La festa de les «enramaes»

Nulespèdia acompleix una funció d’arxiu local en un sentit molt ample, que volem que siga el més obert possible. En esta ocasió recollim la informació disponible sobre la tradicional festa de les “Enramaes”, un costum que es va mantindre viu fins als anys 60 i que va viure un intent de recuperació durant dos anys seguits, en 2007 i 2008.

A continuació podreu trobar el següent:

• El text de Vicent Felip Sempere, cronista de la Vila, sobre les “enramaes”.
• Fotos d’algunes “enramaes” entre els anys 40 i 60.
• Informació sobre les dos edicions recents, incloent portades i textos dels futllets, i interessantíssimes fotografies de tot el procés de construcció de “l’enramà” (que suposen una documentació preciosa) i de la seua processó pels carrers del poble.

«Les enramaes de la Mare de Déu». Una tradición religiosa propia de la villa de Nules.

La religiosidad popular es una manifestación más de la fe, y tiene sus raíces en profundas creencias y convicciones religiosas. Es la manera de manifestar el pueblo llano su confianza y esperanza, su petición de auxilio o su agradecimiento, directamente o por medio de la Virgen y los santos, al Altísimo.

Era costumbre en algunas poblaciones, y en algún caso aún se conserva, que durante el mes de Mayo los jóvenes enramaran las puertas de sus prometidas, bien esparciendo hojas de plantas odoríficas y flores, bien plantando incluso un árbol que se adornaba y era conocido como «mayo».

El mes de Mayo tradicionalmente la Iglesia lo dedicaba a Nuestra Señora. Se engalana el altar de la Purísima e incluso en algunos domicilios se montaba el propio «mayo» o altar doméstico.
[showhide type=”links” more_text=”Llegir tot (%s paraules)” less_text=”Amagar (%s paraules)”]

Algunas de estas costumbres también se celebraban en nuestra población, pero sobre todas ellas Nules conservó hasta bien entrados los años 60 una tradición que le singularizaba entre las poblaciones de la zona.

Durante el mes de mayo, en las tardes de los últimos días de cada semana, los jóvenes solteros recogían en los campos del término municipal flores plantadas para la ocasión u otros fines; luego se reunían en la iglesia de la Sangre, donde montaban unas andas con figuras alegóricas a los atributos o alegóricas a Nuestra Señora, formadas por flores y ramas de plantas. El anda se coronaba con una imagen de Nuestra Señora del Rosario.

Dichas andas eran procesionadas, en las tardes de los domingos, por los nulenses por las calles de la villa y arrabales de la población; los fieles que asistían a dichas procesiones durante el recorrido compaginaban el rezo y canto del Santo Rosario.

Cada domingo la «enramá» que se procesionaba era diferente, saliendo de la capilla de la Sangre, conocida hoy en día como de la Soledad, y recorriendo un itinerario distinto, de tal manera que al finalizar el mes de Mayo la práctica totalidad de las calles de la población habían sido visitadas por la procesión de Nuestra Señora.

Las procesiones concluían siempre en la capilla de la Sangre.

Además de la «enramá» dedicada a la Virgen, se procesionaba otra más pequeña en la cual se colocaba una imagen del Niño Jesús, que al finalizar la procesión se sorteaba entre aquellos asientes que habían comprado boletos, con ello se ayudaba a colaborar en el mantenimiento de la fiesta.

La «enramá» del domingo más próximo al día de la Ascensión, tras ser utilizada en la procesión, era reformada y se sacaba el día de la Ascensión, siendo acompañada por los niños de primera Comunión.

Hace unos años Nules recuperó la procesión de «les Barraquetes», quizás la manifestación de religiosidad popular más peculiar de Nules.

En esta ocasión se trata de recuperar la tradición de les «enramaes» como manifestación de devoción a Nuestra Señora.

Vicent Felip Sempere
[/showhide]

Fotografies històriques

El col·lectiu Propostes d’Art. Associació pel foment del Patrimoni i la Cultura de la Plana Baixa, es va fer càrrec de l’organització durant els dos anys, implicant a la Parròquia de Sant Bartomeu, les Ames de casa, els Campaners”, confraries i un gran nombre de persones voluntàries entusiastes. Van comptar amb el patrocini de la Caixa Rural Sant Josep.

