Sinopsi:

Rafael Escrig (1958) és fotògraf professional a Nules. Va aprendre l’ofici amb son pare, Rafael Escrig Arnau, i junts han estat testimonis privilegiats de quasi un segle d’evolució de la fotografia al poble. Ens parla de son pare, de la seua experiència com a fotògraf i de la importància de la fotografia en la narració de la història íntima i comuna de les persones.

Resum / Transcripció:

Rafael Escrig és fill de fotògraf i, per tant, segona generació de fotògrafs a la seua família. Ens conta que la seua vida sempre ha estat lligada a la fotografia i que ara es fa càrrec de l’estudi fotogràfic familiar. En el moment de acabar COU son pare li va dir que podia continuar estudiant i anar a la universitat o dedicar-se a la fotografia. Ens explica que tenia interès en la fotografia i en la biologia, però que finalment es va inclinar cap a la segona i, evidentment, son pare va ser el seu mestre.

LA FIGURA DEL FOTÒGRAF AL POBLE

Els fotògrafs han estat testimonis privilegiats de la història del poble, han estat en els moments fonamentals i els han viscut de prop. Per exemple, van estar quan es va refer el Teatre Alcázar, van fer fotografies de tot el procés des que es va derruir fins que es va tornar a fer.

Càmera de fusta utilitzada pel nostre entrevistat i son pare en els reportatges.

Com que abans els ajuntaments no tenien departament de premsa, eren ells els que feien les fotografies de qualsevol esdeveniment important i després en portaven còpies a l’Ajuntament. Ara no sap si eixe arxiu es conserva o no, però sí que es van encarregar de portar eixes còpies. De fet moltes vegades era l’Ajuntament qui els avisava perquè anaren. Ens conta que ells conserven els negatius de tot, però que per causa dels canvis de temperatura i del pas del temps n’hi ha molts que s’han fet malbé. Així i tot té una habitació només dedicada a l’arxiu, amb documents des dels anys 40. Ara vol començar a fer un treball de digitalització i reorganització de l’arxiu dels anys en què treballava amb son pare [25 min.]. Ens ensenya la càmera de fusta que gastaven per fer fotografia de reportatge sobre plaques de vidre.

És la màquina amb què van fer les fotos per al programa de Regiones devastadas que parlava sobre Nules. Ens explica també com es feien les còpies amb plaques de cristal [25 min.]. Ens conta com han evolucionat els formats fotogràfics i com han anat substituint-se els uns als altres fins a l’actualitat. Ens conta una curiositat: Kodak va deixar de fabricar pel·lícula fotogràfica de 35 mil·límetres durant alguns anys i després va tornar a fer-la, però no perquè hi haguera molta demanda en fotografia, sinó per al cinema.

Exemple de placa de vidre utilitzada amb la càmera de fusta.

TORNEM A L’ESTUDI: FONDOS A LA MODA DE L’ÈPOCA

Rafael ens conta que encara conserva un dels telons que gastava quan estava de moda posar un fondo a la fotografia. Té la imatge d’una església difuminada, en blanc i negre, i el va conservar perquè li agradava especialment. Un dia va decidir tornar a gastar-lo, i ens conta divertit que va decidir guardar-lo de nou quan una dona li va dir que son pare l’havia fotografiat amb ell [30 min.]. En el segle passat els telons s’han utilitzat moltíssim en les fotografies d’estudi i, a més, és un element que està lluny d’estar en desús. De fet encara queden cases com fotoStilFondo que es dediquen a la fabricació de fondos fotogràfics pintats a mà i altres elements per a fotografia d’estudi. Així i tot, la importància de la fotografia digital i el fet que es puguen afegir elements amb l’ordinador està fent que vagen desapareixent poc a poc. Ens explica també que en el segle passat compraven els fondos sobretot a Barcelona, que anava molt endavant en tot allò relacionat amb la fotografia, i que també han anat molt a fer-hi cursos. Ens parla de Montaner, un gran professor i fotògraf que vivia a Barcelona i amb qui va estudiar ell. Per a ell la fotografia és una passió, necessita d’un interés molt fort i requereix molta feina. Diu que en el seu interés per la fotografia va ser determinant el moment en què va veure per primera vegada com apareixia la imatge en el paper en blanc al laboratori de revelat [35 min.].

FOTOGRAFIA ITINERANT, CARNETS DE FOTÒGRAFS, PREU DE LES FOTOS I ALTRES ANÈCDOTES

Ens explica que ell ja no ho ha conegut, però que en temps de son pare sí que hi havia fotògrafs que es recorrien tot Espanya fent fotos amb equips portàtils. Per exemple, n’hi havia que anaven per les platges i revelaven les imatges allí mateix, baix la cortina que tapava la càmera i lliuraven les fotos en el moment. Hi havia fotògrafs d’estudi, de reportatge… cadascú tenia més o menys el seu àmbit.

Ens parla de com ha canviat la part tècnica del seu ofici: òptiques, temps de treball, etc.

Ens explica que abans les persones que es dedicaven professionalment a la fotografia necessitaven carnets específics que els acreditaren com a professionals. Calia acreditació per fer fotografies als diferents esdeveniments [40 min.] com ara la visita del Rei a Nules [1976], però també per a festes i altres moments.

Els fotògrafs documentaven els moments més feliços de les famílies i, per tant, són testimonis privilegiats de la vida familiar i social.

Des de fa dècades hi ha una sèrie de normes sobre des d’on es pot fotografiar a alguns espais com el teatre o l’església. Ens conta que va arribar una notificació del bisbat amb algunes normes per a esdeveniments com les comunions. És un treball que s’havia d’organitzar perquè si hi havia una trentena de xiquetes i xiquets no podia haver una persona fent fotos per cadascú.

Sobre el tema dels preus ens conta que son pare sempre tenia por de pujar els preus per si la gent deixava d’anar a fer-se fotos. Li agradava tant la fotografia que no pensava en el preu, per a ell els diners eren una cosa secundària [45 min.]

Com a tancament de l’entrevista explica que per a ell, com per a son pare, l’interés per la fotografia també ha estat sempre per damunt del preu i que sent que és un privilegi poder viure de un treball que li agrada tant. Ens conta també que quan tenia més temps va presentar-se a concursos de fotografia i fins i tot en va guanyar alguns. Espera poder tornar a fer esta altra fotografia quan tinga una miqueta més de temps.

Rafael Escrig, la fotografia com a testimoni de la història del poble

Nom Rafael Escrig
Data de naixement 1958
Títol Rafael Escrig, la fotografia com a testimoni de la història del poble
Data i lloc de l’entrevista Dijous 28 de juny de 2018, estudi de l’entrevistat
Enllaç https://youtu.be/t0zy-U3UUag
Extracte https://youtu.be/ogJr0Ly_6DQ
Equip entrevistador Nelo Vilar, Laura Yustas
PDF 

0 Comentaris

Fes un comentari

Vol unir-se a la discussió?
Volem que participe!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *