Festes i celebracions a la Vila de Nules, (segles XVI-XVIII)

Sinopsi: Les festes a Nules entre els segles XVI i XVIII segons notícies de l’Arxiu històric de Nules i altres documents. Festes religioses i profanes, amb «bous, balls, sons i corredors». Festes de Sant Sebastià, Sant Bartomeu, la Misericòrdia, l’Assumpció i la Soledat, celebracions per canvis a l’Església i el convent, per enterrament dels Senyors de Nules o pel naixement dels seus fills, per visites reials, per èxits en guerres (els Segadors, Lepant…), etc.

PRELIMINARS

Si bé és cert que la bibliografia valenciana pot ser considerada com una de les que ha parat prou atenció vers les seues festes i celebracions, no és menys cert que la majoria dels estudis que fins ara s’han fet, han estat centrats en les festes que tenien lloc a la ciutat de València, essent prou magres les investigacions sobre les dels altres pobles del País Valencià.

Des de les ja clàssiques cròniques que, per a commemorar els esdeveniments festius, es publicaren als segles XVI-XVIII, fins a les valuoses contribucions de Salvador Carreres Zacarés[1], qui aportà un nombrosíssim recull de documents, tant de l’època medieval com moderna, referents a les festes de la capital del Regne, i els estudis del seu fill Francisco de A. Carreres Calatayud[2], qui se centrà en l’aspecte literari de les festes valencianes, passant per una sèrie de menuts treballs, a més de la publicació dels dietaris del capellà del rei Alfons el Magnànim[3] i del capellà de Sant Martí[4], on hi són ressenyats, sobretot en la darrera obra, molts de detalls de les celebracions que als segles XV-XVII es feien a València, podem comptar amb una important bibliografia i publicació de fonts documentals que ens donen una aproximació del que eren les festes i celebracions a la ciutat de València al llarg dels temps.

A la Plana tenim les aportacions de J. Sánchez Adell[5], dins el seu estudi Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, sobre les festes que a l’Edat Mitjana celebrava la vila de Castelló de la Plana, i les referències de J. Mª Doñate sobre les de Vila-reial[6]. Desconeixem d’altres treballs que hagen aportat dades sobre el tema a la nostra comarca. Moltes vegades la manca d’aquests estudis es deu a la desfeta que els anys i els homes han fet en les fonts documentals, no debades els arxius municipals del Castelló i de Vila-reial són dels p0cs que es conserven i que han estat estudiats pels ja esmentats investigadors.

A l’Arxiu de la Diputació de Castelló anaren a parar els volums i lligalls de l’Arxiu Municipal de la vila de Nules i, entre ells, els «Manuals del Consell», on hi resta reflectit el modo i manera amb què la gent d’aquesta vila de la Plana vivia i commemorava els esdeveniments que, de tant en tant, trencaven sa rutinària vida de llauradors6 bis.

De vegades era la celebració de la festivitat del Patró de la vila, d’altres l’angoixa d’un temps no propici amenaçant-los amb una pobra collita, la joia pel naixement de l’hereu del Senyor de Nules, la por d’alguna epidèmia que s’acostava, la satisfacció d’haver assolit una fita, o els preparatius de la visita d’algun personatge, a qui es rebria amb mostres de joia a l’ensems que amb temor per les despeses que el fet comportava.

En els referits manuals del Consell es veu l’evolució que han tingut les celebracions, i com, poc a poc, anaren transformant-se; però al mateix temps podem veure com les tradicions d’un poble, que al respecte es regia consuetudinàriament i no per ordenacions escrites, es mantenien sense que ni en la forma ni en l’esperit canviassen fonamentalment. Se seguia la tradició cada any o cada cop que es reproduïa un fet semblant, i aquella només es trencava quan realment hi havia raons serioses que així ho aconsellaven o obligaven. El dret del costum es defensava inclús en contra de les pretensions dels senyors feudals de la vila.

Hem agrupat al nostre treball les dades que, referents a festes i celebracions, es conserven als manuals del Consell, mirant sempre en seleccionar les que no foren reiteratives, sinó que cadascuna d’elles aportés qualque cosa nova.

Encara que bàsicament la font utilitzada ha estat els manuals del Consell, també hem tirat mà d’algun volum de l’Arxiu Parroquial de Nules, concretament del «Llibre de Censals» (segles XVI-XVII), on hi ha una ressenya de la visita que Felip II féu a Nules quan anava cap a la Ciutat de València a jurar els Furs; així mateix hem utilitzat el «Libro Verde» del convent de carmelitans, ja que en ell hi ha una amplíssima descripció de les festes patronals de l’any 1679, que coincidiren amb la inauguració de l’església del convent. Del «Llibre de Clavariats» (segle XVII) aprofitem algunes dades sobre les festes celebrades amb motiu de les obres de la nova església parroquial, que ens ajuden a comprendre alguns aspectes de les celebracions festives d’aquells temps. També fem referència a algunes dades que ens aporta la «Maneta de Celebracions», conservada a l’Arxiu Municipal, si bé bàsicament utilitzem aquelles que corresponen a festes que sufragava la vila, deixant de banda les referents a festes que anaven a càrrec del clergat o dels veïns dels carrers, que havien canviat son nom tradicional pel d’algun sant protector.

SANT SEBASTIÀ

Amb motiu d’una de les epidèmies que afectaren al Regne de València a les darreries del segle XIV o inicis del xv, el Consell de la vila de Nules s’acollí ala protecció dels sants Fabià i Sebastià i dels Sants de la Pedra, fent vot, juntament amb el clergat de la parròquia, d’anar en processó a l’ermita que baix l’advocació de Sant Bartomeu, prop de la Vilavella i a les faldes del seu castell, posseïa la vila de Nules.

L’ermita era cuidada per un ermità que baixava a Nules a captar. Els dies de la festa dels esmentats sants, el Consell, acompanyat del clergat pujava a la Vilavella; en arribar a la sèquia de la Font Freda eren rebuts pel Justícia, jurats i retor de la població, els quals, posant-se a mà esquerra dels de Nules, els acompanyaven fins a l’ermita on era cantada una missa.

En ser obligats a batejar-se els moriscos, la vila de Nules va deixar als nous convertits de la Vilavella l’ús de l’ermita, fins que aquests es construïssen església apropiada on poder celebrar els cultes catòlics. El Consell de Nules continuà amb la propietat de l’ermita, i per tant sufragant el seu manteniment i celebrant en ella les festivitats que tradicionalment allí acostumava de celebrar[7].

El dia dels sants Abdon i Senén de l’any 1605 el clergat de Nules es va negar a anar a la «processó de la Vilavella», assistint només el retor, «perque volien que el Consell de Nules els ho demanés». El Consell va acordar recórrer a Jeroni Mercader, Procurador General de la Baronia, i en últim terme al Senyor de Nules[8].

Les dificultats més greus, però, nasqueren de resultes de l’expulsió dels moriscos i la consegüent repoblació de la Vilavella.

El dia 9 de setembre del 1612 Don Cristòfol de Centelles, Senyor de la Baronia de Nules, va demanar als jurats de Nules que assenyalassen el terme entre Nules i la Vilavella «perque vol poblar y els ha de fer acta de poblacio als de la Vilavella»[9].

Els nous pobladors, volent ignorar el passat, començaren a actuar com a propietaris de l’ermita. Així, malgrat que el Bisbe de Tortosa, en la visita que hi va fer l’any 1614, els havia assenyalat per església una casa prop de la plaça, l’any 1618, en celebrar-se la processó dels sants Fabià i Sebastià, el Justícia i jurats de la Vilavella en eixir a rebre la processó de Nules es posaren a mà esquerra del Justícia i jurats de Nules, però en aplegar a l’ermita no volgueren seure darrere dels de Nules, deixant així de reconèixer la prioritat i els drets que sobre l’ermita de Sant Bartomeu tenia la vila de Nules, produint-se un altercat i eixint-se’n de l’ermita el Justicia de la Vilavella al temps que deia paraules injurioses[10].

Deixant de banda aquest incident, la vila de Nules va continuar anant a la processó dels sants Fabià i Sebastià, almenys fins el 1628[11], però després d’aquesta data no tenim constància que es continués amb la tradició; cert és que des de finals de l’any 1647 a les primeries del 1652 el Regne de València tornà a sofrir la pesta, de tal manera que el 14 d’octubre del 1647 el Consell de Nules va acordar traure de la vila la gent que havia aplegat fugint de València «per les grandissimes febres, y ques moren en Valencia de contagi»; el Consell havia acordat posar guardes als portals, per tal de no deixar entrar els forasters[12].

El 28 d’octubre d’eixe mateix any el Consell resolgué acomodar en l’ ermita de Sant Miquel, fora de les muralles, el notari Vicent Garrull, habitant de València, a sa muller i a sa sogra, que els havia escrit demanant l’acollissen, ja que a Vilareial, d’on era natural, no l’havien deixat entrar, i per això s’havia hagut de recollir a l’ermita de Santa Quitèria, «terme de Almassora, al cap del pont del riu de Millars». El Consell prengué la decisió d’acollir-lo degut als molts favors que li devem[13].

Amb data 22 de desembre del 1647, els jurats, el racional i el síndic de la ciutat de València escrigueren al Consell de Nules agraint-li l’ajuda que els havien tramés «per a subvenció de la necessitat que patixen los molts malalts que estan en ella, certificant a vostres merces que encara que la aflicsio en quens trobam es la major que ha suvehit a esta Ciutat, de molts anys a esta part, li ha servit de gran alivio una acsio tan generosa y lliberal»[14].

El 21 de juny del 1648 es decidí de nou posar guardes al portal de la vila, amb un oficial i un capellà, perquè «deixe modo es guardarà, ab cuydado, del contagi, que Deu nos guarde». En el mateix Consell s’havia acordat que si el cirurgià de la vila volia anar a ajudar a curar als de Moncofa de la enfermetat que tenen de contagi que el deixassen anar, però que si anava no el deixassen entrar a Nules si no havia fet primer la quarentena[15]. Pocs dies després, el 6 de gener del 1649, el Consell acordava tornar a fer «la proseso a la Vilavella, lo dia dels sants Fabia i Sebastia» ; el motiu que es va donar fou que la dita festa s’havia votat en temps passats per necessitat i al present els vots eren derogats per decret del Papa, i en els últims temps havien hagut contagis en els llocs Circumveïns[16].

Un fet vindria de nou a posar en perill la pervivència de la tradició. El dia 13 de setembre de l’any 1650, hagué d’ajuntar-se el Consell de la vila de Nules, car es pressentia «que los jurats de la Vilavella trataven de traure los retaules, campanes y altres coses de la hermita», i per tant el Consell de Nules es va procurar manament del Bisbe prohibint que es tragués res de l’ermita, i que en cas d’haver tret qualque cosa, manava que la tornaren[17]. Malgrat tot, la provisió no va tindre efecte, puix el 15 de gener de l’any següent el Consell va determinar «que no es vaja en proceso a la Vilavella [fins] que la ermita no estiga com ha de estar, ab sos retaules, sacra y la clau; tot lo que hi havia en dita ermita, puix es nostra»[18]. Quatre dies més tard, encara que el retor de la Vilavella s’havia negat a retornar la clau de l’ermita, el Consell decidí celebrar la processó i tirar la qüestió per via judicial[19].

