Porta amb un treball virtuós dels germans Trinitaris, al carrer Major de Nules.

Un projecte molt bonic de Julià Clausín a propòsit dels fusters ebenistes de Nules, i amb el testimoni directe dels germans Cubedo, una família de grans professionals del treball en fusta. Julià va aconseguir un llistat de portes d’una artesania finíssima, que mostren un gran coneixement de l’ofici, un domini virtuós de la tècnica, un sentit artístic del treball i una gran estima a la seua faena.

El resultat és un catàleg d’artesania de moltíssima qualitat, amb materials, ferramentes i tipologies sovint ja desaparegudes, per a una exposició que podem apreciar passejant pels nostres carrers. Nosaltres només afegim algunes fotos extra i la data de construcció que apareix al cadastre, que en alguns casos resulta indicativa i en altres incorpora errades garrafals.

Segurament no és l’únic catàleg que podríem elaborar: tenim a més reixes i balcons de forja o de fundició, motllures, mènsules, embellidors de les persianes, etc. Amb la particularitat que de tots estos elements de gran bellesa, l’única artesania local (amb la forja) és la de la fusta. És un patrimoni singular sobre la que encara podem gaudir de testimonis directes.

En total són 30 portes, algunes d’elles d’abans de la guerra, altres reconstruïdes després perquè havien estat molt afectades, i algunes altres més modernes però que ens ajuden a entendre l’ofici. Per suposat, no són totes les portes interessants del poble (ni tan sols totes les modernistes), que donarien per a un treball molt major, però sí una quantitat suficient que dóna un idea precisa del que es vol mostrar.

Ací teniu la seua situació sobre un mapa interactiu de Google Maps. Fent clic en cada icona accedireu a fotos i textos.

La majoria (19) es troben a la vila, i la resta als ravalets que ja existien a finals del segle XIX. Com es vorà, és molt senzill fer un recorregut per a veure-les en directe. Serà un itinerari accessible per a persones amb mobilitat reduïda, que a més es pot incloure en els recorreguts quotidians pel poble.

Pensem que cal dir també que en els nostres passejos fent fotos de les portes o les façanes hem percebut com la gent de Nules entén el valor dels edificis o de l’artesania, i sovint han eixit de cases o comerços a fer-nos comentaris que indicaven un gran amor pel patrimoni propi.

A continuació teniu fotos i comentaris dels fusters. És un projecte que es pot ampliar molt més; de moment gaudirem de la seua singularitat.

***

Carrer Matías Torrejón 34

[1930, data cadastre]
Fuster Germans Marmaneu (Antoni i Tomàs), 1940-50.
Armaçó de Mobila vella
Reomplit de Noguera

Aquesta porta de motllures resaltades té com a especial la bona selecció de la fusta. Açò faria que hi haguera un gran destrio (50%). Els fusters comenten que moltes vegades això era part de l’amor per la faena, que el comprador potser ni entenguera ni pagara.

***

Cr. Matías Torrejón 27

[1930, data cadastre]
Fuster Marcelino (Fustaverda).
Armaçó de Mobila
Reomplit de Noguera

Esta porta Art Nouveau feta pel que va ser mestre del pare dels Cubedo és una de les portes amb més faena, perquè es va fer tota llaurant la fusta sense cap postís, a més a més les seues juntes tenen molta complicació.

***

Cr. Matías Torrejón 18

[1930, data cadastre]
Fuster anònim. Abans de 1936.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Noguera.

Una de les poques portes que encara conserven les pedres roderes. El treball de les juntes en forquilla fa que després de tants anys la porta estiga com nova. Hi ha detalls a l’arranc de la motllura de difícil apreciació si no s’és ebenista.

***

Cr. Matías Torrejón 14

[1933, data cadastre]
Fuster Marcelino (Fustaverda).
Armaçó de Mobila.
Reomplit Noguera americana

Aquesta porta Art Nouveau tenia els porticons originals de reixa valenciana; es van reformar pels Cubedo que posaren la noguera americana i uns rosetons a mitja altura, on en la restauració quedaren els forats de llevar els travessers. Un detall innovador és que el batedor es va fer amb universal plana.

