L’església i les capelletes de carrer de Mascarell

Més enllà de qüestions confessionals, la monumentalitat de l’església de Mascarell i la riquesa de la seua tradició i iconografia, també en l’àmbit social i històric, mereix que considerem tot este llegat com a patrimoni de totes i tots. Amb esta lògica proposem un relat de l’església i les capelles de carrer i el seu capital iconogràfic.

En esta publicació ens ocupem de la imatgeria de l’església de Sant Agustí i de les capelletes de Sant Roc, Sant Miquel, la Cova Santa i la Mare de Déu del Carme.

En les fotos hem intentat conservar les condicions d’il·luminació de l’església, encara que en ocasions no done la millor qualitat d’imatge.

Hem d’agrair a Jesús Navarro i a Pepe Torrente la seua ajuda en tot allò referit a Mascarell, i també a Juan Paricio Centelles, que ens va obrir l’església i ens va acompanyar amb moltíssima paciència. Mascarell és un gran poble amb molt bona gent.

Contingut

L’església parroquial
Vídeo de l’església
Imatges i ornaments
—1.- Crist en la Creu
—2.- Sagrari
—3.-Divina Pastora
—Q1.- Plaques commemoratives de la restauració
—Q2.- Placa commemorativa de restauració
—4.- Cor de Jesús
—Q3.- “Regina Angelorum”, vidriera
—5.- Sant Ramon Nonat
—6.-Sant Agustí d’Hipona
—7.- La Mare de Déu dels Àngels
—8.- La Capella de la Comunió
—Sant Antoni Abad
—Esgrafiats
Santets de carrer
—Sant Roc
—Sant Miquel Arcàngel
—La Mare de Déu de la Cova Santa
—La Mare de Déu del Carme
—El Crist del Gran Poder (desaparegut)

L’església parroquial

L’església és de finals del segle XVII (després de l’expulsió dels moriscos en 1609, que deixà la població deshabitada), amb una estructura senzilla ampliada el segle XVIII amb el campanar i la capella de la Comunió. Enriqueta Pavon Cajal en fa una molt bona descripció en el seu treball Mascarell (pp. 25 a 32). La façana és llisa, coronada amb un ampit mixtilini. L’interior és d’una sola nau, de quatre trams, amb capelles laterals entre contraforts. Està decorada amb esgrafiats, dels que sempre s’ha observat la seua ressemblança amb la capella de la Sang de Nules.

Vídeo de l’església

Imatges i ornaments

A continuació teniu les imatges i alguns detalls més, tot seguint la numeració de l’esquema de dalt.

Com és sabut, els santets de l’església es van cremar els primers dies de la guerra civil, per destinar l’edifici a un ús públic. Això vol dir que totes les imatges són dels anys posteriors a la guerra, generalment donades per veïnes i veïns.

1.- Crist en la Creu

Crist en la Creu, presidint l’altar major, segons la iconografia clàssica.

***

2.- Sagrari

El sagrari o tabernacle és el lloc de l’església on es guarda l’eucaristia o Santíssim Sagrament. En este cas es tracta d’una caixeta decorada inserta en una fornícula darrere de l’altar.

***

3.-Divina Pastora

La Divina Pastora és una advocació de la Mare de Déu que la representa a l’ombra d’un arbre (un cirerer, en este cas), vestida de pastora (barret pastoril, pellissa i gaiato), amb el Jesuset al braç i rodejada de borreguets. Ací porta també una aureola amb les dotze estrelles del llibre de l’Apocalipsi. La representació de la Divina Pastora de les Animetes va començar a principis del segle XVIII.

***

Q1.- Plaques commemoratives de la restauració

No es tracta d’imatgeria religiosa, però són elements de suficient significació com per a incloure-les en este catàleg d’elements singulars. El retaule ceràmic pertany a la reconstrucció que va fer Regiones Devastadas en 1942. El segon pertany a la restauració de 1975, fet a càrrec del poble de Mascarell, del fidel José Aguiler Arjona i del Ministeri d’Habitatge.

***

Q2.- Placa commemorativa de restauració

I una tercera placa de 1975 recorda com la família de Ricardo Llombart Arnal, aleshores alcalde de Nules, va pagar el paviment i el sagrari de l’església. La menció a l’Any Sant de 1975 es referix al Jubileu que proclamà el papa Pau VI.

***

4.- Cor de Jesús

El Cor de Jesús es referix a Jesucrist amb el coret en flama sobre el pit, mostrant els estigmes de les mans.

***

Q3.- “Regina Angelorum”, vidriera

La vidriera de la façana de l’església fou una donació d’una fidel del veïnat. Es mostra un àngel qua anuncia la “regina dels àngels”, que és la patrona de la parròquia.

