Sinopsi

Ramón Capella Herrero (1924) ens parla de la seua vida laboral començant per la seua habilitat amb la mecanografia i seguint pels 40 anys de treball als jutjats de Nules. Mentrestant, anècdotes familiars i laborals que retraten tot un altre món, molt més proper.

Transcripció

Ramón Capella ens rep a sa casa amb tota l’amabilitat del món i ens parla des de la major franquesa, despullant la seua llarga vida per a totes i tots. El seu testimoni mostra un poble distint, on les relacions humanes arribaven fins a les oficines dels jutjats, i Nules era una comunitat en què l’oficial de l’Administració de Justícia coneixia a totes les veïnes i veïns i tirava una maneta en allò que podia.

-Sap com me diuen?

-Vosté és Ramón Capella.

-Herrero, Ramón Capella Herrero, para servir a Dios y a usted.

-Amb eixos apellidos serà de Nules…

-De les Alqueries!

-Clar, els Capella més de les Alqueries. I Herrero més d’Artana. Quin any va nàixer?

-El 1924, el 10 de febrer. Tinc 59 [95]. Vosté pregunte… Jo, quan vaig nàixer, les dones que venien a vore’m… mira si vaig nàixer xicotet, que les dones anaven a vore ma mare i li feien: “això tira-ho al fem”. Tots ho deien. I en canvi… ma mare no em va tirar, em va cuidar i va patir a muntó per a cuidar-me i mire a on m’ha fet arribar ma mare [risses]. Veu? Doncs açò és el que em va passar. I després jo anava al col·legi de les mongetes i allí vaig fer amistat en les mongetes i tot.

-Allí és a on ara està el CEAM…

-Eso és. Era allí a on estava. I després ahí darrere, tocant a la carretera, també hi havia un col·legi i ahí també he estat jo. I al col·legi que estava prop del calvari… El Cervantes! Allí és a on vaig anar jo fijo, que abans anava a un mestre que li deien Don Conrado Miguel Carreras. I a un altre mestre que li deien Don José, que era el… ‘el gallego’! El mestre gallego, que jo no em recorde ara de l’apellido d’ell.

-L’escola s’acabaria de fer, no? Seria molt recent.

-Pues El Cervantes sí, era nou allò. Però mosatros anàvem allí… i bé. Jo, la veritat, he procurat ser catòlic sempre i en casa pues… a pesar de que mon pare no anava [a missa], pues… tenia amistat en tots els capellans igual. (…) Ah, sí. I entonces quan jo anava a l’escola… també vaig ser… que encara sóc, vaig ser de la Cofradía de Jesús Nazareno[1]. Sí, que jo encara sóc, lo que passa és que ara… [ja no pot participar tant]. Entonces jo, en l’escola vaig dependre… a muntó, la veritat, a muntó. I entonces el mestre me va dir: “tu tens que estudiar”. I jo vaig dir… pues bé. Bueno, antes va vindre la guerra, i quan va vindre la guerra mosatros mos n‘anàrem del poble. I mos ficàrem en una casa de camp que era d’un amic de mon pare. I eixa casa de camp era, com si diguérem, a mitjan del poble i a l’altra punta estava el frente. Érem jovenets i els soldats venien i feien: “els xiquets que no isquen de casa hui, -estàvem en un hort- que hui hi haurà tiroteo”. I mosatros no eixíem de casa. I de tant en tant ens duien… [menjar], feien: “mira, això és menjar per als xiquets”. Érem 3 ó 4 xiquets i ens duien menjar perquè menjàrem també [5 min.].

-Vosté seria un xiqüelo, tindria 14 anys quan va arribar ací el front.

-Jo 12, quan va vindre la guerra, 12. Quan va arribar ací el front sí, uns 14. Érem 2 ó 3 xiquets i mos duien de tot. I després ací, en el poble varen passar moltes coses… Jo tinc un recuerdo molt lleig que no sé si dir-ho. Perquè no és meu…

Ramón Capella, la cara humana de l’administració de justícia

Nom/Cognom Ramón Capella Herrero
Data de naixement Diumenge 10 de febrer de 1924
Títol Ramón Capella, la cara humana de l’administració de justícia
Categories Guerra civil, postguerra, història, infància, Regiones devastadas, oficis, institucions
Data i lloc de l’entrevista Dilluns, 25 de març de 2019, casa de l’entrevistat.
Equip entrevistador Etnograma (Laura Yustas, Nelo Vilar)
Links https://youtu.be/OkGFitBSiak
Extracte https://youtu.be/GCT6fcsFW8s
Transcripció en PDF

Na Isabel Campos Franch, dona de Ramón Capella Herrero

0 Comentaris

Fes un comentari

Vol unir-se a la discussió?
Volem que participe!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *