Col·lecció de fotos de Ramón Capella Herrero

Els ascendents, a l’estudi del fotògraf

L’avi matern de Ramón Capella, Vicente Herrero Català (1858-1940), fotografiat en estudi en 1928 (tenia 70 anys) per S. Burgués, en Barcelona. Vicente va estar empleat a l’Ajuntament de Nules; Ramón recalca la bona lletra que tenia. La foto és de molta qualitat, com solia ser en els treballs d’estudi. En esta foto és molt curiosa la forma de vestir: a la tradicional brusa negra cal afegir el barret, que pareix un mocador lligat en quatre nucs, i les espardenyetes de veta ampla, molt elegant. La foto és molt elegant, com solia ser-ho en aquells fotògrafs modernistes, el mobiliari és preciós i a la moda, molt ornamentat. El fondo és un teló que, com es solia fer, mostra una barreja d’interior burgés i de natura exuberant.

Veiem també la seua signatura i la bona lletra a què hem al·ludit. Baix, Ramón Capella va escriure “Mi querido abuelo”. Del seu avi en va parlar en l’entrevista que li vàrem fer, i ens insisteix en ell mentre ens mostra i ens explica les fotos. Sobretot diu que era una bona persona i que l’animava a fer bé a la resta de la gent. En canvi l’avi patern va morir molt jove, amb 40 anys, i no va arribar a conèixer-lo.

**********

L’àvia materna, Josefa Gavara Martínez (1863-1937), “l’auela Pepa”, fotografiada igualment a Barcelona el mateix any 1928 (tenia 65 anys) però per un fotògraf diferent, en este cas “Fotografía Raphael”. Com es veu, el viatge a Barcelona no va alterar gens els rígids costums en el vestir: de negre integral i rigorós, la falda fins als peus i embotida de sinagües i altres peces de roba interior, i amb una toca fineta que acaba de dissimular les formes del cos. Per rematar, el cap està tapat per un mocador que impedeix veure els cabells, com en el més rigorós hijab islàmic. De l’escenari de la foto només podem destacar el mateix que abans: la riquesa del mobiliari modernista i el fons pintat amb paisatge i arquitectures. Mireu també el revés de la fotografia: l’elegància modernista dels objectes fotogràfics, conscients que era un luxe per a la majoria de la gent.

De la seua àvia ens conta que era molt bona persona i que els feia pastetes i dolços per tindre’ls contents.

Ens preguntem què farien a Barcelona, o per què es van fotografiar per separat. Cada imatge planteja preguntes i obri xicotets misteris.

**********

Son tio Bartomeu, germà de sa mare, retratat també en Fotografia Raphael de Barcelona. De fet, si us adoneu veureu que és el mateix sillonet i el mateix fondo que en la fotografia de sa mare, l’auela Pepa, això vol dir que anirien els dos, mare i fill, a retratar-se l’any 28. Què farien a Barcelona?

**********

Possiblement tios de Ramón, fotografiats pel conegut Julio Derrey a València en 1922. L’home assegut i la dona al seu costat, recalcant qui mana en casa. Ell fuma i ella té la mà en el seu muscle. El sillonet és molt bonic, i el dibuix de darrere mostra un porxat florit molt exuberant.

**********

Un tio de Ramón fotografiat a Saragossa per “L. Escolá” (un nom més valencià que aragonés) en el primer quart del segle XX. La posa és típica d’aquell tipus de fotografia: les mans ocupades, el teló darrere, el mobiliari elegant…

**********

El model anterior més un desconegut, aproximadament de l’edat de son pare, que era de la quinta del 13 ó el 14. Seguim meravellant-nos de l’elegància i la sofisticació que caracteritzava aquells anys, i del bon ofici dels fotògrafs. Les fotos estan fetes de nou a Saragossa.

