Portada del programa de les Jornades.
Els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2018 es van celebrar les Jornades “Nules, 1938: un poble a foc i plom”, organitzades per l’Ajuntament de Nules en col·laboració amb l’Associació Cultural Muntanyes de la Guerra i l’entitat especialitzada Arqueocas, i amb la coordinació de Miguel Ángel Sanz i Carlos Mallench. Les Jormades incloïen xerrades, una exposició i una visita guiada per Carlos Mallench -un dels majors experts en la Batalla de Llevant- al patrimoni militar de la Guerra Civil en el nostre terme.
En aquella excursió, per primera vegada teníem ocasió de conèixer in situ les fortificacions republicanes i les de l’exèrcit franquista, com una nova i important contribució al coneixement dels fets de la Guerra Civil a la nostra comarca. La Visita al patrimoni militar de la guerra civil es pot veure en vídeo en Nulespèdia, i les quatre parades en aquell recorregut es poden localitzar fàcilment fent ús del mapa interactiu que incloguérem en aquell pàgina.
Les Jornades proposaven activitats durant tres dies, i incloïen molt de material inèdit sobre els bombardejos, les ofensives terrestres entre juliol i novembre de 1938, i el patrimoni bèl·lic que va deixar la contesa.
Entre altres documents es va poder vore el Noticiario Español Núm. 4 (filmacions de Borriana i Nules el dia 11 de juliol de 1938), relat franquista de la destrucció de Nules i Borriana que intentava blanquejar el mal fet pels bombardejos indiscriminats dels seus aliats de l’aviació italo-alemana, com s’explica més avall.
Ara, per gentilesa de Miguel Ángel Sanz, podem gaudir de tot el material de l’exposició, dividit en sis panells amb les següents temàtiques:
- La batalla de llevant
- Nules: “el Guernica de Castelló”
- La pèrdua de Nules
- La destrucció de Nules i la premsa internacional
- La paralització del front
- L’ofensiva republicana de novembre de 1938
El panells incloïen les oportunes explicacions en format bilingüe i 37 documents entre fotografies, premsa, documentació militar, mapes i altre tipus d’informació gràfica, molta d’ella mai vista a Nules.
Programa de les Jornades ‘Nules, 1938: un poble a foc i plom’.
Exposició ‘Nules, 1938: un poble a foc i plom’
| Títol | Exposició ‘Nules, 1938: un poble a foc i plom’ |
| Textos i disseny | Carlos Mallench i Arqueocas |
| Organitza | Ajuntament de Nules |
| Col·labora | A.C. Muntanyes de la Guerra, Arqueocas |
| Programació | Jornades “Nules, 1938: un poble a foc i plom”, 23, 24 i 25 de novembre de 2018. |
| Data de publicació | Dijous 30 de març de 2019 |
01. LA BATALLA DE LLEVANT
A manera de ritual, les tropes italianes banyen els seus estendards al Mare Nostrum. Postal, col·lecció C. Mallench.
El dia 15 d’abril de 1938, Dijous Sant, les tropes navarreses de la IV Divisió comandades pel general Camilo Alonso Vega arribaven a les platges de Vinaròs i banyaven els seus peus a les aigües del Mare Nostrum. Així, una vegada finalitzada la Batalla d’Aragó, es trencava en dues meitats el territori encara en mans del Govern de la II República, que va rebre un altre colp dur després de la pèrdua de Terol a causa de l’ofensiva iniciada el 15 de desembre de 1937.
Amb l’arribada al mar de la resta de tropes, i eixamplat el territori conquistat cap al nord (direcció Tortosa) i cap al sud (cap a Peníscola), tres dies més tard, el 18 d’abril, començava a la zona costanera i al Maestrat castellonenc l’Ofensiva o Batalla de Llevant, la finalitat de la qual era arribar a València seguint els principals eixos de carreteres Castelló-Barcelona i València-Terol, per a una vegada conquerida la ciutat del Túria encaminar-se per la porta del darrere cap a l’objectiu principal, que des del començament de la revolta militar al juliol de 1936 no era un altre que Madrid, capital de la II República.
