Una de les constants de la història del segle XVII a Europa fou la pesta, malaltia epidèmica caracteritzada per l’aparició de plagues purulentes a diferents parts del cos i que moltes vegades acabava produint la mort. La seua propagació tenia lloc per contacte directe amb persones, animals, roba o objectes. La gran facilitat per a propagar-se va fer que al nostre País se la coneguera com a contagi.

La pesta anava, normalment, precedida per males collites, provocant un augment dels preus, repercutint sobretot en els jornalers i gent més pobra que eren alcançats amb menys defenses. Escolano, en referirse a la pesta del 1647-48, diu: «Se cebó especialmente en los labradores, jornaleros y gentes de oficios mecánicos»; i Gavaldà afirma: «El año mil seiscientos cuarenta y siete fue poco favorable a esta ciudad de Valencia, por la necesidad y pobreza que en ella se conoció. Acudieron poco las cosechas, faltó el mar con sus acostumbrados socorros de trigo; crecieron los gastos por la guerra de Cataluña. Por todo esto vimos en este año una común necesidad y pobreza en Valencia; tanta que me constó a mí pasaba mucha gente con sólo pan y uvas».

La segona de les tres grans epidèmies del segle XVII va tindre el seu centre inicial a la ciutat de València, des d’on es va estendre: pel Nord cap a Catalunya i Aragó, i pel Sud cap a Múrcia i Andalusia.

A la ciutat de València la pesta va començar a detectar-se cap al juny del 1647, i amainà a l’abril de l’any següent.

La nostra vila no va ser afectada de forma directa pels contagis del 1647. En no conservar-se els llibres de difunts corresponents a dit any, no podem comprovar l’augment de defuncions en relació als anys anteriors; ara bé, pels llibres de baptismes podem vore que l’índex de natalitat es va mantindre en la tendència creixent dels anys anteriors, al contrari del que va passar a l’any 1673 en què, en dits llibres de baptismes, es veu la incidència de la pesta en els naixements, que disminuïren fins a aplegar a la cinquena part, deixant constància, el retor de la vila, que en dit any del «10 de abril fins a 16 de nohembre no.s batexa en esta parroquia de Nules per la malaltia tan gran y ague en esta vila; moriren 50 sintes» o dones prenyades[1].

Per tal de preservar la vila dels contagis, el Consell va acordar posar guardes als portals per no deixar entrar cap foraster, per més influent que fóra. Així i tot el 14 d’octubre del 1647 els jurats de Nules es van trobar que Francesc Munyós, majordom del Marqués de Quirra i Nules, sa germana i son fill, havien entrat a la Vila, desobeint els guardes, dient-los que venien de Quart, quant en realitat venien de València. El Consell va determinar fer-los eixir juntament amb altres persones que havien vingut de la ciutat de València, al temps que extremaven la guarda dels portals fins tancar-los[2] El dia 29 del mateix mes el Consell decidia acollir al notari Vicent Granell a l’ermita de Sant Miquel, fora de la vila, «per lo moltissim que la vila li deu»[3]; l’1 de novembre, del mateix any, el Consell va permetre que algunes persones de «molta correspondencia» que havien arribat de València, fugint del «mal contagios», s’acomodaren al terme de Nules, i deixaren que una persona els servira per portar-los menjar, però sense que pogueren entrar a la vila[4].

El 25 de novembre el Consell acollia en l’ermita de Sant Miquel al Governador General del Marquesat[5].

El 20 de desembre de dit any el Justícia, jurats i consellers de la vila de Nules, «considerant la poca posibilitat d.esta vila y la obligació, de altra part, que la caritat y filiasio nos obliga, avent determinat de servir a eixa Ciutat», trameteren a València 88 parells, entre gallines, polles, tres pollastres i un capó, així com 28 dotzenes d’ous que s’havien recollit en un acapte que es va fer per la vila. El 23 següent contestaren els jurats, racional i el síndic de la ciutat de València agraint «una acció tan generosa y lliberal que ha servit de gran alivio en la afflicsio en que.s troba esta Ciutat per causa de les enfermetats y morts que per ella corren»[6].

Al mes de juny de l’any següent la pesta es veu que afectava greument els pobles de Moncofa i Castelló, ja que el Consell va acordar permetre que entrara a Nules «la neboda de mossen Jeroni Ferrer, que viu en Mancofa, y Marsela Just», les quals havien fet ja la quarantena «per lo contagi que i.a en Mancoffa y Castello»; el dia 21 del dit mes el Consell va acordar que si el cirurgià Joan Bonet volia anar a Moncofa, per atendre la gent afectada per la pesta, el deixarien anar però per tornar a Nules deuria fer primer la quarantena; eixe mateix dia es va disposar que les guardes del portal les feren els oficials de la Vila i un capellà[7].

