Àlex Flix, professor i poeta

Resum / Transcripció:

Alexandre Flix Arnau, nascut dilluns 16 d’agost de 1948. Estudia el batxillerat a Nules, la carrera de filologia entre Castelló i València, i cursos de doctorat tot i que no arriba a llegir la tesi. Sempre s’ha dedicat a l’ensenyament i a la poesia.

Pares i avis són de Nules. Els seus pares van voler que estudiaren tots els germans, animats pel mestre Manuel Gavaldá. Diu que si tornara a nàixer tornaria a ser professor, o bé es dedicaria a cuidar persones majors i a cantar. Com a cantant sempre ha tingut vocació, i fins i tot va estar becat per estudiar a la Scala de Milan (però no va arribar a anar). En l’actualitat organitza un popular festival de karaoke i canta amb un grup nombrós [entre altres David Garcia, alcalde de Nules].

Va començar amb la poesia perquè la seua àvia li parlava en vers, i ens recita un parell de poemetes, un d’ells dels primers anys a escola. (5 min.) Té la sort de tindre molt bona memòria.

Al llarg de la seua vida ha recopilat poemes i tradicions de Nules. Per ensenyar el valencià ensenyava cançons populars. Com a professors aconseguia que els estudiants conegueren la poesia i la literatura valenciana i nulera. Diu que els darrers anys era més difícil ensenyar.

Ara dedica el seu temps a escriure, a passejar els gossos, fer vida social i ajudar als demés.

Ens diu que ell va estudiar per quedar-se a Nules, ensenyava la pròpia idiosincràsia valenciana i nulera, i també a ser persones. Afirma que mai no ha suspès a ningú (tret de la gent que abandonava l’assignatura).

(10 min.) Va tindre opció d’ensenyar castellà a Casablanca o de ser professor a l’UJI, però va preferir quedar-se a Nules cuidant a sa mare.

El seu compromís social i polític el va fer palés sent regidor de cultura de Nules entre l’any 82 i 85, els primers anys de democràcia a l’Estat espanyol. Va ser el moment “d’assentar un país”. També va ser de la primera promoció d’ensenyants de valencià, que aleshores rebia molta oposició; els secessionistes no volien que la llengua s’ensenyara i el valencià es va polititzar.

Com a regidor de cultura va fer importants actuacions que encara perviuen, tot i que al principi no hi havia pressupost per a Cultura: per exemple va augmentar la dotació dels premis dels Jocs Florals de 20.000 a 200.000 pessetes; va recuperar el Teatre Alcàzar; va fundar l’Escola Permanent d’Adults (EPA) i el Consell escolar; va ampliar l’Institut i hi van dur els primers ordinadors; van crear dos escoles més; va organitzar 14 Setmanes culturals; (15 min.) va recolzar el teatre en escoles i instituts amb una dotació econòmica; va dur una important exposició sobre el Guernica o sobre el Renaixement valencià; es va començar el Museu d’Història; es va dur l’Arxiu històric… Per ajudar-lo va comptar amb la col·laboració inestimable de Vicent Felip Sempere, que va ser anomenat Cronista i pocs anys després Arxiver de la Vila, i que va ser una persona fonamental en la seua regidoria. Com a regidor va gaudir del recolzament de tots els companys, també els de l’oposició.

Tot i això, ens conta que aleshores la ignorància era molt gran i que hi havia molt pocs estudiants. Confia en la preparació de les noves generacions, recolzada per la informàtica, que ens obri tantes portes.

