Antonio Ráfels Roglá, Músic i obrer, oficial de primera

Resum / Transcripció:

Antonio Ráfels Roglá, nascut el dimecres 24 d’agost de 1927, ens conta allò que li sembla més interessant de la seua història de vida. Comença per la música, que va estudiar de jove amb Pedro Tel. El Mestre donava classes a sa casa. Després, en Guerra, Tel va ser subdirector de la Banda de Carabiners i en acabar la contesa va fundar la Banda de Nules. Antonio tocava el trombó de pistons. S’ho va deixar arrel d’un conflicte que va haver entre partidaris i detractors del Mestre. Tot i això, ha mantingut l’afició a la música i li va regalar el saxòfon al net quan va decidir dedicar-s’hi. Ara el net és professor de música en tres pobles, toca a la banda de la Vall i en la premiada xaranga Mataos, amb qui roda per tota Espanya. És integrant d’un quartet de saxos i viu de la música.

(5 min.) El pas d’Antonio per la música comença després de Guerra i s’ho deixa abans de servir. La mili la va fer a Eivissa i Mallorca, però no va voler ingressar a la banda del seu regiment.

L’altra neta és enginyera industrial i treballa en una multinacional, representa materials mèdics per al tractament d’arítmies. Ha fet cursos a Califòrnia, Chicago o Hamburg.

Antonio és fill de llauradors, (10 min.) ell ha treballat a l’obra tota la vida, com a oficial de primera. Quan li van donar la invalidesa treballava precisament a l’espai on l’entrevistem, el CEAM de Nules. Quan el van jubilar es va adonar que el seu patró no li cotitzava tots els dies i va anar a juí per a que li ho reconegueren.

La neta major també està casada. Ell només va tindre una filla perquè la dona va tindre la pallola i li va causar una malaltia crònica del cor. Va morir als deu anys de casada, als 39 anys, quan la filla en tenia 9. La xiqueta es va fer càrrec de la casa i dels diners, i sempre s’ha portat molt bé. (15 min.) La neta de què ens parlava treballa amb sa mare i està esperant família.

Antonio és Delegat al CEAM pel ball del cap de setmana i participa en el Consell d’Usuaris que regeix la institució. Amb Antón Candero és ordenança de l’espai. És una forma de distraure’s i d’evitar la soledat.

Ens ensenya un plec de bitllets d’abans de la Guerra: de 1935, de 1928…

Tornem a parlar breument dels anys de Guerra: a la República son pare era encarregat d’obres del Canal. Vivien a la Mar perquè tenia allí el seu treball. Quan van començar els bombardejos van eixir cap a València en camió, i d’allí es van refugiar a Vilanova de Castelló i van viure al “Molí Cremat”. (20 min.) Al tornar, a la reconstrucció del poble, son pare, com a obrer, es va encarregar de desenrunaments i derrocaments, i ell va treballar a l’obra fins que es fa jubilar.

Després Nules va duplicar la població i mai no li va faltar faena. Va fer moltes obres i moltes amistats.

Els seus estudis es van parar els anys de Guerra, després va anar fins els 14 anys. Anava a una casa particular, al carrer Sant Miquel, amb un mestre que es deia Furiel. Anys després es van fer el Cervantes, Lope de Vega…

A Vilanova de Castelló no anava a escola, als nou anyets li van donar faena al riu del Molí Cremat, havia de netejar si es paraven coses a l’aigua. Després va haver una pesta de caragoles i es van dedicar a espolsar-les per netejar el terme. Les venien a València. Quan es van acabar les caragoles van començar a comprar faves i vendre-les també a la capital.

A la Guerra son pare, com obrer, treballava fent fortificacions [búnquers] i nius d’ametralladores.

Després va començar la mili a Eivissa. (25 min.) Li va tocar escriure a màquina i el van enviar a Capitania a Mallorca, on donava part del moviment d’avions de Maó.

Ara li costa caminar i fins i tot escriure. L’artrosi i el vertigen li impedeixen anar en bicicleta, es desplaça amb l’ajuda d’un carret per fer el kilòmetre i mig de distància entre sa casa i el CEAM.

Per la resta té molta memòria. L’estiu ha estat sol a casa; com no sap nadar no va a la mar amb la família. Sí que els demanà que li feren una visita al dia. Dina al CEAM i la filla li du el sopar a casa.