Fusters i portes de Nules

Un projecte de Julià Clausín que inicia el reconeixement dels fusters ebenistes de Nules i que converteix els nostres carrers en una exposició viva d'artesania de la millor qualitat. Un treball singular que esdevé homenatge a aquells artesans virtuosos.

L’Estany de Nules: història, descripció i catàleg de flora i fauna

L’Estany és la llacuna litoral de Nules, declarada Paratge Natural des de 2004, que forma part del catàleg de Zones Humides des de 2002. Esta publicació s’ocupa de la seua importància històrica per al poble, de la seua descripció com a ecosistema i de proveir-nos d’un catàleg fotogràfic de flora i fauna.

Nules amurallat (segles XIII, XVII i XIX)

A partir de tres textos de Vicent Felip Sempere hem fet una reconstrucció amb Google Maps que ens permet fer-nos una idea de com estaven situats els comerços, els carrers o els pous en diferents moments de la història del poble.

Còlera morbo a Nules en 1885

Les històries i les terribles xifres de l’epidèmia del còlera morbo de 1885, que a Nules s’acarnissaren especialment: més de 400 contagis, dels que van faltar més de 250 persones.

Vicent Felip Sempere (1981): «La vila de Nules i la pesta de l’any 1647»

«La vila de Nules i la pesta de l'any 1647» és un text del nostre Cronista, Vicent Felip Sempere, publicat originalment en 1981, que descriu les actuacions que es prenien a Nules per evitar les epidèmies de pesta al segle XVII. El text, interessantíssim i rigorós, adquireix actualitat en el context d’una pandèmia inaudita per a totes i tots, i ens mostra que fa prop de 500 anys, com ara mateix, la millor prevenció era l’aïllament.

Luis Casaus, mestre, militant de la Creu Roja

Amb Luis Casaus Dualde (1948) parlem de la seus història de vida, de la seua formació i del seu treball com a mestre, de la seua família, de la mar de Nules que ens il·lustra meravellosament, i de la Creu Roja, que ara mateix és bona part de la seua activitat i de la seua il·lusió.

Relats de dones a Nules i Mascarell

Fragments de 20 entrevistes fetes a 23 dones per al Museu de Memòria Oral Nulespèdia, en què accedim a un món de treballs, de relacions i de solidaritats que ha estat generalment en segon pla. Els fragments seleccionats no pretenen definir a les entrevistades. S’han elegit pensant en el conjunt, en mostrar una pluralitat de vivències pròpies de les dones: des de l’experiència de la Guerra Civil i la postguerra a la vida social i familiar, de l’associacionisme al treball i a l’estudi, entre altres.
Foto: Demian Guignard

Sole Arnau, filòsofa i sexòloga

Sole Arnau (1971) ens parla de bioètica, de drets humans, de feminismes, d'activisme de i des de la diversitat funcional, i de les figures laborals de l'assistent personal i de l'assistent sexual. Una entrevista molt completa que ens apropa a una visió actual i necessària sobre el debat entorn dels drets de les persones amb diversitat funcional.

Fotos de la mar de Nules (II). Anys 50 i 60

Segona part de la col·lecció de fotografies de la mar de Nules reunida per la comissió tècnica Platges de Nules. Este bloc inclou fotos i postals dels anys 50 i 60. Els comentaris a les imatges s’han confeccionat de nou amb la participació dels Tallers de Memòria del CEAM.

Noulas [números 1 a 179: 1969 a 1984]

Ampliem la col·lecció digital de Noulas, 'Boletín Mensual de Información Municipal', fins al número 179 (1969-1984). Una col·lecció valuosa que continuarem ampliant gràcies al material que conserva la Biblioteca Municipal i que dóna molta informació sobre el poble.

Fotos de la mar de Nules (I). Primera meitat del segle XX

Publiquem la primera part d’una col·lecció de fotografies de la mar de Nules reunida per la comissió tècnica Platges de Nules. Este primer bloc inclou fotos i documents anteriors a 1936 i fotos dels difícils anys 40. Els comentaris a les imatges s’han confeccionat amb la participació, una vegada més, dels Tallers de Memòria del CEAM.