**********

Un desconegut fotografiat en la mili en 1914. L’uniforme colonial, amb ratlles verticals, amb elegant polaines, i el fons, com s’ha dit, barrejant en un teló l’interior burgés i el paisatge al fons, darrere de la cortina.

**********

Una xiqueta desconeguda. La foto és tan bonica que no hem pogut descartar-la. Va vestida segons la moda internacional, amb la boina i l’abric amb el coll pelut, i creua les cames com una model. La nina és molt senzilla, però segur que faria feliç a més d’un col·leccionista.

**********

Una altra desconeguda, possiblement alguna tia de Ramón. El vestit és preciós, senzill però amb un collet primorós, i també el pentinat que porta, en mitja meleneta i amb eixes ones tan ben definides i tan ben dibuixades sobre la seua cara.

**********

Els retrats de comunió eren un gènere en sí mateix, perquè havien d’incloure motius sacres. Ací paga la pena parar-se en la sofisticació del vestit: recordem que eren peces d’artesania, cosits per modistes molt treballadores i amb un ofici que ha desaparegut. Està datada darrere el 5 de 1934, el mes de les comunions. Hem de recordar també que estaven en plena República i que hi havia restriccions a les manifestacions religioses públiques.

**********

La mare de Ramón Capella, María Teresa Herrero Gavara (1895-1983), retratada en 1915, als vint anyets, segurament encara no s’hauria casat. María Teresa era una xica molt graciosa que a més va ser la primera reina de festes del poble, de manera que en avant li deien “Maria Teresa la Reina”. A la foto porta un cabell molt elaborat i un vestit preciós, a la moda d’aquells anys. Recordem que la roba es feia expressament i que donava faena a moltes dones cosidores. Era un treball d’artesania que hui costa d’apreciar.

Sabem que existeix una fotografia de María Teresa com a regina de festes sobre una carrossa, que es va publicar potser en algun programa de festes, i agrairem qualsevol pista per a poder-la recuperar per al seu legítim propietari.

**********

Fotos d’infància

Ramón en la foto en què apareix més xicotet, possiblement cap a 1926 ó 27. En este cas, el fotògraf (A. Cuesta, València) va optar per esborrar el fondo i centrar l’atenció en el xiquet en relació a la bonica tauleta modernista d’estil orientalitzant -que a més a més és molt pareguda a aquella sobre la que apareix asseguda una xiqueta unes fotos més arrere.

**********

Una foto de Ramón molt xiquet en un context arquitectònic que podria ser el col·legi Cervantes.

**********

Ramón de xiquet (prop de l’any 30) en una foto colorada a mà. El teló, ja gastadet, mostra una ampla escalinata en “trompe l’oeil”, molt decorada i florida. Creu recordar que estes fotos li les feien en Borriana.

**********

Un poc més majoret, de nou davant d’una balustrada que podria ser la del col·legi Cervantes. És una típica foto de tardor, amb les fulles caigudes i el xiquet protegit del fred per un jersei de llana, amb les mans a les butxaques.

**********

Ramón de comunió, molt elegant, amb trage fosc creuat, lluny dels vestits blancs mariners a què estem acostumats. El fons és un teló, com estem veient habitualment.

**********

“Escuela nacional de niños. Director Portolés. Nules. Noviembre 1935”. Un Ramón Capella d’11 anys, vestit molt elegant amb jaqueta, posa en una escena molt carregada d’elements: la bola del món, llibrets i altres objectes, davant d’un teló obscur. És curiós que en compte d’un pupitre es recolze sobre una taula amb tapet, i que estiga assegut sobre una cadira més formal que les que donaven als xiquets.

**********

Al Grup Escolar Cervantes

«Año 1932. Grupo escolar Cervantes. D. José Pérez Marfull, “el Gallego”». “El mestre gallego”, com se li deia sempre, amb grans bigots, està entre 41 xiquets, un d’ells molt menut. Diu que a este mestre tots li tenien por, però que amb ells es portava de categoria. Ramón està davant, és el quart per l’esquerra, amb una bonica camisa estampada, i a l’esquerra té a Jesús Dualde (pare del que seria director del Periódico Mediterráneo).