El dia 6 de gener del 1649 el Consell de la vila acordava tornar a anar en processó a l’ermita de la Vilavella el dia de Sant Sebastià i Sant Fabià, com en temps passats, per la protecció dels contagis que havien hagut en els llocs de la rodalia[8].

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES I DOCUMENTALS:

Reglà, J., Fuster, J., Simo, T., Climent, J.: Història del País Valencià. Barcelona, 1975. Vol. III.

Escolano, G.: Decadas dela Hª. De la insigne y coronada ciudad de Valencia, València, 1880.

Gavaldà, F.: Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su Reyno en los años 1647 y 1648, tiempo de peste, València, 1804.

APÈNDIX DOCUMENTAL

DOC.: I

A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 14-X-1647.

1547, octubre, 14, Nules.

Davant la vinguda a Nules de gent de València, on hi ha contagi, el Consell determina, malgrat que els vinguts són gent influent i porten recomanacions del representant del Marqués, expulsar de la vila dita gent, tancar tres del quatre portals que té la vila i posar guardes per tal de controlar l’entrada i eixida de la gent.

Tambe proposa dit jurat en cap que tots saben com, anit, a arribat a la present vila la muller de Frances Munyos, majordom del Senyor Marques de Quirra y Nul.les, Senyor de la present Vila y Honor de Nul.les, ab sa germana, que viu en Quart o Quartell de la Vall de Sego, y son fill; y an desebut les guardes del portal per.a entrar, y an apeat en casa Frances Munyos, notari, son nebot; y tambe Ervasio, gendre de Ysidro Domenech, que tots se.n venen de Valencia. per les gradisimes febres, que.s moren en Valencia de contagi; y an portat hun bollati de Quart, com parteixen de allí en lo dia de air; per tant mire dit Consell si.ls faran eixir de la vila, puix ja tenim guardes als portals, que avem fet diligencia y ab cartes per.a Castello y Morvedre, les quals llegides, in pleno Consilio, juntament ab la carta de Rocafull, jurat en cap nostre en Valencia, ab la qual diu que sa Excelencia enten so se enugara que.ns guardem. Y lo dit Consell fonch de parer y determina, vistes dites respostes y una carta del Procurador General, Constantin Sernesio, que li escriu al sorrogat; y comunicat ab dit sorrogat, determina dit Consell, que aixi a la muller de dit Frances Munyos com son fill y los que an vengut de Valencia ab sa companyia com a Bertomeu Ferrer y fill y nora de mosen Navarro y sos cunyats, que vingueren estos dies pasats de Valencia, y a tots los demes que an vengut de Valencia, que.ls fasen buydar de la vila y fasen crida com l.a feta la vila de Castello y guardes als portals y.ls tanquen los tres.

Doc.: II

A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 29-X-1647.

1547, octubre, 29, Nules.

El Consell decideix acollir el notari Vicent Granell a l’ermita de Sant Miquel, per tant com se li deu per haver ajudat a la vila en préstecs per a pagar als creditors.

Per lo jurat en cap, nomenat Pere Mora, fonch dit y proposat que Vicent Granell, notari de Vilareal, que viu a Valencia, se.n agut de eixir de Valencia per les moltes malalties y morts de contagi que y.a en Valencia, y per no voler.los acollir, a ell y muller y sa sogra o lo qui es y la galerada de la roba que an portat, en la vila de Vilareal, ni en son terme, se an agut de retraure en la ermita de Santa Quiteria, terme de Almasora, al cap del pont del riu de Millars; y de alli escriu una carta, la qual llegida alta voce en lo present Consell, demana al Consell que.l hospedem en la ermita de Sent Miquel; que tambe lo y a escrit al sorrogat; per tant mire dit Consell que.ls ne par, y tots sabem lo moltisim que la vila li deu de correspondenties, aixi de dines prestats com de cambis, vel alias, per a fer los deposits dels arrendadors. E lo dit Consell determina que.l acomoden en la hermita de Sant Miquel, puix dihuen te molta salud y ja a pus de 8 dies es fora de Valencia.

Doc.: III

A.H.Nu.: M.C.VN., anys 1633-1662, 1-XI-1647.

1547, novembre, 1, Nules.

El Consell accepta que certes persones, que fugint del contagi que hi ha a València s’han refugiat a l’ermita de Sant Miquel, continuen al terme de Nules, però deuran tenir dos persones per al seu servei i portar-los queviures i no deuran entrar a la vila.