Vicent Montagut, fantasia i records d’infància

Vicent Montagut ens parla de la seua infantesa a Nules durant els anys 40-50. Recorda els jocs al carrer, la fantasia al voltant dels Reis, els regals, les primeres experiències a l’escola i altres moments en que es barreja la tendresa dels xiquets amb una forma de viure al carrer que hui ha canviat dràsticament.

Glòria Alagarda, l’última generació que ha jugat al carrer

Glòria Alagarda (1983) compara la seua vivència del Nadal, dels joguets i dels jocs al carrer i a altres espais amb la de les seues xiquetes. És una entrevista també curteta i molt interessant per l’explicació de la relació que -com a xiqueta- va tindre amb el xicotet comerç del poble i pels grans canvis que hi ha hagut en este sentit en les últimes dècades.

Pepe Flich. Llibreria, papereria i joguets

José Flich Felip, 'Pepe Flich' (1944), ens parla de la seua relació personal i professional amb els joguets, dels que va tindre una coneguda tenda durant 24 anys. Ens conta els detalls de l’ofici amb nombroses anècdotes sorprenents.

Testimonis de jocs i joguets

Anècdotes i vivències d'onze persones del poble i reflexions d'un investigador de la Vall sobre els canvis en la celebració dels nadals, en els joguets i en els jocs típics de la infància. Un recorregut per la visió que cada generació ha tingut sobre els i les més xicotetes de la casa.

Rodacarrers extramurs de l’A.C. La Corretjola

Primer 'rodacarrers' organitzat per l'A.C. La Corretjola per la zona d'extramurs com a part de les Festes Alternatives d'agost de 2019: carrer de la Mare de Déu del Carme, carrer Sant Agustí, carrer Calderón de la Barca i carrer Sant Carles.

Soledad Felip Cases, vivències de ‘Solita la Bordaora’

Soledad Felip Cases (1933) ens parla, entre altres coses interessantíssimes, de la seua infància marcada per la mort de son pare i per la guerra civil; del seu ofici de bordadora i de la vida junt al seu marit, Manolo González, professional del futbol.

Vicentica Martínez, ‘la Cala’, vius records de la vida a la Mar de Nules

Vicentica Martínez, ‘la Cala’, (1930) ens transporta a la seua joventut de postguerra en la Mar de Nules. Amb un relat carinyós i ple de detalls interessantíssims ens explica com jugaven en les casetes, com s’allotjaven, els rituals del berenar de diumenge i curiositats que ara criden l’atenció, com fins a quin punt és recent el costum de prendre el bany o com ha canviat la moda en qüestió de banyadors.

Balbi Puchol, mestra, presidenta de Manos Unidas i defensora de la Igualtat

Balbi Puchol (1950) va nàixer a Xilxes, però es mire per on es mire, la seua vida no pot estar més arrelada a Nules. En una conversa divertida i molt interessant ens conta un poc de la seua vida docent a infantil -els últims 31 anys al CEIP Lope de Vega- i de la gran quantitat d’activitats que ha fet dins i fora de l’escola en eixos anys. Les seues conviccions la van portat a implicar-se en les vagues educatives dels anys 80 i també a fer treballs voluntaris en causes socials com la Creu Roja, Manos Unidas o el Consell de la Dona.