***

Cr. José Bartrina 37

[1894, data cadastre (?)]
Fuster José Molés Herrero.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Noguera.

Este fuster, conegut pels de l’ofici com l’Auelo Pepe factura ací una porta preciosa que desmereix per la mala praxis al pintar-la.

***

Cr. José Bartrina 11

[1914, data cadastre]
Fuster, l’avi d’Eduardo Tozón. Abans de 1936.
Armaçó de Mobila Vella

El porticó de l’esquerra porta un escut de pany fals. Si tenim en compte que els panys, de vegades, es col·locaven segons el pensament polític de qui encomanava la porta, dóna que pensar. Està tota feta a mà i no te batedor (?). Detall també curiós la llumenera damunt de la solera

***

Cr. Major 54

[1945, data de cadastre errònia, perquè la casa és anterior a la guerra (primer terç de segle XX)]
Fuster Marcelino. Abans de 1936.
Armaçó en Fusta del terreny.
Reomplit en Fusta del terreny.

Cal destacar que està tota feta a mà amb les motllures ressaltades.

***

Cr. Major 44

[1933, data cadastre]
Fusters Trinitaris. Abans 1936.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Noguera.

A destacar la motllura resaltada dels porticons. L’arquitectura de la porta pareix estar feta per a mostrar-nos la possessió d’un gran ofici.

Els germans Trinitaris eren fusters de la Vilavella, autèntics artistes en el seu camp.

***

Cr. Major 40

[1933, data cadastre]
Fusters Trinitaris. Art Nouveau.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Noguera.

LA PORTA per excel·lència. Per la seua arquitectura i la seua bellesa, tota ella de gran qualitat. Estos homes (els Trinitaris) eren fadrins i estaven dedicats en cos i ànima a la seua fusteria, per a la qual van pensar grans projectes que van abandonar, desenganyats, quan en guerra els van furtar el seu magatzem.

***

Cr. Major 43

[2001, data cadastre (?)]
Fuster José Molés Herrero.
Reomplit de Noguera.

Preciosa porta amb moltes innovacions. Les frontisses es troben dins del marc, fent que la porta gire sobre ell. D’esta manera mai et pots xafar els dits. Podem apreciar que els porticons són de sobres de fulla (restes de faenes de serradora, per abaratir) de fàbrica de xapes de noguera; per això tenen la color trencada. Les motllures tenen la gràcia de que el fuster en lloc de treballar col·locant-se de cantó a la porta ho va fer de front (hi ha que ser molt entès per apreciar-ho, però es veu que després la vista ho agraeix)

***

Cr. Major 34

[1950, data cadastre]
Fusters Trinitaris.
Armaçó de Mobila
Reomplit de Noguera.

Altra porta impecable.

***

Cr. Major 30

[1929, data cadastre]
Fusters, Trinitaris. Abans de 1936.
Armaçó de Mobila.

De les darreres portes fetes pels germans Trinitaris. La bondat d’esta porta fa que, tot i l’abandonament a què ha estat sotmesa, encara puga mostrar-nos el que és un treball quasi insuperable.

***

Cr. Major 33

[1950, data cadastre]
Fuster Muebles Gozalbo.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Noguera.

Preciosa porta amb alguns trucs per avançar, com per exemple les àguiles sobreposades.

***

Cr. Major 24

[1950, data cadastre]
Fusters, Trinitaris.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Noguera.

Estil molt depurat amb línies molt seguides i ben dibuixada, que fa que parega més senzilla del que és en realitat. Aprofite per a dir que els Trinitaris, a l’igual que altres fusters, es feien les ferramentes, tant aquelles que eren únicament de fusta com aquelles altres que, com ribots o formons, tenien parts importants de ferro que una vegada acabades portaven als ferrers per a que els donaren el temple adient.

***

Cr. Major 20

[1942, data cadastre]
Fuster Hnos. Gozalvo.

