En moltes ocasions hem sentit parlar del Nules emmurallat, i fins i tot hem vist documents històrics o hem llegit les precises descripcions del cronista de la vila, Vicent Felip Sempere, al respecte. Tot i això, les explicacions escrites resulten un tant confuses, per això ens hem decidit a plasmar sobre un mapa per a on anaven exactament eixes muralles, a on estaven els pous per abastir-se d’aigua, a on anaven les dones a llavar la bugada, com es deien els antics carrers (d’alguns dels quals encara ressonen els noms populars: carrer de les Voltes, carrer de les Rendes…), a on estaven els ravals quan el recinte es va quedar menut per a la població…
Per a documentar-nos hem utilitzat tres textos distints de Vicent Felip Sempere en què aporta diferents descripcions de la població. Estos mateixos textos els podeu obrir des d’ací per acompanyar les imatges amb la lectura i tots els matisos contextuals que aporta el seu autor.
“Pels carrers de la vila de Nules” és una descripció del poble a partir principalment del capatró de 1622, a on s’explica a més a més el canvi dels noms antics al actuals, i com era Nules a finals del segle XIX, quan es van tombar les muralles: a on estaven els ravals, etc. Es pot llegir ací:
- Vicent Felip Sempere, «Pels carrers de la vila de Nules», Noulas 156 a 161, 1982-83. Ajuntament de Nules. Reeditat a la compilació de l’autor (2000): Recull per a una història de Nules -Barcelona 1977-Nules 2000. Caixa Rural de Sant Josep de Nules, pp. 11-42.
“La vila de Nules com a exemple d’urbanisme de nova planta en l’època de Jaume I” és un altre exemple d’erudició i de bona recerca del seu autor. En este cas explica les circumstàncies de la fundació de Nules, del primer nucli fundacional i de l’ampliació emmurallada de ben entrat el segle XIV que va arribar fins a la fi del segle XIX.
- Vicent Felip Sempere (2009): «La vila de Nules com a exemple d’urbanisme de nova planta en l’època de Jaume I», Jaume I (1208-2008). Arquitectura any zero. València: Generalitat Valenciana, pp. 73-95.
Al text “Dos noticiaris de Nules (s. XIX)”, l’autor continua la descripció del Nules huitcentista a partir de l’expedient seguit per l’Alcaldia de Nules per tal d’aconseguir el permís per a tombar les muralles de la vila. En este expedient no només trobem una descripció del Nules emmurallat de finals de segle, sinó que ens situa tots els pous públics d’on la població s’abastia d’aigua, les cisternes, abeuradors i el lloc que feia de llavador en la sèquia Major.
- Vicent Felip Sempere (1978): «Dos noticiaris de Nules (S. XIX)», Butlleti de la Societat Castellonenca de Cultura, Vol.-LIV, pp. 344-373, Castelló. Reeditat a la compilació de l’autor (2000): Recull per a una història de Nules -Barcelona, 1977-Nules 2000. Caixa Rural de Sant Josep de Nules.
Quant a la solució gràfica, la nostra opció ha sigut, en compte de dibuixar els elements sobre plànols verges, posar-los sobre mapes interactius de Google Maps, de manera que pugam aproximar-nos i allunyar-nos, veure els noms històrics i el noms actuals dels carrers, o poder-ho visualitzar amb una foto aèria per orientar-nos en tot moment (obrint el panell d’opcions del mapa podeu seleccionar que aparega com a base la imatge del satèl·lit).
Per a saber com va seguir evolucionant en el temps el nucli urbà de Nules i el de la mar podeu veure la pàgina dedicada a les fotografies aèries de Nules (poble i platja): 1945-2015, o a la que dedicàrem exclusivament a la transformació de la costa des del Port de Borriana fins a la Mar de Nules 1945-1986.
Nules al segle XIII
El primer mapa correspon al Nules fundacional, edificat sobre un turonet i limitat al nord pel Barranc del Camí d’Onda i a l’est per la Sèquia Major. Eren unes poques illes rodades de mur, amb portes obertes en direcció al Castell de Nules (ara de la Vilavella) i al Caminàs, que era el principal mitjà de comunicació.
Nules amurallat (segles XIII, XVII i XIX)
Títol | Nules amurallat (segles XIII, XVII i XIX) |
Bibliografia | Vicent Felip Sempere, «Pels carrers de la vila de Nules», Noulas 156 a 161, 1982-83. Ajuntament de Nules. Reeditat a la compilació de l’autor (2000): Recull per a una història de Nules -Barcelona 1977-Nules 2000. Caixa Rural de Sant Josep de Nules, pp. 11-42.
Vicent Felip Sempere (2009): «La vila de Nules com a exemple d’urbanisme de nova planta en l’època de Jaume I», Jaume I (1208-2008). Arquitectura any zero. València: Generalitat Valenciana, pp. 73-95. Vicent Felip Sempere (1978): «Dos noticiaris de Nules (S. XIX)», Butlleti de la Societat Castellonenca de Cultura, Vol.-LIV, pp. 344-373, Castelló. Reeditat a la compilació de l’autor (2000): Recull per a una història de Nules -Barcelona, 1977-Nules 2000. Caixa Rural de Sant Josep de Nules. |
Edició de mapes | Etnograma (Laura Yustas, Nelo Vilar) |
Etiquetes | Història, urbanisme |
Publicació Nulespèdia | Dijous 16 d’abril de 2020 |
Nules al segle XVI (1622)
El segon mapa utilitza la descripció que fa Vicent Felip Sempere a partir del capatró de 1622. El poble havia crescut des d’aquell nucli inicial, un desviament des de Xilxes havia permés que el camí de València a Castelló passara per dins de la Vila, i per tant les portes principals eren el Portal de València i el de Vila-real (a més del de la Vilavella i l’Horta); s’havien construït les murades i les 22 torres, ja hi havia esglésies, capelles i ermites, hostals, pous per abastir-se d’aigua, etc. (fent clic sobre cada element us dirà de què es tracta). Dos ravalets s’havien establit respectivament a les portes de València i Vila-real, hi havia zones de eres, una picota, un lloc on es penjava els ajusticiats, un altre per a jugar a pilota…
Nules al segle XIX
Nules a finals del segle XIX, seguint l’expedient de l’Ajuntament fet per demanar la demolició de les muralles. Veiem tres ravals amb diferents carrers, els pous d’aigua públics i totes les ermites i capelles.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!