Cartell de l’activitat.
CASETES OBERTES. Corrals i terrasses, el cor de les Platges de Nules
3 i 4 de setembre de 2022
Coincicint amb la celebració dels “100 anys Nucli Històric Platges de Nules” naix “CASETES OBERTES” gràcies la proposta de “Platges de Nules. Associació-Moviment per la defensa del patrimoni cultural i natural” i “A.C. La Corretjola” i la coorganització de l’Ajuntament de Nules, des de la regidoria de Patrimoni i Museus. Es tracta d’un recorregut per corrals i terrasses de dèneu casetes de la Mar, una visita guiada que, en la pràctica, suposava un trànsit per tot el litoral de la nostra platja. Els atractius del recorregut eren molts: d’una banda les mateixes casetes, que són un gran patrimoni, amb els seus cuidats jardinets interiors, però també s’afegia l’exposició de col·leccions etnològiques (privades o del Museu d’Història) que dialogaven amb el seu marc arquitectònic, escenari d’una guerra i de moltes vivències; i per suposat també comptàrem amb els testimonis de les persones amfitriones i visitants. Per a nosaltres va resultar difícil seguir el pas dels organitzadors per la quantitat d’estímuls i d’explicacions rebudes.
L’altra part de la ruta era la de l’exposició de treballs artístics, que generaven relacions estètiques, simbòliques i afectives amb este marc singular i privilegiat.
Les visites guiades arrossegaren a un públic molt nombrós, però a més l’exposició es va mantindre durant dos dies que ben fàcilment hagueren pogut ser dos setmanes, donat l’interés del públic.
Cal destacar la generositat del veïnat, que obrí el seu espai privat a l’interés públic i ens oferí el seu relat, i també dels artistes i de tota la gent que treballà en esta activitat.
Esta publicació no pretén ser exhaustiva de l’exposició. D’una banda es vol mantindre l’esperit de l’activitat: el reconeixement del propi patrimoni arquitectònic, etnològic, material i immaterial. De l’altra s’ha optat per un relat fragmentari i incomplet que done una visió complexa del contingut de l’activitat i de la pluralitat de testimonis, sovint informals, passats i presents, que li donaren vida. Una riquesa inabastable.
Hem construït este relat a partir de gravacions en àudio i en vídeo, fotografies pròpies, part d’un reportatge fotogràfic de Darío Cobacho, fotos de Carme Ripollés i Manel Alagarda, i altre material que no hem pogut identificar (agrairem tota informació). Hem optat pel reportatge amb fotografies, amb comentaris construïts amb tot allò que rebérem d’organitzadors, propietaris i participants.
Massa sovint als nostres pobles la cultura pareix que haja de ser una cosa que vinga de fora, quan la realitat és que, com en este cas, els museus són també a les nostres cases.
Contingut
Plana Baixa 21, “Villa Josefina”
Plana Baixa 23, “Villa Palmer”
Plana Baixa 25, “Villa Antonia”
Columbretes 86
En esta caseta s’han mantingut a la vista els blocs de formigó “artesans” que es feien per a la construcció de cases. Són blocs molt ben fets, que demostren el bon ofici de l’obrer. És l’estructura més íntima de les casetes, en murs inalterats en un segle.
Columbretes 58
En esta casa es van mostrar, entre altres documents, les escriptures de 1933, quan es va construir la casa, i un rebut de contribució urbana de l’època. Així es trenca el fals mite de les cases il·legals o alçades sobre sol públic.
La cadireta de la porta, que marcava la participació de la casa en el “Cases obertes”, també era de 1933, perquè en aquell moment la família tenia una xiqueta de tres anys i li van comprar cadira menjadora i cadireta, i les dos estaven en exposició. Es mostra a més “l’escuradeta”, és a dir, els atifells de test d’ús domèstic (plats, gerretes, perols, llibrells, etc.) en ús a la casa en el moment de la seua construcció.
Exposició de “l’escuraeta”: gerres, olles, fonts o plats de test. En la primera imatge veiem l’estructura metàlica d’un fogueret de llenya dels que anaven incrustats al banc de la cuina, i un foguer de petroli. En la segona foto es pot apreciar també els taulellets amb el nom del carrer i el número d’una casa.
Sobre un dels murs, fotografies de la mar de Nules al llarg del segle XX (la major part es poden vore en les tres col·leccions que dedicàrem a la mar: Primera meitat del segle XX, Anys 50 i 60, i la Col·lecció de Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella) i còpies de l’escriptura de la casa, en juny de 1933, i de la Contribució territorial d’ixe mateix any.
Cadira menjadora dels anys 30 i “EXPEDIENTE sobre nueva construcción de una finca urbana situada en la partida del Serredal de este término [Nules], propiedad de D. Vicente Peris Gozalbo. AÑO 1933”.
Plats dels avis de la propietària de la casa, explicats per ella mateixa.
Columbretes 40
Canviem a la banda de la mar per vore dos exposicions diferents: d’una banda, restes del front de guerra: piquetes per als filats de fil d’aram punxós, baines de projectils, cantimplores (una dels brigadistes francesos), mapes militars; alicates, aixades, pales i pics esmeradets dels sapadors, etc. Els ferros dels filats es reciclaven després de la guerra en obres de tot tipus.
D’altra banda es mostrà una mantellina, l’única cosa que recuperà la mare del propietari en tornar de Castelló, a on estaven evacuats del front. Estava tirada i coberta d’escombraries, van vore una punteta i la van poder rescatar. Era un regal que li va fer Inés Alcázar a la seua iaia. Ens conten que en esta casa es construí una torreta miramar que s’utilitzà en guerra per vigilar el pas de vaixells.
També es podia consultar un àlbum amb fotografies de la guerra en Nules. Per a saber més es pot ampliar la informació en Nulespèdia; es pot consultar, per exemple, la interessantíssima Exposició ‘Nules, 1938: un poble a foc i plom’, algunes activitats de les Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant (actes dissabte 24 de juliol de 2021), els Testimonis de la Guerra Civil a Nules i Mascarell (actualització 2021), que inclouen el relat de trenta-tres persones que patiren la guerra; les Fotografies de la destrucció del poble de Nules, de la col·lecció de la Biblioteca Nacional, el recull de premsa internacional “Corresponsals estrangers de guerra. La visió de la destrucció de Nules”, de Juan Tejedo, o veure la Visita al patrimoni militar de la guerra civil.
A l’esquerra un caixonet amb tres cantimplores, la de més a l’esquerra és una de les que portaven els brigadistes francesos, amb estructura de botija. A la dreta un caixó amb fil d’aram punxós.
En una mateixa vitrina trobàvem una beina de projectil, piquetes de filat, unes alicates per tallar el fil d’aram i mapes militars del front de guerra.
Aixadetes i pales de sapadors.
Explicant la recuperació de la mantellina. Foto de Darío Cobacho.
A l’esquerra, mantellina rescatada baix d’escombreries en acabar la guerra. A la vora, la boca d’un fusell, el mateix que podem vore a la foto de la dreta, acompanyat de dos beines de projectil.
Il·lustració del dibuixant Sábat que mostra una tropa amuntegada dins d’un edifici.
Caixes, tonell i casc.
Columbretes 8
Un rall (una xarxa circular emplomada en la perifèria) fet pel pare de l’ama de la casa, té uns 40 anys, està fet de fil, a mà, tot artesà. Ens conten que este material és el més difícil per a rallar, perquè en banyar-se pesa i s’apega; les modernes xarxes de nilon no tenen ixe problema
El rall és un art de pesca molt important en el nostre poble. Teresa Llombart (“Tere la Cota”) ens va contar que després de guerra la seua família es va quedar a viure a la mar durant uns anys, i que la pesca del rall assegurava la base de la seua economia i de la seua alimentació -i de la de molts nulers que anaven a sa casa a fer una menjada segura-.
En l’actualitat per a pescar amb el rall s’ha de pertànyer a una societat de pesca, abans es podia fer individualment. Es va regular quan el peix es va fer més escàs, perquè les barques ho polien tot i els ralladors per agarrar el barb roig o les tarugues anaven a les eixides d’aigua dolça; aleshores es va prohibir el rall prop d’estes eixides i es va deixar de fer carnet. Els actuals ralladors han de mantindre una distància de seguretat d’almenys 250 metres fins a les eixides d’aigua. És una pràctica d’aigües poc profundes, així que en l’actualitat resulta cada vegada més difícil d’usar, perquè la mar escarba la línia de costa i l’escaló és més profund.
Un pes grandíssim del que no hem pogut esbrinar l’ús.
Els quadres de dalt són de la mare de la nostra amfitriona, marines amb molt de sentit en la seua ubicació i un gran valor sentimental.
