriure” són unes poques cançons de caire emotiu, familiar. A banda ha fet cançons soltes, com “Bruno”, sobre Bruno Soriano, jugador del Vila-real; i “Ganstelló”, sobre la corrupció política a la nostra província.

Diu tenir molts projectes per tornar. Es planteja quin pot ser el millor missatge de cara a la joventut, com a principal motivació.

També ha participat en recopilatoris d’àmbit nacional, com el Pinapromo Top Itunes 2012; o al Libera Music de juliol de 2014, etc.

Per acabar ens regala un fragment intens del seu repertori; en directe ens colpeix la seua energia, la contundència de les seues lletres i la facilitat per a la rima. Eixim de sa casa impressionats, amb ganes de col·laborar amb ell en altres empreses. Esperem de debò que la seua parada siga temporal.