Per lo jurat en cap, nomenat Pere Mora, fonch dit y propossat que Vicent Baldovi de Valencia y sos cosins Batiste Climent y altra caçada de Valencia, se an vengut de Valencia, per les moltes morts del mal contagios que y a en Valencia; y estan apeats en Sent Miquel, per no poder entrar en la vila; y voldrien, per certs medis, no disgustar a la vila perque estan alli casi ab paraula de sorrogat; per tan mire dit Consell que li.n par, perque tenen molts que y entrevenen, com Ysidro Domenech y son gendre, nebot de dit Baldovi, y mosen Bertomeu Marti, prevere, y altres; y que son persones de molta correspondencia. E lo dit Consell fonch de parer y determina que dit Baldovi, Batiste Climent y ses mullers o casades, que estiguen en lo terme acomodats, ab que tinguen dos homens que.ls pareixera per.a comprar.los y done recapte y servixca; y ninguna persona que.ls vaja a visitar y no puixen entrar en la vila.

Doc.: IV

A.H.Nu.: M.C.VN., anys 1633-1662, 25-XI-1647.

1547, novembre, 25, Nules.

El Consell determina acollir el Lloctinent i Procurador General del Marqués i les persones que l’acompanyen a l’ermita de Sant Miquel.

Per lo Jurat en cap, nomenat Pere Mora, fonch dit y proposat que Constantin Farnezio, qui es Procurador General del Senyor Marques de Quirra, Senyor de la present Vila y Honor de Nul.les, ha escrit una carta a son Procurador General en la present vila, Vicent Tartania, que si sera millor venir.se.n a Nul.les o Almedixer, per la comoditat dels manteniments y caza millor per a apartarse del contagi de la ciutat de Valencia, lo qual a pus de 3 mesos sen hixque de Valencia; que te una alqueria pus de una llegua y que sempre an tengut molta salud, gracies a Deu; pero que per.a saber.o que vaja hu dels senyors jurats, doctor y sirugia a visitar.los, a ses despeses, y constant de sa salud y de 12 persones de sa casada se.n vindrà, si la vila gusta; la qual carta donada, dit Tartaria, per.a que.s liggua en lo present Consell; la qual llegida, veja dit Consell que se.n aja de fer y quina resposta li donaran. E lo dit Consell fonch de parer y determina que vinga dit Sarnesio [sic] y estiga en la hermita de Sent Miquel, fora Nul.les, y fasa la quarentena dita casada, que sols son 12 persones, puiç es Lloctinent y Procurador General del Senyor Marques.

Doc.: V

A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 31-XII-1647.

1547, desembre, 31, Nules.

El Consell determina que tant la carta tramesa pel Consell de la ciutat de València, agraint l’ajuda prestada per la vila de Nules durant l’epidèmia, així com la del notari Josep Rocafull, qui també expressa el seu agraïment per haver-li ajudat la vila, com la que la vila va escriure al Consell de la Ciutat de València acompanyant la tramesa dels ous, gallines i altres animals de volateria que havien enviat, resten cosides al manual del Consell per a perpètua memòria.

Ans de dita electio de Justicia fonch, per dit jurat en cap, proposat que tots tenen noticia del acapte general que.s feu per la present vila de gallines y ous per.a la ciutat de Valencia, per les malalties del contagi y a, per a subvenció dels malalts dels espitals an fet per.a convaleixer; y aixi an respost una carta los jurats, syndich y racional de la dita ciutat a la carta d.esta vila, que ana ab lo present, que eren 88 parells de bolateria; ço es gallines, polles, 3 pollastres y 1 capo y 28 dotzenes de ous; agraint molt la merce y offerint.se en qualsevol ocasio; y tambe respon Joseph de Rocafull, notari nostre jurat en cap, del gran agraiment de la ciutat, y que.n imprimira hun llibre la ciutat de dits adjutoris del Regne y dels spitals, y tot lo contengut del mal del contagi en Valencia; les quals cartes, llegides in pleno Consilio, alta voce, per lo scriva de la present sala, tot lo Consell se alegra del bon sucses y agraiment que an scrit y respost. Y determina estarien en son lloch, dites cartes, per.a perpetua memoria, cosides en lo present llibre, juntament ab la que escrigue la present vila, y aixi estan aci cosides en la present plana, per mans de mi Joseph Marti, scriva de la present sala y Consell.

Molt il.lustres senyos jurats de la Ynsigne Ciutat de Valencia:

Los Justicia y jurats y Consell de la vila de Nul.les, avent entes la desdicha que eixa Noble Ciutat a patit per lo que Sa Divina Magestad es estat servit, desijant medis per.a acudir a la subvensio corporal de aquells que Sa Divina Magestad a volgut senyalar en la malaltia, considerant la poca posibilitat d.esta vila y la obligacio, de altra part, que la caritat y filiasio nos obliga; avent determinat de servir a eixa ciutat en 88 parells de bolateria y 28 dotzenes de ous, asegurant a vostes senyories que ni es conforme a nostra voluntad ni a lo que.s deu a eixa Noble Ciutat. Sopliran aso la voluntad qu.esta vila y particulars d.ella tenen, la qual vostes senyors trobaran prompta sempre que a eixa Ynsigne Ciutat y al servici d.ella irnportara. Done Nostre Senyor Deu a vostres senyories y a tots los de eixa Noble Ciutat molt felices y alegres festes, ab aument de la salud, la qual nos an dit va gosant eixa Ciutat, etc. De Nul.les y dehembre a 20.

