Petra Dindinger, escriptora lliurepensadora i independent

Resum

Petra Dindinger, escriptora, lliurepensadora i independent, com ella mateixa es defineix, arribà a Nules quan només hi havia una dona amb carrera, Doña Finita. Tot i el canvi de mentalitat amb què s’enfrontava (de la ciutat d’Hamburg, amb alguns estudis, a dependent de pastisseria a Nules) considera interessant la idiosincràsia del poble, la seua riquesa en història i esdeveniments. Recorda la destrucció del poble i les relaciona als bombardejos de Dresden i altres ciutats alemanyes.

Parla de la història de la seua família: Naix al poble de sa mare, als Monts Metàl·lics, en la frontera de l’actual Txèquia. Havien fugit d’Hamburg per evitar la misèria de la II Guerra Mundial. Son pare estava a la Guerra, on va estar pres primer a Rússia i després a França. (5 min.) Guardava bons records de l’internament francès, on va fer bons amics.

Ens parla de la partició d’Alemanya, de la família dividida, del retorn a Hamburg fugint de l’Alemanya oriental. Son pare era sastre perquè sa mare el va posar d’aprenent només va poder: eren set germans i el seu avi va morir en la I Guerra Mundial. L’àvia ja havia fugit de Polònia i era directora d’una oficina de correus. Els avantpassats paterns tenien part de sang jueva i son pare cosia per jueus, de manera que va haver de fugir (10 min.) emparant-se en el “peregrinatge de gremi”. Va donar l’adreça a la mare de la que seria la seua dona i mare de Petra. Per la banda de sa mare el seu llibre de família es remunta als hugonots francesos, que foren acollits a Alemanya per la seua habilitat com a artesans.

Relaciona l’experiència de la seua família amb els camps de refugiats actuals.

Sa mare tenia el batxillerat superior i volia seguir estudiant, però son pare la volia en casa. (15 min.) De joveneta la van dur a una casa de metges per posar-la al servei de la família; allí la van violar per primera vegada.

Preguntada pel capital cultural de la família, diu que per part de mare era una família de metges i infermers; per part de pare eren artesans.

Conta les relacions amb la família de la part oriental d’Alemanya, de com volien marcs occidentals, de l’escassetat, de les picardies de la gent, etc. (20 min.)

La seua passió és la literatura. La propera novela, IRMA, perfil de una mujer, és un homenatge a sa mare, que fou violada per un soldat anglés en acabar la guerra i desenvolupà problemes de salut i tendències suïcides, fins que va aconseguir acabar amb la seua vida als 49 anys d’edat.

Als 19 anys Petra tenia el batxiller, va estudiar comerç de banda i treballava al Deutsche Bank. es va casar i va anar amb el seu marit a Mallorca, a treballar en una empresa d’importació i exportació. Tot i el seu poc espanyol (25 min.) traduïa cartes ajudant-se de diccionaris i va tindre molta vida social fins que els sogres els van reclamar per ajudar a la pastisseria de Nules. Ací la sorprenia la diferència de mentalitat i la “curiositat malvada” de molta gent.

(30 min.) A Mallorca es relacionava, pel seu treball, amb empresaris i gent important, i la feien anar a les festes.

Durant algun temps va estar investigant la vida de Gala i Dalí, durant tres dies va estar allotjada a la casa d’Emílio Puignau, que havia tingut molta relació amb la parella. Ha viatjat molt per Espanya, especialment pels distints Camins de Santiago. Ens parla de moltes experiències: (35 min.) l’estada a Trujillo amb una guia molt especial… El llibre sobre Gala no el va publicar per por a denúncies de la Fundació Gala-Dalí (40 min.). Conta històries de Dalí, les seues festes… Ara publica en una editorial menuda de Castelló, a qui està molt agraïda perquè “s’atreveix a publicar-la”.

(45 min.) Escriu apassionadament perquè ha estat molts anys sense poder-ho fer; treballava 7 dies a la setmana i moltíssimes hores. En un moment determinat van agafar una dependenta i ella es va alliberar. La primera novel·la, La barrera, va guanyar el premi Ciudad de Irún; li la va corregir el director de l’Institut. Va aprendre el castellà d’oïdes fins que la va ajudar un professor d’anglés del poble. Ara escriu de tot, però especialment narrativa.

(50 min.) És una entusiasta del Camí de Santiago, que ha recorregut per tot arreu des del anys 90, quan tot era més precari. Allí ha fet contactes molts especials: (55 min.) ens parla d’un cantant d’òpera virtuós molt especial.

Comprovem que és una gran contadora d’històries, li interessa la realitat i ens parla del llibre sobre sa mare (60 min.).

Per acabar ens explica per què va triar el cementeri com a marc per a esta entrevista: ens parla del pas de la vida a la mort i de la mort a la vida, del respecte als que se n’anaren.

Petra té una conversa intensa i apassionada, la seua història és exòtica i intensa: hem parlat de les Guerres mundials, d’avantpassats hugonots, de l’Alemanya dividida, de les seues aventures al Camí de Santiago i de literatura, la seua gran passió. Escriu, participa en cursos i tertúlies, acudeix a presentacions i enguany ha sigut per segona vegada presentadora de la Regina de Festes. Una riquesa per al seu poble, Nules.