| Títol | Col·lecció Spirits |
| Donant-informant | Vicente Franch Alandí |
| Autors | Etnograma (Laura Yustas, Nelo Vilar) |
| Temàtiques | Musica, fotografia, festes, documents |
| Data de la publicació | Dimarts 6 de juny de 2023 |
A més del seu testimoni, Vicente Franch ens va donar accés a la seua col·lecció de fotos i documents sobre Spirits, el grup de pop-rock de Nules actiu, aproximadament, entre 1968 i 1978. Tota esta documentació amplia encara més el coneixement sobre el nostre conjunt de pop-rock més ambiciós i sobre el seu context: un moment de modernització de la societat i d’efervescència juvenil que va dur a l’aparició de llibertats inèdites.
Spirits va ser possiblement el grup més potent de la contribució musical de Nules a aquell moment, a l’altura en professionalitat i creativitat, d’altres propostes que s’estaven fent en l’àmbit nacional i internacional. A continuació teniu una selecció documental. Com no podia ser d’altra manera, comencem pel disc, per posar-nos en context: dos cançons precioses; una amb molt de ritme, molt ballable i amb tota l’alegria d’aquells anys prodigiosos; i l’altra més reflexiva i plena de sensibilitat.
Contingut
Spirits, el disc
Els Júniors i Spirits
196_
1971
1972
1973
1974
1977
Mili
Documents
Orquesta Casanova
Spirits, el disc
Ens hem pres la llibertat de fer un vídeo amb les dos cançons del disc i algunes de les nombroses fotos del conjunt. Ho hem fet amb tot l’afecte i tot el respecte.
Caràtula del single d’Spirits. La formació era, en aquell moment, Vicente Franch, Ángel Vaquerizo Primo (que canta la cara A), Enrique Arista i Benjamín Lengua.
És un disc menut amb una cançó en cada cara (un “senzill” o “single”): «Rock’n Roll” és una cançó de Vicente Franch, en la que el productor va afegir metalls. “Tu mirar” és d’Enrique Arista, i representa el so més pur del grup. Franch ens va contar que fou escrita per Enrique pensant en una xica de Nules que li agradava molt però que no li feia cas.
El disc el va produir a Palma de Mallorca Discos FONAL en 1973.
Incloem a continuació un fragment de l’entrevista a Vicente Franch en el que parla de la gravació del disc i que havíem reservar per acompanyar-lo en esta publicació:
Vam contactar amb un estudi de gravació de Mallorca que tenia prou fama: Fonal, que estava per allí per Plaça Gomila, més o menos. I bueno el jefe d’ells, perquè entonces venia el representant este que te dia jo antes, ell va ser el que va contactar, ell és que no sabia res però ho sabia tot. Saps?, era d’estos que tot ho olora i tot ho sap i tot, i entonces vam fer una producció a mitges amb el productor d’allí, que tenia tres grups de… estant mosatros pues van gravar… bueno, una estrangera que cantava cançons espanyoles que se li notava a la veu que era estrangera però l’espanyol… i una veu impressionant, i va gravar tamé. I bueno, vam gravar mosatros; después mos van buscar ells mateix metals pa acompanyar en la… aixina com la cara B és del grup total, en l’atra, en la cara A és rock i entonces hi han moments, arreglos que els va fer el productor este d’allà, i n’hi han trombons, hi ha trompeta, n’hi han… Però d’acompanyament, de reforçar digam lo que era el tema. I això, vam gravar i a vendre els discos. A vendre els discos i ahí se va acabar tot. Però que se van vendre tots els discos que se van editar. Per no dir mentira, mira, ixos quatre que tinc ahí jo i els tinc per una cosa, perquè en el seu dia els vaig portar a casa i ma mare que guarda —guardava, que ja fa… ja ha mort—, guardava hasta lo que no està escrit, pues els tenia allí, i quan va faltar i això, la meva germana diu: “hi has açò, perquè….”. Bueno, pues mira, i me’ls vaig portar a casa. Jo en tenia u, l’únic que tenia era el que li vaig dedicar a la dona sent nóvios. Que està ahí, que està ahí, per cert. I els atres els tenia guardats, i mira, u és pa vosatros.
