Nadir Houadria Rezkallah, un nuler vingut de l’Algèria

Resum / Transcripció:

Nadir Houadria Rezkallah nasqué a l’Alger el dimecres 11 de setembre de 1968. Son pare tenia una sala de boxa i sa mare és una dona culta, ama de casa. Ell va estudiar el batxillerat i va fer un primer curs d’universitat, però quan va començar la Guerra civil al seu país va immigrar a Espanya.

Abans d’instal·lar-se ací ja coneixia el país, havia estat a Barcelona i havia passat unes vacances familiars a Palma de Mallorca. En arribar va estar treballant a Lleida, però com és home de costa va acabar venint a Nules. Ací hi havia necessitat de collidors, i sense papers era més fàcil començar treballant al camp. Al principi la faena i la situació li pareixia dura; va tornar a l’Alger però la situació havia empitjorat i se’n va vindre de nou.

Després d’uns anys dedicant-se a l’agricultura i la collida de la clementina, va fer alguna formació i ha passat els darrers 11 anys treballant de vigilant.

Va vindre amb un amic, però els ambients no eren saludables i es van separar.

En aquells anys era més fàcil integrar-se en la societat nulera, (5 min.) la gent major el va ajudar. Quan va arribar ja tenia papers perquè a Lleida va estar treballant en una fàbrica de caixes; ací els va renovar.

Conta que aleshores es guanyava molts diners a la collida, i la vida era més fàcil. La gent li va resultar molt amable: recorda Teresa Mezquita, que ja ha faltat, que tenia una sabateria davant del Mercat; el va acollir com a família, i també tenia moltes amistats al barri.

Nadir té un fill [que estudia a la universitat a València].

Després arribà més gent del Magrib: algerians i marroquins, i més tard paquistanesos i romanesos.

Abans la taronja anava bé, els llauradors plantaven hortalisses a més a més; ara no, tot ha canviat, també les mentalitats. Ara és més dur per a tots, i ha empitjorat amb la crisi.

Tot i això diu que segueix sent un poble amable, on no hi ha delinqüència i es viu en pau.

Amb la població musulmana té bones relacions (10 min.) però ell no és practicant, no manté relacions especials pel tema religiós.

Manté les relacions amb la seua família d’Alger i rep visites de sa mare i de la seua germana major. Son pare va faltar.

Pensa que la gent nouvinguda està ben integrada i participen en moltes activitats: posa l’exemple de la festa contra el càncer de mama.

Quant a la distància que hi ha amb la comunitat musulmana, ho atribueix a la politització de l’Islam. Conta que el vel, per exemple, no havia existit mai al seu país, i que ara ha arribat; és un fenomen recent.

Parlem de la difícil situació econòmica a Nules, diu que el problema no és particular del poble. Li agraden les polítiques del nou consistori, (15 min.) diu que la gent està contenta perquè han donat treball a l’estiu, i abans això no es feia.

Intervé Jaume Arnau (estem a sa casa), que és nuler d’origen barceloní: diu que també pensa que la gent de Nules és acollidora i que ells es van sentir ben rebuts, ni un ni l’altre es senten forasters. Nadir conta que els caps de setmana els magribins es troben al bar de la Caixa amb la resta de nulers, i que l’única causa de divisió és el futbol. Quant a este tema, Jaume és del Barça i Nadir del Madrid. Però són veïns i bons amics des de fa anys; a nosaltres ens fa un poc de vergonya insistir-li tant en el tema de la integració a un home que és tant de Nules com qualsevol altre, i que no veu motiu de separació entre cultures.