Part del treball que va fer l’A.C. Propostes d’art va ser una recerca de fonts acadèmiques, orals i documentals. A més del treball de Vicent Felip Sempere que s’ha llegit més amunt, que explica clarament què i com era la festa i en quin context es produïa, es van aconseguir un bon nombre de fotografies de les enramades, primer anant directament a algunes persones còmplices i després mitjançant una convocatòria oberta per seguir rebent documents i testimonis. A continuació teniu una bona recopilació de tretze instantànies fabuloses.

1. Esta imatge preciosa es va utilitzar com a portada en el futllet de 2007, en què es va intentar la recuperació de la festa per primera vegada. L’enramada es va utilitzar com a model per a eixa primera prova, i més avall podrem veure el procés de construcció; es va elegir este model perquè reflexava de forma senzilla la iconografia de la Mare de Déu, amb la lluna als peus y la doble “M” de Maria coronada. Sabem que és una instantània de l’enramada de 1944 i que l’autor de la foto és Rafael Escrig; el document va ser una aportació del cronista, Vicent Felip Sempere, des de l’Arxiu Històric de Nules. Altres imatges sí que van ser aportacions de veïnes i veïns del poble. Els joves estan posant, possiblement amb la seua creació. El xiquet de l’esquerra serà segurament el portador de la crossa. A la dreta veiem encara una casa tombada. Les dones de negre i amb grans davantals fins al peus. Els xiquets amb pantaló curt, com era habitual durant tot l’any i fins a l’adolescència, quan s’incorporaven de sobte al món laboral.

**********

2. En esta xicoteta imatge anònima podem veure l’ambient al voltant del procés de construcció en la Capella de la Sang, on convivien els joves, xics i xiques, i algun xiquet entre familiars i veinets. En aquell moment este espai de relació seria un gran esdeveniment per a totes i tots, i la preparació es faria durant tot l’any, entre els processos de disseny, organització de les colles, replega de diners (sabem que es feien rifes, per exemple), cultiu de plantes i flors, etc.

**********

3. Una altra fotografia anònima d’una enramada davant de l’antiga Capella de la Sang, actual Museu d’Història, que es trobava en plena reconstrucció: vegeu l’arcada de rajola i la pila d’atovons a la dreta de la creu. També es veu la Creu dels caiguts, de la que lamentablement no podem llegir el text. En més bon estat estava la Capella de la Soledat, que es comunicava amb la de la Sang per una porteta que es va anul·lar quan esta última es va convertir en Museu d’Història.

Homes i xiquets s’aparten discretament per a facilitar la faena del fotògraf. La imatge pertany a Vicente Gavara Martínez, que va estar implicat en la realització de les enramades.

**********

 

4. Nova imatge anònima datada en 1941. L’enramada, preparada per a la processó, està situada davant de l’altar major de la Capella de la Sang. Està acolorida amb anilines, potser per utilitzar-la com a postal o, si més no, per a vendre-la a les famílies participants o les que volien tindre un record. D’altra banda, el fet de col·locar a la Mare de Déu sobre l’escut del poble, dins de la corona, és una bon exemple d’aquells temps en què no hi havia separació entre l’Església i les institucions públiques.

**********

5. Una altra fotografia acolorida d’una enramada, en este cas en forma de custòdia, ja acabada i amb les barres posades per a processonar. Possiblement l’han col·locat davant d’alguns tipus de cortina o teló, dins de la Capella de la Sang. L’espai era sempre el mateix. Les barres de la peanya pareixen sempre les mateixes, només canvien els coixinets. Per a la realització de les enramades es feien estructures de fusta y cartó, amb cartó pedra fet segurament amb cola natural o engrut. La foto està datada el diumenge 21 de maig de 1944, i signada per Rafael Escrig. Es va utilitzar en la contraportada del futllet que anunciava l’enramada de 2007.

**********

6. Una altra fotografia acolorida amb el mateix fondo que l’anterior, de fet podrien estar fetes el mateix any. L’enramada mostra una escena al·legòrica exuberant en què dos palometes arrosseguen simbòlicament a la Mare de Déu. La peanya, per grandària i proporcions pareix similar a les anteriors: potser repetiren l’estructura durant algun temps. A propòsit de la col·locació de les flors i les fulles, també es gasten patrons similars: per exemple, les fulles que rematen la part de baix de cada peanya o els encintats fets amb flors.

Per la similitud tècnica entre totes estes fotografies podem imaginar que són obra de Rafael Escrig, i que a més de bon fotògraf era bon colorista.