Manuscrit original de la lletra de Rock’n Roll, amb la traducció a l’anglés. A continuació podeu llegir-la transcripció.
| Rock and Roll (español)
Hay que pensar siempre al comenzar Siempre lo vemos muy fácil Sólo hay una verdad en el amor |
Rock and Roll (inglés)
We must think before beginning We see it so easy There is always truth in loving |
Targeta promocional del disc. Foto feta a Mallorca. Ángel Vaquerizo Primo, Vicente Franch, Benjamín Lengua i Enrique Arista, a qui obligaven a posar-se perruca perquè estava ja calbet. Porten la mateixa roba que en la caràtula del disc, possiblement és part de la mateixa sessió fotogràfica.
Els Júniors i Spirits
Vicente Font Ribera va publicar Historia del pop-rock Comunidad Valenciana. Recopilación de grupos musicales de la Comunidad Valenciana durante las décadas de los 60 y 70 en edició privada per als components i familiars dels musics esmentats en el llibre. Autoedició de l’autor, setembre de 2020.
Precedent directe d’Spirits foren els Juniors, que ací veiem citats en el llibre de Vicente Font Ribera sobre la Història del pop-rock valencià. Els Juniors foren una inspiració, però a més Emilio “el Penelo” va ajudar a Vicente Franch a aprendre a tocar el baix, i Enrique Arista (que no apareix en este article) va ser un dels principals membres d’Spirits. La formació clàssica de Juniors foren Emilio “Penelo”, Miguel Tel, Enrique Arista i Vicente “el Pollaco”.
Per Spirits van passar molts músics, sempre amb Vicente Franch i Benjamín Lengua com a fundadors i aglutinants. La primera imatge en el text dedicat a Spirits la vorem de nou i en color més avall: és una actuació a la Sala Galícia. La segona imatge és el segon póster d’Spirits: Ramonchu, Benjamín Lengua, Enrique Ariza i Vicente Franch. La tercera és la caràtula del disc Spirits, que ja hem vist més amunt.
196_
Anem a fer un recorregut visual a la història de Spirits, organitzat cronològicament. En esta primera foto reconeixem, d’esquerra a dreta, a Vicente Flich, Vicente Franch, Enrique Arista i Benjamín Lengua. És un concert d’Spirits en els seus orígens, probablement a la Terrassa Emo. Foto Pérez, Nules.
1971
Un detall molt bonic del dia a dia en la vida del grup: despeses i ingressos de gener a abril de 1971. Les primeres eren en concepte de transport: furgonetes, cotxes llogats i taxis. També hi ha un desemborsament molt fort per compra de material de so: 50.000 pessetes —comptant que el màxim ingrés per un concert era de 2.500 pessetes. Els concerts es feien en cap de setmana (dissabtes i diumenges, tret de l’activitat del dilluns 12 d’abril, segon dia de Pasqua), i en este període al voltant de Nules: Moncofa (5 vegades), Eslida, Artana, Almassora i les Alqueries. A continuació reproduïm la graella en net.
| EL CONJUNTO “SPIRITS” | ||||
| GASTOS | INGRESOS | |||
| Moncófar – furgoneta | 200 (pts) | Moncófar | 2000 (pts) | |
| (dissabte) 16-1-71 | Eslida – furgoneta | 200 | Eslida | 2000 |
| (diumenge) 17-1-71 | Artana – furgoneta | 200 | Artana | 2500 |
| (diumenge) 31-1-71 | Moncófar – furgoneta | 200 | Moncófar | 2000 |
| (dimecres) 3-2-71 | Pagadas a cuenta material | 2000 | ||
| (dimecres) 10-2-71 | Pagadas a furgoneta | 200 | Moncófar | 2000 |
| (divendres) 19-2-71 | Buscar faena con un coche alquilado | 520 | ||
| (dissabte) 27-2-71 | Furgoneta y alquiler material | 700 | Moncófar | 2000 |
| (diumenge) 28-2-71 | Almazora taxi, nada | – | Almazora, viajes pagados | – |
| (dissabte) 6-3-71 | Moncófar, furgoneta y… | 700 | 1800 | |
| (diumenge) 11-4-71 | Caja – ningún gasto | – | Ingresos | 700 |
| (diumenge) 11-4-71 | Alquerías, furgoneta, peto | 250 | Ingresos | 2300 |
| (dilluns) 12-4-71 | Se compraron las columnas y el estéreo | 50000 | Día 12, 2º día Pascua | 2500 |
1972
Un treball de Rafael Escrig, fet a Nules en 1972. Rafael col·laboraria sovint fotografiant al grup o produint material promocional. En este cas, el disseny seriat i en diferents colors ens recorda a les variacions pop de l’Andy Warhol. Els retratats són Benjamín Lengua, Vicente Franch, Enrique Arista i Vicente Flich. Les cançons que s’anuncien al revers de la targeta eren d’Enrique Arista, i lamentablement no es van gravar. A continuació es poden vore tots els colors que es van imprimir.