[showhide type=”links1″ more_text=”Continuar amb fotos i text (%s paraules)” less_text=”Amagar fotos i text (%s paraules)”]
La Batalla de Llevant va començar de manera efectiva el 23 d’abril, quan es va ordenar al Cos d’Exèrcit de Castella (comandat per J. E. Varela) iniciar l’avanç per l’interior i al Cos d’Exèrcit de Galícia (Antonio Aranda) fer igual per la costa, i es va donar per finalitzada (sense èxit) el 25 de juliol de 1938, amb el començament de la Batalla de l’Ebre.
Soldats franquistes mostren orgullosos la bandera a la platja de Vinaròs, 15/4/1938. BNE.
Ordre d’operacions del CE de Castella per al 18/4/1938. AGMAV.
Vehicles militars parteixen de Vinaròs, 18/4/1938. BNE.
Mapa on es mostra l’avanç del front durant el mes de juliol de 1938, tres mesos després de començar l’Ofensiva de Llevant. AGMAV.
[/showhide]
02. NULES: “EL GUERNICA DE CASTELLÓ”
Fotografia aèria de la zona de Nules realitzada per un avió alemany de reconeixement. AGMAV.
Dos mesos després de començar la Batalla de Llevant i una vegada presa la ciutat de Castelló el 14 de juny, el front de guerra es va encaminar a l’assalt de la Plana Baixa i la serra d’Espadà.
Per a la conquesta de la capital de la Plana es va requerir una gran intervenció de l’aviació; l’objectiu dels aparells era dur a terme atacs estratègics que estrangularen l’eixida de soldats de la localitat (amb els quals anaven civils que fugien de les seues poblacions) i evitar l’arribada de tropes noves i material bèl·lic que ajudaren a tapar la ferida oberta recentment a Vila-real. Aquesta estrangulació a l’Exèrcit Republicà es realitzaria mitjançant una sèrie de missions de bombardeig sobre l’eix de la carretera general Castelló-Sagunt.
Els bombardejos per part de la Legió Còndor es van iniciar l’11 de juny i van continuar sense descans en serveis de matí i vesprada fins al dia 17. Tal volta la ciutat més perjudicada per aquests atacs fóra Nules, perquè la carretera nacional discorria per dins dels seus carrers, la qual cosa va provocar una destrucció major. Els periodistes estrangers van anomenar a Nules el Guernica de Castelló: dels 2.200 edificis construïts al municipi, 1.800 van quedar absolutament destruïts, i no va quedar cap edifici que no patira danys. La controvèrsia que van generar aquests atacs sobre les “open towns” va provocar que el general en cap de l’Aire promulgara, el dia 23 de juny, unes instruccions perquè els bombardejos es limitaren únicament als objectius militars més indispensables.
[showhide type=”links2″ more_text=”Continuar amb fotos i text (%s paraules)” less_text=”Amagar fotos i text (%s paraules)”]
Bombardeig sobre Nules del 13/6/1938 a la carretera, que també va afectar l’estació de ferrocarrils. Karl Ries (1983).
Destrucció de Nules. Fotografia presa al juny de 1938. Col·lecció Juan Carlos Almazán.
Destrucció de Nules. Fons Marqués de Santa María del Villar. BNE.
Plànol de destrucció a Nules. http://guardiacivilcastellon.blogspot.com
Destrucció de Nules. Fotografia presa al juny de 1938. Col·lecció Juan Carlos Almazán.
Destrucció de Nules, carrer Major. Fotografia presa al juny de 1938. Col·lecció Juan Carlos Almazán.
[/showhide]
03. LA PÈRDUA DE NULES
Panoràmica del front de guerra entre la Plana i la Serra d’Espadà, elaborat pel servei cartogràfic del CEG des de l’observatori d’artilleria de la 83a Divisió. AGMAV.