Mallorca 176
En esta casa ens trobàrem a l’artista Juanma Gavara pintant en directe, i a més es podia consultar un dossier d’obra seua. Juanma és dissenyador, pintor i artista en general, Primer Premi internacional de pintura 2018 en la modalitat d’art figuratiu. En este cas pintava la pròpia caseta sobre llenç en un bastidor ovalat.
Juanma Gavara treballant en directe. Foto Darío Cobacho.
Mallorca 108
Una exposició sobre la construcció de les avingudes i l’arribada de la llum, que es van produir durant l’alcaldia de Ricardo Llombart Arnal, qui fóra també diputat provincial en els anys 60 del segle passat. L’exposició recollia objectes, fotografies i documents.
Plànol de les casetes i fotos de la construcció de les avingudes (a l’esquerra, avinguda Plana Baixa).
A l’esquerra, vara d’alcalde regalada per la Comissió de festes de Sant Joan en 1966. A la dreta condecoracions de Ricardo Llombart.
Un dels grups de fotos de Ricardo Llombart, retratat en diferents circumstàncies.
Mallorca 92
Exposició de ferramentes del camp i de la mar de la col·lecció particular de l’ama de la casa i del Museu d’Història.
Xarxa, àncora i gànguils.
A la foto de l’esquerra veiem un conjunt aportat per l’amfitriona, format per un llibrell amb cacaus, una cassoleta, una planxa de ferro i una gerreta. En terra hi ha un cabàs de llata amb un menat d’espart i un pes. Quant a l’aparell que veiem a la imatge de la dreta, hem de confessar que no sabem per a què s’utilitzava. Agrairem qualsevol aclariment.
Part de les fotos del mur es pot vore en les col·leccions de Nulespèdia. Els aparells són una xarxa per arreplegar els peixos en la pesca amb canya i una dalla per a la sega. En la imatge de la dreta uns ganxos, una eina que s’utilitzava per remoure la terra, trencava la costra superficial o, darrere d’una xarugada, servia per a esterrossar la terra.
Un tallant, una altra eina que s’utilitzava amb cavalleries. Servia per a birbar la brossa sense voltejar la terra.
Un altre gànguil artesà, amb la xarxa muntada sobre un aro fet amb bastons flexibles.
Mallorca 80
Artistes representats en el programa.
Tot i que hi havia quadres en molts corrals i terrasses, en este es concentrava una imponent exposició col·lectiva de dotze artistes. Reproduïm ací el text que es pot llegir al Facebook de Platges de Nules, i algunes de les fotografies que hi va fer Darío Cobacho:
“CASETES OBERTES. Corrals i terrasses, el cor de les Platges de Nules” també ha sigut un espai per a la creativitat i mostra d’això han sigut les exposicions de pintura i fotografia. L’exposició col·lectiva ha agrupat l’obra d’artistes amb un denominador; la mar, la “marjal”, el far i la vida en “la caseta”.
Artistes participants: Anatoliy Mytskan, Marina Mytskan, Franc Ortiz, Jacinto Domínguez Luna, Josefina Rosselló, Sole Mechó, Vicenta Franch, Encarna Prior, Vicen Herrero, José Gas, Darío Cobacho, Juanma Gavara, Jacinto.
- Franc Ortiz va mostrar una selecció de fotografies en blanc i negre de les Platges de Nules on destaquen les llums i ombres d’arquitectura i societat.
- Anatoliy Mytskan amb les obres “Silencio del mar”, ”Mar de plata”, “Desayuno en la terraza. Nules”, “El tiempo se acaba”.
- Maryna Mytskan amb “Ola grande. Playa de Nules”.
- El color i fugacitat de línies de l’acrílic “Regata” de Jacinto Domínguez Luna.
- La línia negra zigzaguejant de Jose Gas en l’obra “Sense títol“.
- Darío Cobacho amb “Passeig de diumenge”, “La marjal de Nules”, “Homage to ‘Homage to the Square’” i “Revés”.
- Vicen Herrero participà amb “Tartana“.
- Vicenta Franch amb el llenç “La mar de Nules”.
- Sole Mechó amb “Mar, terra i cel“ i l’obra “El far” al costat d’una selecció d’imatges dels col·laboradors i amics de l’instagram @platgesdenules a l’exposició vinculada en l’espai Mallorca 22.
- L’artista Juanma Gavara va mostrar l’obra “casetes” a més de crear una obra en directe durant l’esdeveniment en “Vila Antonio”.
- Josefina Rosselló va participar en la col·lectiva amb “ La mar de Nules”, i “La Marjal en Hivern” a més de mostrar una àmplia selecció pictòrica en la seva pròpia “caseta”, “Vila Josefina”, on a més se completa amb fotografies històriques.
