L’objectiu dels museus presents i futurs no ha de ser representar a l’Estat, sinó recrear el passat d’éssers humans singulars; de les mateixes persones que han bregat sotmeses a opressions implacables durant centenars d’anys. (…)
El futur dels museus està dins de les nostres pròpies cases.
Del “Modest manifest pels museus” (2012). Orhan Pamuk
Nules-pèdia / Museu de memòria oral de Nules, és un arxiu digital dividit en dos parts. D’una banda, la Nules-pèdia vol ser un recull enciclopèdic tant dels sabers acadèmics sobre el nostre poble (història, tradicions, medi ambient…) com populars; un recull a escala humana permanentment accessible, obert, viu i dinàmic, sempre en construcció. Tot el coneixement acumulat es converteix en Patrimoni del poble.
D’altra banda, i a diferència d’altres arxius similars, es proposa un Museu de memòria oral autobiogràfica, que recull dades de la vida quotidiana de les persones que han construït el poble i que el viuen dia a dia. Històries no escrites als llibres, que són tan importants com la història oficial, i que, a més a més, esdevenen eines per a construir una identitat col·lectiva, que “fan poble”.
La Nules-pèdia / Museu de memòria oral, pren partit per un tipus de micromuseologia que construeix allò comú des de les històries particulars, des de la mateixa humanitat de les persones que constitueixen Nules. I a on ningú no es queda fora.
Per a que la Nules-pèdia / Museu de memòria oral estiga viva demanem l’aportació generosa de totes i tots: documents, fotografies, relats, històries de vida, etc.
S’hi publicaran tots els documents (textos, fotos, vídeos, catàlegs, etc.) que se’ns facen arribar atenent a criteris de rigor i qualitat. Un Comitè de redacció establirà eixos criteris i farà la selecció quan siga necessari.
Volem que Nules-pèdia siga una contribució a la cultura i la identitat del Poble.
Quin model de Museu de memòria?
La cita de dalt, de l’escriptor turc Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura 2006, obri l’explicació d’intencions del Museu da Pessoa (‘Museu de Persona’) de Sao Paulo, un dels pioners (1991) en la recuperació de la memòria oral autobiogràfica, replicat després als EUA, Portugal i Canadà. La memòria oral va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni immaterial de la humanitat el 2003.
Al País Valencià comptem amb una experiència important en l’àmbit de la Memòria oral: el Museu de la Paraula o Arxiu de la Memòria Oral Valenciana, http://www.museudelaparaula.es/web/home/, que depén del Museu d’Etnologia de València, acompleix la seua funció de registre del patrimoni etnològic, de la identitat fixada en criteris de pertinença, oficis, etc. Són entrevistes a gent major que conserven la memòria d’un altre món, un món amb una identitat recognoscible.
El model del Museu de la Paraula és important, però tanmateix nosaltres proposem el model encetat pel Museu da Pessoa (http://www.museudapessoa.net/pt/home) nascut a Sao Paulo, Brasil, el 1991, i que s’autodefineix com un museu virtual i col·laboratiu d’històries de vida. El Museu de Persona va exportar el seu model a Canadà, els EUA o Portugal, però d’una o altra manera ha servit de patró per a cibermuseus de la memòria oral i el patrimoni immaterial arreu del món.
El que proposem en aquest cas és un cibermuseu innovador, únic al nostre territori i pioner entre les experiències internacionals en micromuseologia, que reculla les històries de vida d’aquest poble, organitzant-les segons distints criteris: l’edat, el gènere, els sectors productius (el secà, el ressò de la marjal, el món de la citricultura, el de la indústria…), la memòria de distintes institucions, les successives immigracions nacionals i internacionals, etc. Totes les vides són precioses i totes caben al nostre Museu.
Es tractarà d’un museu obert, organitzat per col·leccions el més poroses possible, on tothom puga fer la seua aportació personal o col·lectiva en qualsevol moment, amb algunes institucions locals vinculades per fer-se’n càrrec de la seua gestió, incloent escoles i instituts.
El resultat serà un treball sobre memòria oral i patrimoni immaterial que puga fer-se càrrec també d’objectes i documents, d’història i etnologia, imatges i vídeos, que assolisca una identitat col·lectiva fluïda, viva i incloent.
Equip tècnic
Este projecte no es podria desenvolupar sense un equip tècnic competent. Este equip està coordinat per Nelo Vilar i Herrero i Laura Yustas Martínez, i compta amb un Grup de Recolzament format per persones del poble.
Nelo [Manuel] Vilar Herrero és Doctor en Belles Arts per la UPV, Màster en Humanitats per la UOC, especialista en sociologia crítica de la cultura. És un conegut investigador, editor i pioner en l’àmbit dels museus virtuals, gestor cultural independent, coresponsable de https://artanapedia.com/ o http://nulespedia.com/, assessor en projectes de memòria oral autobiogràfica per a Medialab Prado (Madrid). És coautor d’alguns assajos importants en l’àmbit de la museologia virtual: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2241/1959, o https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/05_documents_i_recursos/02_jornades_estudis_legislacio/02_jornades_recerca_patrimoni/Jornades_etnologia/4sJNPE_docs/SD_1-5_Museu_Val.pdf
Laura Yustas és Doctora en Belles Arts, investigadora en l’àmbit de la cultura contemporània, especialista en gènere, gestora independent. Ha format part de grups d’investigació com Las Lindes, gestionat pel Centro de Arte 2 de Mayo de Madrid; i ha gestionat diversos projectes culturals en espais com el Centre del Carme i el Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.
La coordinació es va iniciar des del col·lectiu Heterotopia Centre d’estudis d’innovació per a la participació.
