Catálogo Museo de medallística Enrique Giner

Sobre la devoció i les festes de la Mare de Déu de la Soledat

Oferim tota la informació disponible sobre la devoció i les festes a la Mare de Déu de la Soledat, començant per una entrevista al grup de Capelleres i seguint per textos que recullen les creences populars sobre la Soledat i per la recerca erudita del Cronista de la Vila, Vicent Felip Sempere.

"Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules"

"Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules” parla de la importància que la Mare de Déu ha tingut des de la fundació de Nules (la primera església va estar dedicada a ella, des del segle XIV), de l’origen de la festa i la imatge de la Soledat, incloent una revisió de la llegenda de l’autoria de Gaspar Becerra, la construcció de la Capella de la Soledat en el segle XVIII i les raons de l’establiment de la festa en el mes d’octubre; de com va ser que la Mare de Déu esdevinguera Patrona del poble en 1898; de la recuperació de la Capella i el rellançament de la festa gràcies a Mn. Trinitari Mariner i després a Mn. Antoni Bartomeu; i finalment de les peripècies ocorregudes en la II República i en la Guerra respecte de la Capella i de la pròpia imatge, que va estar amagada durant tota la contesa.

Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica. Tomás Miralles Villalba. Quarta part

Publiquem "Oficis", tercera part de "Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica de Tomás Miralles Villalba". Esta part és la més breu, però és molt interessant perquè recull imatges d'oficis

Lola González Montolío, poetessa

Entrevistem a Lola González Montolío (1945). Lola és poetessa, és la persona que més vegades ha estat guanyadora dels Jocs Florals de Nules i té una producció poètica extensa i molt interessant.

Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica. Tomás Miralles Villalba. Tercera part

Publiquem "Oficis", tercera part de "Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica de Tomás Miralles Villalba". Esta part és la més breu, però és molt interessant perquè recull imatges d'oficis i dóna molta informació sobre com ha canviat la vida al poble.

José Jaime Canós, un llaurador que ha exercit la medicina

José Jaime Canós (1953), “un llaurador que ha exercit la medicina” amb un carrer de Nules al seu nom, ens parla de la seua vida amb tota franquesa, de la seua intensa activitat cívica, del dolor de la seua malaltia i de les tres decisions imprevistes que han marcat la seua vida: l’exercici de la medicina, la pertinença a l’Opus Dei i el matrimoni amb Griselda Conesa.

Facebook