‘España al terminar el siglo XIX. Apuntes de viaje’: Nules 1897

Treballant en la premsa històrica de Nules vam trobar, entre altres joies, estes pàgines sobre el poble escrites per l’escriptor i periodista Sinieso Delgado (1859-1928) en 1897 i publicades en el volum España al terminar el siglo XIX. Apuntes de viaje. A més dels paràgrafs que dedica al Nules finisecular, l’autor era un excel·lent fotògraf i ens deixa deu fotos precioses que mostren carrers i personatges d’aquell moment; una contribució al patrimoni gràfic de Nules que ens pareix molt valuosa i que comentem més avall.

Estes pàgines les vam trobar a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica del Ministeri de Cultura, afegides a part d’una publicació còmica: Madrid cómico (un semanari d’humor que també va dirigir Sinieso Delgado durant un temps), suposem que per error.

Per facilitar la lectura i la contemplació de les imatges, incloem ací les pàgines en què es parla de Nules, i a continuació les fotografies reproduïdes i comentades individualitzadament. També es pot entrar a la publicació completa des de la Biblioteca Virtual en l’enllaç: Madrid cómico: Madrid cómico – Año XVII Número 775 – 1897 diciembre 25 (25/12/1897); les mencions a Nules es troben de la pàgina 199 a la 201 en la numeració original de la publicació (pàgina 211 real). Forma part del pas de Sinieso Delgado per la província de Castelló baixant des de Barcelona.

*

Fotografia

La Posada de las Almas, hostal de nom suggerent i misteriós, a on es va allotjar breument l’autor del text. L’historiador de Xilxes Ferran Valls Planes, recordava que segons l’almanac de Bailly Bailliere per a 1901, estava situada a la plaça Major i era regentada per Francisco Vedrí. Alguns companys (gràcies a Vicente Miralles i a Àngel Gavara Mariner per la seua col·laboració) ens diuen en canvi que s’anomenava popularment l’hostal del Roig, i estava situat a l’església de la Immaculada, que després de la desamortització es va utilitzar com a hostal.

Típica la indumentària amb barrets d’ala ampla, bruses i faixes; i també el gat immortalitzat a la porta de casa.

***

“No hay en el pueblo nada digno de mención”, diu Sinieso Delgado. L’arquitectura era pobra, i, com ara veurem, les cases més riques estaven al carrer Major.

***

Una foto sense cap indicació. Molt pintoresc l’home amb el seu barret i la dona de negre rigorós -baix d’un sol de justícia- per algun dol familiar, amb nombroses capes de tela entre falda, gipó, sinagües i sobresinagües, etc.

***

L’autor se sorprèn per la quantitat de carros d’alls que troba a l’entrar a Nules; veritablement la imatge del carro carregat de rasts o trenes de cabeces d’alls és molt espectacular. Pareix que en gran part s’ha oblidat el mercat de l’all que era molt propi de Nules i que exportava cap a diferents mercats. En la nostra publicació sobre Hemeroteca huitcentista de Nules (I): 1811-1850, trobàvem una sorprenent notícia de barques carregades d’alls que arribaven al port de Palma Mallorca publicada a El balear: periódico de la tarde el 5 de juliol de 1848: «Gacetilla comercial – Puerto de Palma: Buques entrados día 1º de julio: De Nules laud Rosario, patron Vicente Simon, con ajos». És a dir, que Vicente Simon portava un llaüt o falutxo -una barca llevantina- anomenat Rosario amb què carrejava alls fins a Palma de Mallorca.

Sobre l’activitat marinera de Nules estem trobant nombroses referències a la premsa històrica que publicarem en dies propers. Per exemple a El liberal: órgano democrático de la isla de Menorca, que el 28 de juliol de 1883 parlava de «los puertos naturales ó fondeaderos existentes en la península, islas Baleares y posesiones de Africa, ascienden á 134, á saber, (…) los de Playa de Moncófar, Núles, Burriana, Peñíscola y Benicarló, en la provincia de Castellon (…)». I el Boletín oficial de la provincia de Santander del 30 de desembre de 1884, en parlar de Ordenanzas Generales de la Renta de Aduanas menciona Nules «Para el embarque de frutos del país con documentación de la Aduana de Burriana».

***

El carrer Major de Nules ja tenia la seua categoria arquitectònica i social, com es pot veure en esta imatge. A més de la indumentària típica del país, sorprenen les estores a la porta de casa.

L’home que està de cul va carregat amb un feix d’herba per als animalets de casa.

***

El carrer Ample amb l’ermita de Sant Miquel (“el Fort”) al final. La major part de les dones retratades en estes fotos pareix portar cistelles.

***

Darrere del vianant retratat, creiem entendre diferents parts dels aparells de treball d’animals: selles o sellons del bast, algun colleró… però la poca qualitat de la imatge no ens permet afirmar res.

***

Potser a la mateixa “Posada de las Almas”, retrat de senyor recolzat en un carret.

***

La imatge no té molta qualitat, però en principi no pareix que es tracte exactament d’una xiqueta. Darrere es veu la cúpula d’una església, potser la titular del poble, que caigué en la Guerra Civil.

***

La plaça i el carrer Major. El primer edifici per la dreta és l’ajuntament construït en 1881; al costat la casa fronterera està sent edificada a l’estil “modern” en aquell moment, una barreja de neoclàssic popular que aniria sobrecarregant-se d’ornamentació per influència del modernisme secessionista. El carrer es veu molt animat, amb trànsit de gent, carros i diligències.

*