A principi de juliol de 1938 es va intentar reprendre l’ofensiva franquista sobre València, de manera que l’avanç es produira simultàniament en tota la línia del front des de Castelló a Terol. A Terol, després d’haver passat a la defensiva el CE de Castella, va orquestrar una ofensiva amb l’auxili de tropes noves per a eixamplar la zona, amb vista a l’operació següent cap a Viver.
En plena serra d’Espadà, una vegada superada la població d’Onda, després d’una dura i tenaç defensa republicana, s’avançava en direcció a Tales i Sogorb.
Per la seua banda, a la costa, el CE de Galícia es va haver d’enfrontar també a les forces de l’Exèrcit Popular de la República en els primers contraforts de la serra d’Espadà, per a posteriorment rastellar la zona plana del litoral, repleta de fortificacions invisibles entre els camps de tarongers. Per a això, les tropes de la IV Divisió de Navarra van atacar primerament la zona del Puntal d’Artana (pres el 5 de juliol), des d’on van descendir crestejant cap a la Vilavella (7 juliol), rebent ajuda des de l’ermita de Sant Antoni de Betxí. Al seu torn, la 83a Divisió de Martín Alonso va començar el seu avanç des del nord de Borriana, i després d’ocupar la ciutat (6 de juliol) es va situar a les portes de Nules, que estava defensada per les Brigades Mixtes republicanes 203, 209, 107 i 190.
[showhide type=”links3″ more_text=”Continuar amb fotos i text (%s paraules)” less_text=”Amagar fotos i text (%s paraules)”]
L’operació de presa de Nules es va executar desbordant la Mehal-la de Gomara Núm. 2 el poble per l’est, mentre a l’ordre del CE, les forces del 2n i 7é Batalló de Mèrida Núm. 35 de l’Agrupació Arteaga atacaven a fons i s’apoderaren de la localitat el dia 8 de juliol. Abans d’abandonar les seues posicions, un equip de dinamiters republicans, aplicant-hi la tàctica de terra cremada, van destruir el campanar de l’església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Jaume, i així evitaren que es convertira en un important observatori de tota la Plana.
Esquema del CEG que mostra l’organització defensiva del terreny per part republicana. AGMAV.
Niu de metralladores republicà a l’actual avinguda de Nyons. BNE.
La presa de Nules en el diari El Comercio (Gijón), 9/71938.
L’església parroquial després de la seua voladura, unit a la devastació causada pels bombardejos. BNE.
El periòdic La Vanguardia (Barcelona) pretén deixar clar que la destrucció de Nules es deu a l’aviació rebel. 12/7/1938.
Acabada de prendre la ciutat, un marroquí ven les seues mercaderies al carrer als soldats que ocupen Nules. BNE.
[/showhide]
04. LA DESTRUCCIÓ DE NULES I LA PREMSA INTERNACIONAL
Franco “afaita” diverses ciutats en una vinyeta del diari francès La Politique (20/7/1938).
Una vegada ocupada la localitat a les mans dels insurrectes, la maquinària propagandística va intentar revertir ràpidament la mala premsa obtinguda pels bombardejos a les ciutats obertes, tant a escala nacional com internacional. Corresponsals afins al bàndol franquista com ara el Marqués Santa María del Villar, Bobby Deglané i fins i tot soldats alemanys van fotografiar exhaustivament les ruïnes de Nules i van emprar el material gràfic per a acompanyar articles que afirmaven que la destrucció de la ciutat havia sigut obra de dinamiters rojos en la seua fugida.
Van aparèixer cròniques amb fotos de la devastació i les ruines de Nules a les mans de la barbàrie marxista en revistes de l’època com ara FOTOS i Vértice. Fins i tot el Departament de Cinematografia franquista va enviar als reporters Ruiz Capillas i Pérez Cubero al teatre d’operacions del front de Llevant, i hi resultaren ferits tres components de l’equip de rodatge en esclatar un obús al costat del cotxe que els transportava mentre rodaven el Noticiario Español Núm. 4, que conté filmacions de Borriana i Nules el dia 11 de juliol de 1938.