El grup d’artistes: Jacinto, Darío, Anatoliy, Josefina, Maryna, Vicenta, Sole, Jose, Juanma i Vicen Herrero, a qui veiem de nou a la foto de la dreta.
Juanma Gavara, Jacinto Domínguez Luna.
Josefina Roselló i Franc Ortiz.
Jose Gas i Darío Cobacho.
Anatoliy Mytskan i Sole Mechó.
Mallorca 34
Tot tipus d’atifells de casa, disposats amb una sensibilitat i un gust exquisit.
Una preciosa instal·lació d’atifells de la cuina, artísticament disposada sobre l’escala del corral. Trobem gerretes envernissades o decorades, fonts, llaunes del forn, una botija, cetrills, un molinet de café, un morter, etc., amb fruita, tomates, herbes aromàtiques, un sac d’arpillera dels emprats per al sucre (i que s’utilitzaven per omplir-los de qualsevol cosa), etc. La foto de la dreta és de Darío Cobacho.
Un espolsador i unes llargues graneres, de les que s’empreven per a llevar les teranyines.
Calderes, fusta de llavar, arruixador, cistella de vímet, un poalet de llanda amb una corda, etc.
A l’esquerra un caixó cobert per un sac d’amoníac, sobre el que veiem espardenyes de careta, alicates de collir i altres elements del camp. Recolzades a la vora, una lligona i una aixada. A la dreta una preciosa mecedora, possiblement un treball d’algun mestre ebenista local.
Entre moltíssimes altres cosetes curioses, en este grup veiem un batidor per alçar clares -quan la pastisseria es feia en casa-, al que en alguns llocs anomenaven “loca”. A la dreta una planxa de ferro amb el seu elegant suport, unes clauetes de la llum i una canya per a beure directament d’una botella -una eina molt útil en el camp.
Dos paquets d’espart picat d’origen en Cieza (Murcia), que s’utilitzava en les cuines per a escurar. Baix, un sabonet de la coneguda perfumeria nulera Dualde. A la dreta una arrossera, també dita “manfara” o “manfareta” en diferents comarques valencianes.
Mallorca 24
Ací trobàrem obra de Jacinto i Vicen Herrero, i a més un sorprenent catàleg de pel·lícules propietat de Miguel Emo, la memòria viva, social, cultural y professional, del cine en la nostra població.
Miguel Emo, en el centre, parlant del cine en Nules a un públic nombrós. Foto Darío Cobacho.
Mural de Jacinto Domínguez Luna en el corral de la caseta. Foto Darío Cobacho.
Catàleg de pel·lícules de la casa Radio (després RKO Radio) en la temporada 1936-1937.
Plana Baixa 7
Una de les casetes vinculades al “Camp de Concentració Nules-Borriana” degut a la seua proximitat al centre ubicat en l’antiga “Casa dels Carabiners” que s’encontrava fins els anys 60 en l’actual espai entre el far i la caseta plana baixa 1, tal com queda reflectit a les fotografies, plànols i testimonis orals.
El propietari és Luis Casaus, de qui es pot vore i llegir una entrevista a Nulespèdia. La construcció data aproximadament de 1920-22, i per tant s’haurien complit els 100 anys; es va fer, com en molts altres cassos, perquè els metges recomanaven l’aire o els banys de la mar (en este cas per tractar una infecció als ulls de la mare de Luis, que només tenia tres anyets). En esta caseta va estar el comandament republicà fins que l’exèrcit “nacional” va entrar per la Gola. Dins mateix de la casa es pot apreciar que hi ha via una trinxera.
Baix de tot es pot vore l’antic brancalet de la porta de casa, que l’any 60, a l’aliniar les casetes, es va traure uns metres més avant. Entre les dos portes següents es pot vore senyal de la trinxera que recorria la casa.
Una senzilla però poderosa estètica en la façana, construïda cap a 1960 davant de l’original, per la urbanització de la mar i l’aliniament de façanes de les casetes.
El corral de la caseta, possiblement l’espai més íntim i més obert quant a usos. Els bloquets que es veuen al mur de l’esquerra indiquen el portell que feien els soldats per passar d’unes cases a altres sense exposar-se.
Plana Baixa 21, “Villa Josefina”
A Villa Josefina poguérem vore obra pictòrica de Josefina Roselló, una de les més experimentades pintores de Nules, tota una referència com a artista i com a professora de pintura. En breu podrem aportar també a Nulespèdia una publicació sobre la figura i l’obra de la pintora.