Manté molta relació amb el món de la poesia; a Nules ha guanyat el premi Flor Natural en dos ocasions, i ha estat premiat en els Jocs Florals en totes les legislatures (tret d’aquella en què era regidor). Va guanyar el premi de Poesia religiosa als 14 anys, el jurat no es creia que ho haguera fet ell; a més a més s’ha imposat en totes les categories: poesia religiosa, patriòtica… Té uns 300 premis de poesia de tot l’àmbit lingüístic: Barcelona, Lleida, València, Mallorca…

Com a poeta el seu treball és atípic [poesia religiosa, patriòtica, però també històrica, amorosa…]. Parlem un poc del seu treball escrivint himnes amb el músic i director de banda Pedro Tel: (20 min.) va començar fent un himne a una Mare de Déu en la mili i després va continuar a Artana i a nombrosos pobles de la Plana [té escrits uns 14 himnes, i la seua facilitat per a la rima és més que coneguda], a entitats, penyes…

Li preguntem pel gènere, que es diria un tant anacrònic, de la poesia religiosa. Àlex no ho veu contradictori i ho emmarca en l’àmbit del seu interès per la ufologia. En eixe sentit li pareix normal la idea d’un salvador, d’algun tipus de Ser suprem, sobrenatural o extraterrestre, de fet té molts dubtes sobre la Bíblia, i tampoc no és especialment practicant. No li costa escriure del tema i pensa que pot conciliar totes les confessions religioses. Creu que l’afany per buscar la veritat et fa posseir-la. Tornant a la poesia religiosa, ens conta que el gènere en què ha guanyat més premis és en la poesia religiosa. Diu tindre un desig de transcendència, (25 min.) de ser feliç, que és la mateixa que ens du a tots a buscar la Veritat.

Escriu a diari poesia, prosa, corregeix textos per una editorial i juga amb els gossos, que és una de les principals activitats en la seua vida –com José Mújica, diu, el popular expresident de l’Uruguai.

La seua riquesa, ens diu, és cultural, i el donar-se als altres. En la seua faena considerava la taula del mestre com l’ara de l’altar en què s’ha immolat als alumnes. Considera la de professor una professió sagrada, una forma d’entrega a la societat.

Com a regidor, el que cobrava ho donava a Càritas, i pagava totes les seues despeses de la seua butxaca. Mai no va cobrar cap dieta.

Es pren la vida per la part positiva. Diu ser feliç fent feliços als demés.

Ens parla dels gossos, a qui demostra tota l’estima.

Ens parla i ens recita el poema satíric del “Sr. Batiste el Ventrero” (30 min.) i ens canta el “Ball de Torrent” i la “Jota de Nules”. Parlem d’intentar recuperar tot el material recopilat ja fa anys. Ens conta i ens recita “El senyor Vaca Curra”.

(35 min.) Pensa que té molt bona salut i creu que tornaria a repetir la vida.

Parlem de la seua vida sentimental. Àlex és un home fadrí a pesar seu. D’una banda ha sofert prejudicis per la seua homosexualitat i no ha trobat un home amb qui conviure, i a més a més quan l’ha trobat no ha aconseguit que vulgueren vindre a Nules. Ens parla d’un xic veneçolà que va estar amb ell una temporada però que el va deixar quan va fer el pas a la transsexualitat. Ens parla molt francament del recurs a la prostitució i afirma que ell no ha buscat mai a ningú, que sempre han vingut a tocar-li a la porta. Està molt orgullós de ser homosexual, tot i l’homofòbia que és tan dura en l’etapa de l’adolescència.

(40 min.) Parla sobre l’homofòbia, pensa que naixem amb l’orientació sexual definida. Sobre la bisexualitat. Sobre la importància de saber estar i de ser honrat amb un mateix. Diu que sempre s’ha sabut diferent però que ha estat integrat, i que totes les persones, independentment del seu gènere som perfectes perquè hem eixit de mà d’un Creador.

Parlem breument de la seua sensibilitat animalista, de la crueltat dels bous.

Finalment ens diu que viu a gust i que és feliç. (45 min.) S’ha sentit sempre respectat i fins i tot es sent admirat.

Àlex és franc, generós i apassionat, mostra una grandíssima humanitat i ens ho passem molt bé entrevistant-lo. En acabar ens delecta amb una magistral interpretació de karaoke. Ací es pot veure cantant un fragment de “Cinco farolas”, la famosa copla dels mestres Ochaíta, Valerio y Solano que van cantar Charo Reina, Isabel Pantoja, Rocío Jurado i tants i tantes altres.