Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica. Tomás Miralles Villalba. Segona part

Tomás Miralles Villalba (1954-2013), va dedicar tres anys a reunir les prop de 400 fotos que componen esta col·lecció. Sabem per Rosa Vinaixa, la seua dona, que volia seguir recollint imatges, però en arribar la seua malaltia es va decidir a tancar el projecte i a iniciar l’edició del volum que ara podeu veure en Nulespèdia. La idea de Tomàs era continuar treballant les fotos per aconseguir i facilitar tota la informació possible sobre cada imatge: la data, el lloc, l’autor, la descripció de les activitats o de les circumstàncies que s’hi poden veure… Este objectiu volem fer-lo nostre, i assumim la faena de preguntar sobre cada fotografia.

Qui era Tomàs Miralles? Tomàs tenia estudis de batxiller, va deixar els estudis per posar-se a treballar. En la mili va poder estudiar un poquet de fotografia i es va aficionar, de manera que es va muntar en casa un xicotet laboratori. Després de desfer-se de la fotografia analògica es va interessar per la digital, i, per la part que ens interessa, es va dedicar a digitalitzar fotografies antigues. A esta activitat dedicava llargues hores, i possiblement és així com va arribar a idear este projecte.

Preguntant per ell ens han dit que era un gran lector i un amant sincer de la cultura en general. Familiars i amics ens han confirmat que era, sobretot, una bona persona, fàcil de tractar en la casa i el treball, feia la vida fàcil a tothom i era molt volgut. També era un enamorat de Nules, com demostra este grandíssim treball de replega d’imatges històriques que ara hem rebut com un regal.

La replega de fotos va començar per les col·leccions de familiars i amics. A cada casa es van buidar els caixons per veure què eixia, i, com podeu veure, el que van eixir eren meravelles: les fotos més antigues estan datades en 1889, moltes d’elles registrant espais o activitats ja desaparegudes d’aquell Nules rural previ al canvi “civilitzatori” dels anys 60. Tots els participants van fer seu el projecte i van anar ampliant el cercle de donants fins arribar a la quantitat que podeu veure.

Ja amb Tomàs molt debilitat, Rosa va assumir el treball d’impulsar l’edició, i una vegada imprès, Xelo i Fernando Tel van facilitar la distribució personalitzada entre la gent interessada. La publicació no va disposar mai de cap ajuda, tot i que tant les fotografies com els textos tenen un interès públic més que evident.

La quantitat i la qualitat de les fotografies que es presenten és suficient per a complaure un interés recreatiu o curiós, però també dóna molt de material per al treball d’etnòlegs i historiadors.

Volem donar les gràcies de nou a totes aquelles i aquells que ens han facilitat la publicació digital de Nules 1889-1965. Colección fotogràfica, especialment a Rosa Vinaixa per la seua disponibilitat i per la generositat a l’hora de compartir este treball, i també als germans Xelo i Fernando Tel, que van assumir la distribució i que van arriscar el seu volum personal deixant-lo a uns desconeguts. També a José Romero, que ha sigut un exemplar intermediari.