Programes de festes

Carlos Gómez Mechó ha digitalitzat alguns dels últims programes de les festes de la vila i de la Soledat, ara aprofitem per a compartir este material en una publicació en la que podeu consultar les activitats, però també veure les fotos antigues que les acompanyen des dels anys 80 i que ens parlen de la vida del poble

Josep Romero i José Navarro, sobre l’A.C. la Corretjola

Josep Romero i José Navarro, vocal i president, respectivament, de l’A.C. la Corretjola, ens parlen de la intensa i creativa activitat de l’associació des dels seus començaments, en l’àmbit de la gestió cultural, del patrimoni o dels projectes cívics. El llistat inclou grans esdeveniments com el Nules Sona o el festival de curtmetratges FesOh!Curt, però també la gestió de les Festes Alternatives, el projecte d’amistat Nules-Nulles, el Passallibres, la Poetapa, el Rodacarrer, les competicions de la Fallera Calavera, els debats electorals, les conferències, la Colla de Cabuts, el grafiti, la Nit dels Farolets i un etcètera quilomètric.

Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló

Marisol González Felip publicà en 2000 un llibre intitulat 'Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló', un recull de més de 1000 frases fetes, populars encara a la comarca de la Plana Baixa i més enllà. Un luxe fet amb molt de rigor que comunica molt més que informacions lingüístiques.

Vicent Bamboí, una vida als jutjats

Vicente Palau Bamboi (1934), treballador de jutjats ¡des dels 7 anys!, ens parla de la seua joventut a Nules i del seu treball en l'àmbit de l'administració de justícia durant tota una vida.

Justo Poveda, memòries de migració i treball

Justo Poveda Millán (1947) va vindre a Nules amb els seus pares en plena postguerra. Ens parla de la seua vida familiar com a immigrant i de la seua vida laboral, en anys de grans canvis socials i econòmics.

Amparo Ibáñez, encarregada d’almacén

Amparo Ibáñez, que va ser encarregada en distints 'almacens' de taronja, ens parlar de la faena com es feia antigament, i de les relacions laborals i humanes entre les treballadores.

Encarna Coronado i Lola Rodríguez: Associació d’Ames de Casa

Encarna Coronado i Lola Rodríguez, presidenta i secretaria respectivament de l'Associació d'Ames de Casa de Nules, ens parlen de la seua associació i de la gran activitat social i cultural que realitzen. Descobrim a més la creativitat del seu treball i l'altíssim nivell de les seues propostes, com la festa de la Clemenules, la Fira Gastronòmica i d’Intercanvi Cultural de persones de diferents països del món, o la festa de pre-Cap d’any.

Paco Colau, un imprescindible del poble

Hem entrevistat a Paco Colau (1945), tan volgut i conegut al poble que no necessita presentació. Paco ens parla de la seua vida, del seu treball repartint diaris, de les seues festes preferides i de molt més.

Col·lecció de fotos de Ramón Capella Herrero

Ramón Capella Herrero (1924) ens ha deixat accedir a una fabulosa col·lecció fotogràfica que posa en imatges més d'un segle d'història familiar, organitzada cronològicament i temàticament. Amb la seua ajuda les oferim com un relat individual però també col·lectiu, amb el poble com a context necessari.

Exposició ‘Nules, 1938: un poble a foc i plom’

Sumem al nostre arxiu el material de l'exposició que es va presentar a les Jornades 'Nules, 1938: un poble a foc i plom' (23 a 25 de novembre de 2018), que oferia molta informació històrica i gràfica sobre el pas del front de la guerra civil pel nostre poble.

Felipe Sales Herrero, pintor

Recuperem la figura i l'obra del pintor Felipe Sales Herrero (1891-1978), que es recorda a Nules com a pintor però també com a professor de dibuix i pintura de molts aficionats. Reconstruïm la seua trajectòria vital i iniciem un espai de recuperació de la seua obra i la seua memòria.

Comentaris a les fotos sobre Tradicions i festes arreplegades per Tomàs Miralles

"Festes i tradicions", quarta part de "Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica de Tomás Miralles Villalba" amb comentaris extrets dels quatre “Tallers de documentació d’imatges” que vam realitzar amb els Tallers de memòria que s’imparteixen al CEAM. L’objectiu era documentar amb els testimonis directes les fotos arreplegades per Tomàs Miralles, sobre les que hi havia poca informació.

