La Festa dels Farolets: una tradició recuperada

Durant la Ruta Cultural de la 3a edició de Casetes Obertes en la mar de Nules (26-28 de juliol de 2024), es va fer esta parada dedicada a la tradició de la Festa dels Farolets, recuperada en 2015 per l’A.C. La Corretjola i l’Associació de Veïns de la Mar. Compartim ací el registre del que es va explicar en eixa parada al voltant d’esta festa tan bonica i familiar. Dedicarem una altra publicació a la resta de la ruta i a tot allò relacionat amb el patrimoni material i immaterial de les Casetes.

En este cas ens centrem en la tradició que complix una dècada des de la seua recuperació. Amb motiu d’esta celebració l’A.C. La Corretjola va preparar una exposició de fotos i cartells que reproduïm parcialment en esta publicació, l’explicació que podeu vore al vídeo i, per suposat, s’està preparant una festa d’aniversari molt especial el dia 8 d’agost (2024), amb l’Estany com a punt de trobada.

Vídeo de l’explicació del 28 de juliol de 2024 en la 3a edició de Casetes Obertes

Sinopsi:

En estos 15 minuts de parada s’aprofita molt bé el temps: es parla d’a on ve la festa, de com s’ha recuperat i fins i tot hi ha una demostració pràctica amb Teresa Alargarda, coneguda a Nules com la Barranca, que ens mostra com es fan els farolets. Tenim explicacions contextuals sobre la festa de membres de La Corretjola com Josep Romero o Marisol Carreguí; uns apunts del nostre cronista, Joan Gavara, i alguns comentaris d’Antoni Mechó, de l’Associació Platges de Nules i La Corretjola.

Transcripció:

[Text en pantalla] La Nit dels Farolets a Nules: L’A.C. La Corretjola, l’Associació de Veïns de la Mar, Sentim, el Casal i Platges de Nules vos conviden a la 10na edició dels Farolets el pròxim dijous 8 d’agost de 2024). Celebrem una dècada recuperant esta tradició!

A continuació compartim un breu registre de l’exposició i l’explicació sobre la Nit dels farolets que va tindre lloc el 28 de juliol de 2024, en la 3a ed. de Casetes Obertes [Fi del text en pantalla]

[Sona una gravació de Vicentica Torres Martínez cantant Xixo cotxero en 2015, primer any en què es recuperà la tradició dels Farolets. Es reprodueix en l’esdeveniment i ací a mode d’homenatge]

Xixo cotxero

Xixo cotxero, ja ve l’auelo
li cau la moquita dins del caldero.
Xixo morral,
li cau la moquita dins del barral.

El sereno i la serena se n’anaven a pescar,
agarraven una anguila pa sopar i pa dinar.
El sereno ha mort un gos,
se l’ha endut a l’hospital,
de l’hospital a València,
de València al Cabanyal.

Xixo cotxero, ja ve l’auelo
li cau la moquita dins del caldero.
Xixo morral,
li cau la moquita dins del barral.

[Comença l’explicació]

Josep Romero [A.C. La Corretjola].- Hola, què tal? Benviguts a l’expo dels deu anys, de les deu edicions dels Farolets. Els Farolets és una festa que vam recuperar l’Associació Veïns de la Mar i l’Associació Cultural La Corretjola fa deu anys i és una festa que tradicionalment ha estat vinculada a la història, a la gent del poble, perquè lo que feien era… com podeu vore… ara ella farà un talleret [Teresa Alagarda, ‘la Barranca’], és… amb melons de rebuig lo que feien era tallar el meló, el buidaven i després feien decoracions de llunes, sols, escales… I això ho nugaven amb tres cordells i anaven passejant-ho pel carrer i cantant cançons tradicionals, entre elles la del Xixo cotxero que és la que hem recuperat un poc.

Fa deu anys vam recuperat, com he dit, l’A.C. La Corretjola i Veïns de la Mar vam voler tornar a fer ací en la mar la Festa dels Farolets perquè s’havia perdut. Era una festa que originàriament és molt antiga, que se feia en el poble de Nules, perquè recordem que la mar de Nules les casetes tenen cent anys, anteriorment no n’hi havia cases a la mar de Nules, la gent a lo millor quan venia a la mar era per Sant Roc en carros i estava a la mar i tornava, no n’hi havien casetes. I la Festa dels Farolets originàriament se feia en Nules. Fa cent anys se van fer les primeres casetes i la gent ja venia a Sant Roc però també se quedava i la tradició dels farolets va començar a ser tradicional també en la mar. Què passa, que amb el temps se va perdre, eixa tradició ja s’havia perdut i quan la vam recuperar fa deu anys ja… directament jo crec que faria trenta anys igual o fàcil que s’hauria perdut. El 2015 és el primer any que la intentem recuperar però era una tradició… era una festa que diríem “anem a ser quatre amics i els familiars”, pensàvem que anava a ser una coseta curteta amb poca gent i vam ser 400 persones el primer any, el sopar i tot. I la veritat és que és una festa que estem molt agraïts perquè any a any ha anat sumant-se gent i associacions, que ara per exemple també està Platges de Nules o el Casal, o Sentim també, no? I això la veritat que mira… hi ha gent que ha anat entrant, eixint… Marisol i jo per exemple, o Tere estem ahí sempre, totes les edicions. I la veritat que és una festa que és molt bonica perquè és familiar: estan els iaios, els pares, els xiquets… I un xiquet a lo millor que acaba de nàixer als dos o tres anys ja és bonico ensenyar-li com se fa i cada any anar fent el procés del farolet. El taller que fem cada any, mosatros fem un taller ahí a l’Estany, i després del taller és quan ja fem la cercavila, van els dolçainers, la colla de dimonis El Poll, i els cabuts també els traem… i la veritat que és una festa que diria que és de les més nombroses i importants de l’estiu a la mar de Nules. I no res, m’estic enrotllant.

Ahí tenim fotos de les nou edicions, que enguany és la deu, i els cartells també, que els tenim, i ara ella farà un talleret del meló. Teresa mos explicarà un poc la història.

Marisol Carreguí [A.C. La Corretjola].- Teresa que mos explique.

Teresa Alagarda, ‘la Barranca’.- Primer que res s’agarra el meló, se talla la corona. Un camí la corona està tallà pues se buida bé [5 min.], amb una cullera o amb la mà, com vinga bé. Se buida. I un camí està ben buit i ben límpio pues ja s’escomença en fer els dibuixos que vullgau. Antigament pues era a base de llunes, escales i quatre tonteries. Ara els més modernos els fans ja en diferents maneres [risses]. Amb un destornillador, no sé com ho fan que jo això no sé fer-ho. Jo ho faré al meu estil. Ale, pues. Ara escomençaré. Ara vaig a fer un sol.

Ara vaig a fer un sol. [Tapant-se la cara] El sol me dóna pena a mi ara [risses]. Ben gran, pa què el vesgueu bé. Quan jo tenia pues… tres o quatre anys, ne tinc 81… doneu còmpter si duc anys de carraspera de melonets.

I ara pues vas llevant aixina a pessiguets, veus? Lleves pessiguets, pessiguets…

Marisol Carreguí.- Sempre pot passar que quan obris el meló…

Teresa Alagarda.- S’obri!

Marisol Carreguí.- Se pete i se trenque. Però l’altre dia Teresa comentava que, bueno, li va passar però ella… “a grandes males…”

Teresa Alagarda.- El vaig apanyar [risses].

Així vaig rodant-rodant…

Marisol Carreguí.- Si algú vol arrimar-se pa vore com està fent-ho, aneu passant i aneu veent-ho perquè ací la complicació és no foradar. Per a gent que no hageu vist el farolet, quan se fica la llum per dins queda molt bonic perquè se queda com una teleta de color blanquinós…

Ah, mira, este és el que es va trencar l’altre dia, Teresa?

Teresa Alagarda.- Ixe és el desastre. Però…

Marisol Carreguí.- Com és de dia no se veu [la llumeta del ciri]. Este és que va fer Teresa l’altre dia que se va trencar però ho va fer igual.

Teresa Alagarda.-Ho vàrem fer igual, vàrem ficar a una enfermera i el vàrem curar i au! [risses]. A la marxa!

Marisol Carreguí.- Al final consistix en reutilitzar el que tenim, no? És lo important: que no cal comprar, que no cal sempre recurrir a coses noves, sinó que les que tenim que no servixen pa una cosa pues la tenim per a un altra. I ací lo que se veu és que se queda la tela blanqueta i quan fiques la llum pues li dóna un poc ixa màgia, no?

Teresa Alagarda.- Ixa sensació de la claror de la llum que se veu per ací.

Los farolillos. Joaquim Sorolla, 1891. Oli sobre llenç.

Joan Gavara [cronista].- La tradició dels Farolets no és només de Nules, és una tradició genuïnament valenciana. Des de la Vila Joiosa hasta Benicarló tot el món fa farolets. Els “farolets” o “fanalets”, cada u té una forma de dir-ho. De fet n’hi ha un quadre de Joaquim Sorolla de final del segle XIX que justament és això, un auelo, amb els seus dos nets amb els farolets. Per tant és una tradició típicament de la zona on es cultivava el meló d’Alger. El meló d’Alger que té que ser verd. Perquè el meló d’Alger después la corfa s’anava decorant. De fet les cançons, en Nules la més típica és el Xixo cotxero que des d’Almenara hasta Borriana per lo menos, encara que n’hi han distintes versions, però és bàsicament la mateixa. De fet això se feia en Nules també, no només es fa al poble. I a més estan relacionades amb els serenos. De fet els xiquets lo que feen era imitar als serenos. De fet Xixo cotxero també parla del sereno. Entonces els xiquets… hi ha que tindre en còmpter que ací no n’hi havia llum, a la mar, però al poble de Nules tampoc. Entonces és una tradició que ja des del segle XVIII sabem que es feien els fanalets o els farolets i que per tant els xiquets a l’estiu, que fa bon temps, i sobretot als carrers, pues anaven els xiquets cantant i sobretot il·luminant-se com feien els serenos que portaven el seu fanal. Entonces ixa cosa és molt curiosa. Ademés la tonà de la música, i mira que Vila Joiosa està lluny de Nules, és la mateixa. No és la lletra igual, però és una cosa molt curiosa [10 min.]. Entonces podem vore fanalets… Ací se feia a la platja al Sant Roc, al voltant de Sant Roc, i generalment casi tots els pobles ho feien en agost que és quan el meló d’Alger pues està en el seu millor moment. Alguns llocs ho fan a finals de juliol però és molt estrany, jo pense que això ho han canviat de puesto, perquè generalment era al voltant de la Mare de Déu d’Agost, més o menys pues es feien els farolets o fanalets.

A mi de xicotet era una cosa que m’agradava molt, jo era molt tradicional i feia escales, llunes i sols, que és lo que millor m’eixia. I estrelletes. I me se trencaven més d’una vegà. Més d’una vegà me se trencaven i ma mare com diu molt bé [Teresa] pues intentava apanyar-ho de qualsevol manera… i sobretot lo més difícil era la corda. Perquè quan feies el forat de la corda a lo millor te s’obria el meló i entonces tota la faena que havies fet pues estava ja tirada per terra. I una altra cosa que també em pareixia molt difícil era ficar el ciri. Perquè al ciri hi havia que ficar-li una tatxa, la tatxa era massa grossa, después una agulla, però l’agulla no entrava… i entonces el ciri també era una complicació prou prou important. Per lo tant els fanalets afortunadament, gràcies a La Corretjola i la gent que ho recolza, s’han recuperat. Com s’han recuperat també a molt pobles d’ací del voltant que també s’havia perdut la tradició i han tornat a recuperar. És una tradició molt molt xula, ademés molt per als xiquets, que disfruta tota la família darrere i que a mi la veritat fa uns anys quan vaig vore que es recuperava me vaig emocionar des del balcó de ma casa mirant com passaven els xiquets que cantaven exactament lo que jo cantava.

I els farolets és molt important perquè al fi i al cap mos fa valencians a tots, perquè és una tradició genuïnament valenciana i és una tradició que recupera un sentit familiar, de comboi, en el qual pues els xiquets sobre tot amb les mares, però amb els iaios, pues aprenen a fer algo que ells també han fet. I per tant ixa transmissió jo pense que és algo que és molt bonic, molt nostre i jo pense que un xiquet que canta Xixo cotxero sempre se’n recordarà, tota la vida, i sobretot tindrà tots els arrels de la família, la casa de Nules, de ser valencià. Perquè és una tradició compartida. Lo més bonic són les tradicions que són compartides. Ja està.

Teresa Alagarda.- I ara ho encendrem…

Antoni Mechó [Platges de Nules i La Corretjola].- Moltes gràcies. Ara ja… si algú vol acostar-se per a poder vore-ho que vinga i ho veja. La resta podem anar eixint, anirem cap a l’esquerra i anirem cap a la caseta…

Teresa Alagarda.- Ara farem l’escala i el nugarem ja… Com ja n’hi ha prou de demostració… Li nugarem l’ansa perquè vejau com se nuga. Veus? Ara se fan ací. Jo faig quatre forats. Jo ne faig quatre perquè aixina se va més…

Josep Romero.- I tres també.

Teresa Alagarda.- Jo ne faig quatre.

Antoni Mechó.- Val, pues conforme estava comentant si algú vol acostar-se a vore-lo que vinga i que ho veja tranquil·lament.

Josep Romero.- Res, només recordar que enguany la desena edició dels Farolets serà el dia 8 d’agost. I que esteu convidats a assistir perquè és una festa molt bonica i si no heu vingut mai pues esteu convidats perquè la veritat que vos agradarà molt i sobretot als vostres xiquets i xiquetes perquè és molt bonica la festa.

[Sona Xico cotxero]

Teresa Alagarda.- Ara se passa aixina [el cordell], veieu? Aixina això ho tapa i podem alçar-lo [la corona del meló] pa que no s’apague el ciri. El ciri s’agarra en una tatxa, veus? Veus els ciri s’agarra… se punxa una tatxa per ací baix [del meló]… i se clava ahí la tatxeta, se clava el ciri i s’encén.

Josep Romero.- [A un xiquet] Tu vols fer-ne un enguany?

Teresa Alagarda.- Tu vols fer-ne un engany? Pues vine al meu carrer [15 min.].