A propòsit d’esta caseta es pot vore i llegir «Josefina Monlleó i Josefina Roselló, sobre les Casetes i la Mar de Nules», una excepcional entrevista que feren Carme Ripollés i Manolo Miralles a les seues propietàries, l’esmentada Josefina Roselló i sa mare, Josefina Monlleó, que anava a complir 99 anys!
La caseta, datada a la façana en 1931, podria ser anterior a esta data, perquè Josefina Monlleó, nascuda en 1913, contava que ja venia quan va prendre la comunió (cap a 1920). Sens dubte es va arreglar en 1931 segons les modes del moment, i es manté pràcticament igual tant a l’exterior com a l’interior.
Com en la caseta anterior, també es va fer per qüestions de salut de la propietària. El corral, que hui és un jardí preciós, era estable per a la cavalleria i on es criaven animals per a menjar. Fins que no es va fer l’avinguda, la banda dels corrals no es va convertir en jardins arreglats per a estar.
Conjunt de casetes fins al far, començant per Villa Palmer i Villa Josefina; la següent per l’esquerra, que no apareix en la foto, és Villa Antonieta. Les tres cases són propietat de familiars, i estan construïdes entre 1929 i 1931.
La cuina de “Villa Josefina”, que manté el paviment, l’alicatat, el banc, el safareig i la cisterna originals. En aquell moment s’utilitzava com a material de safaretjos i bancs de cuina el paviment de terratzo (“terrazo” en castellà): graveta de marbre conglomerada amb ciment tintat amb pigments; era habitual el color roig, però també el gris o el verd. En esta imatge i les següents s’observa bé este model i els excel·lents acabats que s’aconseguien, que substituïen a bancs de ciment més rústics. Esta fotografia i les següents són de Carme Ripollés.
Detalls de “Villa Josefina”, a manera de bodegó o “natura morta”.
La cisterna, en ús.
Plana Baixa 23, “Villa Palmer”
Villa Palmer és la primera de les tres casetes, datada en 1929. Manté una unitat d’estil: l’ampit de la teulada amb balustrada i escut central, la façana amb obertures decorades amb elements ceràmics i motllures, la porxada amb les columnetes amb basa i capitell, etc.
Façana cara a la mar de Villa Palmer. Fotografia de Manel Alagarda
Plana Baixa 25, “Villa Antonia”
De Villa Antonia, caseta datada en 1930 en una inscripció ceràmica a l’ampit de la façana, sabem unes quantes coses per l’entrevista a Alejandro Roselló i Soledad Palmer, en què ens van parlar molt amplament de la caseta, del seu origen i dels efectes de la guerra. Recomanem molt esta entrevista, que també inclou informacions i imatges de l’interior i del corral.
Sobre l’origen, contava Alejandro: «Ell [s’auelo Ramon] tenia molta afició a la pesca i va escomençar en una barraca de senill, va acabar después fent-se una caseta, después va acabar fent-se una capella i después va acabar fent la casa. En fi, açò no se feia… Tin en compte que anaven agarrant la grava i l’arena d’ahí, feien blocs i quan se secava amb eixos blocs és lo que construïen. Perquè tin en compte que l’aigua ara està ahí, però quan jo venia per ací de xicotet triplicaria lo que hi ha ara. Inclús se va parlar d’intentar donar concessions per a fer una altra línia de cases davant que al final no se va aprovar». L’origen és anterior a la data de la façana, el seu propietari proposa 1919.
En aquell origen també van intervindre qüestions de salut: en este cas per sa tia Soledat, que tenia la tensió alta.
Alejandro contava que a la guerra s’hi va allotjar tota la família, entre 25 i 30 persones, dones a una banda i hòmens a l’altra, i que hi van romandre fins que se’n van anar cap a les Alqueries i Borriana, a zona “nacional”. En arribar el front van ocupar estes tres cases el comandament de Bandera Valenciana, de l’exèrcit franquista, i després de guerra, com estava destruïda la casa del carabiners, també va haver guardiacivils allotjats en elles.
Façana principal de Villa Antonieta
Dos impactes de bala sobre el suport de la porxada.
El pou, en ús i amb tot el seu encís.
Detall de l’obertura practicada per soldats en el mur del corral, per passar d’una casa a una altra, tal com hem vist al corral de Luis Casau a la caseta de la Plana Baixa 7. Segurament tot este pany de cases estarien comunicades per l’interior.
*
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!