Encara que ja veiem en ella l’ús de postissos, el que vertaderament disgusta en la porta és la pintura amb brillantor.

***

Cr. Mare de Déu del Carme (carrer Corbella) 5

[1975, data cadastre]
Fuster Cubedo. Època actual.
Armaçó de Mobila vella.

Amb un disseny agraït de línies senzilles, es van obrir, a petició de l’amo, les dos llumbreres.

***

Cr. del Carme (carrer Corbella) 3

[1955, data cadastre (?)]
Fuster anònim. Abans de la Guerra.
Armaçó de Pi vell (Tea)

Ens arriba esta porta de principis del segle XX amb un detall innovador per a l’època: els finestrals amb reixes als porticons. Cal mencionar la seua bona construcció i fortalesa.

***

Cr. Sant Ramon 14

[1985, data cadastre]
Fuster Cubedo. Època actual.

Tota feta a màquina, només té biaixos (ingletes) a les motllures.

***

Avinguda de la Constitució 13

[1900, data cadastre]
Fuster Molés.

D’estil Valencià, es una porta de “capritxo”, amb molts detalls personalitzats.

***

Avda. Constitució 19 (Església de la Immaculada)

[1894, data cadastre (?)]
Fuster Marmadeu.
Armaçó de Fusta de Flandes.

Com a curiositat, només hi ha biaxos (ingletes) a les motllures.

***

Avda. Constitució 31

[1951, data de cadastre]
Fusteria de València.
Tota de Mobila.

Feta a València, les línies del dibuix son, si més no, estranyes.

***

Avda. Constitució 37

[1951, data de cadastre]
Fuster Marmaneu.
Armaçó de Fusta de Flandes.

És una porta amb disseny valencià 100%, La fusta ha estat molt ben elegida.

***

Avda. Constitució 40

[1960, data de cadastre]
Fuster Molés.
Armaçó de Fusta de Flandes.

Amb un molt bon disseny de dibuix mudèjar. L’única cosa que podem tirar-li en cara és que deixa les motllures d’arc de la part del batedor sense força.

***

Avda. Constitució 38

[1951, data de cadastre]
Fuster Emilio Penedo (el Gallego).
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Fusta de Guinea.

El disseny crea, intencionadament, una porta diferent i innovadora.

***

Cr. sant Francesc (porta principal de l’Església) s/n

[1942, data de cadastre (?)]
Fuster Cooperativa COISAJO. Anys 60.

En motllura ressaltada postissa. Feta amb biaix (inglete) solt que amb el temps tendeix a afluixar-se, a diferència del biaix amb forquilla que ell mateix es reforça.

***

Cr. Sant Francesc 14

[1956, data de cadastre]
Fuster Molés. Anys 40-50.

Cal destacar la fina elaboració i les motllures ressaltades en marcs, contramarcs i porticons.

***

Cr. Sant Fèlix 18

[1943, data de cadastre]
Fuster valencià desconegut.
Armaçó de Mobila.
Reomplit en Fusta de Guinea.

Té d’especial que l’inglet està molt elaborat per tal de salvar el dibuix de la talla.

***

Avda. Millars 71

[1941, data de cadastre (?)]
Fuster: Feta a la Vall d’Uixó.
Armaçó de Mobila.
Reomplit de Fusta de Guinea.

Esta porta és una de tantes que els fusters que treballaven a Segarra feien després d’hora als tallers. Plena del que podríem dir “mentiretes i picardies”.

***

Carrer Gilabert de Centelles, 47

[1950, data de cadastre]

Esta porta, com altres del poble, té d’especial que el porticó que s’obri és el de l’esquerra (sol tindre connotacions polítiques).

***

Cr. Padre Tomás Lucas 29.

[1960, data de cadastre]

Fuster valencià desconegut.

Armaçó de Pi vell del terreny.

Reomplit de Teuler de Guinea.

De disseny fet a màquina, les peces es fan una a una per separat, després es munten i es dóna l’acabat a mà.

*

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *