Vicent Lucas Romero, llaurador de Nules, soldat en la Guerra de Marroc

(Recordeu que podeu veure les imatges en gran fent clic sobre elles)

El company Miguel Ángel Sanz Juliá ens lliura un paquet de documents sobre el nuler Vicente Lucas Romero, fill de Vicente i Vicenta, nascut el dilluns 20 de maig de 1889, llaurador de professió, que va servir en l’exèrcit espanyol durant els millors anys de la seua vida i va assistir a combats al Marroc en diferents fronts, en l’anomenada Guerra del Kert. Suposem que Vicent seria un jove de família llauradora i pobra, perquè els rics podien pagar perquè anara un altre per ells. Nombrosos joves dels nostres pobles van haver de fer el servei militar de quatre anys en el front, en condicions duríssimes. Tanmateix, pareix que esta situació, de la que encara hi ha testimonis indirectes (de fills i nets), no ha deixat memòria entre nosaltres.

Entre 1909, quan s’inicien les primeres revoltes, fins a 1926, l’Estat espanyol va fer la guerra a Marroc -tot i que oficialment la Guerra del Rif, d’Àfrica o del Marroc va durar de 1920 a 1926.

Reproduïm les fotos del baixell Ausias March en què va embarcar, i el diploma que acredita la jura de bandera a Valencia el dimecres 26 d’abril de 1911.

Diumenge 17 de setembre d’eixe any embarca cap a Melilla; dissabte 14 d’octubre participa en el combat d’Yshafen, on va morir el cap de les milícies marroquines, Mohamed El Mizzian, i en altres accions de guerra contra els cabilencs.

Dissabte 20 de juliol de 1912 surt cap al port de Melilla on eix cap al d’Algeciras, d’ahí embarca fins a Valencia i poc després passa a Barcelona a prestar el servei de vigilància i protecció de vies fèrries amb motiu de la vaga de ferroviaris, on es queda fins al diumenge 20 d’octubre. Torna per ferrocarril a València on es queda de guarnició fins al dilluns 25 de novembre, en què li donen llicència trimestral.

Divendres 13 de juny de 1913 es reincorpora a files i divendres 18 de juliol embarca de nou cap Algeciras. Li donen la Medalla de Melilla i la Creu Roja del Mèrit Militar per mèrits en les campanyes de Melilla dels anys 1911 i 1912.

Continua prestant servei de campanyes en distintes posicions durant la resta de l’any.

En alguna data de 1914 el passen a la reserva activa fins que en 1921 li donen la llicència definitiva.

Vicent va servir com a soldat de segona en el Regiment d’Infanteria de Guadalajara, veiem el seu nom en la pàgina 28 del Diario Oficial del Ministerio de la Guerra de dimecres 2 de juliol de 1913, que s’adjunta com a document en format PDF. En este exemplar es comunica que li donen la Medalla de Melilla, que es pot veure fotografiada. No pensem que es va condecorar només a uns pocs valents: a la Gaceta es lligen els noms d’uns 5.000 militars entre soldats de primera i de segon, músics de 1a, 2a i 3a; mestres de banda, sergents de banda, educants, tambors, cornetes, cabos, sergents, mestres d’armes de 1a, 2a i 3a; ferrers de 1a i 2a, i “altres”. El document inclou molts detalls curiosos, com per exemple el nombre de culleres, forquetes i ganivets de plata que anaven destinats a la secció d’oficials de l’Hospital Militar, o les flassades, fundes de coixí, etc. Es pot accedir al document ací: 

Context

Vicent Lucas Romero, segurament ja ben acostumat a utilitzar el lligó, a treballar a l’arròs, a la taronja i a l’horta, té la mala sort d’incorporar-se a files en 1911, en un moment en què França anava a cedir a España (en 1912) part del protectorat de Marroc, la franja nord del país, que incloïa la regió muntanyosa del Rif. El soldanat del Marroc es quedaria sota domini francès per efecte del Tractat de Fes, i suposaria la culminació del procés colonial en esta regió. Com a protectorat es mantenien simbòlicament algunes estructures dels poders locals, amb el sultà com a màxima autoritat.

Però des d’abans de la signatura del tractat de protectorat, les tropes espanyoles es van trobar focus de rebel·lió, com la que va protagonitzar Mohamed El Mizzian, que va morir en la batalla d’Yshafen, en la que va participar Vicent.

Quan l’ocupació va començar a fer-se efectiva, sorgí un altre focus rebel, llavors a Yebala (regió que va des de la façana atlàntica fins a la vora del Rif i a la que s’hi troba Tetuan, la capital del protectorat), capitanejat per Ahmad al-Raisuni, senyor d’Arcila i la costa atlàntica, i que s’allargà fins al 1919. Les misèries de la Guerra del Rif són ben conegudes, des de les posicions espanyoles en les fortificacions o “blocaos”, on els soldats eren víctimes quan anaven a per aigua, fins al conegut Desastre d’Annual (divendres 22 de juliol de 1921, on moriren 8.000 soldats espanyols i que va fer caure el govern), els bombardejos de l’aviació sobre la població civil o l’ús de la guerra química sobre la població, els mercats i els rius.

El descontent amb aquella guerra absurda, les revoltes socials i la contestació, també a Nules, és tema per a seguir investigant.