Estan segurament a la seua escola. Darrere tenen desplegada una gran bandera espanyola, que, com es sap, en aquells anys era tricolor.

**********

Don Conrado Miquel Carreras i 26 alumnes al Grupo Escolar Cervantes, 1934. El mestre va molt elegant, amb trage ratllat i un gaiato negre de bambú; la major part dels alumnes porta un baveret blanc. Ja casat, Ramón va anar a Tarragona amb un amic a visitar a don Conrado, que ja estava molt vellet i que va tindre una gran alegria. D’ell diu que era molt bona persona i molt sabut. Al darrere, la foto porta el segell de Rafael Escrig, el fotògraf de Nules, que va fer còpies en juliol de 1955, potser per a que Ramón les repartira als companys. Ell pareix ser el xiquet de la fila de davant, immediatament a l’esquerra del mestre. 85 anys després d’aquella foto, Ramon reconeix a tots però li costa recordar els noms dels companys: per exemple identifica a Miquelet de Farol, a la fila de davant, el segon per la dreta; o a Jesús Dualde, en la mateixa fila a la punta de l’esquerra. Es pot apreciar que a la primera fila estan asseguts en cadiretes, en la segona drets i en la tercera damunt de banquets. Pareix ser que després de guerra don Conrado no va tornar a Nules.

**********

Una altra foto escolar, ara a la porta del Calvari de Nules en 1934. Ací posen els mestres D. Conrado, D. Ramón, D. Bautista i D. Vicente, tots molt ben vestits, el segon amb el barret en la mà, entre 60 alumnes. L’aspecte del Calvari és descuidat, sense emblanquinar, potser perquè, com s’ha dit, en aquells anys es van posar restriccions al culte en espais públics.

**********

Els quatre mestres amb la seixantena de xiquets del Grup Cervantes, possiblement en el mateix any i fins i tot en el mateix dia. Molts d’ells porten el bavero reglamentari, però sorprèn la llibertat en la vestimenta que es donava als xiquets.

**********

«1935. Grupo “Cervantes”- D. José Barberán Escorihuela». Dels 24 xiquets de la foto, Ramón és el segon per l’esquerra de la fila de darrere. A l’esquerra té a Antonio…, el segon per l’esquerra en la tira del mig és Pepe Galí, i reconeix de nou a Miquelet de Farol a la fila de davant, el tercer per l’esquerra. Insisteix que tots els mestres que van tindre van ser de categoria.

**********

Postguerra i joventut

Ramón Capella i Bartolomé Avariento a la platja de Nules el dimecres 8 de juliol de 1942, quan Ramón tenia 18 anys (i tot el cabell). Es veu que les platges no estaven tan concorregudes com ara.

**********

La mare i les germanes de Ramón, en una fotografia que mostra el context urbanístic d’alguna zona de Nules i les relacions de veïnatge ben avingudes, quan a les cases es vivia cara als carrers i tots pareixien un poc família.

**********

La parella formada per Ramón i María Teresa, pares del nostre informant, el diumenge 22 d’agost de 1943. Ell tenia ahí 49 anys, ella 48 acabats de fer. La foto mostra gent treballadora molt humil, ell amb camisa a ratlles i gorra, i fixeu-vos en el detall de la cadena del rellotge amarrada a la faixa. Ella vestida de negre amb el davantal que era habitual en aquelles dècades. Darrere es veu una panoràmica d’arquitectura molt pobreta, potser per efectes de la guerra.

**********

El carrer de la Soledat, cantó amb el carrer Sant Miquel, i al fons la Plaça. Ací vivia la família de Ramón. Amb molta dificultat reconeixem la casa cantonera de la dreta. A banda, hui ens resulten molt pintorescs els grupets de dones xerrant al carrer, vestides de negre de dalt a baix. La foto està datada darrere en 1959.