Spirits tocant, probablement, a la Terrassa Emo. D’esquerra a dreta són Franch al baix; Ramonchu a la bateria (o bé, Ángel Vaquerizo Primo, d’Almenara); Enrique Arista a la guitarra i Benjamín Lengua als teclats —i quan calia a la guitarra.
Al Salón Galicia.
1973
Spirits va actuar en diferents creuers. En este cas podem trobar-los en el “Programa del día” del dimecres 3 de gener de 1973, en un creuer de cap d’any —del 27 de desembre al 5 de gener—.
Primera part de l’actuació d’Spirits a la Sala Galícia, dissabte 7 d’abril de 1973, en un concert que van programar amb el conjunt Quevedo y Supergrupo. Vicente Franch al baix, Ramonchu a la bateria, Enrique Arista a la guitarra i Benjamín Lengua a teclats i guitarra. Darrere es pot vore un cartell de Jorge Sepúlveda, de qui potser anunciaren un concert, i dos del conjunt Titanes.
Segona part del concert d’Spirits amb Quevedo y Supergrupo; ací veiem als primers mudats de roba i amb les cares pintades. El relat d’este concert es pot llegir a l’entrevista a Vicente Franch.
Spirits a la Disco 2000 de Mallorca: Benjamín, Enrique, Ramonchu i Franch. Els amplificadors que es veuen els portaven ells; els va comprar Enrique a Portolés de Castelló, perquè, per raó de la seua edat, es feia càrrec d’eixes coses. Considerava que eren els millors i volia el millor equip. Portolés, a qui ja li havien comprat equip de segona mà en altres ocasions, no va confiar en la seua solvència i es va negar a vendre’ls-los, i aleshores els van comprar de València sense problemes. Uns dies després van anar a tocar al Salón Osiris d’Onda, i va coincidir que tocaven amb l’orquestra de Vicente Portolés fill. Pareix ser que en vore els amplificadors, este va telefonar a son pare, que va acudir i va negociar un tracte pel qual els tornava a València i els venia ell en les mateixes condicions.
1974
Spirits tocant a la carpa de la Falla Societat Club 53, de Borriana. Generalment el contacte amb el grup es feia a través d’Enrique Arista perquè era el major, encara que tenia un caràcter particular.
Este trage els el van fer a la Sastreria Ibáñez de Nules, que tenia fama de treballar molt bé. Li van demanar que fóra com el de Beatles però no els va fer el coll alçat com aquells. Van tindre altres trages i de diferents colors, encara que el groc els va definir durant molt de temps. En una ocasió, Franch va intentar que els feren un trage negre, però un dels músics del moment, dit Leo i amb actituds hipis, no consentia de portar trage. A la fi van consensuar un trage negre a floretes.
Franch ens contava que ells eren avançats per a l’època, però que no eren hipis i que valoraven molt la disciplina de l’ofici —que els va situar en una èlit de la música jove en aquell moment.
De nou tocant al Club 53, Borriana, la foto és de març de 1974 (totes elles porten un segell darrere amb la inscripció “MAR 1974”). Són Vicente Franch, Iñaqui, Toni Alonso i Tico Guillamón; probablement Benjamín estaria en la mili.
La segona foto és, de nou, de Vicente Franch en solitari en ixa mateixa sessió al Club 53. Per darrere, la foto porta, encunyat repetidament: “Conjunto atracción SPIRITS. San Luis 1. Nules (Castellón)” i “Promociones Antonio Tárrega”.