**********

7. L’església de la Sang abans de la Guerra: es poden apreciar les imatges destruïdes i la decoració amb daurats i molts detalls. Pareix ser que es tracta concretament de la dreta de la porta que comunicava els dos espais. S’aprecien les dos barres però la plataforma de la peanya pareix completament amagada. L’estructura complexa necessitaria bastant estabilitat per suportar el pes i el moviment de la figura de la Mare de Déu, damunt de la columna floral. En este cas representa també una al·legoria de la Mare de Déu. Estilísticament l’enramada, absolutament exuberant, és molt diferent al conjunt. Segurament les altres imatges són de després de la Guerra i no tenien un espai més lluït on fotografiar-les.

**********

8. Set joves “entrajats”, preparats per traure la peanya enramada. La diferència amb la decoració de la Capella en la imatge anterior és sorprenent. L’escut que es veu en el centre de la creu de malta és de nou el d’Acción Católica, que sempre va ser molt important a Nules entre joves, homes i dones.

**********

9. Una imatge de la processó passant pel carrer Major. Esta es va utilitzar com a cartell per a l’edició de les enramaes de 2008. A l’esquerra queda la plaça Major i a la dreta pareix el tradicional quiosc de premsa. El capellà és mossèn Melchor, i el xiquet Pedro Montoliu.

**********

10. La imatge, recuperada de la Col·lecció fotogràfica de Flora Escrig, serà segurament de poc després Guerra, es reconeixen els monyets discrets típicament dels anys 40. Les joves, desconegudes per a nosaltres, porten velet i estan posant davant de la peanya, a la Capella de la Sang, després de destruir-se i cremar-se el retaule. Les barres pareixen les mateixes que les anteriors però no hi ha un frontal que amague la decoració de la peanya, i a més s’utilitzen les portafaroles com a estructura per a la decoració. Un altre element que es repeteix és el senill i la bova de les marjals.

**********

11. La Mare de Déu baix d’un arc sostingut per quatre columnes en mig d’un excés floral, amb canyes i altes tiges de bova però sense molt de treball de col·locació de les flors. Es diria que segons passava el temps es simplificava el treball per fer-lo més àgil. En esta veiem una Mare de Déu d’estil clàssic, segurament del segle XVIII, i que podria ser l’actual que està a l’església, però com actualment està repintada costa reconèixer-la. En la resta de fotografies principalment es reconeixen fins a tres imatges de la Mare de Déu amb el jesusets diferents. Alguna d’elles sí que es reconeix que és la mateixa.

**********

12. La Mare de Déu asseguda i coronada (pot ser la mateixa de la foto 7? Es conserva la imatge o va desaparèixer a la Guerra?), i el Jesuset amb la bola a la mà. Està en un context ricament ornamentat, podria ser la Capella de la Sang d’abans de la Guerra. La peanya representa l’Arca de Noé, ací s’ha reduït l’ornamentació floral en favor de la figuració.

**********

13. “Reina del Cielo”, amb les virtuts teologals representades al·legòricament per una escala. Fotografia colorejada, suposem que de Rafael Escrig.

Les edicions de 2007 i 2008

L’A.C. Propostes d’art es va decidir a recuperar les enramades de la Mare de Déu; es van fer dos edicions (2007 i 2008), en la primera feren una enramada i en la segona dos. Van fer una estructura que van utilitzar els dos anys, utilitzant les barres de l’actual peanya del Crist de la Sang, que anteriorment era la peanya de La Puríssima. Van processonar la Mare de Déu del Roser de l’església Arxiprestal, del segle XVIII. També es va fer una peanyeta per al Jesuset en la Creu, que el primer any van dur xiques de l’A.C. Ames de casa i en el segon xiquets de comunió; en esta edició es van rifar unes paperetes i com a premi es va donar el Jesuset en la Creu. Antigament també es rifava una figura d’estes característiques i era molt apreciada a les cases de Nules.

[showhide type=”links2″ more_text=”Llegir tot (%s paraules)” less_text=”Amagar (%s paraules)”]

Es va vincular a col·lectius de l’església, perquè es volia que el caràcter fóra similar al d’origen. També va col·laborar el Gremi de Campaners de Nules.