Per la seua banda, la premsa republicana va haver de contrarestar aquests arguments publicant un fullet de 43 pàgines titulat Testimonios de España: destrucción de Nules, i es va arribar a publicar en la premsa valenciana un article de l’alcalde de Nules, evacuat a València.
[showhide type=”links4″ more_text=”Continuar amb fotos i text (%s paraules)” less_text=”Amagar fotos i text (%s paraules)”]
Portada de Testimonios de España: destrucción de Nules. Museu de la Vilavella.
“Sense rastre” de Nules. Daily Telegraph (Austràlia), 23/6/1938.
Bombardejos i les seues víctimes. Kalgoorlie Miner (Austràlia), 16/6/1938.
Aquest retall aparegut en The News (Austràlia) el 20/7/1938 mostra la destrucció de Nules “prèvia a la seua captura per Franco”.
El diari Unidad (Sant Sebastià) culpa els “rojos” de la destrucció de Nules. 9/7/1938.
“Es diu que els republicans han volat esglésies i altres edificis abans d’anar-se’n”. Derby Telegraph (Regne Unit), 9/7/1938.
Les tropes franquistes culpen els republicans de saquejos, destruccions i assassinats. The Sunday Tribune (Filipines), 10/7/1938.
[/showhide]
05. LA PARALITZACIÓ DEL FRONT
Ofensiva republicana de l’Ebre. Soldats de l’Exèrcit Popular avancen per carretera després de passar el riu. BNE.
El dia 25 de juliol de 1938, l’Exèrcit de l’Est republicà va llançar a Catalunya l’Ofensiva de l’Ebre per a alleujar la pressió sobre l’Exèrcit de Llevant. El trasllat de les divisions franquistes 84a i IV a aquest front nou va obligar el CE de Galícia a passar d’una maniobra ofensiva a una posició completament defensiva. En aquest moment, l’avantatge tàctic era per a l’Exèrcit de Llevant, que durant mesos havia estat preparant la construcció de la famosa Línia XYZ o Línia Matallana, un espectacular sistema defensiu en profunditat que solament en aquesta zona tenia fins a tres línies avançades (i una quarta al Belcaire).
El CE de Galícia es va veure en la necessitat de començar a estructurar des de zero un sistema de fortificació nou basat en els anomenats Centres de Resistència (llocs on es distribuïa un batalló d’infanteria amb la inclusió d’altres elements de defensa menors). Aquests “illots” anirien situats de manera no lineal a causa de l’escassetat de tropes, i en cas que pels seus extrems s’infiltrara l’enemic, havien de ser capaços d’actuar i defensar-se de manera autònoma fins a l’arribada immediata de tropes de reserva.
A Nules, la 83a Divisió es va organitzar defensivament entre la costa i la Vilavella amb fins a set Centres de Resistència que seguien d’est a oest el camí de la Mar fins a arribar a la carretera de València pel sud de la localitat. A més, a l’agost de 1938 s’havien construït cinc Centres més de segona línia amb diversos emplaçaments entre la costa i la Vilavella, seguint l’eix del barranc de Sant Antoni al nord de Mascarell. La línia divisòria entre els dos exèrcits va quedar situada al barranc del Torrent, en una situació que recorda la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.
[showhide type=”links5″ more_text=”Continuar amb fotos i text (%s paraules)” less_text=”Amagar fotos i text (%s paraules)”]
Esquema de la fortificació del terreny per part de la 83a Divisió: blocaus, nius de metralladora blindats, peces antitanc, etc. AGMV.
Plànol de distribució dels Centres de Resistència de la 83a Divisió entre Nules i la Vilavella. AGMAV.
