FRA JOSEP DE LA CONCEPCIÓ I EL CONVENT DE LA VILA DE NULES.

El dia 1 del passat mes d’agost, en resposta a la petició del sotasignat i del Provincial dels carmelitans de Catalunya, la Dirección General de Patrimonio Artístico, Archivos y Museos, va prendre la decisió d’acceptar les tramitacions corresponents perquè el conjunt de l’església i plaça de l’antic convent de carmelitans de la nostra vila siguin declarats Monumento Histórico-Artístico; el dia 11 de setembre següent apareixia al Boletín Oficial del Estado la dita determinació.

Així, al temps que es reconeixia el valor artístic de l’església i plaça del Convent, es prenien les mesures necessàries per tal que en el futur no s’atempte contra l’esmentat conjunt, obrint també les possibilitats que l’Estat subvencione les necessàries restauracions.

Volem ara aportar algunes notícies sobre Fra Josep de la Concepció, qui va fer els plànols i va dirigir les obres de la referida església i plaça.

Al gener del 1673 aplegaren a la vila de Nules els carmelitans descalços per tal de fundar un convent; provisionalment s’instal·laren a l’ermita de Sant Miquel, i el dia de Santa Teresa, del mateix any, es traslladaren a una casa del raval de Vilareial.

L’any 1675 els frares es disposaren a alçar un nou convent, car la casa on vivien se’ls havia quedat menuda. El dia 9 de juny, festa de la Santíssima Trinitat, es va posar la primera pedra; a la festa assistiren el representant del Marqués, el clergat de la parròquia i el Consell de la vila, a més a més de la gent del poble. La primera pedra fou entregada, pel jurat en cap del Consell, a Fra Josep de la Concepció, el Tracista de l’Orde a la Corona d’Aragó, i fou ell qui la va posar al seu lloc.

Fra Josep de la Concepció havia nascut a Valls, comarca de l’Alt Camp de Tarragona, l’any 1626; pels llibres de vestició d’hàbit i de professió religiosa de l’Orde sabem que abans es deia Josep Fuster. Als 25 anys va vestir l’hàbit al convent de Mataró, i a l’any següent va fer els vots al convent de Barcelona.

La seua formació degué ser autodidacta, per mig de l’observació i l’estudi de diferents tractats d’arquitectura, aplegant a ser un dels arquitectes més importants de la seua època.

Encara que va viure als anys en què predominava el barroc, en les seues obres, va seguir els dictats dels cànons vitruvians, d’un genuí reinaxentisme i normes clàssiques; només va utilitzar solucions barroques en certs elements no estructurals.

L’obra de Fra Josep de la Concepció es caracteritza per la seua facilitat de composició, monumentalitat i encertada proporció dels elements, cosa que li va donar fama de bon tracista. En les seues obres, que es conserven, ressalta la visió de totalitat, tant en l’aspecte utilitari com en el decoratiu. Utilitzava els materials adequats en cada cas, la pedra picada en els llocs on es requeria, com arcs, pilastres i motllures, en el dibuix de les quals era meticulós.

L’any 1663 el Virrei de Catalunya li va encarregar la difícil adaptació de l’edifici que havia de destinar-se a palau Reial de la ciutat de Barcelona. A partir d’aquest moment va ser requerit per a dirigir obres d’importància.

A Fra Josep de la Concepció es deuen els convents de frares carmelitans de Gràcia, Vic, Selva, Balaguer, Tarragona, Madrid, Tortosa i Nules; de la majoria dels quals només resta l’església. Fora de les obres que va dirigir i planificar per a la seua Orde cal remarcar: el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), el temple parroquial de Tàrrega (1672), la capella de la Concepció a la catedral de Tarragona (1673), l’hospital de Reus (1674), la capella de Sant Olguer a la Seu de Barcelona (1676), la capella del Santíssim de Reus i el projecte de la Catedral Nova de Vic (1679).

D’ell es diu en el «Llibre de Comptes de la Fàbrica del retaule», d’Esparraguera: «Fra Josep de la Concepció, carmelita descalç, tingut per un dels majors officials, no sols del Principat de Catalunya, però de tota Espanya; com ho demostren ses obres tan insignes i alabades que continuament fa».

A primeries del mes de febrer de l’any 1689, Fra Josep de la Concepció tornava de Castella, on havia anat per planificar el convent de Madrid i supervisar les obres que dirigia a les províncies castellanes; va arribar a la ciutat de València i en sentir-se malalt va voler continuar fins a Nules, on es construïa l’església del Convent que ell havia traçat; pocs dies després, l’onze de febrer, moria a la nostra vila, on va ser soterrat davant la porta de l’església del Convent.

Quedava així lligat a Nules el nom de Fra Josep de la Concepció, a qui la història de l’art considera com «el tracista» per excel·lència. Restaven d’eixa manera, per sempre, les despulles del frare llec carmelità a les portes del temple que és el màxim exponent del classicisme carmelità, no només del País Valencià, sinó també de totes les terres que en el passat constituïren la Corona d’Aragó.

FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRÀFIQUES:

A.P.N.: Llibre Verd del Convent.

Biblioteca Universitària de Barcelona: Anales de los Carmelitas Descalzos de la Provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña, Manuscrit núm.: 991.

MADURELL, J. Ma.: El Tracista Fray José de la Concepción, Barcelona, 1955.

MARTINELL, C.: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, Barcelona, 1961.

TAMAYO, A.: Las iglesias barrocas madrileñas, Madrid, 1929.

FELIP SEMPERE, V.: Notes sobre el Convent de la vila de Nules, Castelló, 1980.