**********

Un Ramón adolescent, potser en la immediata postguerra, amb una colla de xiquets, alguns fumant, altres amb gorretes o barrets. Hi ha més detalls curiosos: el primer és el carrer de terra, on seuen els joves. Inquieta també el badall que es veu a la paret, potser efecte encara dels bombardejos de la guerra. I finalment la forma de vestir: els més xicotets amb pantaló curt, els adolescents ja amb pantaló llarg; les espardenyetes de loneta, de vegades lligades amb vetes; els cabells molt curts, per evitar paràsits…

**********

Aquells mateixos anys de postguerra, tres amics repartint-se la trompeta i la gorra de músic, en un marc que continua mostrant els efectes dels bombardejos: un fondo ple de runes, la plaça de terra i les cases molt modestes, com obrades d’urgència. Podem imaginar com era la vida en aquell poble enderrocat, molt en precari, amb una societat sense diners, una economia de subsistència, llibretes de racionament i relacions socials molt enrarides pel conflicte bèl·lic.

**********

“Els quatre amics”, com els mosqueters d’Alexandre Dumas. Pel monyet que porta Ramon podem deduir que encara no ha anat a la mili, podrien tindre 17 ó 18 anys (entre l’any 1941 i 1943). La forma de vestir i de pentinar-se fa que pareguen majors.

**********

Els quatre amics i algú més, retratant-se davant d’un teló de fotògraf, Ramon amb “sombrero charro”.

**********

Una colla de joves al voltant d’un ninot molt ben fet, en alguna festa del poble. Ramón està al fons, el segon per l’esquerra.

**********

Una imatge terrible de com havia quedat el poble, amb una gran part de les cases caigudes o molt afectades pels bombardejos. El que es veu són possiblement les runes preparades per a iniciar la reconstrucció, i en mig del desastre sis o set homes i nou o deu dones, mudats segons les seues possibilitats, mantenen el bon humor i la vida continua.

**********

La mili

Ramón (a la dreta), amb un veí i amic de Nules, en Bétera en març de 1945, de reclutes en la mili. Estan davant d’un gran i impressionant teló de fondo per a fotògraf que mostra un paisatge luxós. Este amic és aquell que ens contava Ramón a l’entrevista que, quan els soldats no sabien com saludar-lo, perquè en veure’l tan calb pensaven que potser era un oficial, va dir “El del meu poble!” i tothom va aplaudir.

**********

En la mili, possiblement a l’endemà de la gran nevada del dia de sant Antoni de 1946, que va obligar a segar els horts per baix. Els soldats juguen amb la neu. Pocs dels valencians estaven acostumats a aquelles quantitats.

**********

Ramón Capella va servir en Cavalleria a Bétera, amb el Regiment de Caçadors de Lusitània nº 8, i com conta en la seua entrevista va passar la mili en Majoria, és a dir, en oficines perquè escrivia a màquina molt bé. Ací el tenim en plena faena rodejat de superiors. La foto està tirada el dimecres 10 d’abril de 1946. La seua mili va començar a principis de 1945 i va durar dos anys i mig, fins a finals de 1947.

**********

El temps de mili era temps de camaraderia amb els companys, de joventut i jugarotes. Ací tenim a Ramón i a un altre amic “amenaçats” per altres companys de regiment.

**********

Un atlètic Ramón Capella practicant l’esgrima al campament de Bétera, el divendres 25 de juliol de 1947, quan ja portava més de dos anys de mili.

**********

Isabel Campos

Introduïm en el relat a un nou personatge important: Isabel Campos, que seria dona de Ramón, vestida de gitaneta per alguna festa. La disfressa està molt cuidada: la roba de lunars, el jupetí, el mocador al cap, el rínxol que li cau al front, o la pandereta. També han cuidat l’escenari, posant plantes i tapant amb tela la base d’una planta o eixa espècie de sofà on està reclinada com una odalisca (com es veu en la segona foto).