Blocaus o niu de metralladores blindat pertanyent al Centre de Resistència número 1. Partida del Bovalar. Fotografia de J.F. Albelda.
[/showhide]
06. L’OFENSIVA REPUBLICANA DE NOVEMBRE DE 1938
Notícia sobre l’ofensiva republicana en El Orden (Argentina), 11/11/1938. http://www.santafe.gov.ar/hemerotecadigital.
A principi d’octubre de 1938, mitjançant el Pacte de No-Intervenció, es va acordar la retirada de les Brigades Internacionals que lluitaven a l’Ebre i d’uns 10.000 legionaris italians del Corpo Truppe Volontarie. Per a col•laborar en l’eixida dels Internacionals de Catalunya, la República va organitzar un colp de distracció en la zona de l’Exèrcit de Llevant. Si bé ja s’havien realitzat algunes accions de poca importància a la Vilavella (30 de juliol), a la Vall d’Uixó (12 d’agost), al Castell de Castro o al Racó d’Arnau, aquesta acció nova a la zona de Nules resultava d’una envergadura major.
L’operació, posposada al principi a causa de la climatologia adversa, es va iniciar per part la 53a Divisió del XX CE amb la col•laboració de l’artilleria i els carros de combat de la 3a Brigada de Forces Blindades, i hi actuava en reserva la 70a Divisió. El dia 7 de novembre a les 8 del matí, la 208 i 203 Brigades Mixtes van trencar el front per l’ala dreta de la costa, aprofundint la 208 Brigada Mixta fins a tres quilòmetres en terreny enemic. Pel flanc esquerre (entre la Vilavella i Nules), la 36a Brigada Mixta es va trobar amb dificultats majors, perquè set dels huit tancs que col•laboraven en l’avanç es van veure inutilitzats a causa del terreny enfangat i el foc dels antitancs de la 83a Divisió. La compromesa situació de la 208 BM va obligar que el dia 8 entraren en línia les 92 i 79 i hi trobaren una forta resistència, i el dia 9 l’avanç va continuar molt lentament a causa de la lluita tenaç de l’exèrcit franquista, que va rebre suport aeri de la Legió Còndor, i així va poder contraatacar el dia 10 amb forces de la 12a Divisió procedents del front de Terol. L’11 de novembre, l’Exèrcit de Llevant rebia ordres de suspendre l’operació i consolidar les posicions.
El desgast patit pels republicans va ser extraordinari; els presoners (més de 800) afirmaven que van tindre més de 2.000 baixes, i en els tres dies dels seus continus atacs “no menys de 5.000. Les tropes defensores, segons el Diari d’Operacions del CE de Galícia, van comptabilitzar entre el 7 i l’11 de novembre més de 1.600 baixes entre ferits i morts. Aquests atacs republicans van provocar que Franco ordenara reforçar les defenses, construint blocaus de formigó nous com els que van formar el nou Centre de Resistència del camí del Cabeçol i que encara es conserven actualment, els quals constitueixen un recurs de gran interés històric, cultural i turístic.
[showhide type=”links6″ more_text=”Continuar amb fotos i text (%s paraules)” less_text=”Amagar fotos i text (%s paraules)”]
Diari d’operacions del CEG, dies del 7 al 10 de novembre. AGMAV
Atac d’artilleria. Diari d’un soldat de la 83a DI. Col·lecció Carlos Mallench.
Soldats recolzats en un dels blocaus del camí del Cabeçol. Museu Manuel Reimóndez Portela, col·lecció Mario Blanco.
Blocaus núm. 2 del conjunt conservat al camí del Cabeçol. Fotografia de J.F.Albelda.
Blocaus núm. 3 del conjunt conservat al camí del Cabeçol. Fotografia de J.F.Albelda.
Blocaus núm. 4 del conjunt conservat al camí del Cabeçol. Fotografia de J.F.Albelda.
[/showhide]
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!