Seguim amb la col·lecció de fotos de la mar reunides per la comissió tècnica Platges de Nules. Esta tercera part recull fotografies familiars de Vicente Lucas i Rosarito Peris. La primera, Fotos de la mar de Nules (I). Primera meitat del segle XX, incloïa fotografies des dels anys 20 fins a l’any 50 aproximadament, i la segona, Fotos de la mar de Nules (II). Anys 50 i 60, de les dos dècades següents.
En esta col·lecció es veuen grups de joves (sis de xics i un de xiques) en la mar de Nules, i un llistat mecanografiat amb els noms dels xics que apareixen en les fotos. Són imatges en les que no hem pogut situar els noms concrets, ni la data en què es van fer ni el seu autor, però que igualment contribueixen a la memòria gràfica de la mar de Nules i a la construcció d’un relat a propòsit de la seua història.
Hem estat comentant les fotos amb el matrimoni format per Luis Casaus Dualde i Tonica Recatalá Espinosa, que ens ha paregut una gran fisonomista, i gràcies a ells podem aportar alguns detalls més concrets.
Es pot contribuir als comentaris escrivint a l’apartat de Comentaris al final de la pàgina, o al correu nulespedia@gmail.com.
Fotos de la mar de Nules (III). Col·lecció Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella
| Donants | Família Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella |
| Informants | Luis Casaus Dualde i Tonica Recatalá Espinosa |
| Títol | Fotos de la mar de Nules (III). Col·lecció Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella |
| Data de publicació | Dilluns 24 de febrer de 2020 |
Una foto possiblement de la dècada dels 40, pels banyadors d’una peça amb tirants que porten alguns joves. Les dones, per la seua part, portaven el banyador amb faldilla (ho conta Vicentica Martínez, ‘la Cala’ en la seua fabulosa entrevista). Luis Casaus ho recorda de sa mare, que sabia nadar, i recorda que anava amb el barnús de casa fins a l’aigua, i la mateixa operació per a tornar. També conta que son pare no sabia nadar i portava uns suros per a flotar.
En la imatge són onze joves i un gosset; un d’ells (el de més a la dreta) pareix exhibir un ànec que tindrien preparat per a la paella. Segurament seria una de les colles que s’ajuntaven els tres dies de Sant Roc en barraques de senill.
**********
Un grup de huit o nou joves amb indumentària de llauradors, segurament de la mateixa època que l’anterior; Tonica es pregunta si el de més a la dreta podria ser Vicent Marino. Vegeu l’actitud corporal d’estos xavalets i compareu-los amb la formalitat i la contenció de les xiques que veurem més avant.
**********
10 joves enjogassats entre els serredals de la mar, ens els mateixos anys que les dos anteriors. Reconeixem clarament a Vicente Lucas, propietari de les fotos i home de Rosarito Peris: és el xic ajupit més a la dreta, amb xaqueta fosca.
**********
Deu joves, un xiquet menut i un gosset amb bona orella. Luis opina que esta foto en concret pareix dels anys 50, per la forma de vestir. Darrere, a una distància major que l’actual, veiem la inconfusible estampa de carros a vora mar: un desenganxat i l’altre que pareix que acaba d’arribar, amb el carreter encara a cavall. En altres moments se’ns ha parlat de com es feia patir a les cavalleries per poder arribar al límit de les ones -i de com en alguna ocasió un jove carreter no desenganxava l’animal perquè no sabia.
Tonica ens diu que el tercer home de darrere per l’esquerra pareix Vicent Lucas, l’home de Rosarito Peris, i suposem que està molt encertada perquè és el propietari de les fotos.
**********
Set joves, alguns ja presents en el grup d’abans -un d’ells amb un elegant barnús o assecador. L’estat de la urbanització de les casetes també pareix indicar que es tracta d’un moment de generalització en la seua construcció, que s’hi va donar a partir dels anys 50, quan s’anava normalitzant la situació econòmica de Nules (gràcies al cultiu de la taronja) i de la resta de l’Estat.
**********
Una gentada de xics i xiquets al voltant d’una barqueta. Com hem dit més amunt, les casetes, molt senzilles i quasi diríem inacabades, remeten a aquells anys 50, abans que arribara la llum i l’aigua potable a la mar, i abans de la urbanització de la zona. L’extensió de la platja és grandíssima, molt lluny de les desastroses imatges de l’aigua entrant a les casetes que s’han vist en els últims anys.
**********
Cap als anys 50, sis joves joves, molt guapes i mudades, assegudes sobre la grava a última hora de la vesprada. Tonica Recatalá reconeix a Rosarito Peris (primera per l’esquerra); de la tercera i la quarta diu que eren germanes (esta última “la de Carreguí, del carrer Santa María”), i a continuació Teresita Fandos i una desconeguda. És molt curiós veure amb quina pulcritud seuen les xiques, sempre sense separar el genolls, més encara si les comparem amb l’expressivitata dels grups de xics.
**********
Estos són els noms, numerats i escrits a màquina, dels amics que apareixen en les fotos. Pròximament anirem identificant-los per a poder situar-los on cal; agraïrem tota la informació que se’ns puga donar al respecte.
*
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!