A partir d’aquest moment no apareixen notícies sobre l’esmentada festa ni sobre l’ermita. Suposem que amb el temps la Vilavella va apropiar-se d’ella i anà imposant-se l’advocació de Sant Sebastià a la de Sant Bartomeu[20].

Al segle XVIII la vespra dels sants Fabià i Sebastià els veïns del carrer de la Vilavella feien cantar les completes a la capella del carrer, i el dia 20 de gener, allí mateix, es cantava una missa[21].

A les darreries del segle XIX, en derrocar les muralles de Nules i subhastar els solars que aquestes ocupaven, l’Ajuntament féu alçar una ermita, dedicada als sants Fabià, Sebastià, Abdon i Senén, al carrer de la Vilavella, front el lloc on abans estava el portal del camí Vell de la Vilavella; tal vegada sense adonar-se’n que el lloc escollit era aquell per on eixia la processó que cada any anava a l’ermita que, antigament, Nules posseïa a les faldes del seu castell.

SANT BARTOMEU

De totes les celebracions, tant religioses com profanes, que feia celebrar la vila, la que amb més continuïtat es mantenia era, sense cap dubte, la que cada any celebrava al seu Patró Sant Bartomeu.

Segurament fins ben entrat el segle XVI el Consell es limitava a sufragar les celebracions de l’església, i les profanes anaven a càrrec dels arrendadors de la carnisseria, fleca, tenda i taverna.

Dies abans del 24 d’agost, el Consell es congregava, per tal de votar les festes que al seu Patró dedicava la vila. Normalment feien quatre dies de festes, un d’ells es reservava per a les festes religioses i els altres per a les festes profanes.

La festa de l’església revestia gran solemnitat, procurant el Consell que el sermó fóra a càrrec d’un bon predicador, a qui també se li solia encarregar la predicació dels sermons de Quaresma. L’any 1571 els jurats acordaren portar «un sermonador de Valencia, y dels quatre millors, per a la Quaresma, y també per a preicar a Sent Berthomeu; y que se li estrenen quaranta o sinquanta reals, ultra del salari ordinari; y que sia senyaladament mestre En Viela»[22].

De vegades el predicador no donava el que el Consell havia previst, per la qual cosa havien d’actuar amb precaució. El 25 de febrer del 1572 els jurats es queixaren que lo frare «que preica la Quaresma es home molt vell y de molt poca veu; que molt poc se hou»[23], per la qual cosa el 3 d’agost d’eixe mateix any determinaren «que vinga mestre Benet per a preicar la dita festa y si agradara pendranlo per a la Quaresma, y si no deixarla.n»[24].

La vila contractava un mestre d’escola, qui a més s’encarregava de la cantoria de l’església, l’orgue i de cuidar el rellotge; d’altres la vila, a més del mestre d’escola, tenia un organista qui formava als cantors de l’església[25].

Algun cop la vila no comptava amb cantors, o bé els que tenia no eren apropiats, i per tant se’n portaven de les poblacions veïnes; normalment es recorria als de la vila de Castelló de la Plana o als de Sogorb.

A mitjans del segle XVIII apareix, amb prou continuïtat, que a més dels cantors de la vila es portaven «cantores forasteros» i músics[26]. En aquesta època «para mas luzimiento de la vispera y dia del Patron San Bartholome, parezio a los señores alcalde y regidores, que un ciego, natural de Tortosa, tocase el violin; y parezio, por su trabajo, darle sinco de plata blancos»[27].

També apareix la compra de vetes per a la custòdia, el que ens fa pensar que segurament a la processó, que en eixe dia es feia, es treia el Santíssim, i despeses pels focs d’artifici i pólvora per a les mascletades.

Les festes profanes acostumaven a durar tres dies, i en elles es feien «bous, balls, sons i corredors»[28].

Els corros de bous per a les festes eren deixats pels vaquers, qui a canvi podien entrar els seus ramats a pasturar pel terme; al ser Nules una vila de dret senyorial, les decisions del Consell topaven amb els entrebancs que interposava el representant del Senyor de la població.

L’any 1702 la vila va donar autorització, com tenia costum, perquè algunes persones poguessin entrar els seus bous a les marjals, a canvi de donar corros «sempre y quant fara festes la vila y els fadrins». Havent fet oposició el Marqués, qui els amenaçà amb aplicar el dret de carnatge[29], els jurats demanaren parer als advocats, i el 12 d’abril, havent ja rebut resposta, determinaren que entrassen els bous a les marjals[30]. El 20 de maig següent, el Consell decidí trametre a València al síndic a defensar els drets de la vila, atés que el representant del Marqués havia carnejat les vaques de Josep Palos «lo que no pot fer, perquè la vila esta en pasifica possesio de donar permís entre en lo terme a titol de dar bons per a les festivitats de dita vila y de Sent Vicent Ferrer»[31]. Nules es va mantindre en el seu dret, car el 6 de febrer del 1732 els jurats decidiren no deixar entrar la vacada de Josep Menero, de Vila-reial, al terme «por no haber dado dos corridas de toros a las fiestas de San Bartholome»[32].

Però els conflictes amb el representant del Senyor de Nules eren freqüents, i no tan sols pel motiu que hem vist; també en altres aspectes topaven els drets de la vila amb les pretensions dels seus senyors.

L’any 1579 els jurats protestaren a l’administrador de la Baronia perquè «mosen Francesc de Mora, Batle y regent de la procura general, en la present Baronia ses allargat molt de paraules ab los officials per no volerli donar lo tabal de la Sala per a fer una farça uns forasters la sendema de Sant Barthomeu»[33], i el 9 de setembre de 1646 el Consell resolgué rebre assessorament de l’advocat perquè el representant del Marqués havia pretés «rebre informacions per provar la comedia que se ha fet en la plaça en lo endema de Sent Berthomeu; qui la manada fer, i per orde de qui se ha fet; pretenent que no es podia fer sens orde del Procurador General»[34].

Els arrendadors de la carnisseria de la vila tenien obligació de «matar i donar carn bastan de bou, los dies de Pasqua d.Esperit Sant, Sent Joan de juny y del gloriós Sent Berthomeu, Patro de la present vila, al for i preu que davall se dirà». Vuit dies abans de les festivitats referides, l’arrendador mostrava els bous, que havia comprat per a matar, als jurats, per tal que aquests i el mustasaf restassen satisfets «de la validitat y bondat y greixura dels dits bous matadors en los dits tres dies»[35]. L’any 1600 els jurats rebutjaren un dels dos bous, destinats a matar per Sant Barthomeu, perquè «te mal al coll, de llaurar», obligant a l’arrendador a vendre carn de cabró al mateix preu que la de bou[36].

A càrrec dels arrendadors de la carnisseria, fleca, tenda i taverna, anaven les joyes que es donaven als que guanyaven les carreres de a peu i de a cavall, encara que de vegades la vila els ajudava a costejar-les[37].

En algunes ocasions, per algun motiu extraordinari, les festes s’allargaven; tal fou el cas de l’any 1733 en què, fent tres anys que estava acabat el retaule Major de l’església i no havent-ho celebrat per «no estar las campanas compuestas[38], y hallandose en el presente caso en estado que, siendo Dios servido, lo estaran en la devida forma para el dia de San Bartholome, apostol y Patron de esta villa», es va decidir celebrar-ho fent set dies de festes amb bous i balls, al temps que s’augmentava la despesa de la cera per a cremar i els focs d’artifici fins 25 o 27 lliures[39].

També per raons extraordinàries la celebració de les festes es veia dificultada, quan no suprimida. Tal fou el cas de les de l’any 1600, en què, degut als contagis, els jurats determinaren demanar al Procurador General de la Baronia «que no deixe jugar estes festes ja que per lo temps y ha mal en Xàtiva y Ontinyent, y altres parts, convindria molt que no deixasen entrar gent forastera estes fires a Sent Berthomeu, Patro de la present vila, per raho del dit mal contagios»[40].

L’any 1612 el Consell havia resolt no fer festes profanes, però el 23 d’agost es presentaren a la vila els marquesos, i en anar a donar-los la benvinguda, la Marquesa els demanà «si feyem festes; que en Valencia y a nomenada que fan festes, hi jo no so venguda per altre». El Consell davant la situació «determinà fer festes y regosigos, segons millor los pareixera, en la festa del glorios Sent Berthomeu, Patro de la vila»[41].

L’any 1702 no se celebraren festes profanes, i l’any 1703 «en ocasió que la vila es troba en tants aogos» es varen limitar les despeses de portar bous i se suprimiren els palmitos, que el mateix que el dia de l’Assumpció treien a la processó els jurats de la vila[42].

Algun cop el Consell, davant de l’oposició del poble, havia de tirar enrere la resolució de no fer festes. Tal succeí l’any 1655; però d’altres la mantingué, malgrat els avalots que es produïren. Així el 17 d’agost del 1704, el jurat en cap exposava al Consell «que en lo dia de air, a cosa com de les nou hores de la nit, se li llansaren en casa fins quaranta persones demanant festes a Sant Barthomeu»[43], i el Consell resolgué mantindre la decisió presa, el 10 del dit mes, que «tan sols es fasa la festa de la yglesia»[44].

L’any 1705, amb motiu de la Guerra de Successió, es proposà suprimir les festes però els jurats determinaren, «supuesto esta tot lo necesari per aquelles prevengut, que es continue en ferse aquelles»[45]; dos dies més tard, «acabada la proseso de Nostra Senyora, que es la del caput octava, avia entrat el Magnifich Subrogat de dita vila en la casa de aquella, y que al dit Jurat y demés señors que asistiren a la proseso els pondera que en vista de estar la ciutat de Dénia ocupada dels enemichs de esta Monarchia, y de tindre en son modo la guerra en casa, pareixia convenient el no eixecutarse les festes intentava fer la vila al Patró Sant Barthomeu, no obstant la llicencia donada per lo Señor Marqués, pues esta fonch donada en temps de tranquilitat y ara estan en different paratge les coses que antes estaven; que per dites rahons y altres, que pondera, manava que les festes no es proseguesin». Després de prendre parers, malgrat l’opinió del representant del Marqués, el Consell resolgué «que atento que tot lo sufficient per a fer les festes esta prevengut, y que el Prior del convent de San Felip de Valencia[46], que ha de predicar dia del sant, esta ja en esta vila, y hultimament que lo comú esta enlocat que se han de fer festes, que es continue en ferles en la menor pompa que es puga y que es finixquen lo mes prest que es puga, pues com se done un color al poble, serà lo que bastarà per a contentar.los»[47].

FESTES DEDICADES A LA MARE DE DEU:

LA MISERICÓRDIA, L’ASSUMPCIÓ I LA SOLEDAT.

Gilabert de Centelles, l’any 1365, ja deixà ordenat «ésser donats a la obra y lluminària de la sglesia de Madona Sancta Maria de Nulles cinchcents sous»[48]. Malgrat que la primera església de Nules era dedicada a Santa Maria, i que la tradició, encara avui, considera Santa Maria de la Misericòrdia com la primera Patrona de la vila, fins l’any 1607 no tenim constància que el Consell fes celebrar festes a la tal advocació. El 24 d’agost d’eixe any el Consell va decidir «que si los fadrins y arrendadors volen fer festes per a la Marededéu de setembre les façen de sos propis, y que la vila sols los valga donant manega de dos corros de bous»[49].

Pels protocols notarials, corresponents al segle XVII, que es conserven a l’Arxiu Parroquial de Nules des del 1940, tenim coneixement que baix l’advocació de la Misericòrdia hi havia a Nules una confraria que es dedicava a soterrar els difunts de la vila.

Prou significatiu és que a l’altar que a l’església parroquial hi havia dedicat a Nostra Senyora de la Misericòrdia, tots els dissabtes de l’any es cantava una missa al seu honor; estes misses anaven a càrrec del clavari de la confraria, i a cada capellà que hi assistia se li pagaven 4 sous, al mestre d’orgue 6 sous i a l’escolà 7 sous[50].

Al segle XVIII els confrares de la Misericòrdia celebraven sa festa portant en processó la imatge que es conservava en una capelleta que, afrontant al carrer de Santa Maria, hi havia a les muralles a l’església parroquial, on se celebrava una missa cantada. Els veïns del carrer pagaven les despeses de les completes que la vespra del 8 de setembre es cantaven davant de dita capelleta[51].

Altra festivitat dedicada a Santa Maria era la de l’Assumpció, coneguda també per Marededéu d’agost. Tampoc respecte a aquesta celebració hi ha massa documents ja que en limitar-se, la majoria de les vegades, a celebracions religioses el Consell no havia de prendre resolucions, limitant-se només a pagar la caritat de les misses.

L’any 1705 es plantejaren problemes perquè els jurats havien tret palmitos a la processó, fet pel qual trencaven l’acord pres l’any 1703 en què, per tal d’estalviar despeses, els llevaren. En haver-los tret de nou, sense haver-ho comunicat al representant del Marqués, aquest no en va traure quedant per tal motiu desairat[52].

Fins l’any 1743 no apareix enlloc que la vila fes despeses amb motiu de la festa de l’Assumpció. El 7 de setembre d’eixe any el Consell decidí pagar a Antonio Gonzales, coeter, «los fuegos para las festividades de la villa, que importan diez libras; que son: Asunción y San Bartholome, y una para el dia de San Jayme, apostol»[53]. A partir d’aquest any es repeteixen les despeses per aquest concepte, encara que no amb continuïtat.

Segons Javier Torres la imatge de la Soledat, actual Patrona de la vila, fou portada a Nules per Clotald de Centelles, marqués de Nules, amb motiu de la visita que l’any 1586 féu Felip II; segons dit cronista la imatge és còpia de la que la reina Isabel de Valois havia encarregat a Gaspar Becerra, i fou col·locada a l’oratori del palau dels senyors de Nules, d’on cada any, el diumenge de Pasqua, era duta a l’arxiprestal, tornant-la al diumenge següent a l’oratori[54]. Encara que mossén Javier Torres no ens dóna l’origen de les dades anteriors, podem considerar-les, en general, prou fidedignes ja que a mans de l’esmentat Cronista de la vila anaren a parar les anotacions que havia recollit mossén Trinitari Mariner qui, a primeries del present segle, impulsà la devoció a Santa Maria de la Soledat, cuidant d’acondicionar la capella de la Mare de Déu i instituint festes i celebracions en el seu honor.

Els documents, però, no ens donen noves sobre la Soledat fins a l’any 1731. La vila de Nules en ésser una població majorment de caire agrícola i ramader, depenia en gran part de les collites i ramats i, per tant, de les circumstàncies que feien que les unes o els altres perillassen. El 13 de març del referit any 1731, el Consell acordà pagar una lliura, dos sous, nou diners a mossén Vicent Gosalbo, col·lector de la parròquia, per la missa d’acció de gràcies que l’Ajuntament havia fet dir «a Nuestra Señora de la Soledat, llevandola de la iglesia de la Sangre a la parroquial». El motiu d’haver fet dits actes fou que «en el dia dose del mes de octubre del año mil setecientos veinte y nueve un huracan muy crecido hizo mucho daño en el termino de la villa de Murviedro y otras partes, y en esta no daño»[55].

El 24 de novembre del 1733 s’ordenà pagar una missa que la vila havia fet celebrar al mes de desembre anterior, portant la imatge de la Soledat a l’església perquè s’aturessin les pluges; «haviendose logrado la serenidad, los alcaldes y regidores, dieron orden para que se celebrase una misa cantada». En eixe mateix dia mossén Agostí Ferrando, demanà una lliura desset sous i nou diners «por una misa cantada de gracias a Nuestra Señora de la Soledat, dia dies y ocho de octubre proximo pasado, por el beneficio de la serenidad; pues haviendo havido muchas lluvias se llevo la santa imagen a la iglesia y se hisieron las rogativas acostumbradas». En aquesta ocasió s’hagué de tornar la imatge a l’església de la Sang, ja que la confraria de la Sang havia de celebrar sa festa; per aquest motiu l’Ajuntament acordà que de nou es portés la imatge a la parroquial en processó i se li fes «dir la missa, tornant-la després a l’esglesia de la Sang, por cuya causa es la limosna mas cresida que en otros casos; previniendose que tambien se tuvo presente en ese dia la rogativa de la calamidad de los garrotillos en los ganados de serda»[56].

El 18 de maig del 1735, degut a les nombroses pluges que feien perillar les collites «de seda y de trigo y demas frutos» es traslladà la imatge a la parròquia, per tal de fer les acostumades rogatives, acordant-se donar ordre «para que se cante misa de accion de gracias, segun se acostumbra»[57]. A l’ensems l’Ajuntament acordava assistir en corporació a les dites celebracions.

El 12 de maig del 1743 l’Ajuntament, havent rebut peticions per tal que es passés la imatge de l’església de la Sang a la parroquial, «por tener muy experimentado favoreser la Virgen con hazer terminar el tiempo que ha experimentada este año», féu portar la Soledat a la parròquia, encarregant se li cantés una missa de rogatives[58].

A mitjans del segle XVIII es començà a alçar, junt a l’església de la Sang, una capella per a la Mare de Déu de la Soledat, prova que la devoció cap a la imatge havia anat creixent fins a donar lloc a aquest fet[59].

FESTES DE LA TRANSLACIÓ A LA NOVA ESGLÉSIA PARROQUIAL

L’any 1639 el Consell de la vila va haver de reunir-se «per la necesitat que y.a, que la sacristia esta apuntalada que cau, y moltes altres goteres que y.a en la esglesia». Davant la situació, els jurats decidiren posar un plat a la parroquial per a recollir diners per a les reparacions; també varen disposar que una persona anara a captar, al temps de les collites, per les eres i cases del poble, amb la mateixa finalitat[60]. Les obres que es feren degueren ser insuficients, car el 24 de juliol del 1666 «caigue part de la boveda de la navada de la esglesia, que es la del Roser, y la navada de la porta del Homens se esta caent, y ab gran perill, segons relatio dels Obrers; y es degue apuntalar». Al dia següent es congregaren, a la sagristia de l’església, el retor i altres persones de «la junta de la obra y fabrica» de la parroquial, per tal de decidir quina solució s’havia de prendre. La junta va decidir portar de la ciutat de València quatre bigues de 40 pams de llargària per apuntalar les parets que corrien més perill, i «que es procure que vinga el pare Josep Saragoça, relijos de la Compañia de Jesus, per a que tots junts regoneguen la present esglesia, aixi de fonaments com de parets, y veguen el modo y procura que es deu reedificar, y capitulen que es deu fer»[61]

De resultes d’aquestes decisions, es manprengueren obres per allargar la nau de l’església, partint del presbiteri; es va afegir una nau transversal, formant creuer, cobrint aquest amb una mitja taronja, i alçant, al costat del nou presbiteri, un nou campanar. La importància de les obres, juntament amb les dificultats econòmiques, féu que les obres no es donassen per acabades fins ben entrat el segle XVIII[62].

Així i tot, des de l’any 1666 al 1670, s’avança prou perquè en aquest darrer any es pagaren a Pere Bonet, ferrer de València, 69 lliures i 9 sous pel cost de «dos balcons estan a les tribunes de lo presbiteri [i] per dos reixes per a les finestres de la sagristia, y ferros per a les claus de les bovedes de la esglesia»; Tambe a Pere Bonet se li pagaren 52 lliures per «los panys, golfos y demes ferros feu per a les portes de la esglesia»; el cost de portar tots aquests materials des de la ciutat de València fou de 5 lliures. En eixe mateix any es pagaren a Josep Caudi, pintor de València, 74 lliures «per lo dorar les quatre claus de les bovedes de la nau de la esglesia»; i al mateix pintor se li encarregà un Crist «per a el nicho del retaule Major» que s’estava fent, donant-li a compte 35 lliures. A Baltasar Beltrán, pintor de València, consta que se li varen pagar 102 lliures «per lo cost de les huit vidrieres y huit filats de ferro; tot per a les finestres de la església». A Francesc Orona, mestre d’orgue, se li donaren 50 lliures «per lo plantar y templar lo orge de dita esglesia»; no consta enlloc que es fessen despeses pel cost de l’orgue, ja que segurament el que es va fer fou desmuntar-lo l’any 1666 i, un cop l’església estigué en condicions, es degué tornar a muntar.

A l’any següent, en data 18 de setembre, Jeroni i Batiste Tormo, escultors de València, reberen 158 lliures i cinc sous «per lo cost de fusta y mans de les portes de la esglesia y quatre claus de les bovedes de aquella»[63].

Totes aquestes despeses ens indiquen que l’any 1670 l’església estava en condicions mínimes per tornar a poder ser utilitzada[64], de manera que el dia 24 d’agost, coincidint amb les festes patronals de la vila, es va celebrar la «traslació del Santíssim Sacrament a la nova església»[65] Provisionalment, des de l’any 1666 al 1670, degué utilitzar-se per als Oficis religiosos l’església de la confraria de la Sang, únic edifici religiós dins la vila, on podia congregar-se un grup nombrós de gent, o bé es degué utilitzar una part de la mateixa església Major que estava ampliant-se, per a la qual cosa es va fer un retaule provisional, dels anomenats «de palillo», que separava la part de l’església que estava en obres d’aquella que s’utilitzava.

Les festes que es varen celebrar degueren ser semblants a les que per aquell temps s’acostumaven fer per Sant Bartomeu; és a dir: bous, sons, lluminàries, representació de comèdies, focs d’artifici i carreres; però revestint més importància i segurament allargant-les alguns dies més que els altres anys.

Per desgràcia no hem localitzat els manuals del Consell corresponents al període 1663-1697, i per tant no hem pogut veure les disposicions que el Consell va prendre amb tal ocasió, però al Llibre dels Clavariats[66] hi ha els assentaments de les messions que per les festes es feren, i que no volem privar-nos de ressenyar.