Des de l’associació Propostes d’Art tenien un vincle amb l’Ajuntament, la Caixa Rural i l’Església. La Caixa i l’Ajuntament sufragaren els cartells, el cost de la construcció de les peanyes i els materials per l’engrut natural. Este engrut es va fer amb farina i aigua, a la manera tradicional, coent-lo poc a poc, amb indicacions de persones que tenien experiència.

Les flors van ser aportades pels fidels: a la Fulla Parroquial s’instava a dur flors al lloc on es feia l’enramada (el primer any a l’església de la Immaculada i el segon a la Capella de la Sang).

Per a la realització de l’enramada va acudir molta gent, la premsa es va interessar i va tindre molt de ressò. Quant a l’acollida, els dos anys va funcionar molt bé i l’únic motiu pel que va deixar de fer-se és perquè la gent de l’Associació es va disgregar. Es va integrar als menuts de comunió per a portar la peanya però no es va aconseguir que participaren, segurament amb alguna edició més s’haguera consolidat amb les catequesis, perquè era un espai per conèixer-se, parlar, estar junts. Es parlava molt de la iconografia que s’havia de fer a partir de l’experiència de les enramades tradicionals i amb la gent que encara va participar en elles.

Suposava molta faena i necessitava molta preparació, però va ser molt agraït. En les dos edicions es va respectar la iconografia i metodologia de fabricació de l’enramada, que es guarda a l’església de la Immaculada. Durant la processó es cantaven unes cançons determinades (que des de Nulespèdia intentarem recuperar). En la segona edició un carro ple de flors enganxat a un cavall obria la processó; tres personas vestides de llauradores i llaurador i tocant una campana marcaven el trajecte amb un camí de flors.

El futllet de la primera edició incloïa dos imatges (que s’han vist més amunt), el programa, el text de Vicent Felip Sempere i dos cites del Catecisme que expliquen la importància de la religiositat popular i que reproduïm ací:

• El catecismo de la Iglesia Católica nos orienta sobre este tema: “Además de la liturgia sacramental y los sacramentales, la catequesis debe tener en cuenta las formas de piedad de los fieles y de la religiosidad popular. El sentido religioso del pueblo cristiano ha encontrado, en todo tiempo, su expresión en formas variadas de piedad en torno a la vida sacramental de la iglesia. Tales como la veneración de las reliquias, las visitas a santuarios, el rosario, medallas, etc. “ (Catecismo de la Iglesia Católica No. 1674).
• La religiosidad del pueblo, en su núcleo, es un acervo de valores que responde con sabiduría cristiana a los grandes interrogantes de la existencia. La sapienza popular católica tiene una capacidad de síntesis vital; así conlleva creadoramente lo divino y lo humano; Cristo y María, espíritu y cuerpo; comunión e institución, persona y comunidad; fe y patria, inteligencia y afecto. Esa sabiduría es un humanismo cristiano que afirma radicalmente la dignidad de toda persona como hijo de Dios, establece una fraternidad fundamental, enseña a encontrar la naturaleza y a comprender el trabajo y proporciona las razones para la alegría, aun en medio de una vida muy dura. Esa sabiduría es también para el pueblo un principio de discernimiento, un instinto evangélico que el que se capta espontáneamente cuándo se sirve en la Iglesia al Evangelio y cuándo se lo vacía y asfixia con otros intereses. (Catecismo de la Iglesia Católica n° 1676).

Finalment, i abans de lliurar unes quantes fotografies del procés i de les processons d’estes dos edicions, també ens pareix interessant reproduir el programa de 2007, per poder apreciar com es va plantejar:

Calendario de actividad de “Les Enramaes de la Mare de Déu”

• Jueves, 3 mayo- (22h-23h)- Reunión para la organización de les “enramaes” en la iglesia de la Inmaculada: recogida de flores, posibilidad de donar flores para la “Enramà”, portadores, personas para pegado de flores, etc.
• Viernes, 4 mayo- (18h-21h)- Preparación de les “enramaes” en la iglesia de la Inmaculada. Recuperaremos la tradición utilizando las técnicas tradicionales, necesitamos la colaboración de manos expertas y jóvenes para compartir y aprender.
• Sábado, 5 mayo- (11h-14h, 16h-18h)- Preparación de les “enramaes” en la iglesia de la Inmaculada.
• Domingo, 6 mayo- (18:30h)– Traslado de la “enramà” desde la iglesia de la Inmaculada a la iglesia Parroquial de San Bartolomé.
• (19h)- Misa y al finalizar procesión de la “enramà”.

[/showhide]