***

5.- Sant Ramon Nonat

A Sant Ramon Nonat se’l representa amb l’hàbit de l’ordre de la Mercé, amb roquet i mantellet. Porta la custòdia en referència a la comunió miraculosa que va rebre quan anava a morir (oferida per un àngel o pel propi Jesús segons la versió). També du la palma del martiri en referència als seus patiments, cenyida amb tres corones, un detall a què es donen diferents interpretacions.

***

6.-Sant Agustí d’Hipona

Sant Agustí d’Hipona és el titular de la parròquia, teòleg i un dels pares de l’Església (fet que s’indica amb el llibre), amb el cor en la mà i mitra, gaiata i robes de bisbe en consideració al seu càrrec a Hipona..

***

7.- La Mare de Déu dels Àngels

La Mare de Déu dels Àngels, patrona de Mascarell, a la que s’al·ludeix des de la vidriera de la façana, és una advocació mariana que es representa amb el Jesuset i acompanyada d’àngels.

***

8.- La Capella de la Comunió

Una joieta dins del cos de l’església, per la seua riquesa artística i ornamental (restaurada en 2009). Es va afegir anys després d’acabada l’església, en 1759. A l’interior es pot apreciar un conjunt format per tres imatges (la Mare de Déu dels Dolors, un Crist en la creu i un crist jacent); dos reproduccions de quadres, la cúpula, els quatre relleus dels evangelistes en les petxines de la seua base, el sòcol de taulellets original, i dos làpides sepulcrals.

La Mare de Déu dels Dolors

La Mare de Déu dels Dolors, també anomenada de la Pietat, de l’Amargura o simplement la Dolorosa, va vestida de negre, porta un cor daurat travessat per set espases que representen els Set Dolors de Maria.

***

Cúpula de la capella

Al centre de la cúpula veiem el calze amb la Santa Hòstia, que irràdia des del cel blau. En les petxines a la base de la cúpula trobem els quatre evangelistes en alt relleu: a l’esquerra de la Mare de Déu, Sant Joan i l’àguila; seguint cap a la dreta, Sant Mateu i l’àngel; Sant Lluc, que generalment es simbolitza com un bou, però que ací es mostra pintant el retrat de la Mare de Déu; i Sant Marc i el lleó.

***

Crist jacent

La Passió de Crist ha generat tradicionalment una gran devoció. El Crist jacent és una imatge habitual en les processons de Setmana Santa i es pot trobar a la majoria dels pobles.

***

Crist crucificat

***

Q4.- Reproducció del quadre “El retorn del fill pròdig”

Una reproducció d’El retorn del fill pròdig. Rembrandt, 1663-1665.

***

Q5.- Reproducció del quadre “Sant Pasqual Bailon”

Al patró de Vila-real, Sant Pasqual Bailon, se’l representa amb hàbit franciscà, adorant la visió del Santíssim Sagrament en un calze portat per querubins. Altres àngels porten el lliri de la puresa i una corona de flors.

Al marc porta una inscripció: “In memoriam Doña Ana Viñes Rubert (1940-2001)”.

***

Sòcol de taulellets del segle XVIII

El sòcol original de la capella, acabada en 1759, que repetix la figura de la cornucòpia. Este tipus d’ornamentació es troba en la majoria de les esglésies d’aquells anys.

  ***

Làpides sepulcrals

Dos làpides sepulcrals de dos persones enterrades a la capella.

***

Sant Antoni Abad. La imatge de Sant Antoni es conserva en la sagristia de l’església i s’utilitza en la seua festivitat. Sant Antoni Abad, dit també “del porquet”, patró dels animals, és un sant molt popular. Se’l representa com a ermità, vell i amb barba, amb una gaiata que té una campaneta penjada; amb un porc als peus; amb un llibre i una creu en forma de “tau” (creu de Sant Antoni) al davant.

Esgrafiats

Els esgrafiats són la decoració principal de la nostra església, possiblement originals del segle XVII. Reproduixen motius vegetals, vinyes i pardalets (palputs?), i algunes figures humanes amb cistelles de fruites i flors. Les esgrafies es dibuixaven amb trepa i després es rascava la lluïda fins deixar un poquet de relleu al disseny. És una tècnica senzilla que dóna molta vistositat.

Santets de carrer

Mascarell manté quatre capelletes en fornícula amb els seus respectius santets: Sant Roc, Sant Miquel Arcàngel, la Mare de Déu de la Cova Santa i la Mare de Déu del Carme (els tres primers sobre la muralla de ponent). Els sants estan ubicats respectivament mirant els carrers del poble, als que donen nom.

