Un Bisbe exiliat a la vila de Nules

El dia 1 de novembre de l’any 1700 moria, sense deixar fills, el rei Carles II. Espanya es va vore abocada a una llarga guerra civil, dividint-se els seus pobles en dos bàndols que recolzaren als dos pretendents a la Corona: Felip de Valois, nét del Rei de França i l’Arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria. Als seguidors del primer se’ls co­neix com a botiflers i als del segon com a maulets.

En esclatar la guerra, el Regne de València va quedar en mans de Felip de Valois, però la majoria dels pobles valencians s’havien decantat cap al bàndol de l’Arxiduc. Al mes d’agost del 1705 les tropes austracistes desembarcaren a Dénia, i al setembre següent ocuparen la ciutat de València. A partir d’aquest fet la pràctica totalitat del Regne reconegué l’Arxiduc com a Rei, amb el nom de Carles III. La nostra vila, encara que en ocasions va mantindre actituds ambivalents, des del pri­mer moment va ser una de les poblacions valencianes que més recolzaren Felip V. Quan entraren les tropes de Carles III a la ciutat de València donaren «orden de destierro contra los partidarios del Borbon, a quienes apodaba el pueblo con el moquete de Botiflers, prohibiéndoles detenerse en Sagunto, Puzol y Nules, por ser estos tres lugares los que mas se señalaron en la fidelidad al Sr. Felipe V».

Així mateix l’any 1706, mentre les poblacions de la Plana anaven decantant-se per l’Arxiduc Carles, les tropes borbòniques es varen refugiar a Nules. El Comte de Peterborgough ens dóna testimoni que «la vila de Nules ha estat la vila de tot el Regne que mes s’ha oposat als interessos d’aquest Princep Carles III». Fou per tant necessari ocupar-la, cosa que si bé havia estat possible en altres viles amurallades de la comarca, com Vilareial o Borriana, amb la nostra vila no es presentava com a empresa fàcil, ja que Nules estava fortificat amb torres regulars, tenint bones muralles que estaven ben cuidades. Degut a les dificultats que açò representava es va amenaçar als pobladors de Nules de passar la vila a sang i foc, conforme havia fet l’exèrcit de Felip V amb Vilareial. Davant de l’amenaça, la vila es va retre a les tropes de Carles III, obrint-li les portes. El reconeixement de la Fidelitat i Lleialtat de Nules a la causa borbònica està testimoniat pels privilegis que Felip V va donar a la nostra vila, i que es custodien a l’Arxiu Històric.

És segurament per aquesta fidelitat i per la seguretat que donaven les muralles de Nules, que en ser desterrat de Catalunya el Bisbe de Tortosa va escollir Nules com a lloc on passar el seu exili.

A les Corts catalanes celebrades a Barcelona l’any 1706 es va apro­var el següent capítol: «Per quant los que son verdaderament catalans del present Principat son exclosos de obtenir dignitats, beneficis eclesiastichs y rendes de Arago, Valencia, Castella y altres provincies y regnes, per lo qual es molt rahonable que las dignitats y rendas eclesiasticas del present Principat, sols las obtingan y alcansen los que son verdaderament naturals y propis fills del present Principat, o fills de aquells». Amb aquesta disposició es prohibia exercir dignitats ecle­siàstiques a Catalunya a aquells que no fossen catalans.

El Bisbe de Tortosa era castellà i havia estat expulsat de Catalunya l’any 1705 per ser partidari del Felip V. En un principi es va recollir a la vila de Castelló de la Plana, però en caure el Regne de València en mans de les tropes de l’Arxiduc va fugir a Castella. Un cop recuperat el Regne per les tropes borbòniques va tornar, instal·lant-se a la nostra vila, fins que a l’any 1708, en ser recuperada Tortosa per les tropes de Felip V, va tornar a la seu d’aquella ciutat.

Al llibre de baptismes corresponent als anys 1692-1715, f. 182, de l’Arxiu Parroquial de Nules hi ha, com a testimoni del fet, la següent nota:

«Por el año de mill setezientos y cinco, estando la ciudad de Tortosa ocupada por las armas del Rey de la Gran Bretaña, en nombre del Señor Archiduque Don Carlos de Austria, fue expulso y preocupado con tem­poralidades, con expresa orden de una Junta Eclesiastica de Barcelona, formada por orden del dicho Señor Archiduque, el Ilustrissimo y Reverendissimo Señor Don Silvestre Garcia Escalona, Obispo de Tor­tosa, natural de Almonazit de Toledo; fue su salida de dicha ciudad, retirandose a la villa de Castellón de la Plana que estava a la obediencia de su Magestad el Señor Phelipe Quinto, por no bolver las espaldas, como buen pastor, a sus pobres quexas.

Despues, perdida Valenzia y todo el Reyno, se fue a Castilla, cumpliendo con la mas fina lealtad de vasallo a su legitimo Rey jurado. Estubo en el lugar de Vallecas, y otras partes, mas de 18 meses, asta que restaurado Valenzia, se paso su Ilustrissima a esta villa de Nules, de su Diocesis, donde residio mas de un año; zelebro tres vezes Ordenes Ge­nerales; administro el Santo Sacramento de la Confirmacion en varias ocasiones, assi a los niños de las Valles de Uxo, Moncofa, Mascarell y Villavieja; consagro los Santos Oleos en la parroquial de esta dicha villa de Nules el Jueves Santo de 1708, quando se pone esta nota. Despues, restituida Tortosa a su legitimo dueño el dia 11 de julio, a pocos dias, dispuso su Ilustrissima el viaje a aquella capital e iglesia cathedral de su Diocesis».

FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRÀFIQUES:

VOLTES Bou, P.: Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria. Barcelona, 1963.

A.P.N.: Llibre de Baptismes, anys, 1692-1715.

Biblioteca Universitària de València: manuscrit núm.: 460.

COMTE DE PETERBORGOUGH: Relation de ce qui c’est passé en Espagne sous la conduite de Mylord Comte de Peterborgough avec la campagne de Valence, Amsterdam, 1708, pp. 79-80.