Los Justicia, jurats y Consell de la vila de Nul.les y de sa provisió y manament, Joseph Marti, notari escriva.

La de vostres merces, de 20 del present, reberem y entes la desconsolacio y pena que ha causat en vostres merces la afflicsio en que.s troba esta ciutat, per causa de les enfermetats y morts, que per ella corren, y la significacio del affecte ab que desijen lo remey de tan gran dany, testificada ab sa obra de lo que han remes a esta ciutat per a subvenir de la necessitat que patixen los molts malalts que estan en ella.

Certificam a vostres merces que, ença que la afflicsio en que.ns trobam es la major que ha succehit a esta ciutat de molts anys a esta part, li ha servit de gran alivio una acsio tan generosa y lliberal, com la que en ocasio tan apretada han fet vostres merces, manifestant ab tota evidencia lo amor filial que tenen a esta Republica, la qual regoneguda, aixi a la obra com a la significacio de la pena que els ha causat, la nostra estara tots temps prompte a mostrar son agraïment y estimacio en totes les ocasions que se oferiran del benefici de aqueixa vila y servey de vostres merces que Nostre Senyor guarde.

De Valencia y dehembre a 23 de 1649.

Los jurats, racional y jurat en cap de Valencia.

Senyors jurats de la Vila y Honor de Nul.les:

He rebut la carta de vostres merces y la merce me han fet de les gallines y cinch lliures del salari; vostres merces vixquen molts anys per.a que puga rebre merces com sempre, y desitge tenir salud per.a acudir als negocis y coses del servici de la vila, que si fora fill y originari d.ella no ho poguera desichar ab mes afecte, y confie tinch de alcançar molta part del temps de son desempeño que no sera per.a mi de poch goig.

En molt estime el present que vostres merces han imbiat a la ciutat, que asigure que, a mes de fer un servici a Nostre Senyor, es estat molt accepte; y per.a eternisar memoria de lo que se ha fet, perque se ha de imprimir un llibre de tot lo que ha contes en esta tragedia, y se han de escriure los que li han ajudat a la ciutat en esta ocasio, y ha de ser major de vostres merces que de molts, per lo gran empeño en que estan y ser terra prou curta.

La milloria de salud es grandisima, de manera que en la ciutat ja no y.a malalts, sols en los hospitals, ab que confiam que este mal contagios tan rabios, sera servit Nostre Senyor, cese per sa gran misericordia y clemencia.

Done Deu a vostres merces moltes alegres Pasques, ab la salud que.s desichen.

Valencia y dehembre a 23 de 1647.

Joseph de Rocafull,

Doc.: VI

A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 21-VI-1648.

1548, juny, 21, Nules.

El Consell de la vila de Nules decideix autoritzar al cirurgià Joan Bonet per tal que puga anar a curar els contagiats de Moncofa, però amb la condició que per a tornar a Nules deurà fer primer la quarantena; així mateix es decideix posar com a guarda del portal un membre del Consell, el qual deurà estar acompanyat per un capellà.

Per lo jurat en cap, nomenat Pasqual Climent, fonch dit y proposat que la vila de Moncofa demane a la vila de Nules per sirurgia a Joan Bonet, per.a que vaja a curar a dita vila de la enfermetat que tenen de contagi; per tant mire dit Consell lo que li.n par.

Fonch de parer dit Consell que si Bonet te ganes de anar que vaja, pero que si va no el deixen entrar que primer no faça quarentena.

Dictis die et anno.

Tambe per dit Jurat fonch dit y proposat que per.a aver de fer la guarda al portal sera be se faça per un official, ab asistencia de un capella; que d.eixe modo es guardarà ab cuydado del contagi, que Deu nos guarde, posant dos cadires y un bufet; per tant mire dit Consell lo que li.n par. Fonch de parer dit Consell se faça conforme se ha proposat.

[1] – A.P.N.: Llibre de Baptismes, 1597-1674.

[2] – A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 14-X-1647, Doc. I.

[3] – A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 29-X-1647, Doc. II.

[4] – A.H.Nu.: M.C.V.N ., anys 1633-1662, 1-XI-1647, Doc. III.

[5] – A.H.Nu.: M.C.V.N ., anys 1633-1662, 25-XI-1647, Doc. IV.

[6] – A.H.Nu.: M.C.V.N ., anys 1633-1662, 21-XII-1647, Doc. V.

[7] – A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 21-VI-1648, Doc. VI.

[8] – A.H.Nu.: M.C.V.N., anys 1633-1662, 6-1-1649.