Les quatre imatges pareixen recents, però les fornícules tenen llarga tradició. Es conserven fotos antigues que mostren que algunes teuladetes s’han canviat en algun moment, però tot i això són espais singulars.

Probablement, els santets de les capelles de carrer de Nules també estarien adossats a la muralla, i a partir de la destrucció d’esta es van traslladar a capelles o murs de cases dins del poble.

Sant Roc

Sant Roc va ser, segons la tradició, un pelegrí occità que cuidava malalts de pesta. Com a tal, va ser molt popular en èpoques passades. Se’l representa vestit de pelegrí, amb esclavina, el barret amb la petxina, el bordó amb la carabassa penjant, etc. L’acompanya un gos, i ensenya la cama ulcerada per la pesta.

La capelleta està decorada actualment amb els motius dels esgrafiats de l’església, i baix hi ha uns taulellets antics, però en realitat tota esta ornamentació és bastant recent. En la publicació sobre les cròniques de premsa de Mascarell en 1912, 1925 i 1930, es reproduïa una fotografia que podeu vore ací mateix, apareguda en una reportatge d’Almela y Vives al número de la revista La esfera d’agost de 1930, titulat “Costas de Levante. Mascarell: un pueblecito entre murallas”; en ella es pot vore la capelleta tal com estava en aquell moment: l’estructura de la fornícula és la mateixa, però hi ha una altra imatge i una altra decoració; fins i tot té baix uns altres taulellets.

***

Sant Miquel Arcàngel

Sant Miquel Arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Se’l representa armat amb una llança, vencent el dimoni.

En la imatge en blanc i negre es pot apreciar com era l’antiga capelleta, amb una caseta que protegia el santet.

***

La Mare de Déu de la Cova Santa

La Mare de Déu de la Cova Santa és una advocació mariana, patrona de la Diòcesi de Sogorb-Castelló; el seu santuari està al poble d’Altura, on és centre de peregrinacions. La imatge que s’exhibix és rèplica de l’original, una talla de 20 centímetres d’alt i 10 d’ample en baix relleu d’algeps, que mostra una verge anciana amb vestit de vídua.

***

La Mare de Déu del Carme

Mare de Déu del Carme. És una advocació de la Mare de Déu, patrona de la mar i dels pescadors (per això ací l’acompanya un barquet). Maria i el Jesuset porten els escapularis que, segons la tradició, lliuraren a sant Simó Stock.

***

El Crist del Gran Poder (desaparegut)

En nombroses fotos veiem el retaule ceràmic del Crist del Gran Poder (una representació del Natzaré portant la creu), que estava ubicada en una de les tres cases tombades a meitat dels anys 60 per ampliar la plaça Major. A Nulespèdia es poden vore quatre fotografies publicades originalment entre 1917 i 1960 en què trobem la façana en qüestió: la primera foto és de Carles Sarthou Carreres, publicada al volum de Castelló de la Geografía general del Reino de Valencia, que recollírem a Nules i Mascarell en cinc diccionaris geogràfics (1778, 1795, 1845, 1873 i 1920), deu estar feta cap a 1910-15. La murada està buida i es veu bastant basta. La segona és del Catàleg de patrimoni monumental de Nules i Mascarell (1917) de Lluís Tramoyeres. El mur continua buit però s’ha lluït i emblanquinat. La tercera pertany a la publiació Cròniques de premsa de Mascarell en 1912, 1925 i 1930, en concret a un reportatge d’Almela y Vives de la revista La esfera d’agost de 1930, titulat “Costas de Levante. Mascarell: un pueblecito entre murallas”; la façana ha canviat, se li ha obert una finestra i ja es pot apreciar la capelleta. Finalment, en Mario Guillamón, fotos i textos de Nules i Mascarell es pot vore la mateixa perspectiva en una foto realitzada el diumenge 28 de febrer de 1960, poc abans de ser assolada la casa.

Lamentablement, en cap de les fotos s’aprecia bé la imatge del santet.

També volem aportar dos fotos més, de les que tampoc no coneixem autoria ni data, en les que es veu un poc millor la decoració de la façana (amb falses arquitectures) i de la capelleta (a la moda dels anys 20) i l’arranjament floral que se li posava —probablement en festes.

Com s’ha dit, es tracta d’un retaule ceràmic que mostrava al Crist carregat amb la Creu, amb un marc molt ornamentat. La base i la teuladeta descansaven sobre garretes metàl·liques, i el sostre era de fusta amb mènsules a manera de suport.

*