Per a les celebracions religioses es portaren al mestre i cantors de Sogorb, als que s’estrenà amb 40 lliures. Als homes que anaren a portar-los amb ses cavalcadures, se’ls pagaren 3 lliures, 5 sous. Va predicar fra Cases, del convent de Benicarló, a qui se li donaren unes polles que costaren 2 lliures, un sou; a l’home que l’acompanyà se li va donar 1 lliura, 14 sous. També es va portar un dolçainer, qui cobrà 18 lliures, 10 sous.

A la plaça s’alçaren uns cadafals, on es representaren les comèdies i des d’on es dispararen els focs d’artifici; els fusters que els feren i desferen varen rebre 3 lliures, 4 sous. Les parets del castell de focs es portaren de Castelló, i costà el treball de dur-les i tornar-les 13 sous. Al coeter que s’encarregà de fer els focs de l’eixida i del castell se li pagaren 47 lliures, i als que encengueren els carrils 12 sous. Les comèdies foren representades per gent de la Vall d’Uixó, a qui se’ls va donar un moltó, que costà 2 lliures, 2 sous. El lloguer dels vestits que s’utilitzaren en les representacions va valdre 8 lliures. Als homes que desferen les barreres i tornaren la fusta a sos amos se’ls pagaren 4 sous, i la trenella que s’utilitzà va costar 12 sous. Entre les despeses del menjar dels vaquers i el dels homes que anaren a portar els corros de bous es pagaren 3 lliures.

Als corredors de la joia de a peu se’ls estrenà 1 lliura, 10 sous; el cost de les joies que se’ls donaren fou de 6 lliures.

Sis homes s’encarregaren d’anar a tallar tea per a les lluminàries, cobrant 1 lliura, 12 sous. Les dotze càrregues de tea que portaren varen costar 5 lliures, 17 sous.

Els vestits que gastaren els dansats als Oficis de l’església i a la processó foren llogats per 8 lliures.

La vila va contribuir amb 100 lliures «per a ajuda de la costa en les festes de la translacio»[67].

FESTES AL CONVENT

El 7 de desembre del 1672 la Reina firmava a Madrid, en nom del seu fill, el permís perquè a la vila de Nules pogués establir-se una comunitat de frares carmelitans descalços[68]; dies abans, el 26 de novembre, el Consell d’Aragó havia pres la determinació d’aconsellar que es donés tal permís[69], i el 28 de gener de 1673, a les tres del matí, els carmelitans prengueren possessió de l’ermita dels Àngels, altrament dita de Sant Miquel[70], fundant així el primer convent de Nules.

La fundació del convent va influir en molts d’aspectes de la vida de la gent de Nules, i entre d’altres donà lloc a que es celebrassen festes per commemorar els esdeveniments que en ell es produïen.

L’any 1679 es traslladà la comunitat de frares de la casa del raval on s’establiren, després de deixar l’ermita, a un nou convent, decidint celebrar-ho al temps de les festes de Nules.

Els frares convidaren a les comunitats de carmelitans «recoletos» d’Onda i de Vila-reial, els quals, a més dels seus cantors, portaren la capella de Castelló de la Plana; entre les dos comunitats eren un total de 24 frares.

Sorgiren problemes a l’hora de realitzar la processó, ja que el clergat de Nules, que al temps de la vinguda dels frares s’havia oposat donant lloc a greus enfrontaments, es negà a anar a la processó; havent intervingut Joan Baptista Miró, representant del Marqués de Nules, i a la vista del rebuig dels habitants de Nules, el clergat decidí assistir-hi. Així el 24 d’agost, a hora de sol post, es traslladà al Santíssim des de l’església parroquial a la del nou convent. Els carrers eren enramats i als balcons i finestres s’havien posat lluminàries; a la processó hi assistí el Consell de la vila, el clergat i les comunitats d’Onda i de Vila-reial, portant tees. La processó va eixir de la parroquial anant a església de l’antic convent, d’on tragueren l’Eucaristia, que fou duta en processó per la vila, donant la volta acostumada, enfilant-se després cap a l’església del nou convent. En arribar a la placa que hi havia front de la façana es posà el Santíssim dalt d’un entaulat, i es va pegar foc a un castell de focs d’artifici que cremà per tres quarts d’hora. A la processó hi participaren grups de dançants i es cantaren unes copletes escrites per a tal ocasió. Un cop acabat el castell de focs, continuà la processó fins entrar dins l’església, on es deixà l’Eucaristia, tornant després a la parroquial.

El dia 25 es va celebrar la primera missa, convidant després als jurats i al Justícia de Nules a dinar al refectori amb els frares. Per la vesprada es cantaren vespres i completes. El dia 26, a més de continuar les celebracions religioses, es representà a la plaça Major de la vila una comèdia, i els tres dies següents la vila celebrà ses festes a Sant Bartomeu amb «veloces y ariscos toros; y por corona de nuestro regocijo, siguiendo el estilo y la costumbre del pais, ubo una famosa corrida de caballos con ricos premios para el mas ligero»[71].

No passaren massa anys perquè l’esmentada església es quedara menuda; i així l’any 1691 s’obriren els fonaments d’una nova església.

Malgrat les dificultats que va representar la Guerra de Successió, l’any 1712 l’església estava a punt per cobrir-se, i el 10 d’octubre del 1717 es féu la translació de l’Eucaristia al nou temple.

El «Libro Verd» ens descriu amb tot detall les festes que per commemorar aquest fet se celebraren. Les festes varen durar onze dies, i en elles participaren el clergat de la parròquia, el patró del convent, la vila i el Marqués de Quirra i de Nules; entre aquests sorgiren disputes sobre l’ordre de preferència que havien de seguir, havent la comunitat d’acudir als seus advocats per tal que fos establerta[72].

ENTERRAMENT DELS SENYORS DE NULES

Ja Gilabert de Centelles havia disposat, el 14 de novembre del 1365, al seu testament, que en morir el seu cos fos portat a l’església de Sant Jaume i Santa Maria que s’estava construint a la Torre Grossa del castell de Nules. Encarregava als seus marmessors que si al temps de la seua mort la referida església no estava acabada foren encomanades les seues despulles als frares menors del convent de València, però després devien ser traslladades al dit castell. Al mateix temps deixava 50.000 sous reials de València per tal que cada cap d’any li celebressen sufragis en l’esmentada església del castell[73].

Fins a les primeries del segle XV tots els senyors de Nules foren soterrats a l’església de Sant Jaume i Santa Maria del castell de Nules. Fou a l’any vint del pontificat de Benet XIII, quan aquest, estant a Peníscola, va autoritzar a Bernat de Centelles, Senyor de Nules i Oliva, per tal que els cossos dels senyors de Nules fossen traslladats a la cripta de l’església Major de Nules, traslladant al mateix temps els beneficis que hi havia instituïts a l’església del castell73 bis.

Els seus successors, tret d’alguna excepció, continuaren disposant que se’ls soterrés a Nules, i tenien el seu vas d’enterrament al presbiteri de l’església Major, a la capella de la Concepció, ubicada al costat de l’Evangeli. En reformar-se l’església, a la segona meitat del segle XVII, dita capella va restar ubicada al costat de la nova porta principal de l’església canviant el nom de l’antiga l’advocació per la dels sants Metges[74].

Si els senyors de Nules morien fora del terme de la vila se’ls portava a aquest per tal de donar compliment a sa voluntat; arribant a portar-ne algú d’ells des de l’illa de Sardenya, on posseïen el Marquesat de Quirra. El Consell solia eixir a fer-se càrrec del cos del Senyor difunt al cap del terme, acompanyant-lo després a la parroquial, on eren celebrades les exèquies i se’ls donava terra.

El 16 de gener del 1536 va morir, a Oliva, Serafí de Centelles, Comte d’Oliva i Senyor de Nules. El seu cos fou dut a la ciutat de València, acompanyant-lo trenta clergues, sis frares del Pi, quatre de Llutxent i quatre frares jeronis ; tots ells portant ciris blancs i acompanyats per dotze pobres vestits amb robes negres. Des d’allí el portaren a Nules, on fou soterrat[75].

El dia de la Santa Creu del 1569 va aplegar a la vila la nova que havia mort el Comte d’Oliva, Senyor de la Baronia de Nules[76]. Cinc dies més tard el Consell acordà fer exèquies en la parroquial «segons altres vegades la vila a costumat de fer», però al mateix temps decidí que si es volia portar a Nules el cos del Senyor que el portés el clergat a ses costes «puix es util d.ells», i a més la voluntat del Comte d’Oliva, segons es desprenia del seu testament, era que se l’enterrés a l’església del monestir del Pi, a la vila d’Oliva[77].

El 29 d’octubre del 1624, Dona Alemanda de Carroç, Marquesa de Quirra i de Nules, escrivia al Consell de la vila per comunicar-li que el dia 5 del mes de setembre havia mort, a la ciutat de Càller, de l’illa de Sardenya, Don Cristòfol de Centelles, son marit, el qual havia deixat alguns llegats a l’església de Nules, on volia ésser enterrat. Dona Alemanda pregava al Consell que actuaren «tan fieles y naturales como siempre haveis hecho con nuestros predecessores». Al mateix temps notificava que, en el termini de tres dies, aniria a Nules el seu fill, Don Joaquim, per prendre possessió com a successor en el Marquesat[78].

Algun cop es presentaren dificultats en la manera de desenvolupar el protocol. El 3 de novembre de l’any 1659 el Consell hagué de congregar-se ja que, en anar la vila a acompanyar l’enterrament de Dona Beatriu de Saavedra, Marquesa de Nules, el Procurador del Marquesat havia pretés que els jurats i la resta dels oficials de la vila portassen el taüt, pretensió a la qual aquests s’oposaren, perquè «no consta ni pora constar que los officials de la present vila tinguen tal obligació, en semblants, y que per ço no els tocava portar, sino sols anar darrere et los acompanyant, y que en esta poçesió esta la vila»[79].

NAIXEMENT DELS FILLS DEL SENYORS DE LA VILA

La vila acostumava a celebrar el naixement dels fills dels seus senyors. Quan es rebia la nova del fet, el Consell es reunia i acordava trametre un Jurat al lloc on eren els senyors, per tal de donar-los l’enhorabona; normalment hi anava el jurat en cap. Si el nadó era l’hereu solien celebrar-ho amb un dia de festes religioses i tres de festes profanes. Així però la Vila, segons les circumstàncies, tractava d’esquivar aquest costum donades les despeses que comportava.

El 14 de juny del 1638 el Consell de Nules s’assabentà que estant un dels jurats a València per solucionar certs problemes de la Vila, es va trobar amb la nova que la Senyora Marquesa havia parit una filla, i havent consultat amb l’advocat de la vila, què era el que calia fer, aquest aconsellà «que es cosa nova y que estaria be anar.i a donar.li lo parabien»[80].

El 3 d’abril del 1646 es reuní el Consell perquè havent nascut l’hereu del Senyor de Nules, el Consell s’havia limitat a fer dir una missa cantada, cosa que els semblà que «fara nota si no fan festes». El Consell aprofità que els fadrins celebraven festes a Sant Vicent Ferrer per unir-se’n «regosijant [d’aquest modo] al resien nat Senyor Marqués»[81].

El dia 18 d’octubre del 1698 es va rebre una lletra per la qual el Senyor de Nules comunicava que la seua nora havia parit un fill. El Consell fou de sentir «que attento que es el primer varo, que vacha un Sindich a donarli la norabona»[82]. Dos dies més tard el Consell es tornava a reunir perquè, segons parer de l’advocat de la vila, devien fer-se festes, tan d’església com profanes; el Consell va decidir que es fes un dia de celebracions religioses i tres dies de bous[83].

VISITES REIALS

El fet que la vila de Nules fóra creuada pel camí Reial de València era motiu que, bé en anar, o bé en tornar, les gents que del nord es dirigien a la capital del Regne passassen per aquesta població, on en moltes d’ocasions feien nit, donada la distància que separa les dues poblacions.

Entre d’altres tenim constància de les visites que alguns personatges de la Casa Reial feren a la nostra vila.

Així, el 25 de juliol del 1371, l’Infant Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, escrivia, de Morella estant, a sa mare: «primerament lo vespre com de vos parti del Puig[84] me.n vingui a Murvedre e lo diluns seguent parti de Murvedre apres de matines e fui en hora del sol exit poch mes, a Nules e dinim alli e stigui tot lo dia. ani me.n quaix al sol post a sopar e jaure a Vilareal»[85].

El mateix Pere el Cerimoniós, amb motiu de les guerres que va tindre amb Castella, visità la vila de Nules, com consta a la seua Crònica[86].

A l’època que ens ocupa, les visites reials sempre anaven aparellades de grans preparatius i preocupacions, sobretot als anys en què la vila era ofegada pels problemes dels censals, car tota visita reial representava haver de donar acollida a una veritable cort ambulant, formada la majoria de les vegades per personatges pretensiosos i aliens als interessos del país[87].

Per mig dels manuals del Consell i d’un llibre de censals dels segles XVI-XVII, tenim coneixement del modo i manera amb què es desenvolupaven les rebudes que la vila feia als personatges reials.

L’any 1564 Felip II hagué d’anar a la ciutat de València per tal de jurar els Furs del Regne[88]. Entre les nou i les deu, abans migjorn, del dia onze d’abril, acompanyat de «molts grans de Castella y Arago» arribà a la ratlla del terme de Nules, on fou rebut pel Batlle i els Oficials del Consell de la vila amb molta altra gent; Pere de Móra, com a Batlle i representant del Senyor de la Baronia, es va dirigir al Rei oferint-li les claus de la vila, al temps que començaven a voltejar les campanes de l’església. Entrà a Nules pel portal de València on dos-cents homes, que estaven assetiats a les torres, li feren tres salves. El Rei es va dirigir, a cavall, pel carrer Major, que havia estat enramat amb murta i rams de taronger, vers l’església on l’esperaven els capellans, revestits de pontifical, portant un d’ells un relicari i un altre la creu. El Rei els féu la salutació i anà a dinar a la casa, que prop del portal de València, tenia Francesc Benet de Móra, mercader, on s’allotjà. Després els arcabussers feren caragol per la vila. Per la vesprada arribaren a Nules Don Carles de Borja, Duc de Gandia i altres nobles.

Al dia següent passaren per la vila els infants de Boemia, nebots del Rei, acompanyats de molts cavallers i de dos-cents alabarders de Sa Majestat[89].

Per carta del 26 de gener del 1599 Felip III havia comunicat als estaments del Regne la decisió d’anar a la ciutat de València per celebrar el seu casament amb Margalida d’Àustria, i el dia 19 de febrer feia la seua entrada a la capital del Regne[90].

El 28 de març d’eixe any, el Consell de Nules va determinar fer un present a Margalida d’Àustria, que havent desembarcat a Vinaròs anava cap a València, «a hon havia de fer les bodes y regosijos, i ha de pasar per la present vila»[91]. Onze dies més tard, degut que el representant del Senyor de Nules els havia dit que havia d’eixir la vila amb armes i bandera per rebre a la Reina i fer-li la salva, «com conve y pertany», el Consell prengué la determinació de «fer la voluntad de dit Procurador General», cosa que no es va portar a terme, car per una nota marginal tenim constància que «no hixqueren ab bandera ni armes»[92]. El 28 d’agost de 1714 l’Ajuntament va rebre una lletra per la que se l’assabentava que «la Senyora Princesa de Parma, legitima esposa del rey Don Felipe Quinto, reyna de España, desembercara en Vinaros y se hospedara en esa villa»; l’Ajuntament acordà trametre un memorial als advocats de la vila sobre el que ells, basant-se en el que s’havia fet en altres ocasions, creien que s’havia de fer. Aquest memorial, juntament amb les respostes que feren els advocats, és el document que ens aporta més dades al respecte del protocol que regia les visites reials[93]. Per ell sabem que el present que la Vila acostumava a oferir als reis en ses visites consistia en pollastres, perdius i «otras cosas del genero»[94], així com que els dies de l’estança a Nules era permés als particulars vendre «carnes, vino, pan, arros y otras cosas tocantes a los arrendatarios de la villa», el que es permetia ja que la vila «no podria tener abasto suficiente, por la contingencia de los muchos que pueden concurrir». Pel mateix memorial també sabem que, des de la fundació del convent, els carmelitans de Nules acompanyaven el clergat a visitar al Rei, quan aquest s’hospedava a la vila, així com que la vila va rebre com a Rei a l’Arxiduc Carles d’Àustria[95]; respecte a aquesta darrera visita els advocats puntualitzaren que no es podia esmentar.

El 13 de novembre del 1731, féu nit a Nules l’Infant Carles de Borbó. A l’entrada de la vila el va rebre l’Ajuntament; s’allotjà al palau del Marqués de Nules i fou complimentat pel clergat de la parròquia i pels frares carmelitans, que anaren a besar-li la mà, tant a l’arribada com al dia següent, abans de sa partida[96]. La vila gastà en aquesta visita 8 lliures, 16 sous i 8 diners en ous, gallines i llenya per a les guàrdies.

ALTRES CELEBRACIONS

Quant la vila rebia noves d’algun fet important que havia succeït fora de l’àmbit local, segons la importància d’aquest, el Consell es congregava i decidia donar mostres de joia o de dol, d’acord amb les circumstàncies. El Consell solia actuar, més que per iniciativa dels jurats, per indicació d’alguna de les autoritats a les que estaven sotmesos.

El 14 de desembre del 1571, per indicació del representant del Senyor de Nules, els jurats decidiren fer «Tedeum Laudamus, y festes y regosijos, per la gran merçe que Nostre Senyor Deu a fet a la cristiandat de donar la vigtoria a Don Juan d.Austria, de la empresa de la armada turquesa»[97], clara referència a la Batalla de Lepanto.

El 18 d’agost del 1644 el Consell fou reunit, ja que el retor els havia llegit una lletra del Bisbe de Tortosa, al peu d’altra de Felip IV, en la qual comunicava que havia estat recuperada Lleida[98], demanant que fessen «grans gozaries y alegries»; el retor havia llegit també la carta des de la trona de l’església, davant del poble, i el Consell decidí fer quatre dies de festes, aprofitant que eren prop les festes de Sant Bartomeu[99].

També els fets que succeïen a la Cort tenien repercussió a la vila. Tant si era el naixement, com la mort o la proclamació dels monarques, la vila acostumava de celebrar-ho.

El 13 de setembre del 1598 moria a l’Escorial Felip II; la ciutat de València va guardar tres dies de dol, amb grans manifestacions de dolor[100]. El Consell de Nules es congregà el dia 8 d’octubre determinant fer dir «tres mises cantades per la anima del Senyor Rey Don Felip; y que toquen les campanes de la present vila»[101].

El 21 d’octubre del 1601, havent rebut una lletra del Rei, en la que comunicava al Justícia i jurats de la vila «com la Magestat de la Senyora Reyna a parit una filla, la qual esta bona, gracies a Deu»; després d’haver-la llegit, els jurats, acordaren «que fasen Tedeum Laudamus y profeso, y una misa cantada, y que fasen festes de balls y bous dos dies»[102].

Entre les despeses que l’any 1746 es feren per a les festes de la vila consta que «el dia veinte y ocho de agosto, pasado de proximo, que de orden de esta villa se hizo fiesta por la proclamacion de nuestro dignisimo Monarca el Sr. Fernando Sexto, Dios prospere y guarde»[103].

APENDIX DOCUMENTAL

DOC. I

A.H.Nu.: Vària segle XVII.

1618.

Íntima presentada pels jurats i síndic de la vila de Nules respecte la propietat i els drets que la vila de Nules té sobre l’ermita de Sant Bartomeu, situada als peus del castell de Nules, contra els quals atempten els nous pobladors de la Vilavella.

Davant la presentia de [blanc], Justicia del lloch de la Vilavella y del terme general de la present vila de Nul.les y Honor de aquella, y [blanc], jurat en cap de la mateixa Vilavella, y dels notaris y testimonis davall scrits [blanc], tres dels quatre jurats de la vila de Nul.les y [blanc] en nom y com a jurat en cap de dita vila de Nul.les, los quals, en dits noms respective, dihuen y proposen, intimen y notifiquen a vosaltres dits Justicia, jurats y jurat en cap de dita Vilavella, que molt be sabeu, y en quant mester Sia, e ygnorar no podeu que de 20, 30, 50, 60, 70, 80, 100 anys a esta part, e molts mes, tant que memoria de homens no es recordat, que la present vila de Nul.les a acostumat y acostuma anar ab proceso solemne, los dies de Sent Fabia y Sent Sebastià, en lo mes de Janer, y lo dia de Sent Abdon et Senens, en lo mes de juliol, cascuna per vots votats per dita vila de Nul.les, per certs mals contagiosos, en proceso a la hermita que esta fundada aprop la Vilavella, intitulada Sent Berthomeu, la qual es propia de la present vila de Nul.les, segons perpetualment aquella acostumava teniri hun hermita, lo qual venia a captar a la dita vila de Nul.les [al marge: encara y.a homens en Nul.les que lan alcansat quant venia a Nul.les a acaptar] fins que los moros, habitants en la dita Vilavella, per la Magestat de l.Emperador Don Carlos, eo, per lo Sumo Pontifiçe, los fonch consedida, a sa petisio, la santisima crisma, y en semblant ocasio, per no aver de obrar dits moros esglesia nova, la vila de Nul.les, moguda de bon zel y pit caritatiu y crestianisim, per no escandalitzar.los, ans be abrasar.los a la santa fe catolica, y per esser tots de hun Señor, hun terme general y jurisdictió junta, los deixa y empresta dita hermita per a que lo retor de dita Vilavella administras los sacraments y selebras misa en aquella.

