Títol | L’altar major de l’antiga església de Nules |
Informant | Joan Gavara, cronista oficial de Nules |
Bibliografia | Mn. Javier Torres Miralles (1994): Nules, su parroquia arciprestal. Nules: Ajuntament i Caixa Rural.
Vicent Felip Sempere (sense data): “Iglesia Parroquial San Bartolome y San Jaime”. Accessible a https://sanbartolomeysanjaime.es/index.php/parroquia-nules-iglesia-parroquial-san-bartolome-y-san-jaime/ |
Fotografies | Arxiu Històric Audiovisual de Nules |
Gràfic | Laura Yustas |
Categories | Fotografia, patrimoni, religió, |
Publicació en Nulespèdia | Dimecres 14 de febrer de 2024 |
Durant la Guerra Civil es va dinamitar el campanar de l’església antiga de Nules i es va assolar la major part de l’edifici, de manera que ens van privar del major element monumental del poble. De l’edifici hi ha molt poqueta bibliografia, l’única monografia és la de Mn. Javier Torres Miralles, cronista de Nules, que en 1994 va publicar Nules, su parroquia arciprestal (ed. Ajuntament i Caixa Rural de Nules).
Ací vos proposem una interpretació de l’església antiga començant per l’interior (en una altra ocasió farem la descripció de la resta de les capelles laterals). A la pàgina web de la parròquia de Nules hi ha un text de Vicent Felip Sempere (següent cronista de Nules després de Javier Torres), titulat “Iglesia Parroquial San Bartolome y San Jaime”, en què resumix la història de l’església i en fa la descripció, des de les primeres notícies en 1316 fins a la seua destrucció en la guerra. La succinta descripció que fa de l’interior és la següent:
El resultado final de estas actuaciones fue un espacioso templo de planta de cruz latina, con nave central de cinco tramos, con bóveda de cañón con lunetos, crucero con cúpula y capilla mayor cubierta con bóveda de cañón decorada con un artesonado casetonado. La cúpula sobre anillo, decorado con abultados estucos de motivos fitomorfos con base de placas recortadas, y pechinas en que se representaba en alto relieve a los cuatro evangelistas y sus respectivas figuras alegóricas del tetramorfos, era coronada por una esbelta linterna de grandes dimensiones. Las pilastras con esgrafiados lineales en sus dos tercios inferiores, mientras que el tercio superior lo ocupaban placas recortadas a modo de ménsulas, con decoración de hojarasca, lazos y cabezas de serafines, sobre las que descansaban prominentes capiteles compuestos; el entablamento estaba decorado con voluminosas hojas harpadas.
Existixen algunes poques fotografies que ens permeten entendre com era aquell temple; esperem veure pròximament les maquetes físiques i digitals dels voltants de l’església fins a l’any 1938: la plaça Major, la replaceta del Retor, el carrer Roser (o de la Botera), etc. De l’interior només coneixem dos fotografies depositades a l’Arxiu Històric Audiovisual de Nules que mostren amb detall l’altar major, amb el daurat retaule barroc obra dels germans Otxando d’Almassora, que s’acabà en 1730. En esta publicació podeu veure ixes fotos, restaurades digitalment, amb molta qualitat.
Hem demanat al cronista actual, Joan Gavara, que ens ajude a entendre el retaule: quins són els sants que el poblen i quins elements el formen. Amb les seues indicacions se’ns aclarixen les imatges, recuperem un poquet del seu sentit i li donem vida de nou.
Hem utilitzat una de les imatges per a obtindre un gràfic amb la situació de tots els elements citats (podeu vore la foto neta fent clic sobre ella). Esta és l’explicació que ens va regalar Joan.
El retaule té com a titulars al nínxol principal a Sant Bartomeu i Sant Jaume, acompanyats de dos àngels torxers. A la fornícula rectangular d’aquest primer cos està a l’esquerra la talla de Sant Joaquim i a la dreta Sant Francesc Xavier.
En segon cos o àtic el presideix un llenç ovalat de l’Assumpció de la Mare de Déu i damunt hi ha un Pare Etern de talla. Als laterals d’aquest àtic -o segon cos- se situen les figures de dos doctors de l’església: Sant Jeroni, a l’esquerra, i Sant Tomàs d’Aquino a la dreta.
Sobre la taula de l’altar es troba el sagrari cobert per un llenç bocaport amb el Sant Sopar i sobre aquest el característic pelicà eucarístic de talla. Als laterals d’aquest mateix sagrari hi ha les menudes figures en alt relleu d’Aarón i Melquisedec.
Als laterals del primer cos es localitzen dos llenços ovalats en què no es distingeixen els temes pintats, encara que probablement eren l’Encarnació i l’Anunciació de la mort de la Verge, ja que sobre ells se situen dos arcàngels de talla que porten el lliri i la palma, és a dir, Gabriel amb el lliri de l’Anunciació i a la dreta l’àngel amb la palma que anuncia la mort de Maria.
Al frontal de la taula d’altar estan les taules de la llei sobre un tron de núvols i als intercolumnis del basament les figures en talla de Sant Lluc i Sant Expedit.
I estos són els elements que referencia Joan (i algú més), numerats de dalt per avall:
- Petxines en la base de la cúpula, amb els quatre evangelistes en alt relleu. Este en concret és Sant Lluc, acompanyat pel bou.
- El segon evangelista és Sant Mateu, a qui es representa amb un àngel o figura humana.
- Pare Etern de talla.
- Llenç ovalat de l’Assumpció de la Mare de Déu.
- Sant Jeroni.
- Sant Tomàs d’Aquino.
- Sant Bartomeu.
- Sant Jaume.
- Àngels torxers.
- Sant Joaquim.
- Sant Francesc Xavier.
- L’arcàngel Gabriel amb el lliri de l’anunciació.
- Llenç ovalat en què es representa probablement a l’Encarnació de la Mare de Déu.
- Arcàngel amb la palma, que anuncia la mort de Maria.
- Llenç ovalat en què es representa probablement l’Anunciació de la mort de la Verge.
- Sobre el Sagrari, pelicà eucarístic de talla.
- Sagrari cobert per un llenç bocaport amb el Sant Sopar.
- Xicoteta figura d’Aaron, un dels ordres sacerdotals.
- Xicoteta figura de Melquisedec, l’altre ordre sacerdotal.
- Sant Lluc evangelista.
- Sant Expedit.
- En la fotografia del retaule s’aprecien les taules de la llei sobre un tron de núvols, però en la foto més distant veiem que el frontal de la taula de l’altar ha canviat la seua decoració (per una imatge que no reconeixem). El que no sabem és quina de les fotografies és més antiga.
- Púlpit.
- Tribuna de l’orgue o harmònium, clarament de fàbrica recent. Vicent Flich ens ha fet observar que es veu la trompeteria horitzontal o “en batalla”.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!