.

.

.

**********

Isabel Campos, a l’esquerra, amb una amiga. Estan damunt d’un cotxe o furgoneta matriculat a Barcelona en 1923. La foto porta darrere un segell on només es pot llegir “Burriana” i la data a mà: “6-3-41” (dijous). El text que porta al parabrises diu: “Servicio Prisión Provisional Burriana”, un text que ens resulta bastant sinistre. En esta presó s’amuntegaven els presoners republicans jutjats en judicis sumaríssims només acabar la guerra. Els vehicles d’abans de la guerra es van rematricular sovint per a seguir utilitzant-los després, quan no hi havia opció de comprar cotxes o d’importar peces de fora.

**********

Una fotografia dedicada de Ramón a Isabel, feta en Castelló en març de 1954 (la data escrita és incorrecta: es tracta de l’any en què es van casar, 1954 i no 1945). La dedicatòria romàntica són uns versos de la ranchera “Esos altos de Jalisco”, que cantava el mític Jorge Negrete amb música de Manuel Esperón i lletra d’Ernesto Cortázar. Es va escriure per a la pel·lícula “El peñón de las ánimas”, dirigida per Miguel Zacarías en 1942.

La foto ens dóna molta informació sobre com funcionaven aquells fotògrafs itinerants per fires i festes de poble: un teló, un cavall per pujar-se’n damunt i roba per a que la gent es disfressara. Veiem el senzill mecanisme per sostindré el teló, amb molt pocs llistons, i la roba estesa per a la clientela. El camí el feien en bicicleta o de vegades a peu, fins que es va imposar la moto i després el cotxe. Ramón aprofita per vestir-se de mexicà, amb “sombrero charro”, manta i pistoleta. Ens confesa la seua afició a les ranxeres, que encara tornarà a eixir més endavant.

**********

Eixe mateix any, el dissabte 20 de novembre de 1954, Ramón Capella Herrero i Isabel Campos Franch es van casar ja a l’església arxiprestal. L’oficiant va ser mossèn Paco, que era amic de la família. Conta que mossèn Paco era el que anava a sa casa i feia: «“Senyora Maria Teresa, què té per a dinar hui?”, i ella li deia: “Pues hui tinc putxero, o tinc…”. Ell em feia: “Vés a ma casa —que ell vivia al cantó—, i dis-li a ma mare que jo em quede a dinar ací”». Per això diu que son pare no era d’església però era amic de tots, tots el volien.

**********

La boda, amb una gentada de quatre acòlics rodant als contraents. L’inici de 61 anys de feliç convivència.

**********

Xiquetes i família

Ramón Capella Ros amb una neteta a la fi dels anys 50 o primers 60. Estan a la façana sud de l’edifici del mercat, que continua igual que ara, amb eixa porta d’entrada molt ornamentada.

**********

Mare i filla a les casetes de la mar.

**********

Avi i neta, en ple hivern, passejant possiblement pel Jardí. No reconeixem els edificis de darrere. La imatge estarà feta al voltant de 1960.

**********

Una bonica foto de primavera: mare i filla retratades en algun corral florit, amb cuidades falagueres, geranis i rosers en flor. Fixeu-vos també en les llargues canyes que hi ha darrere, potser graneres per traure les teranyines en les cases de sostres alts.

**********

“Mercado municipal”. La data està tallada, però pareix que pose 1954. Sorprèn el tamany del perol de bollir aigua que tenen als peus. La forma de vestir és típica d’aquell moment: faixes ben arrotllades i camises blanques arromangades (servien per a hivern i estiu) i passades fins al coll. Els retratats eren veïns seus: reconeix a Antonio, que vivia enfront de ca el seu avi (al carrer de la Soledat) i amb qui tenien molta relació.

