Vicent Felip Sempere (1981): «La vila de Nules i la pesta de l’any 1647»

Plànol de les muralles de Nules, poc abans de ser enderrocades.

En el número de febrer de 1981, al número 135 del butlletí municipal Noulas, el cronista de la Vila, Vicent Felip Sempere, va publicar, amb la seua habitual solvència i rigor acadèmic, «La vila de Nules i la pesta de l’any 1647», un text que en el moment del confinament per la pandèmia de coronavirus COVID-19 adquireix una inusitada actualitat.

El text es va reeditar en la compilació de textos de l’autor publicat per la Caixa Rural de Sant Josep de Nules en l’any 2000: Recull per a una història de Nules (Barcelona, 1977-Nules 2000). En esta edició s’incloïa també un plànol de les muralles de la Vila i un apèndix de set documents de 1647-48 de l’Arxiu Històric de Nules explicats i transcrits.

Esta és l’edició que recuperem ací en format PDF.

En el segle XVII, com ara, la millor defensa contra una epidèmia era l’aïllament de la població. La documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Municipal indica que des de l’octubre de 1647 es posaren guardes als portals per no deixar entrar forasters. Quan s’acollia a alguna persona o alguna família per la seua importància, se l’allotjava a l’ermita de Sant Miquel o en altres punts del terme de Nules, però fora de les muralles. També s’indica que des de Nules es van enviar animals i ous per assistir a la ciutat de València, on havia mogut l’epidèmia.

En juny de 1648 la pesta s’agreuja a Moncofa i Castelló, i a la documentació es parla de quarantenes per a la gent que havia d’entrar i eixir (per exemple, el cirurgià que havia d’anar a ajudar a Moncofa), i de nou de guardes a les portes, ara a més amb un capellà.

A l’any següent encara es parla de la pesta, la qual cosa demostra la complexitat, la virulència i la persistència d’estes epidèmies: “El dia 6 de gener del 1649 el Consell de la vila acordava tornar a anar en processó a l’ermita de la Vilavella el dia de Sant Sebastià i Sant Fabià, com en temps passats, per la protecció dels contagis que havien hagut en els llocs de la rodalia”.

Desconeixem la freqüència amb què apareixien esta i altres epidèmies, però l’autor dóna una altra dada terrible: en 1673, uns 25 anys després, una nova pesta redueix els naixements a una quinta part de l’habitual; Vicent Felip reprodueix la nota del retor: «10 de abril fins a 16 de nohembre no.s batexa en esta parroquia de Nules per la malaltia tan gran y ague en esta vila; moriren 50 sintes» (encinta, embarassades).