D’esquerra a dreta, Vicente Franch (baix), Iñaqui García (bateria, cosí de Ramonchu García, que el va precedir en el grup), Tico Guillamón (teclista) i Toni Alonso, guitarra d’Onda. Toni va deixar Spirits per anar-se’n a Madrid a fer carrera; allí tocava en el Metro. Als dos mesos d’anar-se’n va tornar i es va reintegrar en el grup. Falta Benjamín, que estava en la mili; en anar-se’n ell, Franch va haver de reorganitzar el grup, va buscar a estos tres músics, de molta qualitat, i es va acoplar al seu estil. Ens conta que amb esta formació feien un rock més agressiu, més metal, amb menys veus que quan estava Benjamín, on predominaven les cançons de Beatles. Es tocava molt Deep Purple, Sweet i grups britànics. El grup continuava funcionant a un nivell molt alt, encara que els companys eren més indisciplinats en els assajos.
La foto és de l’actuació al Club 53.
Les cançons de darrere són les del disc (les dos de dalt) i les de baix eren del propi Franch, lamentablement tampoc gravades.
En el creuer danés Dana Corona, amb què navegaven pel Mediterrani, incloent Itàlia, Grècia o Tunísia. Abril de 1974. Tico Guillamón, Toni Alonso, Vicente Franch i Iñaqui García.
En Ourense, al jardí davant d’on estaven allotjats. El primer per l’esquerra és Vicente Flich, que encara anava amb ells però no tocava; a continuació Vicente Franch, en la seua curta etapa amb bigot; Toni Alonso, d’Onda; Benjamín Lengua i Pep Pérez.
Franch, Benjamín, Toni Alonso i Pep Pérez, en Ourense.
La furgona groga dels Spirits parada en un paratge nevat. Són Franch, amb el seu bigotet, Benjamín Lengua i Toni Alonso. Conta el nostre informant que anant cap a Ourense va caure una nevada molt forta, i que als ports del Padornelo i la Canda (Zamora) només deixaven pujar als tràilers del peix. Ells es van colar i es van quedar estacats, i la Guàrdia civil els va fer tornar arrere en un turisme que els acompanyava. Van arribar a un bar per calfar-se i secar-se, i un jove es va oferir a dur-los a comprar anticongelant i acompanyar-los a rescatar la furgona, pregant-se a la Guàrdia civil. Els va descobrir la furgona, que estava tapada de neu, li van posar l’anticongelant i la van recuperar. Moltes peripècies i també molta solidaritat de bona gent.
Com s’ha dit, Vicente Flich els va acompanyar a Ourense i a Bilbao, tot i que ell no podia tocar. Com allí no necessitaven el vehicle, per aconseguir algun ingrés extra, Vicente se’n tornava a Nules i es llogava a carrejar taronges amb la furgona —tot això amb el braç trencat.
A l’entrevista, Franch ens contava que al final la van vendre pel mateix preu que els havia costat.
1977
Franch, Lolín, Pep Pérez, Benjamín i Enrique. Targeta promocional, fotografia feta probablement a la mar de Nules.
D’esquerra a dreta Enrique Arista, amb perruca; Lolín, Pepe Pérez, Benjamín i Vicente Franch. En vindre de Bilbao, el grup va llogar un xalet amb palmeres a la mar de Nules per fer un pub que anomenaren “La Tasca El Búho”. Era l’anomenada “Caseta del Camuner”, que, com es veu en la foto, estava feta tota ella amb pedra vista, a manera de mosaic. El tal “Camuner” era un home que es vestia amb túniques i tenia una vida excèntrica, potser a partir d’un accident de moto que va tindre.
A la Tasca el Búho posaren a càrrec a dos xiques que els havien acompanyat al País Basc i a Vicente Flich que aleshores no tocava, i la resta del grup hi ajudava quan no tenien concerts. Aquella iniciativa va ser un èxit, la mar de Nules vivia un moment gloriós del que ja parlàrem, per exemple, a l’entrevista amb Jesús Pitarch, “el del Baccus”. Posaren llums verdes a les palmeres i tauletes “de quinta mà” al jardí, i hi havia música. Tenien planxa per fer hamburgueses, i servien les begudes amb cacaus i tramussos comprats a Mangriñan en La Vall. Allò va tindre un èxit impressionant, i com es veu a la imatge tenia una estètica jove, moderna i cosmopolita molt novedosa en aquell moment.
Ens conta Franch que Spirits tenia un deute amb Vicente Flich, que es va trencar el braç i ja no va poder tocar més, així que li van passar la tasca i se’n va fer càrrec amb un amic.
Una foto del grup en la mateixa sessió (porten la mateixa roba), feta a l’habitació de les cadires de l’antiga Terrassa Emo. La disposició caòtica de les cadires donava una imatge moderna i rebel molt adient per a un conjunt de pop-rock. La foto és de Rafael Escrig, que buscava enfocaments inèdits per a continuar amb la promoció.
Els mateixos de nou, a la Caseta del Camuner, aleshores “Tasca el Búho”. Lolín, Benjamín, Enrique, Pep i Franch.
Dimecres 23 de març de 1977, muntatge realitzat per Rafael Escrig. Esta foto no va arribar a utilitzar-se en pósters o targetes; sempre es feien diferents propostes i després se n’elegia una. Són Franch, Pep, Benjamín, Enrique Arista i Lolín.
Leila, Franch, Lolín, Juanvi (molt bon bateria, que tornaria a coincidir amb Vicente Franch en l’orquestra Casanova), Leo Coltell (de Gandia) i Benjamín.
Una molt bona foto publicitària no impresa: Benjamín, Franch, Leo, Juanvi, Leila i Lolín.
Mili
Foto de la mili, de juliol de 1974; Vicente Franch està davant, al centre. A l’esquerra es pot vore el revers de la foto amb les dedicatòries dels companys, que destaquen la seua qualitat de músic. Franch va escriure una cançó per a la Companyia, i la cantaven fent instrucció.
El servei militar era un gran inconvenient per als joves que estaven en el moment més intens de la seua carrera. Vicente ens va contar algunes d’estes dificultats molt particulars en la seua entrevista:
«Mon pare era funcionari de l’ajuntament. Jo quan va vindre la edat que medixen i tot això als reclutes, als quintos, pues ho fan en l’ajuntament de Nules, i ho feia un home que ha mort ja que li dien Avariento, companyero de mon pare. I total que jo que dic: “pues hòstia, jo com tinc que anar si estic en Bilbao?”. Jo dic, “pues mira, jo faré una cosa…” —bueno en Bilbao: en Santurce—, li vaig dir a mon pare: “pues arreglem-ho pa que parle de l’ajuntament Avariento en Santurce i me mediré ací”, perquè el mateix dia pesaven i medien ací igual que allí. I allí me veus a mi allí en l’ajuntament, que estava prop de l’hostal a on jo m’hospedava: “a on vas? —I jo: me’n vaig a pesar-me i a medir-me i això”, açò un any i pico antes de la mili, que Benjamín encara no se n’havia anat. I me’n vaig a l’ajuntament i tots: “¡eh, anda, lo hostia, no sé cuantos!”, i tots els quintos aquells de per allá, i jo allí, i a mi no me nomenen. I jo dic: “me cague’n l’hosti”, i passen tots i jo me vaig quedar assoles. I jo dic: “ieh”, i miren i diu: “tu no estàs”. I toque a mon pare al cap de un dia o dos dies i diu: “ací t’han posat com a prófugo [risses]”, i jo dic: “me cague’n ja, si em vau dir que me pesara i tot ací, que jo no…”. Total, coses que passen, ho van arreglar i quan vaig vindre de Bilbao me va arreglar les medides i tot açò. Però era sério, eh? I se coneix que ho van arreglar, perquè mon pare tamé estava ahí, com un error d’ells o algo.»
Foto humorística en els temps de mili a la Creu Roja.
«Después què passa, que jo pràcticament la mili a mi no me va destorbar. Jo te diré, per què no me va destorbar? Pues perquè quan me va tocar fer la mili sí me va destorbar el campament, en marines. Però una vegà van passar els dos mesos i pico de campament jo vaig lutxar molt pa quedar-me en la Creu Roja, en Nules, perquè sabia que estaria millor. En el meu puesto havia entrat u, en Spirits, ja no n’hi hava mando perquè l’únic mando que quedava era jo. Perquè el guitarra, Enrique Arista, se’n va eixir. Total, que un dia se presenta la presidenta de la Creu Roja i me diu: “oye Franch —a mi me coneixien per Franch—, ¿tu conjunto podría hacer una fecha para el Banco de Sangre, para recaudar fondos…?”, claro, sense cobrar ni res, i era allà al Versalles, a on està el Cafo’s, la discoteca Nessie, allí. Jo dic “claro que sí, eh? No… sin problema”. Debaes, que no n’hi ha problema. Ja vam anar i vam fer la fetxa i això. I a continuació va i me diu: “si tienes —perquè venia l’estiu, i diu— si tienes en el conjunto fechas o eso se lo dices al cabo y que te borre de la lista, que te sustituya”. Jo li vaig ficar tanta cara que ja no anava, i un dia el cabo me… ja m’eixia hasta el monyo llarg, i me crida: eh… Que era de Nules el cabo, claro, era el Rosso, Pepe el Rosso. Bueno, pues va i me crida i jo atravesse la plaça perquè anava per l’acera d’enfront. És que entonces allí al costat de lo que és l’ajuntament, la plaça, allí estava la Creu Roja. Sí, als porxes ixos estava la Creu Roja; la part oest anem a dir. Bueno, allí entre les dos ajuntaments, ixos porxes. I me crida i diu: “escolta, què fem ací? Perquè jo quan te toca jo no sé si vens o no vens, i jo tal i qual i això”. I dic: “mira Pepe, borra’m i ja està” [risses]. I me va borrar, i me va borrar i jo a tocar. Jo vaig estar tot l’estiu tocant. De fet, quan vaig vindre del moment d’entregar la roba en Castelló, al coronel, pues jo que sóc alt me vaig quedar l’últim pa que no me se vera el monyo llarg, i me’l vaig banyar i tot però clar, tots eren més baixets que jo, i jo “me cague’n l’all, a on me fique jo ací?”. Amb el monyo… I bueno, per si no me donaven la cartilla que dien, la blanca, eh?, i entregaves la roba i te donaven la… I no va passar res, me van… vaig donar açò, me va mirar de costat però jo dic “ja està bé”, i au, i hasta hui. Sí, però que bé, jo la mili llevant del principi. I bueno, vaig fer ací mili tamé, vaig anar en l’ambulància i això, però a lo millor pues… dos o tres mesos.»
Documents
Les normes de comportament del grup, mecanografiades pels joves (tenien al voltant de la vintena d’anys, excepte Enrique Arista que en tenia deu més) són un document molt simpàtic que deixa clara la serietat amb què s’agafaven la seua faena.
Certificat de control de la tuberculosi, realitzat a Grècia en el curs del creuer danés Dana Corona. Dissabte 27 d’abril de 1974.
«El titular d’este certificat s’ha sotmés a un examen d’acord amb la normativa legal danesa pel que fa a les proves anual obligatòries de tuberculosi a la gent de mar. No s’han trobat signes de tuberculosi pulmonar activa (contagiosa).»
Cartilla de vacunació contra la verola i el còlera, administrades a Vicente Franch en Itàlia el dilluns 29 d’abril de 1974.
Targeta d’Antonio Tárrega, representant en exclusiva del “conjunto atracción Spirits”, i de Vicente Franch Alandí de “Promociones artísticas «Spirits»”.
Anvers i revers de “targetes de cotització” del Sindicat nacional de l’espectacle, del primer i segon semestre de 1977, que corresponen a cotes pagades.
Impost sobre el rendiment dels artistes dels anys 73 i 77. Els de 1973 estan a nom, respectivament, de Benjamín Lengua, Vicente Franch, Vicente Flich i Enrique Arista. El de 1977 és de Vicente Franch.
Contracte de treball per al dissabte 14 d’octubre de 1972, festes patronals de les Alqueries. Grup: Quevedo con Supergrupo (Silvino Oliver Lucas, Vicente Prats Safont, Vicente Vinaixa Ballester, Pedro M. Cerezuela Trigueros, Vicente Aragó Sorribes), representats per Antonio Tárrega. Cobren 6000 pessetes.
Contracte de treball per al diumenge 12 de novembre de 1972 al Salón Galicia de Nules. Grup: Spirits (Enrique Arista, Vicente Flich, Benjamín Lengua, Vicente Franch, i Manuel Blasco), representats per Antonio Tárrega. Cobren 10.000 pessetes.