**********

Com a bons nulers, no podien faltar en la festa de les barraquetes. Hi ha un gran treball d’arranjament floral sobre les canyes.

.

.

.

.

.

.

.

**********

Una foto d’estudi molt bonica i molt senzilla de Rafael Escrig, on es veu a Isabel Capella Campos, la filla major de Ramón i Isabel, sostenint un gros volum de Geografia Universal. Va especialment elegant, amb el barret, les trenes amb els seus grans llaços blancs i l’abriguet passat amb dos tires de botons. Està datada en maig de 1962.

En la foto de l’esquerra es veu a María Teresa retratada també a l’estudi de Rafael Escrig. Va molt mudada, vestida a la moda i ben acompanyada per una nineta. En estes fotos apreciem com havien canviat els retrats d’estudi des d’abans de la guerra, cap a escenaris més senzills i naturals.

.

.

.

.

.

**********

En aquell món no hi havia cotxes ocupant l’espai públic i la gent vivia al carrer, prenent el solet o la fresca. El pare de Ramón solia seure a la porta de casa en esta postura característica. Ací està a la caseta de la mar, aleshores tenia 71 anys. Ramón Capella Ros va ser comerciant de taronja, i després de la guerra, amb el magatzem arruïnat, un amic el va fer gerent d’un comerç de Faura. Este Ramón era home d’idees republicanes, no anava a missa però respectava la religiositat de la seua família. A sa casa va tindre a un capellà menjant i bevent perquè no tenia una dona que se’n fera càrrec, i molts altres capellans i gent del poble es paraven a xerrar amb ell quan el veien a la porta de casa. Es poden saber més detalls interessants en l’entrevista a Ramón. La foto li la va fer el fill, propietari d’esta col·lecció, i està datada el diumenge 25 de juliol de 1965.

**********

El mateix dia, el fotògraf (el propi Ramón, gran aficionat a la fotografia) va retratar també a sa mare, María Teresa Herrero Gavara, “la Reina”, aguaitant a la finestra de la seua caseta. María Teresa tenia 69 anys en eixe moment.

**********

La mare i la tia de Ramón vora mar, en la mateixa sessió de fotos del diumenge 25 de juliol de 1965. L’autor ens fa observar la forma de vestir, permanentment de negre i amb calces en ple estiu. Són fotos molt ben enquadrades, amb una composició sòbria molt elegant i una llum bellíssima, com un Sorolla de postguerra en una família humil.

**********

Ramón i María Teresa, pares del nostre Ramón Capella, sentint la ràdio amb molta atenció, acompanyats d’un amic. Tenen l’aparell sobre la tauleta d’una màquina de cosir de pedal. És una altra imatge que ha passat a la història. Per l’edat dels seus pares, possiblement estan a finals dels anys 60.

**********

Isabel jr., en bicicleta. No enteníem la ubicació de la xiqueta, ha sigut José Luis Martínez Montez qui ens ha explicat que està al Camí Nou, a la dreta estaria el Jardí Botànic, al fons l’Arxiprestal… i a l’esquerra quedaria la veterinària de Blas Germán. Les finestres redones són les de l’església, de les que hui només se’n veu una. La bicicleta és encara de frenos de varilla, que desapareixerien completament pocs anys després.

**********

Festes

Diumenge 25 d’abril de 1965, dos àngels (Isabel i una amigueta) fotografiats possiblement a la capella de la Mare de Déu de la Soledat per Martín Pérez, “Foto Pérez”.

A la foto de l’esquerra, Isabel passa per davant de l’edifici de l’Ajuntament.

.

.

.

.

.

.

**********

Una foto de les dones d’una família acompanyant una comunió. Fixeu-vos en els pentinats que portaven. Tampoc no identifiquem el carrer.

**********

.

.

.

.

.

.

.

En la imatge superior, una processó de les alumnes de la Consolació, amb el seu uniforme característic, portant la peanya del Jesuset, i acompanyades per xiquetes vestides com a mongetes o angelets amb cistelletes. Una monja les està organitzant. Pareix que vagen per l’actual avinguda de València, i els arbres de darrere a la dreta serien els del Jardí. Esta seqüència de fotos pertany a Foto Antón (Arsenio Antón Candero, a qui també vam poder entrevistar), el tercer fotògraf de Nules [a més de Rafael Escrig (sobre qui ens va informar el fill, igualment fotògraf virtuós: Rafael Escrig) i de Martín Pérez], de qui ens havien arribat porques instantànies.

A l’esquerra veiem una altra instantània d’eixa mateixa processó, ara més rodada de gent. Fixeu-vos que als actes religiosos les dones, des de molt jovenetes, havien de dur els cabells tapats amb un velet. En segon plànol es veu una altra jove disfressada amb barbes i turbant.

Al mig un altre moment d’aquella processó, ara per dins del poble, fotografiada per Martín Pérez. Al darrere un segell pareix indicar la data: 21 de novembre de 1963 (que seria dijous).

A la dreta, pareix una altra edició d’eixa mateixa processó, ara amb les xiquetes vestides amb diferent uniforme. També com a novetat veiem velets negres i blancs. La peanya i el Jesuset pareixen els mateixos, però ara a la imatge li han afegit algun objecte entre mans (un cor?).

**********

Xiquetes amb rams de palma, entre elles dos xiquetes de comunió. Entre la gent congregada veiem alguns ciris, i una de les joves de negre porta teja i mantellina i guants blancs.

**********

Comunió d’Isabel Capella Campos. Preciós el vestit i els complements: polseres, medalla, guants i corona. Les xiquetes porten uns monyos molt graciosos i unes faldes curtíssimes. Posen davant de casa, al carrer de la Soledat; darrere tenen la publicitat de la “Peluquería de señoras EDU”, i a penes s’endevina el campanar de l’església. Els canvis en les cases són grandíssims, i afecten tant a l’arquitectura rural més senzilla com als edificis modernistes.

**********

Les amiguetes jugant al mateix punt de la foto anterior.

**********

Isabel jr. entra al teatre Alcázar per lliurar un gram ramell de flors no sabem a qui, acompanyada per un portador. La foto està segellada darrere per Foto Pérez.

En la imatge menuda, la xiqueta ja s’ha fet càrrec del ramell. Adoneu-vos de com anaven d’estovades, i també de la luxosa catifa que cobria l’escenari.

.

.

.

.

.

.

**********

Tampoc no identifiquem el lloc de la foto, però clarament és un moment de celebració: dos dones amb davantals blancs i alguna gent mudada (el xiquet amb corbata, per exemple), brindant amb copes: la dona de la dreta amb cava o sidra, la resta amb unes ampolles de forma molt singular, altres amb les postres. L’àpat podria estar fent-se en una casa particular, com era habitual en aquells temps.

**********

La processó de la Soledat entrant a la plaça Major. Ramón acompanya el guió, i en primer plànol, vestida de negre, pareix que estiga sa mare. Al fondo hi ha un cartell on diu “Martes y trece”, possiblement algun espectacle.

**********

Final

Isabel Campos, amb qui Ramón ha estat 61 anys casat, en una antiga foto en Santander i en una més moderna feta per ell.

En l’actualitat, quan ella ja està absent, la foto d’Isabel acompanya a Ramón allà a on va. Ens conta que només té un remordiment cap a la seua dona: no haver-li comprat un piano, perquè ella era una bona pianista.

.

.

.

.

.

**********

I acabem amb Ramón Capella Herrero, a qui ja considerem un amic, amb el “sombrero mexicano” que li regalaren en alguna ocasió, a ell que ha sigut tan aficionat a les ranxeres. Una instantània que demostra el seu bon humor i la seua generositat.

*