De tot lo qual constarà ab moltisims testimonis dignes de fe, ultra que per lo acte del vot de dit dia de Sent Fabia y Sent Sebastià se desprèn que se degues anar ab proceso a la hermita de la Vilavella, davall del castell de Nul.les, y dir.i misa cantada [al marge: lo acte del vot no esta Signat ni.s troba lo protocol, lo qual fonch votat per lo clero y capellans de la esglesia de Nul.les, y Justicia, jurats y Consell de aquella a 10 de juliol, any 14-]; y consta de com dita hermita era y es propia de la present vila de Nul.les, ab les obres y manufactures de remiendos de dita hermita, fetes y pagades per la present vila de Nul.les, segons apar per albarans y cauteles fetes en lo llibre del jurat en cap de dita vila de Nul.les en 10 any 1509, 1510 y [tatxat: 1611] en 10 any 1511, com rebe lo jurat en cap de Cucharero, empra de la Vilavella 11 sous per les moreres de dita [al marge: hermita de Sent Berthomeu de la Vilavella; y en lo any 1515 y 1516 del gasto de dita hermita; y en lo any 1519 gasto del desucdar la església hermita de Sent Berthomeu de la Vilavella; y en lo any 1522 la obra que.y feu la vila ne sera 27 sous, 8 diners; y 13 sous per cabirons; y en lo any 1534 per un forrellat a Sent Berthomeu de la Vilavella, y per velar y portar lo cos de l’hermita a Nul.les] y sempre, com se diu, anant dita proceso per dits vots an acostumat los de la Vilavella eixir ab proceso a reçebir la proceso de Nul.les, posantse los Justicia y jurats de la Vilavella a la ma squerra de dits Justicia y jurats de Nul.les, perque aixi u feya tambe lo rector de la Vilavella a la ma squerra del rector o vicari de Nul.les, així per esser súbdit o sufraganeo lo de la Vilavella al de Nul.les, d.esta forma que lo rector de Nul.les pren la primisia de la Vilavella, y lo rector de Nul.les o, Bisbe y pabordes li paguen la servitut de dita rectoria de la Vilavella, com tambe per esser la vila de Nul.les lo cap de tot lo terme general. Y an acostumat en semblants dies esser hermita propia de la vila de Nul.les, dir.i misa conventual per lo rector o vicari y capellans de Nul.les, los bacins y segristans acaptar en aquella y encara lo rector o vicari amonestar y publicar los resien casats, y manar dejunis y festivitats, així per asistir alli dits parrochians de Nul.les com per esser propia hermita de la vila de Nul.les; y aixi ab esta consuetut se a sustengut fins 10 dia de la expulsio dels moros d.Espanya, que fonch 22 setembre 1609.

E com ara vosaltres, dits Justicia, jurats i jurat en cap de la Vilavella, siau nous pobladors, y en dita nova poblasio, feta per Don Xristofol Centelles, marqués de Centelles, conde de Quirra, Senyor de la present Vila y Honor de Nul.les, feta per raho del bando de Sa Magestat en la expulsió de dits moros ab los actes de dita nova poblatio, rebuts per Juan Batiste Gazull, notari de Valencia, no us aja consentit mes ni menys dret que dita Vilavella tenia y poseia, aixi en respecte de les peytes del territori de dita Vilavella, com de mesurar los forns de la cals y llavar en les fonts, aixi Calda com Freda, y en dita església, eo, hermita, els asientos y panbeneyt, primer los officials de Nul.les que nois de la Vilavella, com també dels basins y acaptes que en dita hermita fan, de tal manera conserva en la església de Nul.les; y en la vesita del reverendisimo Bisbe de Tortosa, feta en lo any 1614, li fonch suplicat manas senyalar esglesia per a dita Vilavella una casa que era del tal Cuchanero, prop de la plaça de dita Vilavella, y en lo interim voleu servir.vos de dita hermita y us serviu de aquella, del que protesta la vila de Nul.les.

Y ara al present recusau de deixar dites coses y llibertats; per tant intimen y notifiquen aquelles, perquè de huy en avant no perturbeu a la dita vila de Nul.les en la desusdita posesio en que esta posada; y a mes cautela protesta que no li sia causat perjuhi algu a este ni que exprese en res ni per res ni es puixca traure consequentia alguna si per algun temps, si alguns adops, remiendos o manufactures de obres aveu fet o fareu en dita hermita, per esser propia de la present vila de Nul.les, ans protestem de tot ço, en quant podem y devem protestar y es [menjat] protestar a la present vila de Nul.les.

[Altra ma: Conforme lo contengut en la sobrescrita intima extraincordial, la hermita de Sent Berthomeu es propia de la vila de Nul.les, y esta en possessió de adobar y fer les procesons y tot lo demes necessari en aquella, per la qual raho no es inconvenient intimar y notificar ab acte les sobredites coses als de la Vilavella; y si volran guardar lo que los pobladors de dita Vilavella guardaven no i.aura que pledeiar, y si no, sera acertad o fermar de dret sobre la possessió].

DOC. II

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 12-IV-1702.

1702, abril, 12. Nules.

Acord del Consell de la vila de Nules pel qual es decideix seguir el consell de l’advocat de la vila respecte d’entrar a pasturar el bous per les marjals, a canvi de donar corros per a les festes de la vila i dels fadrins, malgrat les prohibicions fetes pel Marqués de Nules i les amenaces que carnejaria els ramats.

Item, fonch proposat, per dit jurat en cap, que havent scrit a l.advocat sobre el donar facultat la vila a algunes perçones, que tenen bous per a correr, el entrar en la marjal a títol de donar corros sempre y quant fara festes la vila y els fadrins. Y com lo Senyor Marques vol carnejar aquells, y per dita raho se escrigue a dit advocat, y es estat de parer que entre; y ayxi vecha el Magnifich lo que li.n par. Y haguts vots fonch de parer la major part que es seguixca lo parer de

l.advocat.

Doc. III

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 23-VlII-1600.

1600, agost, 23. Nules.

Determinació dels Consell sobre els bous que l’arrendador de la carnisseria tenia previst matar per a carn a les festes de Sant Bartomeu.

Per lo jurat en cap, apellat Frances Gosalbo, maior, fonch dit y proposat que Pere Gil, de Vilareal, arrendador qui es de les taules de la carniseria de la present vila de Nul.les, a portat dos bous per a matar dema, dia del glorios Sent Berthomeu, Patro de la present esglesia y vila nostra de Nul.les, los quals son molt roins, perque la hun esta molt flach y l.altre te mal al coll, de llaurar; y per ço mire la dita promenia quels ne par que se.n aja de fer. Y la dita promenia fonch de parer y determina que mate lo hun bou, lo millor dels dos, y quel tachen los Justicia y jurats, conforme sera, y puix no.ls a donat bons bous que li fasen donar lo cabro al preu del bou que tacharan a tot lo poble; y que lo bou que te mal al coll que nol mate.

Doc. IV

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 23-VIII-1612.

1612, agost, 23. Nules.

Davant la petició de la Marquesa de Nules que la vila fes festes a Sant Bartomeu, donat que ella havia vingut a Nules per vore-les, els jurats acorden fer festes al Patró de la vila.

Fonch dit y proposat que ya tenen entes com los senyors Marques y Marquesa son venguts, los quals en arribar mos an enviat a cridar; aixi que lo Senyor Justicia y jurats som anats i.ls havem donat la benvenguda, y ens a dit la Marquesa si feyem festes, que en Valencia y.a nomenada que fan grans festes, hi yo no so venguda per altre, y com so estada asi me an dit que no fan festes; basta yo venir.i per no ferne. Així que li am respost, que no an sabut en ninguna manera de sa venguda; que si el Senyor Marques mos escriguera, que Vostra Senyoria volia venir, aguerem apersebut en temps lo que convendria per a fer regosijo. Aixi quens a pregat que fasam festes, que ella te ganes de veure les festes de Nules; per ço mire dita promenia que li.n par que deguem fer. E la dita promenia fonch de parer y determina que los senyors jurats fasen festes y regosijos, segons millor los pareixera, en la festa del gloriós Sent Berthomeu, Patro de la present vila.

Doc.: V

A.N.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 12-VIII-1703.

1703, agost, 12. Nules.

El Consell de Nules acorda fer festes a Sant Bartomeu, però limiten les despeses dels bous i dels palmitos; respecte dels palmitos els jurats determinaren llevar-los per sempre més. A

Fonch proposat; per Joseph Guerola, jurat en cap, que el dia del señor Sant Berthomeu esta molt prop, y aixi que el Magnifich Consell dellibere si se han de fer festes o no. Y aguts vots, per aver prevaleixcut la major part que es fasen festes profanes de bous, balls y corregudes, queda aixi resolt y determinat.

ltem, fonch proposat, per dit jurat en cap, que supuesto que se ha determinat el fer festes, en ocasio que la vila es troba en tants aogos, pareixeria que es limitasen alguns gastos, com son respecte de portar los bous, palmitos y lo demes que el Magnifich Consell li parega.

Y, havent dificultat y altercat, es pasaren a pendre els vots, y, tots unànimes y conformes, determinaren y foren de vot y parer que, en quant al gasto de fer portar los bous, que els magnifichs jurats o guien del millor modo que es puga, per a estalviar quant capia en arbitre, y en quant als palmitos que no sols es lleven per a este any si per a sempre.

Doc.: VI

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1743-1751),31-v-1743.

1743, maig, 31. Nules.

Degut a les fortes pluges, s’havia traslladat la Mare de Déu de la Soledat de l’església de la sang a l ’església Major; havent parat les pluges feren cantar una missa d ’acció de gràcies. Ara els jurats acorden afrontar les despeses ocasionades.

Otro si; fue propuesto por dicho regidor, que a ocasion de las continuas lluvias, hubo diferentes instancias para que se pasase a Nuestra Señora de la Soledad, desde la iglesia de la Sangre a la parroquia, por tener muy experimentado favoreser la Virgen con hazer terminar el tiempo que a experimentado este año; pues haviendo acordado los alcaldes y regidores passasen, y ido el reverendo clero en procesion, la trasladaron el dia dose de los corrientes, a tiempo que llovia, el mesmo dia cesso; y prosiguio en hazer buenos dias de sol, y se le hizo cantar una misa de rogativas, cuya limosna a importado com [en blanc]; y asi vean sus Magnifichos si se pagara. Y haviendo tomado votos, concordes dixeron que se pague y se haga libramiento en forma.

Doc.: Vll

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 8-V-1569.

1569, maig, 8. Nules.

El Consell acorda pagar les depeses per les exèquies celebrades amb motiu de la mort de Pere de Centelles, Senyor de Nules i Compte d’Oliva, però al mateix temps acorden no recolzar el que el cos del difunt es porte a Nules, puix que, pel que sembla, la voluntat del difunt era que el soterrassen a l’església del Pi de la vila d’Oliva.

Per lo dit Consell, tots unanimes, foren de parer que se aien de fer obsequies per l.anima del Señor Conte, que sia en gloria, segons altres vegades la vila a costumat de fer en la sglesia de la present vila; y que.u pague la vila, puix o devem com a bons vasalls per lo bon tractament que de Sa Senyoria y de sos predecessors avem agut y tengut tot temps.

Dieta die.

Fonch determinat, per lo dit Consell, que no faca la vila costat per a que aien de demanar que porten asi lo cos del Senyor Conte, puix la sua voluntat te de esser complida, segons se diu ques deixa en la, en lo Pi de Oliva, segons se conte en lo testament; y que si no.s deixa sino en Nules que lo porte asi, si.l volen portar, empero, que.u pague lo clero, puix es util d.ells.

Doc.: VIII

A.P.N.: Llibre de censals,Segles XVI-XVII, ff. 229v-230r.

1564, abril. Nules.

Descripció de l’entrada de Felip II a la vila de Nules, quan anava de pas cap a la ciutat de València per jurar els furs del Regne.

ln Christi nomine, etc.

Perquè in eventum haja memoria de la tan feliç y digne de recordacio de la bona venguda que la Sacra Catholica Real Magestat del rey Don Philip ab Austria, segon de aquest nom dels regnes y senyories de les corones de Arago, Castella, Scisilia, Hierusalem, Napols, Navarra, Granada, Toledo, Valencia, etc., feu quant vingue a la lnsigne Ciutat de Valencia, per a jurar conforme a fur del present Regne.

E dimarts comptat onze en dia del mes de abril de l.any M.D.LX. quatre, entre les nou y deu hores ans migjorn, plega y arriba a la present vila de Nules, y vingue a aposentar en casa de l.honrrat en Pere Franses Benet de Mora, mercader, de la matexa vila de Nules habitant, qui te la casa junt al portal de Valencia, en la qual casa dina y reposa, fins a les tres hores apres migjorn. Al dinar lo serviren Rui Gomez de Silva, princep de Scalerno; Don Diego de Toledo, hijo del duque d.Alva; el Prior de Sant Jhoan, Don Anthonio de Toledo; el conde de Chinchon; el conde de Benavente y altres molts señors de la salva y grans de Castella y Arago, que per la prolixitat se dexa de comptar y descriure.

Per a rebre a Sa Magestat, en la present vila de Nules, a ordinacio del Magnifich en Pere de Mora, Batle, Justicia y jurats de dita vila y Baronia de Nules, se feren les coses seguents:

Primo, fonch enramat tot lo carrer Major de Nules y lo frontal del portal foral raval de Vilareal, ab molts rams de murta molt verda y rams de terongers ab les flors; y davant la casa hon aposenta hi foren presentats dos terongers ab tota sa flor blanca, com hun gesmir, y ab teronges, de tal manera que apareixia, certament, esser naturalment, ab inhicio esser alli criats, y altres per lo carrer Major; e hixque de la dita vila de Nules lo dit Batle y officials, ab molta altra gent, e li portaren a presentar les claus, les quals, a la ralla y mollo del therme, les hi presenta lo dit en Pere de Mora, Batle, co es agenollat, donant a Sa Magestat aquelles; para lo quartan, ab que venia a cavall, e lo dit Batle li dix tals paraules en effecte: Sa Real Magestat, estes terres son del Il.lustrissim Compte de Oliva, y mana que les claus de aquestes done a Vostra Magestat, per a d.estes y les demes Vostra Magestat es serveixca. Y emes aso, Sa Magestat, respongue, posada la ma sobre elles dix: Yo se lo agradesco; por muchos años las posea y con salud. Y, en la hora, feren senyal, y la sglesia d.esta vila saluda ab totes les campanes no parant, y la vila dona salva ab vint mascles y molts altres arcabusers, que per a dit effecte se feu una companya de dos.oents homens, ab son capita, alferis y sargent. Fonch capita: Frances Joan de Mora; alferis: Pere Frances Benet de Mora; sargent: Joan Ferrer; los quals se assitiaren en les torres del portal de Valencia, hon li feren, a l.entrar, les tres salves. En apres feu son cami y, estant al canto de la sglesia, gira la cara enves dita sglesia y vent a la porta qu.estaven ja aguardant alli tots los reverents capellans, com han d.estar, ço es hun reverent ab una capa de brocat ab hun reliquari e ab diaca y subdiaca de pontifical, y los bordoners y la creu. E per esser ora ja tarda y de dinar no.s para sino que, feta la deguda salutacio, pasa avant; y en apres los arcabusers feren caragol per la vila.

Y començant Sa Magestat a dinar arriba a la present vila de Nules Don Carlos de Borja, Duch de Gandia, y son fill lo Marques de Denia ab sa mare, la mare del dit Rui Gomes, que es filla del Duque de [dos línies il·legibles].

En apres, lo dia seguent, dimecres comptant dotze dies del mes y any, pasaren per la present vila de Nules los serenisims señors infants de Bohemia, nebots de Sa Magestat, ço es fills de son cosi germa y de sa germana, los quals desembarcaren en Barcelona y, acompanyats de molts cavallers, anaven acompanyats ab doscents alabarders de Sa Magestat.

Vicentius Joannes Natalis Roig, notarius, ac fecit et per sua manu scripsit.

Hieronimus de Mora y Cannonicus, sindicus et procurator in presenti anno.

Doc.: IX

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 22-VIII-1706.

1706, octubre, 22. Nules.

Determinació dels membres del Consell de la vila per tal d ’anar a la ciutat de València a reconèixer l’Arxiduc Carles d’Austria com a Rei.

Item, fonch dit y proposat que per carta, ha tengut lo escriva de la present vila de hun particular de Morvedre, se ha sabut com Morvedre a prestat la obediencia y se li a posat als peus del Senyor Don Carlos Tercer de Austria, que Deu guarde, Rey de España; y aixi veja el Magnifich Consell si sera hora que es vaja a posar.se als peus de Sa Magestat. Y, despres de haver tengut diferents col.loquis y rahonaments sobre este cas, tots, unanimes y conforme, votaren que la vila vaja quant ans a cumplimentar a Sa Magestat.

Doc.: X

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 18-Vlll-1644.

1644, agost, 18. Nules.

El Consell de la vila determina fer quatre dies de festes a Sant Bartomeu, ajuntant així les festes al Patró amb la celebració per la presa de la ciutat de Lleida per les tropes del Rei.

Tambe proposa, dit jurat en cap, que lo Señor rector los llisque una carta del Señor Bisbe, al peu de una de Sa Magestat, que li dona noticia de Lleyda com ja, graties a Sa Divina Magestat y a Nostra Señora del Roser, se a rendit y entregat al Señor nostre Rey; y ques fasen en les esglesies y sacrificis, grans gozaries y alegries, per hon dix tambe que la vila se alegras y regosijas, lo que tambe y digne en la trona, dit rector; per tant mire dit Consell que sen aja de fer. E lo dit Consell fonch de parer y determina ques fasen 4 dies de festes, aixi al Patro Sant Berthomeu com per la victoria de Lleyda.

Doc.: Xl

A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 21-X-1601.

1601, octubre, 21. Nules.

El Consell acorda celebrar el naixement d’una filla del Rei i donar gràcies a Déu pel bon part de la Reina.

Tambe fonch proposat y dit, per dit jurat en cap, que lo Governador de Castello de la Plana a enviat una carta de Sa Magestat, per als officials de la present vila, per a notificar.los com la Magestat de la Reyna a parit una filla, la qual esta bona gracies a Deu; y escriu.li que fasen gracies a Deu y que fasen algun sentiment del contento, y facen gracies a Deu del bon part, per aver.la delliurada, la qual fonch llegida in pleno consilio; y per ço los ho notifiquen que per si.n faran sentiment, aixi en la església com en lo poble. E lo dit Consell fonch de parer y determina que parlen al [en blanc] y que fasen Tedeum Laudamus y profeso, y una misa cantada, y que fasen festes de balls y bous dos dies, dexant.ho tot a voluntat dels dits jurats.

[1] CARRERES ZACARÉS, S.: Exequias regias en Valencia (1275-1410), III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, València, 1923, Vol. I, pp. 230-272. Els cirialots i la casa de les roques, València, v 1959; Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino, València, 1925 ; Unas exequias célebres, València, 1945; Los gigantes de la procesión del Corpus, València, 1960; Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, València, 1926.

[2] CARRERES CALATAYUD, F.: Las fiestas valencianas y su expresión poètica ( Siglos XVI-XVIII), Madrid, 1949.

[3] Dietari del capellà d’Anfós el Magnànim, València, 1932, edició i notes de SANCHIS I SIVERA, J.

[4] Coses evengudes en la ciutat y Regne de Valencia. Dietario de Mosén ]uan Porcar, capellán de San Martín (1589-1629), Madrid, 1934, transcripció i pròleg de CASTANEDA ALCOVER, V.

[5] SANCHEZ ADELL, I.: Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló, 1978, BSCC., Vol. LIV, pp. 319-343.

[6] DOÑATE SEBASTIÀ, J. M.: Datos para la Historia de Villarreal, Vila-reial, 1973, Vol. II, pp. 125-140,

6 bis El dia 28 de maig de l’any 1984, l’Arxiu Històric de Nules, que des de l’any 1937 havia estat dipositat a la Diputació de Castelló, gràcies a les gestions de la Corporació Municipal va ser retornat a Nules, essent instal·lat provisionalment a la planta baixa de la Casa Municipal de Cultura. En adquirir l’antiga ermita de Sant Miquel, es va pensar en instal·lar allí, a més del Museu de Medallistica «Enrique Giner», l’Arxiu Històric. Al juny de l’any 1995 l’Arxiu Històric de Nules va quedar instal·lat a les antigues sagristies de l’esmentada ermita.

[7] A.H.Nu.: Vària segle XVII, apèndix, Doc. I.

[8] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 12-VIII-1605.

[9] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 9-lX-1612. Publicat per DOMINGO, C., VICENT, J. i BARCELÓ, M. C. a La Vilavella, València, 1977, pp. 230-231.

[10] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 20-I-1618. La Vilavella, pp. 231-232.

[11] A.P.N.: Racional, any 1628.

[12] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), l4-X-1647.

[13] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 28-X-1647.

[14] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 3l-XIl-1647.

[15] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 21-VI-1648.

[16] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 6-I-1649. La Vilavella, p. 237.

[17] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1650-1660), 13-IX-1650. La Vilavella pp. 237-238.

[18] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1650-1660), 15-I-1651.

[19] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1650-1660), 19-I-1651. La Vilavella, pp. 238.

[20] Víctor Riba fa perviure dita ermita fins la guerra dels francesos, en què fou derruïda «no quedando de ella más recuerdo que escombros y ruinas; permaneciendo en este estado por el tiempo de 53 años». RIBA, V.: Villavieja de Nules, Castelló, 1898, p. 60.

[21] A.H.Nu.: Maneta de Celebracions, f. 160r.

[22] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 19-VIII-1571.

[23] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 25-II-1583.

[24] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 3-VIII-1572.

[25] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 30-VIII-1648.

[26] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1743-1751), 4-IX-1746.

[27] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1743-1751), 7- IX-1743.

[28] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 12-VIII-1605.

[29] Pel dret de carnejar el Senyor de Nules podia matar una o més bèsties, segons ocasió, dels ramats que fossen trobats pasturant il·legalment pels bovalars de la vila.

[30] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 12-IV-1702. apèndix, Doc. II.

[31] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 20-V-1702.

[32] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 6-Il·l702.

[33] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 25-VIII-1579.

[34] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 9-IX-1646.