Ramón Capella, la cara humana de l’administració de justícia

Ramón Capella Herrero (1924) ens parla de la seua vida laboral començant per la seua habilitat amb la mecanografia i seguint pels 40 anys de treball als jutjats de Nules. Mentrestant, anècdotes familiars i laborals que retraten tot un altre món, molt més proper.

Sergio Salueña, xiquet de la Guerra exiliat en la URSS

Sergio Salueña Salueña (1932) parla de la seua vida com a xiquet de la Guerra, de l’exili a la URSS en 1938, de la vida laboral com a enginyer aeronàutic entre Rússia i Cuba, i de la seua jubilació a Nules. També parla de son pare Antonio Salueña Lucientes alias “Pintamantas” conegut pilot republicà i de sa mare, Eloísa Salueña.

Visita al patrimoni militar de la guerra civil

El diumenge 25 de novembre de 2018 vam gravar en vídeo la visita al patrimoni militar republicà i franquista de la Guerra Civil en el terme Nules, seguint la xerrada erudita de Carlos Mallench.

Comentaris a les fotos d’Oficis arreplegades per Tomàs Miralles

En novembre de 2018 vam realitzar quatre “Tallers de documentació d’imatges” amb quatre grups dels Tallers de memòria que s’imparteixen al CEAM. L’objectiu era documentar amb gent major les fotos arreplegades durant anys per Tomàs Miralles, de la que hi havia poca informació.

Sobre la devoció i les festes de la Mare de Déu de la Soledat

Oferim tota la informació disponible sobre la devoció i les festes a la Mare de Déu de la Soledat, començant per una entrevista al grup de Capelleres i seguint per textos que recullen les creences populars sobre la Soledat i per la recerca erudita del Cronista de la Vila, Vicent Felip Sempere.

“Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules”

"Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules” parla de la importància que la Mare de Déu ha tingut des de la fundació de Nules (la primera església va estar dedicada a ella, des del segle XIV), de l’origen de la festa i la imatge de la Soledat, incloent una revisió de la llegenda de l’autoria de Gaspar Becerra, la construcció de la Capella de la Soledat en el segle XVIII i les raons de l’establiment de la festa en el mes d’octubre; de com va ser que la Mare de Déu esdevinguera Patrona del poble en 1898; de la recuperació de la Capella i el rellançament de la festa gràcies a Mn. Trinitari Mariner i després a Mn. Antoni Bartomeu; i finalment de les peripècies ocorregudes en la II República i en la Guerra respecte de la Capella i de la pròpia imatge, que va estar amagada durant tota la contesa.

Lola González Montolío, poetessa

Entrevistem a Lola González Montolío (1945). Lola és poetessa, és la persona que més vegades ha estat guanyadora dels Jocs Florals de Nules i té una producció poètica extensa i molt interessant.

José Jaime Canós, un llaurador que ha exercit la medicina

José Jaime Canós (1953), “un llaurador que ha exercit la medicina” amb un carrer de Nules al seu nom, ens parla de la seua vida amb tota franquesa, de la seua intensa activitat cívica, del dolor de la seua malaltia i de les tres decisions imprevistes que han marcat la seua vida: l’exercici de la medicina, la pertinença a l’Opus Dei i el matrimoni amb Griselda Conesa.

Paco Sorribes, químic, regidor, cap de bombers

Paco Sorribes Mechó (1952) ens parla de les dificultats que hi havia per a estudiar en Nules durant els anys 60. Conta la seua vida laboral, el seu paper com a regidor en les dos primeres i apassionants legislatures de la democràcia i el seu treball com a Cap de bombers en un flamant Consorci en què s’havien de crear de zero tots els serveis.

Testimonis de la Guerra civil a Nules i Mascarell (versió 2018)

Mosaic de vivències i records de la Guerra civil a Nules i Mascarell composat per fragments d'entrevistes de Nulespèdia. És un relat incomplet en forma de pel·lícula que recull la part d'eixes històries de vida referida a la Guerra. Parlen persones que en eixe moment eren xiquetes i xiquets de 10 anys o menys.