Contracte de treball per al 19 de novembre de 1972 en Onda. Grup: Spirits (Vicente Flich, Vicente Franch, Enrique Arista, Benjamín Lengua i Manolo Fas), representats per Antonio Tárrega. Cobren 6.000 pessetes.
Contracte de treball per al diumenge 7 de gener de 1973 al Salón Galicia de Nules, contractats per la Comissió de Sant Xotxim. Grup: Spirits (Enrique Arista Ortega, Vicente Flich Arnau, Vicente Franch Alandí, Benjamín Lengua i Manuel Blasco), representats per Antonio Tárrega. Cobren 15.000 pessetes.
Contracte de treball per al dissabte 17 de gener de 1976 al Salón Versalles de Nules. Grup: Spirits (Vicente Franch, Benjamín Lengua, José Pérez Soriano, Antonio Alonso Vidal i Vicente Flich), representats per Vicente Franch. Cobren 11.460 pessetes.
Orquesta Casanova
Primera formació de l’Orquesta Casanova, quan només n’eren sis. Vicente Franch al baix, i a la bateria Juanvi, que també va tocar a Spirits.
En definitiva la música jo pues… ha segut la meua companyera de tota la vida. I después intens intens pues ha segut la orquesta Casanova perquè era semiprofessional. No estaves dedicat… i els ensayos, claro, estàs treballant, i els ensayos s’ensayava en Vila-real. Sempre hem ensayat en Vila-real, els companyeros la majoria eren d’allí. Después quan n’érem dotze ja, eren de Vall d’Uixó, Vila-real i de Nules jo, que era fundaor de Casanova. Que me vaig quedar al final de amo de l’orquesta. Bueno, jo i el saxo i después jo assoles. I al final pues tamé se va acabar i als vint anys me crida este bateria de Vall d’Uixó… bueno, va vindre ací a casa: “que anem a fer açò i en plan d’açò”, però va passar que mos vam ajuntar viejas glorias, de diferents orquestes, grups i tal, que molts els coneixia, i n’érem dèset. Però entre ells… bueno, si coneixeu a Gustavo… Gustavo este que canta per ahí en bars… este era u dels cantants. Ara t’ensenyaré un disc que tenim gravat, tamé. I érem dos cantants més, cada u en un estímul, saps? I bueno, este va vindre a buscar-me i “xa, farem aço”, vam agarrar una nave, però ixa nave… és que totes les coses passen, ja veterano encara fiques el peu… I vam preparar això pa fer… pa ensayar i divertir-mos i fer alguna fetxa, però què passa: que en un principi el local tens que pagar el alquiler, no te’l regalen. I anar ahí pa fer això i ficar dinés del bolsillo, pues tamé dies… Bueno, i què? Entonces vam dir: “pues bueno, pues anem a fer una cosa: pagarem ara en un principi, ficarem algo, però después farem algunes fetxes pa poder pagar el local d’ensayo”. Ya veus tu què reba. I vam fer… i efectivament, i vam fer la presentació de la orquesta en passarel·la allí en Vall d’Uixó. Amb una animalà de gent, però increïble, i dic bueno… Està gravà tota l’actuació. Vam alquilar un equip amb professionals superfort i vam fer una actuació amb tot temes dels anys 60-70, tot. I un èxit total. I què passa, pues que mos vam enganxar i vam dir, “bueno, pues pagarem el local i anem…”, i vam mirar més fetxes i vam tocar pues… no sé si… no és que n’hem fet moltes, però en vam fer pues lo menos vint-i-cinc o trenta fetxes, entre elles Artana, en Nules dos vegades, en la Vall en festes de penyes, que tinc ahí la gravació de l’actuació. Tamé en… ara no recorde: en Alfondeguilla, en Onda, en molts pobles de la contornà, i hasta que ja pues… jo estava treballant i venia de treballar i anava a la Vall i me se feia pesat i vaig dir… I pràcticament s’ho van dixar i después van continuar un poquet, però crec que no… no, s’ha mort això, sí.
Darrere a l’esquerra, Vicente Franch; al seu costat el germà de Lolín. Fotos promocionals de l’Orquesta Casanova. Les imatges d’estos fullets tenen una excel·lència tècnica que no tenien les d’Spirits, entre altres coses per les diferències d’època, que en els anys 70 eren més creatives i en els 90 més luxoses.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!