[35] A.H.Nu.: Varia, segle XVII: Capítols d’arrendament de la carnisseria, any 1628.

[36] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 23-VIII-1600. apèndix, Doc. III.

[37] A.H.Nu.: M.C.VN., (1592-1618), 12-VIII-1605.

[38] L’any 1673, amb motiu de les obres de l’església es feren baixar les campanes del campanar i les pujaren a la torre del mur del portal de Vilareial. A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, f. 57r.

[39] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 3-VIII-1733.

[40] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 13-VIII-1600.

[41] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 23-VIIl-1612, apèndix, Doc. TV.

[42] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 12-VIII-1703, apèndix, Doc. V.

[43] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 17-VIII-1704.

[44] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 10-VIII-1704.

[45] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 20-VIIl-1705.

[46] Al Definitori celebrat l’any 1671, els carmelitans descalços es comprometeren, en cas de ser-los permés fundar convent a Nules, a predicar els sermons de Quaresma i els de les festivitats de la vila. Per tant, molts anys, el sermó de Sant Bartomeu s’encarregava a un bon predicador carmelita, en aquest cas al Prior del convent de València. Arxiu de la Corona d’Aragó: Consell d’Aragó, lligall 783, exp. 5:16.

[47] A.H.Nu.: M.C.V.N.,(1698-1706), 22-VIII-1705.

[48] Arxiu del Regne de València (A.R.V.): Manaments i Empares, any 1680, llibre 2, plec 17, f. 5v.

[49] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 24-VIII-1607.

[50] A.H.Nu.: Maneta de Celebracions, f. 168v.

[51] A.H.Nu.: Marieta de Celebracions, f. 163v. En derrocar les muralles a finals del segle passat, al lloc que aquestes ocupaven es va construir una capella on es va traslladar la imatge, restant allí fins que fa pocs anys fou tirada a terra i la imatge duta a les fredes sales del museu de Sogorb. Després de llargues gestions la imatge fou tornada a Nules el 6 de setembre del 1980.

[52] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 20-VIlI-1705. Era costum a les processons del Corpus, de l’Assumpció i de Sant Bartomeu que el Consell i el representant del Marqués assistissen portant ventalls o palmitos, com a signe honorífic. En alguns llocs el costum es va mantindre fins fa pocs anys. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona encara es conserven alguns dels ventalls que els gremis treien a la processó del Corpus, i el que cap a l’any 1834 l’Ajuntament de dita ciutat oferí a la muller del Capità General quan anà a demanar el permís per a l’eixida de dita processó.

[53] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1743-1751), 7-IX-1743. El fet és important car només apareix l’Assumpció com a una de les festes de la vila, juntament amb la de Sant Bartomeu i la de Sant Jaume, patrons de la vila; no apareix per a res la Soledat.

[54] TORRES MIRALLEs, J.: “La imagen de la Virgen de la Soledad”, Noulas núm. 22; “La capilla de nuestra Patrona la Virgen de la Soledad”, Noulas núm. 40.

[55] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 13-IlI-1731.

[56] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 24-XI-1733.

[57] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 2-VI-1735.

[58] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1743-1752), 31-V-1743, apèndix, Doc. VI.

[59] Sembla ser que quan s’instituí la Soledat com a Patrona de Nules, fent-li festes, fou a l’any 1898, amb motiu d’haver-se acabat la construcció de la Sèquia Nova, que portava a efecte la sentència de partició d’aigües entre Nules i Borriana, decretada el 6 de setembre del 1878.

[60] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 25-IV-1639.

[61] A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, f. 4r-v.

[62] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 3-VIII-1733.

[63] A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, ff. 52v-53r.

[64] En data 10 de març del 1680 es congregà una assemblea de veïns a l’església, aprovant que per tal de prosseguir les obres s’imposés redelme general durant 4 anys; i el 31 de març del 1687 acordaren allargar dit redelme per 4 anys més. A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, ff. 5v-9v.

[65] A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, f. 47r.

[66] A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, ff. 55r-57r.

[67] A.H.Nu.: Llibre de Clavariats, ff. 46v-47r.

[68] SILVERIO DE SANTA TERESA, O.C.D.: Història del Carmen Descalzo, Burgos, 1942, Vol. X, p. 738.

[69] A.C.A.: Consell d’Aragó, lligall 693, exp. 58:1-2.

[70] A.P.N.: Llibre Verd, f. 14r.

[71] A.P.N.: Llibre Verd, ff. 11v-13r.

[72] A.H.Nu.: Varia segle XVIII.

[73] A.R.V.: Manaments i Empares, any 1680, llibre 2, plec. 17.

73 bis A.H.N.: Osuna, lliga11597, exp. 30.

[74] L’any 1940 en descombrar l’església de Nules es varen traure les sepultures dels Centelles, senyors de Nules, eixint peces d’armadures, espasins, espoles i altres restes que a l’actualitat podem donar per perdudes, i de les quals, en principi, s’havia apropiat el metge Daniel Camarleng, aleshores Cronista de la Vila.

[75] DIAGO, F.: Apuntamientos recogidos por el P. M. Fr. Francisco Diago G.P. para continuar los Anales del Reyno de Valencia desde el Rey Pedro III hasta Felipe II, València, 1936-1942, pp. 102-103.

[76] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 3-V-1569.

[77] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 8-V-1569. apèndix, Doc. VII.

[78] A.H.Nu.: Varia segle XVII.

[79] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1650-1660), 3-XI-1659.

[80] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 14-VI-1638.

[81] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 3-lV-1646.

[82] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1698-1706), 18-X-1698.

[83] A.H.Nu.: M.C. V.N., (1698-1706), 20-X-1698.

[84] El dia 20 del mateix mes i any el rei Pere, estant al monestir del Puig, l’havia nomenat cavaller, i ell havia fet el mateix amb l’Infant Martí. A.C.A.: Cancelleria, Reg. 1773, f. 89r. Anys més tard l’Infant Joan, ja Rei, venint de Tortosa cap a la Ciutat de València, tornà a fer estatge a la vila de Nules; A.C.A.: Cancelleria, Reg. 1881, f. 67r., publicat per GIRONA D. a Itinerari del rei Joan I, Barcelona, 1931, p.168.

[85] A.C.A.: Cancelleria, Reg. 1737, f. 90v. Publicat per GIRONA, D. a Itinerari de l’Infant En Joan, primogènit del rei En Pere III, 1350-1387, València, 1923, p. 191.

[86] Crònica de Pere el Cerimoniós, Barcelona, 1971, edició i notes de SOLDEVILA, F.: pp. 1043, 1.140.

[87] Bon exemple del abusos que havien de sofrir les gents amb aquestes visites és el testimoni, que referint-se a la que l’any 1599 féu Felip III a la ciutat de València, on havia anat a celebrar ses bodes amb Margalida d’Àustria, ens donà mossén Porcar, capellà de la parròquia de Sant Martí: «dilluns a 10 de maig 1599, entre quatre i sinch hores de la vesprada entraren en casa Don Jaume Sorell, a netejar.li lo pou, que los de l.almirant que alli aposentaren, y ell també, lo avien molt embrutat tot de susietat y bacins; y de la gran pudor entra primer un home y.s ofegava, y entra un altre per a ajudar a d’aquell y.ls dos restaren halli morts de la gran pudor, y casi en totes les cases que estos grans de castellans han aposentat han fet lo mateix dels pous y tots los aposientos an enmerdat y tot ho an deruit y casi fins a tots los panys de les portes han arrancat. Esta es la ganantia que Sa Magestat nos a portat a València ab tal bruta gent».

Coses evengudes en la ciutat y Regne de Valencia, Dietario de Mose’n Porcar, capellán de San Martín (1589-1629), Madrid, 1934, edició i pròleg de CASTAÑEDA ALCOVER, V., vol. I, pp. 35-36.

[88] Felip II, en arribar a Vila-reial fou rebut per l’ambaixada de la ciutat de València, concertant amb ella la data del 14 d’abril per prestar el jurament als Furs. CARRERES ZACARES, S.: Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino, València, 1925, p. 135.

[89] A.P.N.: Llibre de Censals, (Segles XVI-XVII), ff. 229v-230r, apèndix, Doc. VIII.

[90] Coses evengudes en la civtat y Regne de Valencia…, Vol. I, pp. 27-28.

[91] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 28-III-1599.

[92] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 2-IV-1599.

[93] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1707-1714), 30-VIII-1714.

[94] A totes les ocasions, que tenim constància, que la vila féu present als personatges que la visitaren trobem que s’acostumava oferir productes de la terra; així el 28 de juny del 1732 el Governador de Castelló passà per Nules per censar els veïns, armes, terres i collites, així com «que familias de xitanos avia en esta villa». Se li va fer un refresc de «chocolate, esponjados y de biscochos; a mas de esto, con las noticias de que en otras villas y lugares de la Governacion an regalada a la Señora Doña Maria anacia de Elisendo y Vear, su muger, con una porsion de seda», la vila li regalà «una rodada de seda de esta villa, de buena calidad», que va pesar tres lliures, nou sous, i costà setze lliures, vuit sous, tres diners. A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 28-VI-l732.

[95] Malgrat la seua actitud, que li va valdre que Felip V li donés el tractament de Muy Leal y Fidelíssima, la vila de Nules, en data del 22 d’octubre del 1706, va decidir anar a València a reconèixer com a rei l’Arxiduc Carles d’Àustria. A.H.Nu.: M.C.VN ., (16984706), 22-X-1706. Doc. IX; el clergat de Nules va mantindre la mateixa actitud ambivalent; així, mentre veiem que el 30 de gener del 1705 decideix traure vint lliures «per a pagar lo donatiu que resolgué fer lo reverent clero al Rey nostre Señor Felip Quint», el 29 d’octubre del 1706 es paguen cinc lliures «per al vicari per la anada de València a cumplimentar a Sa Magestat Carlos Terçer». A.P.N.: Libre d’entrades i eixides, ff. 23v. i 25v.

[96] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1731-1739), 20-XI-1731.

[97] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1566-1583), 4-XII-1571.

[98] El 31 de juliol del 1644 Felip IV va entrar a Lleida, que havia restat en mans dels francesos, i era considerada com una de les places principals de la Guerra dels Segadors, juntament amb Tarragona i Perpinyà. Un cop dins la ciutat, el Rei va jurar als lleidatans servar-los inviolablement els Usatges de Barcelona, les Constitucions de Catalunya i tots llurs drets i immunitats; vid.: REGLÀ, J.: Els virreis de Catalunya, (Barcelona, 1970); ELLIOT, J. H.: La rebelión de los catalanes (1598-1640), Madrid, 1977; SOLDEVILA, F.: La guerra dels Segadors, Barcelona, 1962.

[99] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1633-1662), 18-VIIl-1644. Apèndix, Doc. X.

[100] El capellà de Sant Martí recull al seu dietari la descripció de dites celebracions; Op. cit., pp. 21-23.

[101] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 8-X-1598.

[102] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1592-1618), 21-X-1601. Apèndix, Doc. XI.

[103] A.H.Nu.: M.C.V.N., (1743-1751), 4-IX-1746.