La festa de les «enramaes»

"La festa de les enramaes de la Mare de Déu" és una tradició del poble de Nules celebrada fins als anys 60 i de què van haver dos edicions en 2007 i 2008. En ella es creaven vistoses peanyes amb arranjaments florals i figures al·legòriques a la Verge, i es treien en processó pels carrers del poble els diumenges de maig. Reproduïm textos però també una col·lecció fotogràfica asombrosa.

Marisol Ballester, presidenta de la Caixa Rural

Marisol Ballester, la primera dona en presidir una Caixa Rural en l’àmbit de l’Estat, ens conta tot allò que cal saber sobre la Caixa Rural de Nules: el seu passat quasi centenari des que era un Sindicat catòlic, la seua funció social, la relació amb el món agrícola i l’estat actual després de la crisi i de totes les fusions bancàries.

Aproximació a la Fundació del Sindicat Agrícola de Sant Josep de Nules

"Aproximació a la Fundació del Sindicat Agrícola de Sant Josep de Nules" és un text de Vicent Felip Sempere que conta els orígens del Sindicat que donaria lloc a la Caixa Rural i a la Cooperativa Agrícola, en un context històric extremat i convuls, amb documents i fotografies sorprenents.

Rafael Escrig, la fotografia com a testimoni de la història del poble

Rafael Escrig (1958) és fotògraf professional a Nules. Va aprendre l’ofici amb son pare, Rafael Escrig Arnau, i junts han estat testimonis privilegiats de quasi un segle d’evolució de la fotografia al poble. Ens parla de son pare, de la seua experiència com a fotògraf i de la importància de la fotografia en la narració de la història íntima i comuna de les persones.

Julià Clausín i l’arribada dels hippies

Julià Clausín (1954) ens parla del pas de 300 hippies per Nules a la tardor de 1979, els incidents, els prejudicis i els mites que va provocar. Adjuntem també els reportatges de la revista Interviú («Nules, la guerra de la sífilis») i de la revista Aigües Vives («"Pasotas" i collidors"»), el primer de caire sensacionalista i el segon rigorós i contrastat.

Rosa Abad, la vida al voltant de la “Pensión Milagros”

Rosa Abad (1944) ens conta com era la vida al voltant de la “Pensión Milagros” dirigida per les seues ties Amparo, Milagros i Fina Mechó Valentín des de la seua apertura, al mateix temps que el Teatro Alcázar, fins al seu traspàs l’any 1974 aproximadament. És un relat sobre les estretes relacions generades entorn d’este espai de trobada fonamental en la història de Nules.

Vicent Oliver, maquinista, operador de cine

Vicent Oliver (1929) ha sigut operador de cine, maquinista en pous de reg o conductor del famós rul·lo de l’Hermandad. Ací ens parla de la seua intensa vida de treballador, des de les vivències de la Guerra fins a totes les peculiaritats de la vida laboral.

Flora Escrig, joventut a l’Alcázar

Flora Escrig (1943) es cria al carrer Major de Nules, entre el bar de la Pelaora i el glamur del teatre Alcázar. Ens parla de la Fira i del baret que hi posava son pare, i de diferents tradicions i costums, moltes de les quals han desaparegut sense deixar rastre.

Col·lecció de fotos de Flora Escrig Meroño

Flora Escrig Meroño era neboda de Rafael Escrig, el recordat fotògraf, pare de l’actual Rafael Escrig (es parla d’ella amb molt d’afecte a l’entrevista a Martín Pérez, “Foto Pérez”), d’ahí que tinga una gran col·leció de fotografia familiar d’altíssima qualitat

Museu Etnològic Col·laboratiu (M.E.C.)

Construïm el Museu Etnològic Col·laboratiu (M.E.C.) amb les aportacions de l’alumnat de les escoles i l’institut, que treballen amb la idea de “l’objecte en desús”. La seua col·laboració inclou explicacions senzilles, fotos, vídeos o àudios. El resultat és dinàmic, viu i graciós.